L’Alzina que ens referim esta situada al costat de la carretera BV-1273, front mateix del Cementeri de Castellbell i el Vilar.
Es un bell exemplar d’Alzina, amb un bon estat en tot el seu conjunt,
Amb un tronc gruixut i un fort brancatge.
Va ser declarada Arbre d’Interès Local el 25 de gener de 1996.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
L’antiga masia de Cal Junyent, una vegada remodelat l’edifici es diu “Espai Era”, on es pot fer estada, en el municipi de Rajadell.
L’Alzina és situada a peu de carretera a l’entrada a la finca, al costat d’una bassa i entre mig de grans rocs.
Es una Alzina centenària (Quercus Ilex subs. Ballota) de 15,5 m. d’alçària. El volt del canó amida 2,80m; la capçada a nivell, 22,50 m.; la capçada perpendicular, 16 m.; la capçada mitjana, 19,30 m.; i el volt de la soca, 3,50 m. (mides 1989).
La forma de la capçada és rodona, de bon brancatge i el seu estat actual es bo.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
Alzina del torrent del Bolet està en l’altre costat de la zona d’esbarjo del Bolet, al sud de la masia de can Palet del municipi d’Ullastrell.
Antic especímen d’alzina situat dins la finca de can Palet. L’arbre s’ubica a la banda de llevant de la zona d’esbarjo del Bolet, al sud de la masia del mateix nom.
Es tracta d’un exemplar d’alzina que presenta una circumferència de 285 cm i està ubicada a la part inferior d’un alt marge del terreny.
Això fa que el tronc central estigui cobert per la terra a diferents nivells. L’alzina compta amb una copa intacta de molta amplada i notable brancatge.
Us passo imatges d’altres arbres destacats de l’espai de natural :
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat
Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé
Per anar a la Font del Canó de Les Fonts, cal anar per el carrer Rossinyol, al canviar per el nom de carrer del Camí de Can Corbera, en el número 35B,
us cal baixar per un camí de terra ample, al poc arribareu a una esplanada, allí trobareu la Font del Canó,
sota d’una alzina i al costat del camí o carrer de la Bòbila.
Es una Font natural, però en temps de sequera, si aprateu un polsador, en surt aigua.
L’estructura es feta de maons, al centre esta el broc.
En cada costat un seients no massa grans.
En una explanada propera, teniu unes taules i bancs de fusta per fer un àpat.
Cal dir que del camí o carrer de la Bòbila, forma part del camí de Sant Jaume que passa per Terrassa.
Text i Fotografies: Ramon Solé
L’alzina gran de Vallgorguina, és podria dir fins i tot “monumental”,
està situada al costat de la carretera C – 61 de Arenys de Mar a Vallgorguina a poca distancia d’Espai de Natura i Oci “El Cabirol”.
Te un tronc gruixut, alt, esvelt…
les seves branques són grosses i llargues, sembla que arribin al cel,
la capçada també es molt generosa de fulles.
En general esta en bon estat, a accepció d’algun forat produït per alguna branca trencada fa anys en rere.
En la seva part baixa i per evitar que els cotxes poguessin danyar-lo s’ha posat una protecció d’uns troncs en tot el voltant.
Disposa espai per deixar el vehicle i poder admirar aquest exemplar d’Alzina.
Text i Fotografies: Ramon Solé
L’Alzina Grossa de Querol o Alzina del Mas de Querols (Quercus ilex ilex) és un arbre que es troba al poble de Fonollosa (comarca del Bages), el qual, per les seues espectacular simetria i bellesa global, el converteixen en una de les alzines més belles de la comarca.
Per anar-hi cal passar per Fonollosa (carretera BV-3008) i, pocs metres després de deixar el poble enrere, hem de trencar cap al pla de Querol per una pista forestal que al cap d’aproximadament uns 1.200 metres ens deixarà al Mas Querol.
És necessari continuar i, just a l’altura del corralet, topem amb aquesta alzina, la qual es pot albirar pràcticament des d’1 quilòmetre de distància, ja que destaca per sobre de la resta de la vegetació.
A pocs metres, i en un pla més elevat, es troba una altra alzina de port molt bonic, tot i que de dimensions normals (segurament filla de l’Alzina Grossa de Querol). GPS 31T 0389828 4623901.
Dades descriptives :
L’Alzina se situa dins de la propietat privada de la finca Querol, en un petit altiplà, davant del Mas Querol, on s’hi va fer un rebaix amb maquinària pesant i sembla que es va portar a terme una acció de millora de l’àrea de l’arbre. Les herbes que s’hi fan són la rosella, la flor de Sant Joan, la perpètua, l’alfals, el plantatge de fulla estreta, l’amargot, l’herba molla, la ruca, la ceba d’ase, la farigola i el romaní. Respecte a la fauna, és fàcil sentir-hi el cant del gratapalles, el tallarol de casquet, les caderneres, les cueretes i els gafarrons.
El seu estat és força bo, té la capçada totalment coberta i amb alguna excrescència foliar provocada per insectes i alguna petita tumoració en l’extrem d’algun branquilló. Presenta talls tant al tronc principal com a les branques secundàries, algun de diàmetre superior als 15 cm, que mai més tancarà. Tot i això, sembla que, de moment, està al resguard de plagues xilòfagues.
Es tracta d’una bella alzina corona, amb una doble funció: d’amorriador per al bestiar i d’espai d’ombra per a les persones. Tradicionalment, la gent del mas hi tancava els tractes. A la finca, actualment, s’hi realitza una activitat agrària i de ramaderia extensiva, amb vaques de pastura.
Si es vol anar a visitar l’alzina, s’ha de tenir en compte que és una propietat privada, per tant, es pot visitar però per a qualsevol altra activitat s’ha de demanar permís a la propietat.
L’Alzina Grossa de Querol de Fonollosa fou declarat Arbre Monumental l’any 1991.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
L’Alzina centenària de ca n’Amat està al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la Urbanització de ca n’Amat, prop d’un torrent.
Antic espècimen d’alzina situat a uns 200 metres al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la urbanització del mateix nom.
L’arbre s’ubica al costat d’un torrent al que s’accedeix per un camí delimitat amb tanques de fusta, des del carrer de la Vall.
Es tracta d’un exemplar d’alzina que presenta una circumferència de 375 cm i està ubicada pràcticament a la llera del torrent.
Compta amb una copa verda de molta amplada i notable brancatge.
Tot i això, el tronc central té una part malmesa que ja ha quedat buida.
La resta del tronc però es troba en bones condicions.
L’arbre està afectat per una plaga de banyarriquer.
Bibliografia : PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d’Ullastrell, inèdit.
Segons l’autor de l’estudi citat a la bibliografia, l’alzina de ca n’Amat podria ser bicentenària.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
L’Alzina de La Vall, es situada en un costat de la carretera BV – 3008, tot venint de Fonollosa a l’esquerra,
front de l’ermita de Santa Justa i Rufina, poc abans d’arribar el camí que porta a la Masia i granja de la Vall.
Es una alzina no pas massa allargada de tronc,
això si gruixuda amb molt de brancatge que forma una bona copa.
Es conserva en bon estat en tot el arbre.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per anar-hi cal que us adreceu per la BV-1433, tot venint de Llerona, girar pel camí de mas Raimbau, on hi ha La Memòria del refugi antiaeri i l’antiga caserna de la Guerra Civil Espanyola.
Una vegada passat el conjunt, hi ha una recta veure l’alzina a un costat del camí entre dues cases.
Es gran i de important alçada, destacant les dues branques, hi havia una tercera avui tallada.
També veiem que forma el seu brancatge superior i amb les fulles una cúpula arrodonida.
És una Alzina que sembla que disposa d’una bona salut.
Text i Fotografies: Ramon Solé
L’antiga Alzina de can Barba, estava en el camí de can Barba, ara formava part del carrer, que porta també a la deixalleria municipal de Terrassa.
Aquesta destacada Alzina, va en els últims anys deteriorant-se molt, i fa pocs anys va morir.
Actualment podem veure sec el tronc i les branques mes destacades com a record de l’Alzina de can Barba.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 