Manteniment de les rieres a la ciutat i els pobles

L’Agència Catalana de l’Aigua té assumides les funcions de planificació hidrològica i un dels objectius és vetllar per la conservació i manteniment de la xarxa fluvial catalana i pels ecosistemes vinculats al medi hídric.

Malgrat això, segons una llei del Pla Hidrològic Nacional, les actuacions en lleres públiques situades en zones urbanes corresponen als mateixos municipis.

Per tant és important i necessari el manteniment de la vegetació i neteja dels marges dels principals cursos fluvials que transcorren per sòl urbà.

A les rieres on s’acumulen canyes, tot tipus de vegetació i a vegades fins i tot, escombraries les fan perilloses per les pluges de tardor i hivern, que podent formar taps en el desguassos i provocar inundacions i desbordaments que afectin a sol urbà amb danys materials…

Us passo un article de Alfredo Vega, aparegut el 22/10/2019 en elmón.Terrassa :

https://elmon.cat/monterrassa/opinio/37707/que-fem-amb-les-rieres-de-terrassa

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_1941_01.jpg

Per tant, es indispensable dur a terme tasques de neteja en els municipis en rieres, torrents propers, cuidant que les rescloses i saltants de rius i rieres estiguin netes de vegetació i objectes que entorpeixin la lliure circulació de l’aigua,

és important fer-ho els mesos previs a les grans pluges de la temporada.

Recull de dades : Varis

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Les imatges són a la Riera de Palau al seu pas pel Barri de can Boada de Terrassa

Les Curiositats de l’entorn – 38 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 6 imatges que veritablement són curioses :

Una casa amagada per la vegetació

Una font amb gronxadors ?

Una creu artesanal

Parada de Autobús dels “Picapiedra”

Plantes d’altura

Qui avisa…

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aqüeducte de can Valls de Sant Celoni

Per arribar-nos a l’Aqüeducte de Can Valls de Sant Celoni, ens cal que a la rotonda de la C-35, on hi ha el Centre Comercial “Altrium”, ens dirigim tal com ens indica un cartell direcció a la Vall d’Olzinelles, on comença la carretera BV- 5112, la prenem, i un cop hem passat el riu La Tordera, girem a la dreta on quedent unes naus industrials. Al poc girem a l’esquerra i passarem per sota de l’Autopista.

Seguim uns quatre quilometres per la citada carretera, heu d’arribar fins el trencall de la pista de terra, que porta a la gran Masia de can Valls, no seguiu per aquest camí, sinó que heu d’agafar el que passa per sota de la finca, just al seu costat.

En poc més de 200 metres arribareu a un camí a mà dreta flanquejat per una avinguda de 26 plàtans de dimensions formidables, allí trobareu el conjunt de la Font, bassa, el petit l’aqüeducte que ve des del Soc de l’Aranyant.

Cal retrocedir i seguir pel camí que rodeja la finca de can Valls. Just desprès d’un entrada de darrera per de darrera

hi ha un camí a l’esquerra, a poca distancià veurem que el creua per damunt l’Aqüeducte de Can Valls,

que porta l’aigua d’una mina que va a parar a una gran bassa front mateix dels jardins de la masia.

Text i fotografies : Ramon Solé

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Avui us presento dos articles

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és l’únic parc nacional de Catalunya.

El paisatge és d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació.

L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n’és la protagonista.

Cims que superen els tres mil metres d’alçada, rius, barrancs, cascades i molleres que ens fan sentir, veritablement, al país de l’aigua.

Una gran diversitat d’espècies animals i vegetals, que lluiten per sobreviure en un medi físic rigorós, donen vida a aquest espai natural protegit únic del sud d’Europa.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així ha estat reconegut, garantitzant a més a més la seva protecció i la integració de les infraestructures i les activitats turístiques a la vall.

Per a més informació podeu accedir a :

http://www.catalunya.com/parc-nacional-daiguestortes-i-estany-de-sant-maurici-17-17001-573521?language=ca

Per conèixer Rutes per aquest parc, de 1 o més dies podeu accedir a :

https://www.rutespirineus.cat/rutes/parc-nacional-d-aiguestortes-i-estany-de-sant-maurici

Per accedir al Parc ho podeu fer:

Amb Taxi: Parada de taxi situada a l’entrada del poble d’Espot, durant tot l’any (sempre que les condicions meteorològiques ho permetin).

– Horari d’estiu: de 9.00 h a 19.00 h.

– Resta de l’any de 9.00 h a 17.00h. Pot haver-hi dies en els que l’accés amb transport està tancat.

Contacte: Associació de Taxis d’Espot

Tel. 973 62 41 05 http://www.taxisespot.com (reserves online)

A peu: Amb cotxe particular es pot arribar fins a l’aparcament del Prat de Pierró. A partir d’aquí podeu accedir a peu fins a l’Estany de Sant Maurici 1 h 15’ (3 km aprox.)

En bicicleta: Es pot arribar fins al punt d’informació de Sant Maurici, on hi ha un aparca bicis. Recordeu que cal circular sempre seguint la ruta 12 senyalitzada del Centre BTT Valls d’Àneu.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Casa del Parc

C/ de Sant Maurici, 5

25597 Espot

Tel. 973 62 40 36

Recull de dades :  Generalitat de Catalunya, Valls d’Aneu. Altres

Adaptació del text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Arbres – El Roure de l’avinguda de Catalunya de Cardedeu

El Roure que ens referim esta situat en l’avinguda de Catalunya, a l’altura del numero 35 de Cardedeu,

concretament entre l’avinguda i un feixa del mateix Parc de la Serreta.

Es un Roure de tronc de poca alçada, però amb un ramatge molt destacat.

Forma una copa arrodonida que s’observa millor en primavera i estiu, quant esta ple de fulles.

Com esta en un espai del Parc amb poca vegetació, fa que destaqui molt més.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem una Ullada fora de Catalunya : Les Fonts de Rubielos de Mora de Teruel

Rubielos de Mora és un municipi de l’Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Gúdar-Javalambre. Compta amb un recinte urbà prou ben conservat, amb dues de les set portes que hi donaven accès.

L’ajuntament és d’estil renaixentista i també compta amb diverses cases nobiliàries, com la del comte de Florida o la del comte de Creixell, així com moltes altres cases amb llindes que representen antics oficis. També té importància arqueològica gràcies als fòssils i les restes d’ambre que hi ha a la zona. Durant l’estiu i les festes és costum els espectacles taurins propis de la zona com el bou embolat i bou ensogat.

A continuació us presento les fonts mes properes al nucli urbà :

Font del Poble

Font del Parc

Font, abeurador i Safareig antic

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es rubielos-de-mora-font-del-sefareix-antic-b.jpg

Font Cerezos

Fuente de Casa Blanco o Mas Blanco

Fuente Acacia

Fuente de Casa Rull

Recull de dades: Viquipèdia

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Jardins de casa Alegre de Sagrera de Terrassa

Els Jardins de casa Alegre de Sagrera de Terrassa, estan situats a la part posterior de la finca,una gran reixa de ferro forjat que casi sempre està tancada, separa la casa dels jardins, l’accés els jardins és pel carrer Cardaire.Els Jardins havien estat dins els terrenys anomenats “les hortes de Sant Fruitós”, pertanyents a la família Sagrera.L’any 1911 va canviar la seva fesomia, resultat d’una reforma duta a terme per l’arquitecte municipal Melcior Viñals, durant  els anys 1911 i 1912, en temps dels successors del propietari originari, Francesc Alegre i Roig i Mercè de Sagrera,va ser quan les hortes van donar pas a aquests jardins tal i com els trobem en l’actualitat.El jardí correspon a un d’estil romàntic francès, presenta un estany central,una gruta adossada al mur nord sempre verd,una font artística d’època,l’estàtua d’un nen amb una ocai  bancs per seure.També ens crida l’atenció, un antic corral d’animals de granja.En quan a la vegetació es molt variada, de  fet hi ha de tot tipus d’arbres i plantes.Amb diferents caminois que circules per la major part del jardí apte per cadires de rodes.L’Ajuntament de Terrassa va comprar  la casa i jardins l’any 1973.El Jardins estan oberts de dimecres a divendres de 10 a 12hores, dissabtes de 10 a 20hores i diumenges d’11 a 14 hores. La resta de dies i festius esta tancat.Fa bo d’entrar a fer un passeig, esta al centre de Terrassa i el silenci ambiental , és casi total, prendre el sol o llegir un llibre, hi ha molts ocells que fan vida en el Jardí.

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

URIAN Guías de montaña

Avui us presento dos articles

Lloguer  de material de muntanya en Terrassa.

Obrim aquest dilluns !!!

A partir d’aquest dilluns ens podeu trobar a c/ Bartomeu Amat 131 de Terrassa per conèixer el nostre nou local d’@urianguies i @lloga.m .

També, et pots informar de totes les activitats que oferim o simplement xerrar de muntanya!!!

Per celebrar-ho, aquestes pròximes setmanes de Desembre tenim preparades moltes sorpreses amb els nostres col•laboradors de confiança @avencdelgarraf @playdsurvival @canbatlle_experience

Molta atenció els pròxims dies !

Pots seguir-nos per Instagram :

#inauguracion #llogam #urianguies

#local #terrassa #vallesoccidental #alquilerdematerial #montaña #mountain #adventure #aventura #news

Text : Oriol – Ramon Solé – URIAN Guies de Muntanya

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari de Balsareny a Sallent per La Sèquia del Manresans

Avui us presento dos articles

L’Itinerari que us presento avui és un tram de la coneguda com a “Transèquia”, que va des de la Resclosa dels Manresans a Balsareny fins a Sallent.

La sèquia és un canal construït entre 1339 i el 1383 per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa,

per regar una gran extensió d’horta en aquella època,  amb un recorregut de 26 Km.

Se surt des de la resclosa dels Manresans a Balsareny riu Llobregat avall, tot passant per aquesta població una vegada passat el Molí, bona part del recorregut serà pel costat de la sèquia.

Al llarg d’aquest itinerari, que és molt planer, podreu veure diversos aqüeductes no massa grans o llargs,

construïts per salvar desnivells com els torrents que us anireu trobant.

En bona part, la sèquia, va a cel obert, però quan cal va soterrada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es entrada-aquaducta-1.jpg

Trobareu algun espai destinat a poder descansar i fer un àpat.

També hi ha diferents ponts molt rudimentaris, però resistents per poder passar d’un canto a l’altra per sobre la sèquia.

Així com, alguna caseta que a dins disposa del comandament manual per regular una comporta de rec i derivar l’aigua a un altre sector,

també els trobarem sense aquesta caseta, axó si, amb una cadena perquè no sigui manipulat incontroladament…

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es sequia-5-1.jpg

Podreu contemplar, diverses casetes de pedra seca, molt senzilles però ben conservades.

Quan arribeu a Sallent us sortirà, a un dels costats, les muntanyes de Sal,

per aquest motiu, us adonareu que esteu arribant a la població de Sallent, final d’aquest Itinerari.

En resum, si el dia acompanya, podeu fer tranquil·lament aquest tros de la “Transèquia”,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es sequia-2-1.jpg

amb un matí sense córrer i gaudint del paisatges, dels arbres i del pas de l’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pels rodals de Terrassa, de l’estació de trens Renfe-Est de Torrebonica a l’Hospital de Terrassa(Variant) – Itinerari 4art. #

Com a continuació d’ahir, us passo la variant

Us recomano sortir des de l’estació de trens de Renfe Est, pel carrer d’Àlaba, al poc trencar pel carrer Ciudad Real i dirigir-vos a peu al final del carrer,

on comença una camí de terra, és el camí vell de Terrassa a Sabadell, deixareu a la vostra dreta, l’Alzina de Torrebonica, el camí segueix entre bosc i un camp, fins una cruïlla de camins.

Girarem pel camí de l’esquerra, a poca distància estareu a l’antic baixador de Torrebonica, seguirem el camí entre bosc, amb pins de gran alçada, us portarà a creuar el Torrent de la Betzuca, a l’altre costat estareu a l’Àrea d’estada del Pi gros, on hi ha molts pins pinyers molt destacables, allí podreu fer un àpat o descansar.

Tot seguin el camí que es prou ample,

fareu una certa pujada fins arribar a l’esquerra l’embassament pel rec dels camps de golf propers.

Hi ha en aquest punt un encreuament de camins

heu d’agafar el que us indica un cartell: can Figueres – can Canya i que l’heu de seguir.

A pocs minuts passareu per l’entrada de can Canyes, que s’està arrenjant,

Passeu entre camps i bosc, fins a una altra cruïlla, seguirem ara el camí de la dreta que fa baixada,

A uns deu minuts, estareu a l’Àrea d’estada de can Canyes – can Figueres, amb uns grans rocs invitant a descansar o prendre un àpat si cal.

Tot creuant de nou el Torrent de la Betzuca, que per aquesta zona no hi baixa casi mai aigua, el camí us portarà fins la carretera que es dirigeix a Torrebonica, nosaltres ens dirigirem en sentit contrari,

en aquest punt, us trobareu amb l’itinerari nº:3 que us vaig comentar fa unes setmanes.

Deixareu a la dreta, el camí que porta a la masia de can Figueres que la veureu des de la carretera,

seguireu fins l’entrada a la dreta que porta, en cinc minuts fins l’Hospital de Terrassa, on hi ha varies línies d’autobus, segons on vulgueu anar.

Text i Fotografies : Ramon Solé