Arxiu d'etiquetes: entorn

Emportat la brossa !

Publicat el per
Respon

“La Brossa no torna sola… emporteu-vos les deixalles a casa”.

L’Ajuntament de Terrassa des de 2021, impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural.

L’Ajuntament impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural, tant pel que fa als abocaments incontrolats de deixalles a l’anella verda, com pel fet de trepitjar de manera irresponsable els camps de cultiu. Per al regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia, Carles Caballero, es tracta d’apel·lar a la responsabilitat ciutadana. “La brossa és un reclam per a la fauna salvatge i un perjudici pel medi natural. Tot i que una gran majoria fa un comportament cívic, malauradament hi ha gent que no ho fa. Cal recordar que l’Anella Verda també és un àmbit on es desenvolupen activitats agràries i ramaderes que cal protegir i preservar”, ha afirmat Caballero.

Per aquest motiu, i per reforçar la cartellera informativa que ja hi ha a l’Anella Verda, s’instal·laran un total de 31 cartells amb dos missatges molt concrets: ‘La brossa no torna sola” i “’Respecteu els camps de conreu’. Els al·lusius a la recollida de deixalles es col·locaran a totes les portes i àrees d’estada del tram 1; a dues zones del tram 2, a Can Candi i al Centre d’Informació Ambiental Bonvilar (CIAB). Mentre que, els que fan referència als camps de conreu, s’ubicaran en aquells terrenys dels trams 1 i 2 que es dediquen en aquesta activitat. Des de principi d’any, el servei de manteniment de l’entorn natural ha recollit un total de 49.540 quilos de tot tipus de deixalles (runes, estris vells, mobles…). La futura Ordenança de l’ús públic de l’Anella Verda, que es preveu que s’aprovi definitivament a finals d’aquest any, establirà el règim sancionador corresponent, tot i que ja existeix una regulació en l’Ordenança de Convivència Democràtica.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els arbres de l’entorn del Monestir: una joia de la natura

Publicat el per
Respon

Voldria reproduir un article de JR Armadàs del 8 de desembre de 2015 :

Des de sempre el monestir de Sant Cugat s’ha considerat l’epicentre de la vida local i és per això que el seu entorn presenta també un conjunt arbori digne de ser admirat

Un santcugatenc podria passar-se un parell de dies fent voltes al voltant del Monestir i encara no hauria descobert tots els secrets històrics i naturals que s’hi amaguen.

Ja a la plaça d’Octavià, hi trobem un gran xiprer que, quan arriben les festes, s’ha convertit en l’arbre de Nadal oficial de la ciutat.

Amb més de 20 metres d’alçada és segurament el rei dels 29 xiprers que hi ha al voltant del Monestir.

Altres es troben davant de la muralla i també destaquen especialment els de l’interior del claustre.

Malgrat que ara els xiprers en són els protagonistes, històricament el Monestir havia estat envoltat d’horts de fruites i hortalisses i arbres fruiters, ja que els monjos que vivien al recinte s’alimentaven en part del que collien al seu terreny. 

Durant bona part del segle XX el claustre va estar poblat per molts llorers i boixos, però l’actuació que la Generalitat va fer al recinte als anys 90 va netejar del tot la vegetació deixant només gespa, la font central i tres xiprers.

Això va facilitar la programació d’esdeveniments a l’interior.   

Cal esmentar els castanyers d’índies que hi ha a la part del darrere del recinte, però tampoc es poden passar per alt els lledoners que hi ha als peus del campanar.

Els que hi ha actualment van ser plantats l’any 2010, fruit d’un pla de recuperació d’espècies autòctones monals quan es va arranjar el parc de l’Hort de l’Abat.

D’aquesta manera se substituïen uns malmesos plàtans i es tornava a la vegetació que anys enrere havia estat testimoni any rere any del Paga-li Joan, el ball tradicional de Sant Cugat. 

Sense anar gaire lluny del Monestir es poden veure un conjunt d’oms al costat de la Casa de Cultura i creuant el carrer hi ha l’imponent pollancre del camí de la Creu, un arbre de 13 metres d’alçada que es va nodrir  de les aigües de la riera de Volpelleres.

Oms del Monestir

Els sis oms que hi ha a prop de la Casa de Cultura són autòctons i provenen de llavors d’un om que hi havia en un jardí privat del carrer d’Orient. 

Van arrelar durant els anys 70 en un terreny on abans hi havia el camp de futbol que anys més tard es va traslladar a la rambla del Celler.

Sota els oms l’Ajuntament hi ha instal·lat uns bancs que han fet que aquest punt i la gespa que hi ha a la zona hagin esdevingut un punt de trobada i descans pels santcugatencs. A més, la seva fulla ofereix un bonic abric vegetal a la part del darrere de l’entorn del Monestir.

Castanyers del Monestir

Aquests tretze castanyers es troben a la zona nord-est dels jardins del Monestir, entre la muralla i els absis de l’església.

Malgrat que resisteixen bé temperatures extremes, estan protegits de les calors pel mateix Monestir i ofereixen un ambient fresc durant tot l’any i unes vistoses fulles grogues a la tardor. Aquest arbres es van plantar fa uns 90 anys per millorar l’enjardinament de l’entorn del Monestir.

Fins l’any 1940 formaven part d’un parc municipal que mossèn Griera va fer enderrocar perquè no volia que al recinte hi hagués activitat d’esbarjo.    

Extret :Tot Sant Cugat

Text : JR Armadàs a 8 de desembre de 2015

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Entorn Natural en les Coves del Toll de Moià

Publicat el per
Respon

Les coves del Toll estan situades en les terrasses fluvials excavades pel torrent Mal, en la roca calcària de la zona,

formant un conjunt natural integrat per quatre cavernes i un avenc.

També es pot observar el recorregut del Torrent Mal, els meandres, un gorg.

Tot l’entorn del Parc Prehistòric té una extensió de 48.674, m2, entre els que s’inclou també la zona d’aparcament.

Quant a la vegetació que hi ha a l’entorn, correspon a la característica de la zona mediterrània, predominant el roure martinenc en zones més humides i a les més seques l’alzina.

Altres arbres que es troben en aquest indret són el pi roig, el ginebre, el garric, l’avellaner, el pollancre…d’arbustos hi ha presència d’esbarzers, el boix,

i argelagues, auró negre, galzeran, garric, carrasca, l’heura, el sanguinyol.. i plantes com l’espígol, la farigola, el romaní…

Quant a la fauna es coneix que hi viu el conill, el porc senglar, la guineu, els esquirols, les mosteles vora el riu, la perdiu, l’àliga, rèptils com els escurçons, la serp verda, els gripaus, les salamandres, una fase larval d’una eruga molt característica de l’indret…

Dintre de les coves es pot observar, depenent de l’estació, algun grup de rat-penats negres, mosquits de potes llargues i llimacs.

D’aquesta riquesa natural es pot gaudir passejant pels itineraris que hi ha complementats amb petits panells explicatius integrats a la natura.

Us animo a visitar tot aquest paratge, de coves, natural i més…

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Surgència en el paratge de la cova del Toll de Moià

Publicat el per
Respon

Si es continua el recorregut que hi ha a l’entorn de les Coves del Toll s’arriba a la Surgència.

Historia:

  • El complex càrstic de les coves el Toll el formen quatre cavernes i un avenc.
  • La galeria principal s’anomena cova del Toll o Galeria Sud i és la que dona nom a l’indret natural, actualment Parc Prehistòric, que conté les restes Arqueològiques i Paleontològiques més conegudes.
  • La cova del Toll és una cova natural d’habitació sense estructures, agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150m).
  • És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n’hi ha en formació.
  • La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s’han trobat a la zona de la galeria sud.
  • El recorregut de la visita guiada és de 153 m, però en la seva totalitat té quasi 2 km.
  • La visita et guia per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria de la Trompa de l’Elefant.
  • De la galeria sud fins a la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l’exterior, hi ha encara uns 800 m.

És una balma natural de pedra calcària per on surt a l’exterior el torrent Mal al seu pas per l’interior del complex càrstic del Toll.

Per això és anomenada geològicament surgència .

Popularment se la va conèixer, al passat, com la Mina, d’on sortia cada cop que plovia, un riu on diuen anaven les dones a rentar la roba.

Observacions:

De la surgència només surt aigua (riu subterrani) quan plou molt o en època de desglaç. És per això que es diu que la cova del Toll és una cova viva, ja que està en continua formació…

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Plàtans de l’entorn de la Font del Torrent Mal d’Esparreguera

Publicat el per
Respon

Els Plàtans estan en l’entorn de la Riera del Torrent Mal i el més destacat  és el situat al costat de la font.

Es tracta de 7 plàtans d’uns 15 metres d’alçada ,amb una volta de canó d’entre 0,80 i 1,60 m, i una capçada de 10 m de diàmetre. Alguns són d’una edat estimada de 80 anys.

Plataner situat al costat de la font del Torrent Mal

De la família de les platanàcies, gènere ” Platanus”, espècie ” Platanus x hispanica”.

Informació general :

  • La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats.
  • L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni.
  • A la vila, com a la resta del país, domina l’espècie ” Platanus x hispànica”. D’origen híbrid entre el “platanus orientalis” (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el “platanus occidentals” ( d’origen Nord Americà).
  • El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país.
  • Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : La Sèquia de Manresa. 10 Camins a l’entorn d’un canal medieval

Publicat el per
Respon

Fitxa tècnica :

Autors : ALERT, JOSEP / HUGUET, POL

Editorial: COSSETANIA

Any d’edició: 2014

Matèria Excursions Barcelona

ISBN: 978-84-9034-220-6

Pàgines: 144

Enquadernació: Rústica

Idioma: Català

Preu : 14,50 €

Sinopsi

Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, i després de recórrer 26 km arriba a la capital del Bages.

Aquest canal fascinant continua complint la seva funció i encara conserva la fesomia medieval en bona part del traçat, amb alguns trams realment paradisíacs.

La guia que teniu a les mans presenta nou rutes circulars ­totes elles molt senzilles­ i una de lineal que us permetran descobrir la història, el patrimoni, el paisatge i la natura que envolten la sèquia.

També incorpora un carnet segellat ble amb el qual podreu gaudir de diferents avantatges.

Recull del llibre : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 38 #

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 6 imatges que veritablement són curioses :

Una casa amagada per la vegetació

Una font amb gronxadors ?

Una creu artesanal

Parada de Autobús dels “Picapiedra”

Plantes d’altura

Qui avisa…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn / especial – 37 #

Publicat el per
Respon

Avui Divendres us presento dos articles 

Normalment us presento imatges fotografiades per mi mateix, i que trobo que són curioses, avui serà un especial del Mon…

Avui he seleccionat deu imatges, com a objectius Curiosos :

Tots a  ajudar a fer la teulada

Unes escales de finestra a finestra

Cara a la paret

Granissada con a punys

Macarrons de neu

El dits flexibles

Quin ou !

Arribar o no a destí ?

Quina enganyifa, bitllet de “0” euros

Una escala de fusta natural

 

Text i Recull d’imatges del Mon : Ramon Solé

( Imatges extretes d’Internet – Fotògraf desconegut)

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Resclosa de can Pou d’Abrera, un entorn natural

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us passo dos articles

La Resclosa de can Pou d’Abrera, s’ha format un espai natural important, tant de flora com de fauna.

Constitueix un reservori de biodiversitat a la porta de la regió metropolitana de Barcelona.

No cal dir que no es una extensió gran, esta formada en les dues lleres del riu Llobregat.

La vegetació existent, en si mateix, és ja un espai de gran valor.

On els joncs, canyissars i arbres de ribera com la pollancre i l’àlber, predominant amb altre vegetació pròpia d’espais humits,

per axó s’ha creat durant anys, un entorn natural, amb aus que cada vegada fan el seu habitat en aquesta zona,

com l’ànec collverd, la polla d’aigua, el corb marí gros, el bernat pescaire i ocells petits,

i en menor escala la llúdriga i la tortuga de rierol, entre altres,

i amb una gran varietat de insectes durant la primavera i estiu.

Podeu veure mes informació a l’article de Wikipedia sobre L’Espai Natural del Riu Llobregat  al pas pels municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Abrera :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Espai_Natural_del_riu_Llobregat

Aquesta zona està protegida a nivell europeu i és una de les zones més ben conservades del Baix Llobregat.

Es un espai que cal seguir tenint cura i continuant fent la seva protecció!

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Abrera i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 36 #

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 5 imatges situades en la via pública, que veritablement no les acabo d’entendre ! :

  • Una Font que ens recorda a un seient de pedra…
  • Cartell, que va d’un camell …
  • Una Font modernista amb un desguàs, ídem…
  • Una aigua no potable, …d’una Font inexistent ?
  • Un cartell dels anys 40 del segle passat… a Joanetes

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador