Que es un Aguait ?

Aguait , es pot definir com :

  • És l’acció d’espiar, d’observar, per evitar de ser sorprès.
  • Trampa o parany que es para a algú per enganyar-lo o seduir-lo.
  • Estar a l’aguait , és vigilar o mirar algú o alguna cosa.

L’Aguait permet fer una observació de la fauna, és el lloc idoni per veure sense ser vist.En molts casos es en forma de caseta i en finestres, on hi ha col·locat un plafó per orientar l’observació de la fauna,i conèixer i identificar les aus pel seu nom, disposa d’un seient, i poden estar varis observadors a la vegada.Altres es un mur generalment de fusta, també a diferents nivells disposa d’obertures, per mirar la fauna,en aquest cas pot o no disposar de seient.Molts dels Aguaits estan catalogats per un nom, sigui pel paratgem, d’un ocell, on estan situats o una identificació aleatòria del Parc o Aiguamolls.Cal en un Aguait estar en el màxim de silenci per no molestar la fauna allí existent,en alguns casos hi ha un cartell on es donen consells i/o prohibicions.En general son llocs on es reuneixen grans amant dels ocells i de la fotografia.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Arxiu Rasola

La unió del Rec, el Safareig i la Bassa a Santa Eulalia de Ronçana

El Rec, el Safareig i la Bassa que ens referim, esta dins d’un petit paratge molt bonic.Està situat en la carretera BV- 1435, tant sols deixeu el municipi de Lliça d’Amunt i entreu al municipi de Santa Eulalia de Ronçana,deixareu un camí rural asfaltat a la dreta i cal que  seguiu pel nou camí peatonal que discorre pel costat de dita carretera, on a pocs metres veureu aquest paratge encantador.El Rec porta aigua per regar els camps propers, i que dona a una antiga Bassa, envoltada de vegetació.En un extrem, hi ha la vella construcció d’un Safareig, adossat al mateix mur de la Bassa,antigament les dones de les masies properes deurien d’anar a rentar-hi la roba.Pel perímetre d’aquesta bassa trobem una diversitat d’arbres, com a pins, alzines, roures, entre altres,I en uns terrenys propers, una plantació important de plàtans, axó comporta que sigui una zona humida amb gran varietat d’ocells.Es un espai natural, entre els dos nuclis urbans.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Serra de Planoles

Com cada diumenge us presento dos articles, avui serà sobre Fonts

Des de Ribes de Freser per la carretera N-260, trobareu una desviació a l’esquerra que us portarà a Planoles; una vegada al poble, us teniu que dirigir al carrer Andreu Yrla un bon lloc per deixar el vostre vehicle.Agafeu a l’esquerra  el carrer de la Font de la Serra, esta senyalitzada la Font per medi d’un cartell. En acabat el carrer teniu de baixar el camí amb escales que us portarà directament a la Font de la Serra.La Font queda dins d’una volta de pedra, el seu broc també es de pedra en forma de cara arrodonida i amb ulls, que ens fa pensar que s’han inspirat amb algun animaló; l’aigua cau a una gran pica.En un lateral de la font, disposa d’un allargat banc de pedra, així mateix d’una taula i banc rodons situada casi front mateix de la font.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Avui tornem a destacar : La Font de la Teula de Vilassar de Dalt, la seva historia

Com cada diumenge us presento dos articles, avui serà sobre Fonts

Com a Font de la Teula, es molt freqüent trabar-la en fonts d’arreu de Catalunya i en Aragó, en aquest cas, com a “Fuente de la Teja”.Avui la nostra mirada la possem a Vilassar de Dalt, en el cas urbà on actualment la trobarem a aquesta Font, a un costat del carrer de la Font de la Teula.Us passo l’enllaç, per conèixer mes de la seva historia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Teula_(Vilassar_de_Dalt)

En un principi havia estat al mig del carrer, i disposava d’un safareig públic, arribava l’aigua a través d’una teula, d’on prové el nom popular.Tenia la font, dues aixetes de palanca, en l’actualitat en te tres.

A sobre la font és manté la imatge esculpida d’un xai i el corn de l’abundància. Al seu damunt hi ha un coronament estil barroc.La Font de la Teula, va ser construïda el Segle XVIII, i sufragada amb diners de les carnisseries del Comú i d’aquí la imatge del xai i el corn.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar de Dalt

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – El Roure del carrer de Santa Engràcia de Cerdanyola del Vallès

Com cada dissabte us presento dos articles sobre : Arbres

El Roure que ens referim, esta en la cruïlla del carrer de Santa Engràcia amb l’Avinguda de la Flor de Maig, front el número, 50 de Cerdanyola de Vallès.És un Roure que esta al mig d’aquesta cruïlla, protegit per un petit mur rodó, per evitar ser lesionat per la circulació de vehicles, que hi ha en aquest punt .No és gaire al el seu tronc, però si gruixut  i amb molt de branques.Te una gran cúpula arrodonida, es veu molt mes quan està ple de fulles. ( Va ser fotografiat durant l’hivern passat.)Les seves branques alberguen una multitud d’ocells tot l’any.

 

Text i fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi pinyer de la carretera de Barcelona en Santa Eulalia de Ronçana

Com cada dissabte us presento dos articles sobre : Arbres

Us passo el Pi pinyer mes destacable que trobareu en la carretera BV-1435,  sobre el numero129,  coneguda per la carretera de Barcelona, en el Municipi de Santa Eulalia de Ronçana.Està a peu del pas peatonal i bici, a prop d’una zona industrial i una gasolinera.En aquest lloc hi ha altres pins, que alguns s’ha talat, com el que l’han deixat en forma de seient,i altres estan dins de les finques o industries privades.Aquest Pi te una altura considerable, i és un exemplar digne de ser mencionat, per la seva bellesa i corpulència.

 

Text i fotografies : Ramon Solé

Poesia : Records d’estiu al compàs d’una havanera

Estem a ple estiu, calor molta calor, mireu de llegir ara que molts teniu Vacances,  una poesia o moltes, al costat de la Mar o Muntanya.,..!

Avui us presento una poesía que recorda a un amor… i de fons una habanera… al costat de la Mar …:

La melodia d’una bella cançó marinera

m’ha trasbalsat, ha pertorbat la meva calma,

i han aflorat dins meu

un munt de sentiments entranyables

de quan em feies costat, amor,

de quan tu i jo ens estimàvem.

Aleshores he recordat tantes i tantes coses de nosaltres:

aquelles llargues passejades

pels bonics paratges de Calella,

les nostres converses amoroses,

les carantoines i abraçades,

però, en especial, he recordat amb molta nostàlgia

aquells capvespres d’estiu quan barquejàvem junts

en les aigües cristal•lines i blaves d’aquella bonica cala

on ens besàrem per primera vegada

i on vaig aprendre a estimar-te.

Mes, ara tu ja no hi ets, amor,

ara ja no m’acompanyes.

Bells records m’han vingut a la memòria

tot escoltant les havaneres a Calella,

són records d’antany, d’un estiu ja molt llunyà

que, per desventura, ja mai no tornarà,

però, a pesar del temps transcorregut,

perduren en el meu pensament.

I t’he enyorat, amor. T’enyoro encara.

De matinada m’he deixat acaronar

per altres aigües apassionades,

i a cau d’orella m’han xiuxiuat amoroses paraules,

però els meus sentiments allí no estaven, amor,

els meus sentiments per tu frisaven.

Mentrestant, al lluny, una dolça havanera sonava.

Gràcies Joaquima Pellicer per aquesta bonica poesía que a molts ens farà que pensar… Bon estiu a tu i familia. Gràcies

 

 

Autora del Poema i Fotografies : Joaquima Pellicer

Poesia dedicada als nostres Amors de la vida… ( Ramon Solé)

Les dues Fonts naturals de la carretera Alta de Roquetes de Barcelona

El diumenge passat us vaig presentar-vos en “Avui destaquem : La Font de Roquetes”, però no es l’única font que hi ha en aquesta zona, us passo dos fonts molt senzilles que quan plou amb freqüència hi surt aigua.La Font de la carretera Alta de Roquetes

Està a peu mateix  de la carretera Alta de Roquetes, a la banda esquerra si pugem direcció a Torre Baró, es una sortida de l’aigua en una paret, sense broc i curiosament, cau a una petitíssima pica rodona.

La Font del Plàtan de la carretera Alta de RoquetesEstava situada a prop de la carretera Alta de Roquetes, a la banda esquerra si pugem direcció a Torre Baró,  a un costat d’un gran plàtan que li donà el nom.L’aigua surt per un forat que te a sota d’una construcció de ciment que s’utilitza com un seient.Les dues fonts son molt similars en la seva estructura de construcció.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que sabem del llorer ?

El llorer, també conegut com a llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies. És un arbre perennifoli que pot arribar fins als 10 m d’alçària; les fulles, amb una mida aproximada de 10 x 4 cm, són de color verd foscEl llorer, te molta simbologia i molt utilitzada en la mitologia, per exemple : és símbol de victòria, de virtut i d’immortalitat. La corona de llorer és el triomf sobre la mort. Dins  la  cultura  grecollatina  el  llorer  era  un  arbre  sagrat  i  simbolitzava  la  glòria  i  la  saviesa.Té l’origen en els triomfs romans, en què es coronava els generals victoriosos; també,  l’edat mitjana,  es feia servir aquesta planta per coronar els poetes, els artistes i els savis.Avui en dia, és tradició portar-ne branques de llorer a beneir el Diumenge de Rams per commemorar l’entrada de Jesús a Jerusalem. També s’ha utilitzat, en l’ornamentació de pedra decorativa de cases o edificis, en monedes, etc.El podem trobar tant en jardins i parcs públics, com de forma natural, en el bosc i en jardins de cases i xalets particulars.Les fulles de llorer, es fan servir per condimentar el menjar que dona un bon sabor i és una planta molt utilitzada en medicina.Ja sabeu algo mes del Llorer…!

 

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anem a fora de Catalunya : El Parque de la Naturaleza de Cabárceno de Cantabria

El Parque de la Naturaleza de Cabárceno está situat en  valle del Pisueña,  a 17 quilometres de Santander, on havia una antiga mina d’extracció de ferro, en la localitat de Cabárceno, del municipi de Penagos de Cantabria.El Parc pertany a CANTUR, una societat pública de promoció turística depenent del govern de Cantabria.El Parc de Cabárceno,  porta a terme tant treballs d’investigació relacionats amb la conservació d‘espècies en perill de extinció, com a l’educació ambiental.Us passo informació detallada sobre aquest Parc de Cabárceno :

https://www.parquedecabarceno.com/info/informacion-del-parque#.XFi58qCCHIU

El Parc de Cabárceno te el regim de semi llibertat per alguns animals, en ocasions es poden veure cérvols, gams i monos entre els vehicles dels visitants.També, conta amb rutes botàniques que permeten veure diferents tipus de plantes, situades normalment junt als llocs mes destacats del parc.Hi ha una gran varietat d’animals salvatges, girafes, rinoceronts, tigres…..Una amplia secció de serps i rèptils exòtics.Animals de granja i de companya pels mes petits.Gaudir de les actuacions d’aus rapinyaires, milans, àguiles, halcóns, entre altres i de lleons marins.En setembre de 2016, el parc va inaugurar  un telefèric que recorre tot el recinte.Cal dir, quel Parc, te mes de 20 km, asfaltat i senyalitzat per realitzar-lo en vehicle propi, amb bicicleta o a peu.El Parc Cabárceno, disposa de tot tipus d’instal·lacions: Restaurant, telefèric, miradors, self-service, cafeteries, tendes , aparcaments, zona de llacs, zona pic nic, parc infantil i infermeria.Ara a l’estiu es una bona ocasió per poder ser visitat aprofitant les vacances.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé