Estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • L’estany de la Guinardera va ser construït el 1992 com element natural i paisatgístic, en el moment del desenvolupament del parc empresarial.
  • L’any 2018 es va dur a terme la primera fase del projecte de restauració de l’estany, que va ser possible gràcies als Pressupostos Participatius. 
  • Entre 2023 i 2024, es van continuar els treballs de restauració paisatgística i millora ecològica, amb la finalitat de preservar i posar en valor els valors naturals d’aquest indret.
  • Aquesta tasca ha permès adequar l’entorn i millorar-ne les condicions, n’han potenciat el paper faunístic, n’han ordenat l’ús social i l’han convertit en un punt d’educació naturalística.

L’estany de la Guinardera és un element del patrimoni natural de Sant Cugat del Vallès,

va ser creat de manera artificial.

Les aigües procedeixen de la xarxa pluvial (que passen prèviament per un separador d’hidrocarburs) i del bombeig d’aigua freàtica.

Recentment, aquest espai ha estat objecte de diverses actuacions de restauració paisatgística i

ecològica per a potenciar-ne la biodiversitat.

Les millores han inclòs la revegetació dels marges, la creació d’un camí perimetral, la instal·lació de miradors

i passarel·les a nivell de l’aigua, també de grades, i la col·locació de rètols informatius sobre la flora i la fauna autòctones.

Per altra banda, trobem també plantes halòfites que ajuden a consolidar els marges, millorar la qualitat de l’aigua i diversificar el medi.

A l’entrada de les aigües pluvials, a la zona nord-est de l’estany, es pot trobar canyissar de Phragmites australis (canyís), que contribueix a depurar l’aigua.

Als altres marges, s’observen herbassars poliespecífics amb espècies com Iris sp.; Juncus sp., Scirpus sp. i Carex sp., entre altres.

A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,

alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.

No es permet benyar-se.

Disposa de algunes taules i seients per poder fer pícnic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els Horts de can Revella de Sant Cugat del Vallès

Can Revella (també conegut com Can Rabella) és una masia ubicada al parc del Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès.

Des del Maig de 2017, als terrenys adjacents a la Masia de Can Revella s’hi troba un hort urbà comunitari portat per l’ajuntament dins del programa Cultiva’t.

És un projecte formatiu en horticultura ecològica i jardineria. Ofereix formació en la inserció laboral.

Un cert percentatge de les seves parcel·les, ubicades als diferents horts municipals, estan destinades a persones proposades per Serveis socials per fomentar la integració sociocomunitària i la socialització formant part de l’activitat pròpia de l’hort.

Aquesta adjudicació, pel seu caràcter social, és temporal i compta amb el seguiment i acompanyament de Serveis socials i experts en horticultura.

A nivell espacial, l’hort disposa d’una zona d’horts particulars i compartits i una zona d’hort comunal, un hivernacle, una pèrgola, una zona de lleure, un espai de canviador, una zona de compostatge comunitari, diferents espais d’emmagatzematge, i una tanca perimetral, entre d’altres.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Caixes niu en el Parc de Can Vernet de Sant Cugat del Vallès

En la part més a prop del aqüeducte del Parc de can Vernet, on es troben molts arbres i vegetació diversa, trobem en alguns arbres que hi han caixes niu.

Aquestes caixes niu, van destinades als ratpenats.

Els ratpenats són animals amb una gran importància ecològica i per al control de plagues, ja que són depredadors d’insectes com el mosquit o la processionària.

Actualment la seva conservació es troba amenaçada pel canvi climàtic, l’ús indiscriminat de pesticides i la manca d’hàbitats on fer el niu.

Aquesta última és una de les raons més importants per les que cal fer caixes niu per a ratpenats, ja que són espècies que fan el niu en forats i escletxes, i en general els boscos de Catalunya estan formats per arbres prims i joves, per tant, manquen forats als arbres.

Per això, s’han col·locat diverses caixes niu en paratges dins de pobles i ciutats, com en cas del Parc de can Vernet de Sant Cugat del Vallès.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un Hort diferent : L’Hort “Okupa”

Arreu de Catalunya,  hi ha molts de terrenys “Okupats” que s’han convertit en horts col·lectius i autogestionats.

Barri de Grácia – Vallcarca

La crisi de la construcció i l’aturada durant anys de les inversions públiques, va deixat molts solars buits a les ciutats i pobles, aquest motiu ha fet créixer aquest fenomen dels horts urbans – okupats.En aquest horts, molt joves , gent en recursos mínims o jubilats amb renta precària, han trobat una manera de disposar de verdures a un cost  casi “0” i conreat per un mateix, que també te una bona garantia ecològica.Els Ajuntaments són permissibles fins que no es trobi una solució amb el propietari o amb el jutjat.Podríem dir, que no són en un espai altament fèrtil per gaudir d’un hort amb un màxim rendiment, per la manca d’aigua, la terra no sigui prou bona o abonada … manca d’estris i medis per poder germinar i cultivar prou be,no obstant, les ganes i la fermesa de portar-ho en devent,  s’uneixen per seguir en aquest repte dels horts “Okupes “, des d’aquí us donem a tots i totes els implicats en aquest tipus d’Hort, “Ànims”.

Text i Fotografies : Ramon Solé