Es una família de tres Castanyers situats en una zona de parcel·les de xalets en el carrer de Santa Marta nº 12, de Sant Antoni de Vilamajor, on no hi cap casa edificada.
A part de ser tres Castanyers notables, estan situats al baix Montseny, poc habitual en una cota tant baixa i fora del bosc.
Un dels fa poca fulla, deu d’estar afectat per algun paràsit.
Al seu costat com a sentinella dels Tres Castanyes hi ha la torre d’un vell Molí o Pou d’aigua.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Ficha Técnica :
Autores : COUPLAN, FRANÇOIS; STYNER, EVA
Editorial: LYNX EDICIONS
Año de edición: 2006
Materia : NATURALEZA-FLORES, FRUTOS Y PLANTAS
ISBN: 978-84-87334-98-6
EAN: 9788487334986
Páginas: 415
Colección: DESCUBRIR LA NATURALEZA
Idioma: CASTELLA
Preu : 38,00 €
Informació :
Guía de referencia para descubrir nuevos sabores y preparar comidas naturales y sanas. Trata 200 plantas comestibles y 80 tóxicas, todas ellas ilustradas en 64 láminas en color. Incluye descripciones detalladas para la correcta identificación de cada especie.
Contiene toda la información sobre las propiedades nutritivas y medicinales, recomendaciones de uso y mejores períodos de recolección. Contiene numerosas tablas comparativas para evitar confusiones entre especies similares.
Recull de dades : Ramon Solé
Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya van rescatar tretze pollets d’ànec abandonats a un carrer de Sant Cugat del Vallès, el dilluns, 2 d’abril de 2018.
Els agents van portar els pollets a una clínica veterinària, on van passar la primera nit. El dia següent van ser traslladats al Centre de Fauna de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda, on es troben sans i estalvis.
Els ànecs localitzats | Agents Rurals (Fotografia agents)
Es tracta d’un centre públic que disposa d’una zona hospitalària (recuperació de fauna) i una zona de cria en captivitat.
Recull de la informació de naciodigital.cat/sabadell : Ramon Solé
Situat al costat de migdia de la masia de la Madella. És a l’esquerra del riu Tenes, i també a l’esquerra del torrent del Gat.
L’origen d’aquest molí es remunta al segle XV.
Les seves aigües son del riu Tenes.
Eren captades al lloc on ara hi ha les restes de la Central del Fai,
i amb elles s’omplia la bassa del molí, encara existent, des d’on passava al carcabà, on feia girar la mola.
En l’actualitat el canal d’alimentació del molí encara existeix, i serveix per a la masia de la Madella
i els horts d’aquest sector, inclosos els de la Font de la Pineda.
És un edifici d’estil popular del gòtic tardà de planta rectangular, de dues alçades, en un estat avançat d’enrunament.
Conserva l’estructura de molí,
amb els carcabans a la part inferior
i algunes moles a dins.
En una paret lateral encara s’endevina el forn de pa que tenien molts d’aquests edificis.
Les llindes i brancals de les obertures són de carreus de pedra arenisca, ben treballats.
Les parets exteriors eren de paredat, amb pedres de riu carejades.
Des de Riells del Fai podeu anar-hi tot fent un petit passeig.
Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
La Finca Sansalvador , és situada a tocar de l’entrada del parc de la Creueta del Coll, entre el carrer de Pineda i el passeig de la Mare de Déu del Coll, 79.
El metge Salvador Sansalvador i Castells va adquirir el 1909 una finca situada en una vessant del turó de la Creueta del Coll. En aquella època aquesta era una zona gairebé despoblada, de difícil accés, ja que encara no s’havia construït el pont de Vallcarca, que posteriorment va donar accés a la zona des de l’avinguda de la República Argentina.
Va ser un encàrrec que el doctor Sansalvador va fer a l’arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí. En un principi, la idea del propietari era fer una casa d’estiueig a la façana del passeig de la Mare de Déu del Coll i aixecar una altra torre a la banda superior del terreny per llogar-la.
Durant les obres de construució, s’hi va trobar una mina d’aigua amb suposades propietats radiològiques i medicinals que el doctor va decidir comercialitzar amb la marca Agua Radial.
Cova – Fotografia : Ajuntament de Barcelona
Motiu pel qual Sansalvador , va decidir canviar el seu pla inicial i va ordenar construir-hi unes grutes d’accés al pou que portessin l’aigua a la planta d’embotellament i un jardí romàntic que les integrés en l’entorn natural.
Avui dia, del projecte truncat, en resten l’habitatge del porter, una petita casa decorada amb un arrimador de ceràmica de colors que ha estat reformada no fa gaire —seguint fidelment el seu disseny original— i, sobretot, el jardí, amb unes galeries subterrànies a les quals s’accedeix a través d’uns arcs parabòlics magnífics que condueixen al pou d’aigua.
Durant la Guerra Civil, la cova va servir de refugi antiaeri per als veïns de la zona.
En l’actualitat, la Finca Sansalvador acull la seu del Taller d’Història de Gràcia, que tot sovint organitza jornades de portes obertes i visites concertades a la cova
i altres llocs del Barri.
Aquest immoble està inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del Patrimoni Cultural català.
Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
(Article dedicat a Kike Gonzalez company de feina i amic)
Us presento un petit patrimoni de la ciutat vella de Girona, on us destaco, les Fonts, Pous i Cisternes,
totes en marcades dins de les rodalies on esta ubicada la Catedral i la Muralla :
Font de la Plaça de la Independència
Font del carrer Pujada Catedral
Pou de la Catedral
Font de la Plaça dels Lledoners
Pou a prop de la Plaça dels Lledoners
Font – monument dels Jardins de la Muralla
Cisterna dels Jardins de la Muralla
Molt antiga Font de Sant Pere Galligants
Del Museu d’Història de Girona us passo “Els baluards de la muralla medieval del Mercadal” de Girona – ciutat :
http://www.girona.cat/museuhistoria/cat/recorreguts_muralla.php
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fa pocs dies us vaig fer menció en un article de la Font del Rector de Mura; a la dreta d’aquesta font, surten unes escales i cal seguir per un caminet que en 200 metres us portarà directament a la Font de l’Escolà.
La font és tota ella de pedra, la seva construcció, ens recorda a una caseta, al mig hi ha la sortida principal d’aigua, regulada per una aixeta de polsador . Al polsar l’aigua cau a la pica enlairada de terra.
De munt seu i gravat a la pedra, està el nom de la Font de l’Escolà, que es fa difícil de llegir.
En el costat esquer hi ha un seien de pedra; en el dret, un antic broc de ferro, on quan l’aigua queia anava a una pica gran de pedra rectangular.
Des d’aquí i en pocs metres trobareu el Salt i Gorg del Padre.
Text i Fotografies : Ramon Solé i Fidel Rodríguez
Per anar a la Font Freda, teniu que sortir de Riells del Fai, seguin el recorregut que esta marcat per cartells; agafeu el camí Turó Onze Hores i que desprès esdevé, com el camí Vall Blanca; en cas d’anar amb vehicle, en la primera corba d’aquest segon camí, deixeu el vostre vehicle en un costat on està el camí que s’endinsa cap a Vallderrós.
Seguiu aquest camí que va paral·lel al torrent, fins un dipòsit que esta a la dreta del camí i teniu que pujar-vos sobre d’un gran roc per poder seguir. A partir d’aquest punt, el camí comença a enfilar-se d’una manera pronunciada i a la vegada esdevé estret .
A uns 150 metres arribareu al Salt i Gorg de Vallderrós situat a la esquerra del camí, i que fa pocs dias vaig fer-vos un article.
Cal seguir pel sender a munt, cada vegada us costarà mes de caminar, hi ha llocs de certa altura, a uns deu minuts, en una petita corba del camí, hi ha una desviació a l’esquerra que us portarà directament a la Font Fresca, és un lloc humit i ple d’aigua a terra pràcticament tot l’any.
L’aigua de la Font surt d’una petita cavitat natural, on ara com ara, un tros de canya fa de broc.
Sobre la Font, hi ha una imatge en relleu, de dues dones, suposades “Dones d’Aigua”, i mes a la dreta la inscripció “ Font Freda- 10. Juny.1966.”
Des d’aquí podreu anar a altres indrets d’aquesta cinglera.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per veure aquest monumental Plataner, us cal que des de l’Ametlla del Vallès, agafeu la carretera BV-1483 que us porta a Riells del Fai, i poc després d’arribar a les primeres cases, trobarem un trencall a l’esquerra que porta primer al Molí, a la Masia i després al restaurant de la Font de la Pineda,
Font de la Pineda
allí i ven indicat per cartells arribareu a la mateixa font de la Pineda on està aquest excepcional plàtan.
Aquest Plataner està situat a la plana al·luvial del riu Tenes, al costat mateix de la ribera, i fen ombra a la Font de la Pineda.
Amb una alçària total de 22,00 metres, i una volta del canó 4,40 metres. Destaca per les grans dimensions de la soca, així com també per tot el seu conjunt en general.
Veiem una mica de la historia d’aquest plataner :
L’acompanyen altres arbres en les seves rodalies, com a aladerns, gatells, saücs, pollancres, robínia i plàtans.
Us recomano visitar aquets monumental Plataner, i en general tot, el Municipi de Riells del Fai, que trobareu molts elements destacats que en aquests últims dies us vaig presentat.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Mina de la Font de Puet- any 2002
Estana és una entitat petita del municipi de Montellà i Martinet, annexionat en aquest, des de l‘any 1970.
Dipòsit de la Font de Puet- Any 2002
Aquesta Font, la trobareu fàcilment, cal accedir a Estana per l’estreta carretera de Martinet, sobre mig kilòmetre abans d’arribar al poble, hi ha una forta corba, a l’esquerra i indicada per un cartell surt en camí de terra on a poca distancia en el marge dret trobareu La Font – Abeurador del Puet.
Anys en rere l’aigua sortia d’unes teules, es va arranjar, actualment raja per un broc de ferro, l’aigua cau directament a l’abeurador allargat d’obra, és una Font amb aigua abundant tot l’any.
Font de Puet – Any 2002
L’indret és tranquil amb bona panoràmica, donat que estem molt enlairats, a poca distancia hi ha taules i bancs.
Font – Abeurador de la Cerdanya – Lleida
Moltes fonts de la Cerdanya, estan a condicionades com a abeurador pels animals que estiguin lliures o controlats en una extensió de terreny o també, els podem trobar situats dins del mateix poble.
Text i Fotografies : Ramon Solé (arxiu Rasola)
