Avui coneixerem : La Font del poble de Castellcir

Avui us presento dos articles

A la Font del Poble si accedeix per la cruïlla d’Esteve Torrentó amb Sot de les Moles a Castellcir. ( 41º45’2″N, 2º08’1″E)

Un cartell ens indica la ubicació de la Font.

Aquesta disposa d’un tub gruixut on raja una bona quantitat d’aigua, cau a una pica rectangular a un nivell molt baix del terra.

Per les rodalies hi ha un banc i seients, per fer algun àpat.

Text : Ramon Solé

Autora de la Fotografies : Mercè Manzano

Avui destaquem : La Font Fresca de Santa Pau

Avui us presento dos articles

Per arribar-vos a la Font Fresca de Santa Pau, cal anar al Càmping de mas Patxet, l’entrada és situada al costat de la carretera GI-524 d’Olot a Banyoles.

Us recomano que entreu caminant, és l’accés mes directa a la Font, una vegada passeu per la masia (esquerra) i del recinte del càmping (dreta) arribareu a la riera de Sant Martí o torrent de la Terrada,

trobareu una passera de fusta que hi  ha que creuar, des d’aquest punt veureu a la llera esquerra la Font Fresca.

La Font està adossada a un mur de la paret, forma una explanada gran, amb un allargat banc d’obra a un costat.

En una paret feta d’obra i a dins d’una petita arcada de la mateixa estructura de pedra, surten 6 grans brocs, en temps d’època de pluges pot sortir molta aigua,

aquesta cau a una pica allargada molt arran del terra, i desguassa directament a la riera.

A la seva dreta unes escales pugen a un nivell superior  on hi ha una taula quadrada  i seients de pedra rodejat d’arbres, lloc ideal per fer-hi un àpat.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El Plataner de la Font de Claró de Gelida

Avui us presento dos articles

Aquest majestuós Plataner esta situat en un costat de la carretera BV-2249 a prop de la llera del riu Anoia,

en una explanada on es troba en un lateral la Font de Claró a Gelida.

Te una corpulència de troc i branques centenàries, a pesar dels anys es conserva molt be.

A l’estiu la gent que hi va, esta a l’ombra i a la frescor que dona aquest gran plataner.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Berenadors i Fonts naturals a Montjuic de Barcelona

Avui us presento dos articles

Durant molts de segles la muntanya de Montjuic de Barcelona, era molt apreciada per les seves aigües naturals, la gent cansada de beure aigua dels pous de la ciutat o de les poques fonts que tenia Barcelona, anava fora de muralla a busca l’aigua d’algun brollador d’aquesta muntanya.

Però, a finals del segle XIX, en les fonts que quedaven actives, van construir els Berenadors, per oferir l’aigua fresca juntament amb altres begudes com aigua amb anís o menta, així com algun menjar cassolà.

La gent d’aquella època pujava amb família o amb amics a la muntanya de Montjuic sobretot els dies festius, sigui a peu o amb carro,

i es repartien a fer un àpat per la muntanya,

com a la Font dels Pins o en llocs ombrívols o solejats, segons la temporada,

altres anaven directament a algun dels Berenadors a passar una estona o tot el dia…

Això sí, sense deixar d’anar a recollir aigua a la popular Font de Canaletes !

Havien berenadors que tenien obert tota la nit oferint la possibilitat de música perquè la gent, sobre tot les parelles joves, poguessin ballar, eren les “Discoteques” d’aquells temps i a l’aire lliure, sobre tot a l’estiu.

Algunes dels Berenadors mes coneguts eren la Font Trobada, La Walkiria, la Font del Gat i un dels més populars, i que tenia mes gent, era el Berenador de la Font d’en Conna.

en aquesta imatge podem apreciar la gran quantitat de gent que anava a muntanya en dia festiu,

fins i tot es posaven paradetes venent menjars i begudes.

Paulatinament, amb els anys i la guerra civil,  van anar tancant  els Berenadors i desapareixent les fonts naturals, axó va ser fins els anys 60 del segle XX. La gent amb més poder adquisitiu, anava als Berenadors de Vallvidrera i Les Planes, a la Serra de Collserola,  molts van desaparèixer al construir-se els Túnels de Vallvidrera.

No deixarem de costat que en la muntanya de Montjuic hi havia gent molt humil que vivia en barraques…era el seu refugi fora de la ciutat de Barcelona.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Arxiu Rasola

Llibre recomanat : Guia del Rec Comtal – Caminant pel Rec i la Seva Història

Avui us presento dos articles

Fitxa Técnica

Autor : HERNÁNDEZ MARCH, ENRIC

Editorial: VIENA

Any d’edició: 2019

Matèria: Història de Barcelona

ISBN: 978-84-17998-00-4

Pàgines: 168

Enquadernació: Rústica

Idioma: Català

Preu : 25,00 € – IVA inclòs

Sinopsi

Aquesta guia ens porta per la història viva d’aquesta infraestructura hidràulica mil·lenària, ens n’explica els antecedents i ens proposa un recorregut a peu per les seves traces: des del naixement a Montcada i Reixac, on les aigües encara avui flueixen a la superfície, passant pels barris de Can Sant Joan i Vallbona, on la sèquia rega les darreres hores urbanes de la ciutat, fins a arribar a les restes arqueològiques del Born.

Un viatge per una canalització que movia molins i regava hortes mentre les seves aigües, com un riu, dibuixaven la ciutat que avui coneixem.

 

Recull del Llibre: Ramon Solé

L’antic Pou de Santa Mónica de Barcelona

El Convent de Santa Mònica és un dels convents que, fruit de la reforma tridentina, s’establiren a la Rambla barcelonina a partir de mitjan segle XVI i contribuïren a la seva urbanització.

Us passo breument dades mes destacades de la seva historia (*) :

  • Els agustinians s’establiren a Barcelona el 1618, fora muralla.
  • El 1619 adquiriren una nova propietat, vora el portal de Santa Madrona, on bastiren una petita església,
  • Beneïda el 18 de desembre d’aquell mateix any.
  • L’obra del temple definitiu s’inicià el 1626.
  • En la postguerra, després de la destrucció de l’església el 1936, el claustre fou utilitzat com a església provisional.

El pou o cisterna que hi havia al mig del pati, i que datava del 1804, fou desmuntat.

Sols tenim aquestes imatges com a testimoni, de finals del segle XX.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

(*) per a mes informació sobre aquest Convent de Santa Mònica podeu accedir i consultar al Blog Rasola de : Terra, aigua i racons. – Article publicat el 25/09/2019.

La Font d’en Prat de la Riba de Castellterçol

Per anar a visitar aquesta font de muntanya dedicada a Prat de la Riba, cal que sortiu de Castellterçol per la carretera BV-1245 direcció a Granera, però abans de finalitzar la població hi ha el carrer Sant Francesc a la dreta,

un cartell indica el camí i més endavant hi ha un altre de fusta molt més complert amb indicacions de la zona.

Cal fer camí per arribar al Collet i Creu de Sant Fruitós, es veu un paisatge molt bonic de bosc i camps.

Heu de seguir  i passar pel Pla de les Boixes, més tard pel Pla de les Forques, continuar pel camí conegut de Pedrós i ja el Collet de mas Clamí, a un costat del bosc hi ha la Font d’en Prat de la Riba, trobareu algun cartell al llarg del recorregut.

La Font d’en Prat de la Riba, també és coneguda per la Font Gimona.  És una font de cisterna, disposa d’una aixeta de maneta i a la seva part superior dreta hi ha el sobreeixidor.

Cal destacar que a la dreta té un posa-gots de la mateixa estructura de la font i al costat contrari, una verge de Montserrat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano i Arxiu Rasola

Fem una Ullada fora de Catalunya : Balneari de Brión de A Coruña

El Balneari de Brión i l’Hotel Compostela, esta situat a Estrada Santiago-Noia, AC 543, km 8. O Tremo – Os Ánxeles 15280 Brión (A Coruña).

Us passo la seva historia :

  • La deu d’aigua des d’antic, es diu “ Nuestra Señora de los Ángeles”.
  • Es situa a l’època romana, donat que per aquestes terres passava la via Cessum.
  • Les primeres referencies històriques fan menció a les aigües en 1813 i en 1928, que van rebre la consideració de “Aguas Mineromedicinales de Utilidad Pública”.

El Balneari de Compostela es una edificació contemporània de granit, projectada a finals del segle XX per el arquitecte César Portela.

Les seves aigües son minero – medicinals, són del tipus sulfurades, bicarbonatades –  sòdiques  silicatades i fluorades.

Estan indicades per  la Prevenció i  tractament de problemes psicològics com estrès, ansietat, depressió i del sistema nerviós. També amb reumatismes crònics, problemes respiratoris crònics, per la pell i  problemes d’articulacions com artrosis, artritis, entre altres.

 

Adaptació al Text  de Balneari de Brión : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Dos petits espais naturals en el Pantà del Molí Nou de Moià

Al Parc del Molí Nou de Moià s’arriba pel carrer del Passerell, és un espai de lleure al voltant d’un embassament no gaire gran,

durant els dies festius i més a l’estiu es molt freqüentat, hi ha fonts, bancs i taules que fan més còmoda la seva estada.

El Pantà̀, que va ser construït pel Medi Natural l’any 1984, està situat sota  la masia de Passerell aprofitant l’aigua de la Riera de Castellnou.

Cal destacar dos petits espais naturals, el primer està a la cua del Pantà,

forma un petit embassament o retenció d’aigua natural, s’ha fet un lloc ideal per a petites especies, com l’habitat d’ocells, insectes i animalons aquàtics com la serp d’aigua.

És un lloc molt tranquil i on l’aigua de la riera,  generalment està neta,

es d’un espai ideal per les espècies que se l´han fet seu.

L’altre està a l’entrada del Parc a la dreta, on l’aigua de la riera passa per sota del camí i forma un petit bassal natural,

també allí podem veure animalons varis i insectes,

però en aquest lloc no és tant atractiu com l’anterior, donat que passen cotxes i la gent de camí, no és tant solitari com l’anterior i en algunes èpoques no hi ha a penes vegetació, sols uns joncs.

El Parc i el seu conjunt és un espai per gaudir de la Natura amb respecte.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Baga de Sant Hilari Sacalm

Avui us presento dos articles

La Font de la Baga esta darrere del poliesportiu municipal un camí ample passa pel costat direcció al Parc.

Com que aquesta Font estava a un nivell per sobre del camí, quan la van arranjar van fer unes escales en cada costat per accedir-hi.

La paret de la font està feta de pedra i adossada al marge. L’aigua surt per un broc d’acer inoxidable  i cau a una pica quadrat i per una reixa desguassa.

Sobre la paret de la Font hi ha una llossa amb el seu nom, algo descolorit, i a sota mateix , un cartell de ferro també amb el nom. No disposa de cap banc o seient ni paperera.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador