Fuentespalda o Fondespatla, és una vila i municipi de la comarca del Matarranya a la província de Terol (Aragó). Situada a mig camí per la carretera que va de Vall-de-roures a Pena-roja i Mont-roig de Tastavins. El poble és edificat en un estret de muntanyes, entre Sant Miquel i la Penya del Corb ple de fonts.
Dins del poble hi ha tres fonts naturals importants per la seva antiguitat :
Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Diverses son les Rescloses que a llarg del riu Cardener hi podem trobar.
Avui destaquem La Resclosa Pont Vell, situada entre l’estació de tren i poc abans que el curs del riu arribi a passar pel Pont vell.
D’un article de Regió7 de Francesc Comas, i amb data 20.07.2019 em pogut treure la informació d’aquesta Resclosa del Pont Vell :
“…La resclosa va ser reconstruïda vàries vegades per culpa dels aiguats. L’any 1712 es va refer. Les obres van començar el 27 de setembre d’aquell any i van acabar el 4 de desembre, i es va fer amb roures tallats de la zona del Grau de la Coromina de Viladordis.
D’aquí sortia el canal que portava l’aigua cap al Molí Nou, que permetia moure els enginys mecànics per a la molta del cereals.
A mitjan segle XIX, l’Ajuntament va vendre a la societat Argemí, Gallifa i Companyia el molí i, entre el 1859 i el 1862, es va edificar una fàbrica de filats que va funcionar, amb diferents noms comercials, fins a final del segle XX.
Encara avui, en un dels pilars del pont, a prop dels bagants, es pot veure una pedra amb les inicials AGC dels fundadors de la fàbrica.
La fàbrica va ser enderrocada l’any 1985 i, una mica més tard, els edificis annexos, deixant la imatge del pont neta.
El salt d’aigua que provocava la resclosa es coneix amb el nom del Bullidor. Una llegenda manresana diu que sota el gorg hi ha un forat tan profund que encara no s’ha trobat una màquina de tren que va ser arrossegada des de l’estació de Manresa-Riu fins a aquest punt en l’aiguat del 12 d’octubre del 1907…”
Actualment es una resclosa relativament nova, amb un caient al mig que pot facilitat en la mobilitat dels peixos, i amb contraforts en el mur.
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Es coneix com la Font del Pessebre, a una deu d’aigua que sorgeix arran del terra, tot fent una reguerot, quan a plogut molt.
Esta situada darrera de ca la Guidet a tocar a ca la Xatona, al paratge de La Moixina, on hi ha una arbreda coneguda com el bosquet del Pessebre.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Aigua de juliol, encén el sol.
Al juliol, a l’era hi fa un bon sol
Al juliol, el raïmet porta dol i l’oliva també en vol
Al juliol, garbes i eugues al sol i els bous al sol
Al juliol, la roba tota al vol
Al juliol, ni cuca ni cargol
Al juliol, ni dona ni caragol; però caragol i dona tot l’any és bona
Al juliol, no crema el gavell qui vol
Al juliol, pluja i tronada a la tarda
Al juliol, pobres dels qui són al sol
A darrers de juliol, una hora menys de sol.
A primers de juliol sembra el fesol.
A primers de juliol, un pas de cargol.
Abella de juliol, el cap li dol.
Al juliol, sega qui vol.
Al juliol, tota la roba al vol.
Al juliol, els temporals a la posta de sol.
Juliol sense rosada, duu la pluja amenaçada
Juliol, amo del sol
Juliol, el mes del sol
Juliol, la figa al vol
Juliol, les eugues a l’era i els bous al sol
Juliol, les garbes, a l’era i els bous, al sol
Juliol, tota la roba al sol
Pel juliol molt soroll i no plou.
Pel juliol, amb poc foc bull el perol.
Pel juliol, asseca les figues al sol.
Pel juliol, beure, suar i la fresca has de buscar.
Pel juliol, el pastor toca el flabiol.
Pel juliol, la corbella al coll.
Pel juliol, qui es tapa és un mussol.
Recull de refranys del Costumari Catalá i Fotografies : Ramon Solé
Com cada diumenge us presento dos articles
Teniu d’anar per la carretera C-38, de Sant Pau de Seguries direcció a Camprodon, trobareu a la dreta entre el veïnat de la Colònia Estabanell i la Fabrica de galetes Birba, una carretera o pista asfaltada a l’esquerra, que us portaria a Ogassa.
Teniu de seguir-la i desprès de la primera corba, i a l’esquerra en una pla, trobareu La Font – Dipòsit dels Camps de la Molina, la qual ja us vaig descriure el passat 22 de juliol de 2020, cal continuar amb precaució per aquesta carretera que es molt estreta.
Una vegada que passeu la quarta corba, en la recta i a ma dreta a peu de bosc hi veureu la Font d’en Pere Cabrer.
Font aquesta, molt senzilla, un tub adossat a la paret, donaria l’aigua a una pica rectangular, ara no raja aigua.
Si però ho fa a uns metres a la vostra dreta hi surt amb abundància i es perd per una reixa i passa per sota la carretera tot perdent-se pel altra costat.
Hem observat com aquesta font i d’altres existents en aquesta zona, no regant per broc i si ho fan per altres punts arran del terra, serà perquè no es pugui agafar-ne l’aigua pel consum humà?…
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Avui com cada diumenge us passo dos articles
El parc de les Morisques, també conegut com la Taula Rodona, aquest parc de 40.000 m2 està situat a la zona del Mas Duran.
En aquest indret hi havia la Font de les Morisques, també es coneixia com La Font de la Taula Rodona degut a la taula d’obra que els masovers de la masia havien construït al costat de la font
Antiga Font de la Taula Rodona – desapareguda
i que, a causa de les disputes que suscitava el seu ús els dies de festa, va ser dràsticament eliminada l’any 1934;
la finca tenia una segona Font, la del Canó, en el pas de les dècades tot s’ha perdut, colgades pel moviment de terres i noves construccions en les antigues terres.
Tenim, a l’esquerra a l’entrada del parc un record a les seves fonts, una font que és d’aigua de xarxa, en un pedestal a sobre una bola, aixeca polsador i pica rodona.
Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Avui dos articles relacionats amb Sant Quirze del Vallès
El Parc de Can Feliu, annex a la masia rep el mateix nom i és un espai agradable pel passeig i el lleure familiar.
Situat al costat de la Riera de Can Feliu o Torrent de la Betzuca, té una superfície de més de 54.000 m2.
Es caracteritza per la gran extensió de prats, 
amb un vial peatonal pavimentat que el creua,
i el llac artificial amb sortidor,
està subministrada en part, gràcies a una de les dues mines que existien en la finca.
També té una petita zona de jocs infantils, que s’ha actualitzat fa poc temps.
Està emmarcat per una zona de serveis que acompanya a gaudir del temps lliure, als peus de la Biblioteca Municipal
i amb extensa zona verda que convida a passar una matí gaudint de la tranquil·litat i la natura.
Es punt de partida de possible rutes o itineraris per la propera serra de Galliners.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui dos articles relacionats amb Sant Quirze del Vallès
La masia de Can Feliu de Sant Quirze del Vallès es una edificació de Segle XVII. Fins no fa massa anys, aquesta masia estava envoltada de boscos, però en la construcció de Sant Quirze Jardí, es va talar els seus boscos per donar pas a cases,,,
Ara sols queda una petita mostra dels pins que l’envoltava la masia. En general el que poc hi resta son de Pi blanc, axó si, amb molta alçada i presencia.
Una verdadera pena el que es va fer…!
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada divendres us presento dos articles
La Vall d’en Bas és un terme municipal de la comarca de la Garrotxa.
És a la capçalera del riu Fluvià i una munió de rieres i rierols, voltat per les serres del Corb, de Sant Miquel, de Llancers i pel Puigsacalm.
El municipi de La Vall d’en Bas, és el resultat de la unió dels antics de Sant Esteve d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, Joanetes i la Pinya al 1968,
conservant el caire rural però afavorit per la proximitat de la ciutat d’Olot.
Actualment, més enllà de Sant Esteve d’en Bas, el principal nucli per extensió i demografia del municipi, hi trobem també els antics pobles i veïnats dels Hostalets i Falgars d’en Bas, Can Trona, Joanetes, Sant Privat d’en Bas, Pocafarina, Puigpardines, el Mallol, veïnat Cirera i la Pinya,
a més d’una gran multitud de masies disseminades que n’esquitxen tot el terme, agrupant entre tots uns pocs més de 3.000 habitants.
Destaca per tindre castanyers, roures, alzines i fagedes són els principals arbres que es troben en el seu territori, així com llargues franges de bosc de ribera al costat del riu Fluvià.
L’economia de la Vall d’en Bas és l’agricultura majorment de secà i especialment de blat de moro, el regadiu consta de fruites i hortalisses, amb ramaderia bovina, ovina i porcina amb indústria relacionada d’embotits.
El riu Fluvià es l’eix vertebral d’aigua de la Vall d’en Bas…
Per tant l’aigua és una pesa fonamental i bàsica des de fa segles en el sostén de l’economia rural d’abans i d’ara.
Abans, molts eren el molins on l’aigua era el seu recurs necessari de subsistència, sigui que era per draper, fariner…
Actualment encara avui en dia l’aigua és important, per regar els terrenys agrícoles per medi de canals i recs.
Les masies disposen de remenen d’aigua en basses per tal de les seves necessitats i com a reserva d’aigua.
En molts dels terrenys on el ramat esta lliure, podem veure nombrosos abeuradors,
on el bestia poc acudir a beure aigua neta i fresca.
Molts son els conreus de cereals, blat de moro i farratges.
Us passo un interessant article sobre la ramaderia a la Vall d’en Bas de l’any 2018 que va publicar garrotxadigital.cat :
Cal destacar el nucli d’Hostalets d’en Bas, que conserva bells exemplars d’arquitectura rural popular.
Text : Viquipèdia, altres i propi
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies ; Dolors Salvador i Ramon Solé
Avui com cada divendres us passo dos articles
Font situada en el carrer major numero 21, adossada a una casa particular, te forma de caseta amb teulada.
Disposa d’una aixeta de polsador i una portella amb el registre a la part de dalt, l’aigua cau a una reixa a ran del terra de l’acera.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 