El Pi pinyer de la Urbanització Comte de Sert, esta situat en l’Avd. Gayarre amb carrer Pep Ventura de Castellbisbal.
Es totalment visible al passar per aquests carrers, per la seva corpulència,
sens dubte, destaca perquè no sols per la seva corpulència, també per un gruixudíssim tronc, alt i amb unes allargades branques pels costat, que encara el fan més destacat a altres pins existents en aquesta urbanització.
Aquestes petites canals o sèquies estan construïdes amb diversos materials, com pedra del país, pedres de riu, unides amb morter de calç, ciment o formigó.
En algun tram, el canal té com a paret la penya natural.
Al seu costat, se han multiplicat al passar la canal a prop d’un poble els horts, molts d’ells situats arran mateix de les canals per aprofitar l’aigua.
Moltes de les aigües son de rius, i per tant no estan tractades ni donen una higiene optima per regar.
Molt dels cassos són horts no legalitzat en terrenys que fa temps els corren.
No disposen de massa terreny i estant parcel·lats i separats amb materials de rebuig.
També, es conrea poca varietat de verdures en general.
Alguns municipis controlen la proliferació d’aquest tipus d’horts i la seva limitació o eliminació.
La Pedrera de can Campanyà estava situada al final de l’Avda. Gayarre, abans d’arribar al pont del torrent de Can Campanyà, el solar a la dreta.
Us passo la seva historia :
Molt possiblement es tracta d’un lloc d’extracció de pedra utilitzat al llarg de diversos períodes històrics.
L’estudi dels morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis del jaciment de Can Pedrerol de Baix indiquen que el material de construcció podria haver estat extret d’aquesta pedrera, però segons informació oral procedent d’alguns veïns de Castellbisbal, el jaciment fou aprofitat ocasionalment fins a començaments del segle XX.
Antiga pedrera i lloc d’extracció de pedra. S’observa actualment el tall vertical en el terreny en forma ondulada, molt malmès i recobert de vegetació en alguns trams.
La part superior de la pedrera es troba actualment construïda impedint encara més l’apreciació del jaciment.
La seva extensió és variable, ja que la vegetació actual no permet delimitar el començament i el final del tram de paret explotat.
L’alçada del tall vertical també varia segons els trams, i va des de 1,5 a 6 metres, depenent de la zona.
El tipus de material extret es correspon a pedra calcària.
Presència de la vegetació desllueix la interpretació de l’espai.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Per anar a visitar La Font de l’Espardenyera, us cal que aneu a la urbanització del mateix nom en el terme municipal de Terrassa a tocar al de Matadepera;
caldrà que agafeu el carrer de la font que es sense sortida, a la dreta veureu un cartell que us indica que agafeu unes escales i per entremig de les tanques de dues finques particulars i a pocs metres més avall ja estareu a la Font de l’Espardenyera.
La font ben arranjada, amb un filat a mà esquerra i a la banda dreta del mur és on s’hi ubica la mina, visible a través de l’obertura tancada per una reixa de ferro
Disposa d’un broc d’acer inoxidable, l’aigua que cau a un enreixat de ferro arran del terra.
Disposa de dos bans d’obra.
Com totes les fonts del municipi, es considerada no apte pel consum humà.
El Pi pinyer de tres troncs de Sant Hilari està en un angle dels antics camps de la masia i ermita de Sant Hilari, a prop del carrer de Premià, en una franja boscosa en Abrera.
Aquet Pi esta format per tres gruixuts trons, casi de la mateixa altura i corpulència.
Per tant, es destacant de la resta d’arbres de les rodalies.
Seria un d’aquest arbres que tindrien de ser protegits pel seu important interès natural.
Cal sortir des del mas “Casa de l’Hora” per la pista direcció sud, desviant-nos a la dreta després de 200m., per anar cap al mas Madirolas,
casa natal d’en Ramon Madirolas i Codina ( Manlleu, 1856 + 1927), impulsor del Santuari de Puig-Agut.
Un del projectes, iniciat l’any 1880, era la construcció d’una explotació comercial de les aigües de la font de Madiroles, situada en aquesta propietat.
El 1881 fins i tot es va inaugurar un edifici de grans dimensions, sembla que sobre un antiga construcció medieval, prop de la seva masia on havia de situar-se el pretès balneari.
Aquesta primera construcció fou enrunada.
Us passo un recorregut fàcil per a tothom que podeu fer :
En altres ocasions m’he referit a la Font de la Blada de Castellterçol, però avui us voldria presentar les seves “Llàgrimes gelades”.
A l’hivern l’efecte és espectacular, ja que els degotalls en ple fred intents, es gelen i formen com estalactites d’aigua congelades per tota aquesta zona, sobre tot com les que podem veure en la Font de la Blada.
Us passo les imatges fotografiades aquest passat diumenge :