Pels rodals de Terrassa, de l’estació de trens Renfe-Est de Terrassa a l’Hospital de Terrassa – Itinerari 3er. #

Us recomano sortir des de l’estació de trens de Renfe Est, pel carrer d’Àlaba, al poc trencar pel carrer Ciudad Real i dirigir-vos a peu al final del carrer, on comença una camí de terra, es el camí vell de Terrassa a Sabadell,

Passareu a prop de les vies de tren, una cadena, ens recorda de no accedir-hi, ni a peu ni amb bicicleta.

Continueu el camí que fa una lleugera baixada,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_2343_01-1.jpg

abans de creuar el pont sobre el torrent de la Grípia, deixareu a la vostra dreta, l’Alzina de Torrebonica,

el camí segueix entre bosc i un camp,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_2351_01-1.jpg

fins una cruïlla de camins,

agafarem per uns minuts el camí que porta fins l’antic baixador de Torre Bonica i l’Alzina destacable allí existent.

NOTA : Estem en un dels camins de l’Anella Verda de Terrassa, aquest punt serà el lloc de partida del proper itinerari

Retrocedim fins de nou a l’anterior cruïlla de camins,

que continuarem tot passant pel costat d’una cadena que barra el pas a vehicles a motor, no autoritzats.

Podrem veure arbres molts alts, sobre tot pins.

Així com varies caixes niu de ratpenats dins del bosc.

Al poc, estarem darrera de l’edifici de l’Hospital de Terrassa, i a l’esquerra veurem els camps i l’edifici de Torrebonica.

Cal dir que estem en el camí vell de Sant Quirze del Vallès a Matadepera, on ens retrobem amb l’Anella Verda.

A partir d’aquí podreu decidir varies opcions,

Si seguiu, trobareu que la pista es troba asfaltada, i dóna a la carretera de Sabadell a Terrassa i a la dreta a l’Hospital de Terrassa.

Si no voleu allargar més l’itinerari, a l’Hospital hi ha la parada de diversos autobusos que us podent retornar a Terrassa a buscar el vostre vehicle o medi de transport, si no viviu a Terrassa, també hi ha bus a diversos municipis propers del Vallès.

És us recorregut fàcil i relativament curt per poder fer amb nens, família, amics, fent un passeig amb el gos, amb bicicleta, …

Text i Fotografies : Ramon Solé

Refranys i Dites populars del mes de Desembre

Boira pel desembre, pluja o llevant

Boira pel desembre, pluja o sol

Desembre ben fred, bon any i bon esplet

Desembre finat, any acabat

Desembre i gener calents, febrer dolent

Desembre mes cabal, comença amb l’Advent i acaba per Nadal

Desembre molt fred, bon gener i millor esplet

Desembre mullat, gener ben gelat

Desembre nevat, blat assegurat; emplenarà el graner i farem bon paller

Desembre nevat, bon any assegurat

Desembre nevat, bon any de blat

Neus pel desembre, bon any pel que ve

Pel desembre, el fred o el vent fan tremolar el més valent

Pel desembre, el temps que fa el dia tres el fa tota la resta del mes

Pel desembre, qui tingui blat, que sembri

Pel desembre, el pastor deixa les ovelles i se’n va vora del foc

Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre

Per Sant Tomàs, a qui no té llenya li tremola el nas

Per Santa Llúcia, tot l’oli és a l’oliva

Qui en desembre ha de festejar, vora del foc s’ha de ficar

Si pel desembre plou bon any nou

Si bon raïm vols menjar, pel desembre has de podar

Recull de Refranys catalans i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi vell de Siurana

A Siurana s’arriba per la carretera TV-3225, que a l’aproximar-se al nucli del poble passa a ser el carrer Major, en les primeres cases, destaca un molt antic Pi.

Aquest Pi vell, te algun ramatge trencat, pel pas dels anys i alguna inclemència, així podem veure, que deuria ser molt mes alt, podem veure que les parts mes elevades estan tallades.

Així i tot, es majestuós amb un tronc molt gruixut, igual que les branques que li queden.

En el seus bons any deuria ser un bell i bonic Pi.

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola – Google

Avui coneixerem : La Font de Sant Nebridi de Terrassa

La Font de Sant Nebridi es troba dins al recinte de les esglésies de Sant Pere, concretament darrera l’absis de l’església de Sant Pere, i està adossada a la paret o mur que envolta per aquesta part el recinte i que dóna al carrer de Josep Rigol i Fornaguera.

La Font esta formada per un mosaic amb la representació de Sant Nebridi, bisbe egarenc del segle VI, i una pedra de basament on podem llegir :

Commemoratio XV centenarii fundationis Sedis Episcopalis Egarensis.”

Va ser obra de l’artista Santiago Padrós.

Us passo informació sobre Sant Nebridi :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Nebridi_d%27%C3%88gara

Text : Ramon Solé

 Fotografia de la font, cedida per  Alfons Martin

Un hort diferent : L’Hort de Desembre

Durant aquet mes passem de la tardor a l’hivern, això fa que en temps normal, faci  més fred, amb algunes gelades i els dies són els més curts de l’any, però amb l’activitat de l’hort, si hem volgut plantar prèviament fa uns mesos, tindrem encara verdures, i en podrem gaudir d’elles.

Les més freqüents a recollir serien : Api, bledes, bròquils, cebes, calçots, carxofes, coliflors, cols de Brussel·les, cols d’hivern, espinacs, enciams, escaroles, pastanagues, porros, ravenets, remolatxes i pèsols.

Ara seria hora de poder plantar : Bròquils, canonges, coliflors, cols d’hivern, cols de Brussel·les, cols llombardes, enciams, escaroles, porros, remolatxes, xicoires.

Ara hi ha temps per preparar-se de les grans o importants gelades, mirant de protegir el que quedi plantat o el que creixerà en les properes setmanes.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : La vida secreta dels Arbres. El descobriment d’un mon ocult. Que pensen? Que Transmeten?

Ficha técnica :

Autor : PETER WOHLLEBEN

Nº de páginas: 174

Editorial: COSSETANIA

Idioma: CATALÁN

ISBN: 9788490348901

Año de edición: 2020

Plaza de edición: ESPAÑA

Traductor: LÍDIA ÁLVAREZ GRIFOLL

Preu : 12 euros (Aprox.)

Resum :

El bosc, sinònim de quietud i de natura intacta, és un indret paradisíac per a molta gent. Peter Wohlleben, un enginyer forestal de renom, ens permet fer una ullada a la vida oculta dels arbres i ens descobreix fets extraordinaris: els arbres es comuniquen, cuiden amb amor els seus fills i es preocupen dels veïns vells i malalts.

També tenen memòria, emocions, records i són sensibles, s’intercanvien missatges, senten dolor i, fins i tot, es cremen al sol i els surten arrugues. Alguns arbres, com els roures, es comuniquen mitjançant substàncies químiques odoríferes: quan un arbre rep un atac d’insectes, envia senyals aromàtics i els companys del voltant que els reben es carreguen ràpidament de substàncies amargues que els foragiten.

Wohlleben aporta llum a l’espessor dels boscos i ens ofereix una mirada sorprenent a un univers ple de misteris. Ens narra històries fascinants sobre les habilitats inaudites dels arbres a partir dels descobriments científics més recents i de la seva pròpia experiència com a forestal.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Petit reducte natural d’aigües de Can Remisa de Manlleu

Avui voldria fer menció d’un espai petit, que gràcies a les filtracions de la canal de can Remisa de Manlleu, s’ha format al seu costat i que ahir us vaig fer menció.

Per situar-ho, cal seguir el camí paral·lel al riu Ter que sortint de Manlleu direcció a Torelló, tot remuntant el riu i al creuar la canal per un pont,

a pocs metres abans d’arribar a la casa de les comportes d’entrada de la resclosa a la canal de can Remisa,

veureu a la vostra dreta aquest reducte d’aigües que us cridarà l’atenció.

Pot ser que molts diguin que no te cap interès, però hem observat la presencia de molts insectes, com libèl·lules, aranyes , moltes papallones a la primavera, alguna serp d’aigua i aus que fan vida per aquesta zona.

Pel seu perímetre i rodalies hi ha molta vegetació amb flors, que afavoreixen que hi estiguin presents abelles, i altres insectes mes petits.

Com podem veure la pròpia naturalesa s’ha fet seu aquest petit reducte natural d’aigües tranquil i estancat,

per que algunes criatures puguin tindre un habitat tot l’any…Si passeu tingueu cura de no llençar objectes i així evitar d’embrutar-ho i contaminar-ho, que algú ja ho ha fet.!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem una Ullada fora de Catalunya : Las Fuentes del Marqués de Caravaca

A los pies de las sierras del Gavilán y el Buitre se encuentra el paraje natural de Las Fuentes del Marqués que posee una extensión de 17,4 Hectáreas.

Este paraje está situado a 2 kilómetros del casco urbano  de Caravaca en dirección oeste; se puede acceder a él bien en coche, tomando por la avenida de los Andenes y luego por el Camino de Mayrena o bien andando por el Camino del Huerto.

Es el agua y su distribución mediante acequias lo que ha dado lugar a este frondoso y agradable paraje.

Existen cuatro manantiales, dos de ellos acondicionados en forma de “Sartenes”, cuya procedencia son los acuíferos existentes en los macizos calcáreos de las sierras circundantes,

Este conjunto de manantiales es considerado el más importante de la Región de Murcia tanto por su caudal como por la calidad de las aguas,

con un caudal medio de 320 I/sg.

Las primeras citas sobre el lugar se deben al geógrafo árabe AI- Himyari (s. XIII y XIV).

Tiempo atrás esta finca era propiedad privada. Su nombre viene marcado por sus antiguos dueños: los Marqueses de San Mamés.

El agua que mana de las fuentes abastecía a la ciudad de Caravaca y servía como fuerza motriz de los molinos que allí había.

Us passo la llegenda de les Fonts del Marques :

http://www.turismocaravaca.com/blog/la-leyenda-de-las-fuentes-del-marques-y-sus-frias-aguas/

Las Fuentes del Marqués, es un paraje con encanto, en el que en cualquier época del año la naturaleza se muestra en todo su esplendor, siendo quizá la primavera  la más especial por la explosión de luz y color y en otoño con las hojas de los árboles previos a su caída.

Este Parque, cuenta con un centro de interpretación de la naturaleza situado dentro de la Torre de los Templarios.

Entre las especies vegetales tenemos que destacar el pino canario, pino carrasco, fresno, álamo, encina, entre otras.

La fauna está representada por ardillas y aves como la abubilla, el mochuelo, el ruiseñor , entre otras especies.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La Canal d’aigua, les Bassetes, la Bassa i el Llac de Vallparadís de Terrassa

Avui us presento dos articles

El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa, comprèn la vall de dos torrents, el de Vallparadís i el de Monner, amb una extensió de 395.500 m2.

Des de març de 2011 el parc es va completar totalment, ara disposa d’una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final. És un dels parcs urbans més extensos de Catalunya.

Te dos característiques principals, la gran varietat d’arbres arrelats en tot el Parc i l’aigua. Gràcies a les deus i fonts naturalss’ha pogut dissenyar una canal, unes bassetes, la Bassa i no podem deixar de cantó el “Llac” o piscina municipal que funciona a l’estiu.

De fonts i deus d’aigua natural, abans de la creació del Parc, n’hi havia moltes en aquests torrents, les persones grans recorden que estava plens d’horts i s’anava a buscar l’aigua a les fonts.

Les fonts que queden actualment estan situades al Torrent de Monner.

Joaquim Verdaguer i Caballé, ens detalla en el seu Blog, totes les fonts que havia tingut aquestes contrades amb una explicació de cada una d’elles, us passo l’enllaç :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/08/parc-de-vallparadis-les-fonts6.html

Ara, també cal ressaltar l’abundant aigua que hi ha en el Torrent de Vallparadis, i que dona primer a una  bassa petita, generalment amb plantes aquàtiques.

Per una canal escalonada baixa a una basseta rodona i allí l’aigua se ajunta amb la procedent del Torrent Monner.

Per tant, no sols la frescor dels arbres, també, la Canal hi ajuda a mantenir la frescor a l’estiu,

amb trams a cel obert i en altres pocs que passa soterrat.

En algun punt, fins i tot, hi ha herbes que la fan més agradable a la vista.

La canal arriba a La Bassa fent un petit salt esglaonat d’aigua , és un lloc en el que amb el pas dels anys s’ha creat com un espai d’ambient natural, allí podem veure, depenent de l’època de l’any, diverses aus, algunes se l’han fet seu i hi viuen tot l’any,

com els ànecs collverd, amb váries famílies, així com alguna polla d’aigua.

Lloc ideal de peixos i de petits animals diversos…

Per últim, cal mencionar dins de tot aquest conjunt, el “Llac” o piscina municipal que esta a continuació de la Bassa, amb aigua tractada i clorada per un bon ús dels banyistes a l’estiu,

disposa d’una gespa molt cuidada i de tots el serveis necessaris,

així com un espai gran per pic-nic, dintre del mateix recinte.

En resum aquest Parc, està molt freqüentat per gent de pas, de passeig, amb gos/sa, fent fúting, caminaires, amb bicicleta, amb el nens i nenes que disposen de varis llocs amb atraccions infantils,

és un Parc per ha totes i tots.

Aneu i gaudiu !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Quatre Cantons de Camprodon

Avui us presento dos articles

La Font dels Quatre Cantons, situada a l’actual plaça de César August Torres, en la confluència formada pel carrer Valencia, carrer Ferrer Bàrbara i a pocs metres del riu Ritort.

És una de les tres fonts més antigues de la població, les altres són la font del Monestir i la font de la Cordera, està adossada a la paret d’una nova casa, es d’estructura quadrada amb una teulada, bola a sobre com les altres dues fonts, i com una capelleta que podria haver tingut algun sant o santa.

Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau a una reixa a nivell del terra, la reixa que te al seu costat, tanca un túnel que facilitava antigament poder accedir al riu.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador