Per anar a La Font de la Creu del Codó la carretera LV-4241b que puja el Coll de Jou (Solsones), a uns 100 metres abans d’arribar al coll en el punt quilomètric 23,100,
Caldra seguir una pista asfaltada a la dreta que en uns 900 metres porta a la zona d’esbarjo i a la font.
Des de la zona per aparcar el vehicle, seguirem un camí que ens porta directament a la Font.
L’aigua brolla per un broc de ferro i cau a una pica rectangular i allargada.
A prop hi ha una altra sortida d’estructura similar.
Depent de les plujes surt en els dos llocs.
En la zona lleure es pot fer un àpat, hi trovem taules i bancs amb barbacoa si l’època es permes fer-hi foc.
La Font dels Enamorats és una font canalitzada, obrada en pedra, i amb aixeta de polsador i cóm sota de la mateixa que es troba al terme municipal de Sant Llorenç de Morunys camí del Santuari,
i a la vora la carretera que mena d’aquesta vila a Coll de Jou.
La Serra de Moixeró és una serra del nord de Catalunya, als Pirineus Orientals, que s’estén en direcció oest-est, des del Coll de Pendís fins al Coll de Jou.
El Moixeró fa de límit de les comarques de la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús) i el Berguedà (a l’enclavament de Gréixer, a Guardiola de Berguedà).
La totalitat del Moixeró forma part del Parc Natural Cadí-Moixeró, juntament amb la Serra de Cadí, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d’Alp i el Puigllançada.
Juntament amb la Serra del Cadí forma un contrafort d’oest a est i sovin es confon o s’atribuiex el nom de Cadí fins la Serra de Moixeró, la Tosa d’Alp i el Pedraforca. Fins i tot el túnel que travessa el Moixeró és anomenat túnel del Cadí.
Pel seu caràcter més antic (paleozoic i ja format en l’orogènesi varisca) respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís (1.760 m altura), continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses.
Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre (2.012 m alt), el Moixeró (2.078 m) i el pla del Moixeró (2.063 m), les Penyes Altes de Moixeró (2.276 m), el serrat de la Miquela (2.161 m), les Soquetes (2.181 m) i el coll de Jou (2.000 m), on arriben els estreps de la Tosa.
El vessant cerdà davalla gradualment cap a la plana herciniana de la Cerdanya per torrenteres que obren el camí.
El vessant del Berguedà, drenat pel riu de Gréixer, afluent del Bastareny, i que talla conseqüentment l’estructura, presenta línies de replans paral·lels a la carena. La pedra de Gréixer, riolites efusives bigarrades, és un cas isolat; dominen les calcàries devonianes als cims i els esquistos carbonífers al voltant i vers l’est.
La vegetació és de pi roig o avet, amb rodals de faig, fins a uns 1.800 metres, on comença el pi negre, i a partir dels 2.000 metres prats o roques blanquinoses, segons la forma de l’alteració atmosfèrica per formar sòls.
Senders presents a la serralada:
GR 107 Camí dels Bons Homes, creua la serra de Moixeró pel Coll de Pendís.
GR 150 Sender de circumval·lació al Parc Natural del Cadí-Moixeró, no creua la serra del Moixeró i l’envolta per fora.
PR-C 125 Recorregut circular que des de l’Hostalet arriba al refugi de Sant Jordi, al peu de la serra de Moixeró.
No hi ha nuclis de població dins de la serralada, únicament algunes cases aïllades i refugis de muntanya.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
fonts naturals, aigua, muntanya i més 