Riu Llobregat al pas per Gironella (Berguedà)

El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el municipi de Gironella.

El riu neix a les fonts del Llobregat, a Castellar de n’Hug, i discorre pel territori català en direcció S-E a la seva desembocadura al Prat de Llobregat on conforma el seu delta. Es tracta d’un dels principals rius de Catalunya.

En el municipi de Gironella el riu ha desenvolupat un paper molt important, més en un municipi petit d’extensió com Gironella, així, al llarg del seu recorregut per dins el terme municipal s’hi van instal·lar quatre grans fabriques tèxtils, fent ús al màxim de les possibilitats que oferia.

 Aquestes fàbriques han estat fàbriques de colònia, afavorint la proximitat dels nuclis urbans a redós del riu, les colònies estan instal·lades més o menys a toca, la majoria d’elles compten amb grans extensions d’horts al costat mereix del riu.

A més a més, el poble de Gironella s’ha desenvolupat a redós del riu i a partir del segle XIX a banda i banda, fent que el Llobregat formi part indiscutible del poble.

L’entorn del riu ofereix una gran diversitat d’hàbitats, tot i que al llarg dels anys s’ha anat reduint com a conseqüència de l’activitat humana i de les obres que ha realitzat al riu o a les seves lleres.

Tot i això, el bosc de ribera que acompanya al Llobregat comporta una rica biodiversitat tant a nivell de flora com fauna.

S’ha de valorar el riu en tota la seva importància, ja que té un rol clau com a connector biològic entre els diferents espais naturals per els que discorre.

Observacions: 

Gironella va patir la gran riuada del 1982. Al llarg del seu tram dins el municipi de Gironella, el riu és creuat per un bon nombre de ponts i palanques.

Recull de dades: Mapas del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Massís del Pedraforca

El massís del Pedraforca és al nord-oest de la comarca del Berguedà. S’hi pot arribar a través de la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d’Abrera a Bellver de Cerdanya (eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9). També hi arriba la carretera que passa per TuixénJosa de Cadí i Gósol (C-563).

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L’Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d’una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d’interès nacional,[1] i l’entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Els pobles del voltant són Gósol (a l’oest) i Saldes (a l’est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.

Cultura i història

Dins el Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca es troben molts elements del patrimoni històric i cultural entre els quals destaquen:

  • Arquitectura religiosa: Són molt nombroses les esglésies d’origen romànic escampades per la majoria de pobles o en indrets ben amagats, tant dins el Paratge com en els seus entorns. En destaquem algunes com el Santuari de Gresolet (Saldes), Santa Maria del Castell (Saldes), Sant Martí (Saldes), Sant Andreu de l’Espà (Saldes), Sant Sebastià del Sull (Saldes), Sant Ponç de Molers (Saldes), Santa Maria del Castell (Gósol), Santa Margarida (Gósol) i Santa Eulàlia de Bonner (Gósol).
  • Fortificacions: Durant l’edat mitjana la zona del massís del Pedraforca i els seus entorns eren controlats pels comtes de Cerdanya que utilitzaven els castells de Saldes i Gósol per protegir els seus territoris. Aquestes fortificacions van ser l’inici d’ambdós pobles, però actualment es troben apartades i parcialment en ruïnes.
  • Camins tradicionals: Són diversos els camins tradicionals que transcorren pel Paratge, sobretot pel que fa a camins ramaders, ja que a la zona i als seus voltants s’hi concentren àrees de pastura d’alta muntanya molt importants a Catalunya. Aquests camins conserven construccions annexes destacables com murs de pedra, pletes, ponts, hostals i cortals.
  • Art: L’estiu de l’any 1906 Pablo Ruiz Picasso va visitar Gósol, on va transformar el seu estil i va esdevenir molt productiu. Passat l’estiu, Picasso va marxar de Gósol, passant el Cadí pel pas dels Gosolans, per arribar a París, on va iniciar la seva època cubista. El record de la visita del geni és inesborrable per als gosolans, els quals disposen d’una Sala Picasso amb reproduccions de les obres pintades per l’artista en aquesta població del Berguedà.
Viquipèdia

El Massís del Pedraforca es va declarar el Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1982, en la promulgació de la Llei 6/1982, de 6 de maig. L’any 1983, es va completar la protecció legal de l’entorn de l’espai amb la declaració per mitjà del Decret 353/83, de 15 de juliol de 1983, del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Des de l’any 2004 la gestió del PNIN s’incorporà a la del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Viquipèdia

El Massís del Pedraforca es va declarar el Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1982, en la promulgació de la Llei 6/1982, de 6 de maig. L’any 1983, es va completar la protecció legal de l’entorn de l’espai amb la declaració per mitjà del Decret 353/83, de 15 de juliol de 1983, del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Des de l’any 2004 la gestió del PNIN s’incorporà a la del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Aflorament de plantes d’humitats de l’antic traçat del tren en Gironella

L’antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, en concret el tram que passava per Gironella es va inaugurar l’any 1887; el tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. Als anys 90 del segle XX es finalitzava la llarga reforma de la plaça de l’Estació de Gironella.

Avui caminant sortirem de Gironella per la C-1411a, i  una vegada passat el riu Llobregat pel pont arribarem a la rotonda, i

seguirem un tros per l’antic traçat que encara es conserva,

es un congost excavat a la muntanya per on passava l’antic tren.

Una vegada estem pel mig del tram, veurem vegetació pròpia d’aigua, i

efectivament , hi ha sempre un petit cabal en aquest lloc,

motiu que fa que les plantes es conservin sempre humides i verdes.

Aquest pas evita que la gent passi per la carretera.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Avui coneixerem : La Font del Sr. Güell de La Pobla de Lillet (Berguedà)

La Font del Sr. Güell està situada dins de La Pobla de Lillet, a prop del riu Llobregat, i al costat del pont Vell, entre aquest i el pont de la Petita, en una zona enjardinada.

Dedicada al Sr. Güell, fundador de la fàbrica del Clot del Moro (Asland), que tot i que es troba dins el terme municipal de Castellar de N’Hug, és a tocar del límit amb la Pobla de Lillet.

A sota hi ha una placa on hi diu:

“A/ D. E. GÜELL BACIGALUPI/FUNDADOR DE LA Cía. ASLAND /LA POBLA DE LILLET/ MCMXXVI”

I també una segona amb:

 “Asland rememora amb gratitud , la dedicació i noblesa dels poblatans en el seu 75 Aniversari. La Pobla de Lillet 25 de juliol de 1981”.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix

Avui coneixerem : La Font de la Collada de Falgars o del Centenari de La Pobla de Lillet

Per anar a La Font de la Collada de Falgars o del Centenari,    es molt fàcil, cal que us situeu en la carretera B-402 que va de Guardiola de Berguedà a La Pobla de Lillet, en el quilòmetre 8 surt a la dreta una pista que indica : “santuari de Falgars”,

us cal seguir uns 7 quilòmetres fins que arribeu a la collada de Falgars, on trobem la font, a mà dreta i a peu de pista.

Fins la font, cal pujar unes escales, l’estructura és una roca plana adossada al marge de la muntanya per on surt l’aigua per un broc de pedra, que cau a una pica semi circular, d’allí a una bassa.

Al seu costat dret hi ha un gran banc, al costat esquerre destaca un monòlit de pedra, plantat l’any 1977 en commemoració del centenari de la guarderia forestal de l’estat.

Mes a l’esquerra trobareu una taula rodona i un seient de pedra corbat per poder fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix

Avui destaquem : La Font del Guarda Forestal de La Pobla de Lillet (Berguedà)

Per anar a aquesta Font del Guarda Forestal es molt fàcil, cal que us situeu en la carretera B-402 que va de Guardiola de Berguedà a La Pobla de Lillet, en el quilòmetre 8 surt a la dreta una pista que indica : “santuari de Falgars”,

a uns 2,300 quilòmetres al costat dret i a peu de la pista cimentada està la Font.

Esta format per un mur d’obra que reforça la paret de la muntanya. Podem veure que el terra esta escalonat, per superar el desnivell. 

El broc està a una certa altura, i l’aigua cau a una petita pica rectangular.

A la dreta de la Font hi ha un cartell de fusta amb el seu nom. Sobre del broc l’escut dels Guardes Forestal i mes a l’esquerra en lletres grans “ Font del Guarda Forestal”.

Disposa d’una taula i bancs de fusta per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix

Avui destaquem : La Font de l’Amistat de La Pobla de Lillet (Berguedà)

La Font de l’Amistat està a uns 200 metres abans d’entrar a La Pobla de Lillet tot venint de Guardiola de Berguedà per la carretera B-402 a l’esquerra.

Aquesta font està situada en una estructura en forma de balma feta de grosses pedres arrodonides.

L’aigua raja per un broc de pedra i cau a una pica semicircular que està a nivell del terra, actualment aquesta font és seca.

En cada costat, hi han uns seients de pedra de la mateixa estructura.

A l’esquerra de la font disposeu d’una taula de fusta i bancs,

bon lloc per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix

Avui destaquem : La Font del Roser de La Pobla de Lillet (Berguedà)

La Font del Roser esta a uns 650 metres abans d’entrar a La Pobla de Lillet tot venint de Guardiola de Berguedà per la carretera B-402 a la dreta.

Va ser construïda l’any 1924, dins d’una petita zona d’esbarjo arbrada.

L’estructura de la Font es molt senzilla, de planta rectangular i amb una teuladeta de lloses a dues vessants.

L’aigua surt  per un broc de pedra i cau a una pica semicircular de pedres de riu que està a arran del terra.

Disposa de bancs de pedra per seure. A sobre hi ha una llosa de pedra amb el nom de la font gravat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix

Les Fonts de la Cova o de la Mare de Déu de Lourdes de La Nou de Berguedà

El Santuari de Lourdes està a mig quilòmetre al sud del petit poble de La Nou de Berguedà.

A l’esquerra del Santuari, hi trobareu unes escales que us baixen directament a la cova on a dins esta la Font principal.

A un metres al costat esquerd hi han dos Fonts més.

En la cova s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, està sempre amb flors i algunes espelmes.

Com diem, la Font principal es troba dins la cova, amb tres brocs de ferro molt deteriorats, l’aigua cau a una pica rectangular d’obra.

Font principal, dins cova

A l’esquerra de la cova, hi han les dos fonts separades per una construcció en forma d “L” i adossades al marge de la muntanya.

El broc de cada Font dona l’aigua a dos piques rectangulars arran del terra.

Aquesta Font antigament es deia Font de Sant Isidre, en 1881 va passar a dir-se Font de la Mare de Deu, i es va construir la cova. Les seves aigües es diu que eren curatives…

Es un lloc molt humit i tranquil, per passar una bona estona.

Text i Fotografies: Ramon Solé