Podeu seguir la Ruta de les Fonts, com ha punt de sortida seria el mateix poble de Santa Pau, en la plaça de Baix, la Font Calenta esta a uns 30 minuts del poble.
El camí va fent un tom per camps i pastures, el recorregut esta molt indicat per pals us passaran per El Pujol, creureu el riu Ser,
fins arribar front la planta depuradora d’aigües i continuem endavant fins que les marques grogues de la Xarxa de Senders Itinerànnia,
on cal crear de nou el riu a l’altre costat està la Font Calenta.
Aquesta Font està adossada a la paret sota d’uns camps, i l’aigua surt per un tub gruixut,
uns esglaons pugen al camp i a la vegada poden fer de seients.
Des d’aquest punt podeu seguir l’Itinerari de la Ruta de Les Fonts.
Per anar a La Font del Pi, cal que aneu fins on esta el Balneari de la Font Vella, en el seu costat un camí us baixa fins un parc amb jocs infantil i bancs,
cal seguir tot passant per una passera de fusta per sobre la riera, fins a la mateixa Font.
Aquesta font com altres esta adossada al mur de pedra i a un nivell mes baix del nivell del terra, per tant cal baixar quatre esglaons.
L’aigua surt per un broc d’acer inoxidable a mitja alçada i cau a un enreixat de ferro.
En la paret sobre el broc, hi ha una llosa amb el nom gravat, així mateix, un cartell de ferro, també amb el seu nom.
Un cartell informa de l’historia i detalls de la Font del Pi.
Lloc agradable fent tot un senzill passeig des de el centre de la Vila.
Aquest Xiprer de Can Figueres del Mas, esta situat al costat de l’entrada de la Masia.
Cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell i entrar com si anéssiu a l’Hospital de Terrassa,
cal continuar direcció a la Finca de Torrebonica, a mà esquerra trobareu el camí d’accés a Can Figueres del Mas; us recomano que com es l’entrada a una finca privada millor observar el Xiprer des de l’aparcament de darrera de l’Hospital.
Es un Xiprer molt alt i amb brancatge espès.
Llàstima que en la seva part mes alta, podem observar algunes branques que es troben seques, que a la llarg del temps pot anar emmalaltint, fins arribar a morir.
La Font de Les Planes, es podria dir que és el Berenador que a conservat mes tradició i permanència de tots els que estaven construïts al costat d’una font i que li donaven el nom.
A l’estar l’estació de Ferrocarrils de La Generalitat tant propera, la gent de benestar anava al Restaurant de “Moda” L’Electric, i la gent obrera, decidia anar a fer una costellada o botifarrada al berenador de Les Planes, que estava i segueix estan a prop.
Durant la seva primera etapa, era molt senzill, una caseta on es preparava menjar i es venia begudes, i taules amb bancs de fusta a l’exterior, disposava d’un espai força gran.
Disposava de dues fonts, una al costat de l’edifici principal que a mitjans del segle passat a fer remodelacions per engrandir-ho i passar a ser mes un Restaurant, va quedar dins de l’edifici en la part de darrera, i es va assecar la font.
L’altre font, estava al costat d’una caseta a una certa distancia de l’edifici principal, i s’ocupava a una ampliació de taules,
Font secundaria de Les Planes 3 – 1985
Mes tard, es va modificar i van fer una sèrie d’aixetes amb una pica allargada.
Actualment, manté l’aire de Berenador i de Restaurant amb una bona cuina !
Avui us presento dos articlesLes Gorgues de mas Badia es localitzant al costat del camí i a sota del mas Badia del municipi de Verges.
Les Gorgues del mas Badia estan formades per dues basses d’origen natural, sembla que les dues llacunes es formaren als anys 1940 com a conseqüència d’una avinguda del riu Ter.
Actualment ocupen una superfície total d’1,5 hectàrees, que gracies a la proximitat del curs fluvial del Ter, facilita la filtració d’aigua freàtica i la seva inundació permanent.
Les comunitats vegetals més característiques són els canyissars i els creixenars amb glicèria.
Pel que fa a la vegetació forestal es troba algun arbre de ribera dispers sense arribar a formar una comunitat definida. L’espai destaca també per la presència d’herbassars de Potamogeton pectinatus sota les aigües.
En relació a la fauna, la llacuna petita és un punt important per a la reproducció d’amfibis, mentre que la llacuna gran ofereix refugi a anàtids i ardèids a més d’allotjar una variada fauna piscícola.
En definitiva, es tracta de dues llacunes de notable singularitat on l’aspecte més interessant és la conservació de macròfits.
Les Gorgues del mas Badia es troven incloses a l’espai de la Xarxa Natura 2000.
A poc més de 20 minuts i a peu des del poble de Santa Pau, trobareu el volcà de Rocanegra, que és un con volcànic amb cràter en forma de ferradura,
té un gran interès científic i pedagògic per la seva morfologia i per les seves roques.
El volcà de Rocanegra cal destacar la seva antiga gredera, i que és visitable,
on es poden observar els piroclastos (lapil•lis i blocs) de color molt altament negre que van formar el seu con volcànic.
Es creu que podria ser el últim en creació de la Zona Volcànica de la Garrotxa, ja que s’han trobat cendres del volcà del Croscat just per sota els piroclastos que formen el volcà de Rocanegra.
Us passo la informació del diari de Girona, on fan una amplia esmena de la descoberta de com el volcà de Rocanegra de Santa Pau és el més jove de la Garrotxa:
La Serra de Moixeró és una serra del nord de Catalunya, als Pirineus Orientals, que s’estén en direcció oest-est, des del Coll de Pendís fins al Coll de Jou.
El Moixeró fa de límit de les comarques de la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús) i el Berguedà (a l’enclavament de Gréixer, a Guardiola de Berguedà).
La totalitat del Moixeró forma part del Parc Natural Cadí-Moixeró, juntament amb la Serra de Cadí, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d’Alp i el Puigllançada.
Juntament amb la Serra del Cadí forma un contrafort d’oest a est i sovin es confon o s’atribuiex el nom de Cadí fins la Serra de Moixeró, la Tosa d’Alp i el Pedraforca. Fins i tot el túnel que travessa el Moixeró és anomenat túnel del Cadí.
Pel seu caràcter més antic (paleozoic i ja format en l’orogènesi varisca) respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís (1.760 m altura), continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses.
Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre (2.012 m alt), el Moixeró (2.078 m) i el pla del Moixeró (2.063 m), les Penyes Altes de Moixeró (2.276 m), el serrat de la Miquela (2.161 m), les Soquetes (2.181 m) i el coll de Jou (2.000 m), on arriben els estreps de la Tosa.
El vessant cerdà davalla gradualment cap a la plana herciniana de la Cerdanya per torrenteres que obren el camí.
El vessant del Berguedà, drenat pel riu de Gréixer, afluent del Bastareny, i que talla conseqüentment l’estructura, presenta línies de replans paral·lels a la carena. La pedra de Gréixer, riolites efusives bigarrades, és un cas isolat; dominen les calcàries devonianes als cims i els esquistos carbonífers al voltant i vers l’est.
La vegetació és de pi roig o avet, amb rodals de faig, fins a uns 1.800 metres, on comença el pi negre, i a partir dels 2.000 metres prats o roques blanquinoses, segons la forma de l’alteració atmosfèrica per formar sòls.
Senders presents a la serralada:
GR 107 Camí dels Bons Homes, creua la serra de Moixeró pel Coll de Pendís.
GR 150 Sender de circumval·lació al Parc Natural del Cadí-Moixeró, no creua la serra del Moixeró i l’envolta per fora.
PR-C 125 Recorregut circular que des de l’Hostalet arriba al refugi de Sant Jordi, al peu de la serra de Moixeró.
No hi ha nuclis de població dins de la serralada, únicament algunes cases aïllades i refugis de muntanya.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
L’Església de Sant Josep i la seva antiga font estant en el carrer de Sant Josep, 1 amb cantonada al carrer de Sant Sebastià de Moià.
És una font d’aigua de xarxa pública, que les seves principals característiques, son que esta adossada i endinsada a la paret de l’església dins d’una arcada amb l’escut i la data de 1870 i l’aigua va a parar a una pica de pedra rectangular.
La Font del Ferro esta ubicada en el nucli urbà de Sant Hilari Sacalm, concretament dins d’una placeta enjardinada amb vells plataners, situada entre el passeig de la Font del Ferro amb el carrer Joan Maragall.
Cal baixar uns esglaons per arribar al nivell on es troba la font.
L’aigua ferruginosa surt per un broc d’acer inoxidable i cau a una pica rectangular per sota del nivell del sòl que està empedrat.
Antigament hi anava a recollir aigua molta gent de les contrades per les seves propietats, es deia que eren medicinal.
Podeu seguir la Ruta de les Fonts, com ha punt de sortida seria el mateix poble de Santa Pau, en la plaça de Baix, la Font Calenta esta a uns 30 minuts del poble.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 