Aquesta font, és coneguda com la de “Babel” obre de Quim Domene, que es va ressituar en aquesta plaça d’Olot fa un temps.
L’aigua de la Font, cau a una petita canal l’aigua i va a parar a una cisterna subterrània anterior al segle XV i descoberta durant unes obres.
També podem veure les escultura feta per Àngel Rigall, que son el Porc i el Xai mirant-se, ressaltar el bon bestia de la Comarca de la Garrotxa.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador / Col·laboradora del Blog
El seu origen i l’etimologia de La Riera de Vallforners :
Rep el nom de la masia de Vallfornès, prop d’on se situa el seu naixement, en el municipi de Tagamanent i dins el Parc Natural del Montseny.
La Riera de Vallforners, sovint coneguda com a Riera de Cànoves, és una riera que discorre pels termes municipals de Tagamanent, Cànoves i Samalús, Cardedeu i la Roca del Vallès, on desemboca en el riu Mogent.
A la part alta de Cànoves, s’aixeca el Pantà de Vallforners, construït entre el 1985 i 1989, i que garanteix els regadius dels camps de la vall, gràcies que recull les aigües de Vallfornes.
Us passo informació sobre el Pantà de Vallforners :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_de_Vallforners
La Riera de Vallforners en el seu pas pels diversos municipis, fa gaudir d’un ecosistema diferent, afavorint la diversitat botànica, faunística i paisatgística de la zona.
En l’època estival són diverses les espècies d’aus que hi nidifiquen en els bosc de ribera.
Podeu comenceu aquesta ruta familiar als peus del Parc Natural del Montseny just al pàrquing de sorra que trobem a l’entrada del nucli urbà de Cànoves, a davant del qual trobarem una oficina d’informació del parc.
Deixeu el nucli urbà per acostar-nos a la Riera de Cànoves per can Cros i resseguint el seu curs caminareu primers entre plataners.
Podreu veure les restes del Molí de l’Antic i les runes del castell de Cànoves, construcció romànica datada del segles XII-XIII i que va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional al 1949, i el Sot de Can Vinyes.
A la plana de l’Espluga passareu pel costat d’una plantació d’avets abans d’arribar a un bonic alzinar a la banda dreta de la riera, la qual creuareu diverses vegades per passarel•les.
El recorregut passa majoritàriament per boscos d’alzines i pins, però, la vegetació de ribera és la protagonista d’aquest itinerari.
Pollancres, verns, avellaners, greixes i gatells ressegueixen el traçat de la riera i conformen racons d’especial bellesa.
Una mica més endavant marxareu al costat de la pista del pantà de Vallfornès i passareu a tocar del roc Fiter, abans d’endinsar-vos en un màgic ambient típicament de vegetació de ribera, fresc i ombrívol.
Un cop de nou a la banda esquerra de la riera podreu veure les restes d’algunes antigues places carboneres i passejarem entre pins al Pla de les Illes, fins arribar al racó dels Dos Torrentons a on podrem gaudir d’un bonic salt d’aigua.
En aquest punt creuarem de nou a la banda dreta de la riera i , si voleu, us podreu apropar fins el pantà de Vallfornès i seguir fins el Castanyer del Cuch.
Ara a la tornada podeu seguir el ampli camí de terra que us portarà fins al punt de sortida.
Es molt interessant la riera per escoles de la Comarca dins del seu pla d’estudi de la natura, us passo informació :
http://culturaeducacio.gencat.cat/fitxa/larieradevallforners/
Del Blog de l’amic “rondaller”, us passo el seu enllaç que fa referencia a la Riera de Vallfornes :
https://rondaller.wordpress.com/2014/09/25/un-passeig-per-la-riera-de-vallforners/
Cal dir que bona part d’aquest tram, coincidiu amb el Meridià Verd, que ja us vaig fer un article sobre aquesta Ruta.
Si no coneixeu la Riera de Vallfornes, no ho dubteu, aneu i feu camí, es fàcil per a tota la família i si teniu gos/sa el/la podeu portar a fer la ruta, axó si, lligat.
Per finalitzar us deixo mes imatges de La Riera de Vallfornes :
Us invito a gaudir d’aquesta Finestra oberta a Canoves : La Riera de Vallforners o de Cànoves.
Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i pròpies.
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui com cada diumenge us presento dos articles
Per anar a La Font la Trinitat us caldrà que us arribeu al quilomètric 2 de la carretera GI-524 que porta d’Olot a Santa Pau, allí és on surt la carretera GIV-5241 que us cal seguir, a uns de 2,5 quilòmetres trobareu el desviament a l’esquerra que porta a l’església de Santa Maria de Batet,
Us passo informació sobre Batet de la Serra :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Batet_de_la_Serra
Vosaltres us cal seguir quilòmetre i mig més, deixareu a la dreta el trencall que puja al Santuari de la Trinitat i a pocs metres més endavant sereu a La Font la Trinitat de Batet de la Serra.
La construcció de la Font es feta amb pedra volcànica.
De fet, bona part de l’estructura de la Font, es una gran cisterna amb una portella metàl·lica d’accés; l’aigua és regulada per tres aixetes de polsador, la sobrant cau a una pica allargada.
Cal destacar el gravat d’un escut amb una doble creu i la paraula Batet, amb la data 1973.
Al damunt de la façana hi trobeu una llosa amb el seu nom : “Font la Trinitat”.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador / Col-laboradora del Blog
Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres
En la Font dels Enamorats o de Sant Josep del terme municipal de Santa Maria de Palautordera,
trobareu arbres o arbredes de gran interès, com ara, Pins, Alzines, Plataners, algun roure, entre altres especies.
Aquest espai de Lleure de la Font de Sant Josep, esta en el Municipi de Santa Maria de Palautordera a tocar de Sant Celoni, per arribar-hi i com a punt de referencia, podem sortir de l’estació de Tren de la RENFE de Sant Celoni, agafant el carrer de Jacint Verdaguer fins l’accés que està al Passeig Enamorats,
des d’on podreu baixar per un ample camí o per unes escales verticals al costat mateix de l’estructura de la font.
També, es pot arribar des de Santa Maria de Palautordera, per la carretera que uneix a Sant Celoni.
Estareu en una gran explanada, on podeu gaudir de dos elements, una zona de pin nic i una arbreda.
La zona de Pin nic, disposa de varies taules amb seients de fusta, sota dels grans arbres que hi ha per les rodalies de la font i repartits en la gran explanada.
L’arbreda, a l’estar situada en una zona humida i relativament no toca massa el sol, els arbres han crescut molt i afavorits que ningú els ha talat han pogut tindre aquestes importants alçades.
Aquest paratge, és un bon lloc per fer un àpat, en qualsevol època de l’any.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres
El Pi de can Pagà ,esta situat en el marge dret de la carretera BV-5301, que ens porta a Santa Maria de Palautordera, tot venint de la carretera de Sant Celoni a Granollers.
Concretament, a pocs metres després de l’entrada de la urbanització de Can Pagà, i com a vigilant de les rodalies, trobareu aquest Pi de can Pagà, de dimensions considerables amb un tronc gros i recta.
En aquest punt, i si aneu a peu per la carretera direcció a Santa Maria de Palautordera, fàcilment trobareu la Font de Can Pagà, per sobre d’ella hi ha el mur d’un xalet, des de fa anys esta seca, però, conserva be la senzilla estructura amb una gran pica.
( En el seu dia us vaig fer la ressenya en “ Avui destaques “)
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Parc de can Daví està en la part baixa del Torrent de can Draper de L’Ametlla del Vallès, que pren el nom de l’antiga masia de can Daví.
Fa pocs mesos l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès va portar la tasca de netejar de sotabosc tot els dos torrents,
Abans de la neteja- 2018
aquest motiu va fer que ara pugueu veure molt millor aquests aiguamolls.
Imatge un vegada feta la neteja
Uns cartells us informen del motiu de la importància d’aquesta zona humida 
i així, com les especies existents.
Són moltes les especies d’animals que depenent d’aquests recurs hídric.
Tant ocells, com petits mamífers, insectes i rèptils, us passo detall :
A passar que aquesta zona humida esta al costat d’una urbanització, s’ha pogut delimitar-la amb temps
i preservat una zona amb arbres de ribera molt destacables.
Fent un passeig us podeu aproximar fàcilment a la zona humida del Parc de can Daví.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Parc de Josep Maria Serra Martí, està situat al districte de Nou Barris, es troba al barri de Canyelles, tocant cantó muntanya a la Ronda de Dalt, en el carrer de Miguel Hernández, 16 de Barcelona.
Aquest Parc, va ser creat el 1994 per Cinto Hom i Carles Casamor.
El Parc està dedicat a Josep Maria Serra Martí (Barcelona, 1927-1991), enginyer industrial i polític socialista, que va ser tinent d’alcalde d’Urbanisme i Serveis Municipals de Barcelona i un dels impulsors dels Jocs Olímpics de 1992.
És un àmbit veïnal, on un dia a la setmana s’organitza un mercat ambulant a l’aire lliure. 
En trobar-se en un terreny de cert desnivell, s’estructura en plataformes separades per talussos verds, amb una esplanada polivalent al centre.
El punt neuràlgic del Parc és la Font Màgica Manuel de Falla, obra de Pedro Barragán, a l’any 1994, disposa d’un joc de llum, aigua i so que la converteix en una font màgica.
Es tracta d’una gran plataforma rectangular situada dins un llac, també rectangular, amb una peça longitudinal a sobre que s’eleva gairebé 20 metres per sobre de tubs que actuen com a columnes.
L’aigua cau des d’aquí en cascada, s’enlaira des dels brolladors i es vaporitza a sota i a prop de les grans pedres que hi ha en un costat del llac.
En el recinte sobre una gran peanya de formigó es troba una escultura d’una «balladora» flamenca titulada Alegrías, obra d’Ignasi Farreras Casanovas d’any 1998.
El Parc també compta amb àrea infantil i taules de ping-pong.
En aquest Parc hi ha espècies d’arbres i palmeres amb un protagonisme especial, tant per la quantitat com per les dimensions
i la situació dels exemplars, que es troben alineats i ordenats per nivells o agrupats en petits bosquets.
Prop de la Font Màgica, destaquen més d’una vintena de palmeres washingtònies, la majoria alineades, un grup d’eucaliptus, i altres com de pebrers bords, de til·lers, de xicrandes, bellaombres, pollancres del Canadà, àlbers, acàcies de Constantinoble, arbres ampolla i lledoners.És molt freqüentat per la gent de Roquetes i rodalies, lloc que dona molt be el sol a l’hivern i amb seients a l’ombra a l’estiu ideal per passar una bona estona.
Recull de dades, gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Son diversos els articles que he dedicat al riu Ripoll, sobretot , al pas per Sabadell i per Castellar del Vallès, avui el dedicaré al municipi de Barberà del Vallès.
El Pla director del Ripoll mitjà, aprovat l’any 2000 pels ajuntaments de Castellar del Vallès, Sabadell i Barberà del Vallès. 
Té com a objectiu principal establir actuacions conjuntes, harmonitzar el tractament urbanístic i paisatgístic de la conca del riu i configurar un àmbit fluvial unitari.
Per protegir la fauna, millorar la llera i bosc de ribera del riu Ripoll pel pas de Barberà del Vallès, durant els anys 2002 i 2003, es va fer una actuació que podríem dir important en el seu tram.
Es va eliminar un assut i millorar tot el tram fluvial.
Actualment podem veure mes ocells fent niu per les vores del riu i una vegetació mes apropiada al seu curs.
El pla de millora, va contemplar més d’una dotzena de projectes, millorant la funcionalitat ambiental, hidràulica i morfo-dinàmica del riu Ripoll, així com la recuperació paisatgística de diferents entorns.
Amb un espai ple de vida, de lleure i esbarjo, proper a la ciutadania i del que podem gaudir tots.
Us passo diferents accions portades a terme per l’Ajuntament de Barberà del Vallès de llocs naturals per les rodalies del riu Ripoll :
http://www.bdv.cat/espais-naturals-barbera
Recull de dades : Ajuntament de Barberà del Vallès i altres
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
La Casa a la plaça Porxada, 20 és una obra renaixentista de Granollers ; aquest edifici està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.
Adossada a la façana migdia hi ha una font pública. Esta en la part inferior de l’arcada de la finestra del Restaurant allí existent.
L’aigua surt per dues aixetes –polsadors i caua una gran pica rectangular de pedra, que ens recorda a un abeurador.
És molt utilitzada els dies que hi ha mercat a Granollers.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui com cada diumenge us presento dos articles
Des dels Hostalets d’en Bas per anar a la Font de les Fogoses, agafareu un ampli camí que us portarà a creuar la Riera de Falgars, per la casa de Les Canemeres, tot deixant desprès el trencall a la dreta del mas els Bertrans, i passar per la gran masia de La Cidera, i mes tard, el camí passa per l’altura on esta el Moli de la Cidera en el torrent.
El camí ara per dins de bosc, us baixarà al Torrent del Puig, i fins a la Font de les Fogoses, situada a la paret del Torrent.
De fet es una doble Font, la part principal està sota d’una portella metàl·lica que tanca la cisterna, i al costat esquer la imatge de la Verge amb el Nen;
al davant seu, una vella taula rodona de pedra convida a fer un àpat.
La segona font, es situada mes a l’esquerra de la primera, es una sortida amb un tub a nivell baix del terra;
tot el seu conjunt està en un lloc molt humit.
Si es vol podeu seguir torrent amunt on anireu a trobant. les Gorgues de les Fogoses, la Gorga de l’Ansat i finalment la Gorga dels Cristians.
Es fàcil de fer el recorregut i passar un dia bonic per aquesta zona natural.
L’altre article d’avui, és : Camí de Ronda, un Tram de Tossa de Mar
Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix / Col-laboradors del Blog
fonts naturals, aigua, muntanya i més 