El Lledoner de Castellnou d’Oluges (Celtis australis) és un arbre que es troba a Castellnou d’Oluges (Cervera, la Segarra), el qual és, segurament, el més gran de la Segarra i l’únic arbre monumental declarat de la comarca.

Accés:

Des de la carretera L-311, de Cervera a Guissona, cal tombar al trencall que duu al poblet de Castellnou d’Oluges.

És un llogaret petit i, a la plaça central, molt a prop de l’església, hi ha aquest gran arbre.

Aspecte general:

L’estructura, tant del tronc com del brancatge principal i les seues bifurcacions, presenta nivells d’afectació i necrosi diversos, així com certs impactes per podes maldestres.

Malgrat tot, no sembla pas estar en un estat regressiu, sinó tot el contrari,

el fullatge és espès i sa, i la producció de lledons és excel·lent.

Dades descriptives

• Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,61 m.
• Perímetre de la base del tronc: 6,62 m.
• Alçada: 15 m.
• Amplada de la capçada: 12,50 m.
• Altitud sobre el nivell del mar: 487 m.

Curiositats:

A Castellnou d’ Oluges mai hi ha hagut ferrer. A les Oluges, hi havia un ferrer, a cal Ferrer, una casa al peu de la carretera. El ferrer de les Oluges baixava a ferrar els animals de Castellnou, clavar la ferradura amb claus de ferro a la peülla de l’animal.

Un dia el ferrer de les Oluges al baixar va arrencar un lluc d’un arbre de lledoner, arbre tan comú en aquestes terres. En arribar a la plaça del poble de Castellnou on ell es posava a treballar, va veure que era un lluc tendre de lledoner amb arrels, i va decidir plantar-lo.

A la plaça de Castellnou en aquell temps hi havia una séquia d’aigua. Era la séquia molinal que provenia del molí de les Oluges i regava la partida dels horts.

En plantar el nou lledoner a la plaça, les arrels tenien aigua suficient per créixer i fer-se molt grans de seguida.

Les seves branques arribaven fins al balcó de cal Plaça, les seves arrels penetren profundament sota les cases de la plaça i fins i tot les arrels es troben als cellers de les cases de baix el poble.

Els avis del poble expliquen que van plantar el lledoner a la plaça de Castellnou quan feien cal Tomàs, al carrer de la Plaça, que porta gravada a la llinda de la porta 1777. Així doncs, el lledoner de Castellnou es va plantar cap al 1777.

Fou declarat arbre d’interès local el 1999.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero