Les Roques Blaves d’Esparraguera – Part 2ª #

Ahir us vaig presentar la 1ª part de Les Roques Blaves, avui ho farem des del mirador de can Roca d’Esparraguera.

Les Roques Blaves són un aflorament geològic situades al llarg de la Riera del Puig, a Esparreguera. Les dimensions aproximades són d’una amplada d’uns 100 metres i una longitud d’1 kilòmetre. Es troba a prop del Geoparc de la Catalunya Central. Està format per roques de falla (farina de falla) que són el resultat de la transformació de les roques preexistents del Paleozoic: esquists i pissarres (llicorella) de quasi 300 milions d’anys (Ordovicià) durant la formació d’una falla, farà prop de 10 milions d’anys (Miocè).

Les forces tectòniques produeixen la trituració del material i la fractura fràgil de les roques preexistents en la zona de la falla. Quan el material resultant té el gra fi forma l’anomenada farina de falla que es caracteritza per ser una roca tova, amb baixa cohesió i fàcilment erosionable (formació de xaragalls). La pressió, la temperatura i la presència d’aigua han modificat la textura i li han atorgat el color particular, en aquest cas gris-blavós. Des del punt de vista geològic l’indret és igual al de les Ribes Blaves situades entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, a uns 5 km de l’aflorament d’Esparraguera.

La forma actual de les Roques Blaves és causada pels agents erosius, que han anat dibuixant xaragalls, que en alguns punts poden arribar a ser de fins a 20 metres de longitud i entre 2 i 3 metres de profunditat.

Per contemplar aquesta meravella natural, us cal que aneu al mirador de can Roca.

Cal anar a la zona Industrial de can Roca i d’allí a l’antiga masia on deixareu el vehicle, i us cal seguir a peu per un curt itinerari fins el Mirador.

En un bon tros d’aquest espai hi ha una barana feta de troncs, per evitar accidents,

En un punt estratègic, un seient, que mira tot l’espai natural que hi ha en aquesta vall.

Si mireu en aquest punt, veureu en mig d’un gran pinar, que sobresurten Les Roques Blaves,

és un indret de gran bellesa !

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Roques Blaves d’Esparraguera-Part 1ª #

Les Ribes Blaves d’Olesa de Montserrat

Fa temps us vaig presentar Les Ribes Blaves d’Olesa de Montserrat, situades al costat de la carretera que va a Viladecavalls o Vacarisses, que forma un mirador.

Avui seran Les Roques Blaves, cal sortir des de la Colònia Sedo d’Esparraguera.

Deixar el vehicle en l’aparcament al costa de la Riera del Puig, utilitzada principalment per anar a l’Església del Puig.

A peu, cal seguir per la mateixa riera amunt, com que casi sempre esta seca, es actualment com un camí.

Un cartell en fa referencia, que en uns 700 metres es va a Les Roques Blaves.

Es un camí molt utilitzat per senderistes i ciclistes.

Poc a poc, anireu veien com la terra dels costats en blava,

entre la vegetació de pins i plantes varies,

fent un contrast molt bonic,

entre el verd de la vegetació i el blau de la terra.

Però, des d’aquí no podreu veure l’alt rocam blau.

Demà en la segona part, ho visualitzareu des del mirador de can Roca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Abeurador de cal Xabret de Collbató (Baix Llobregat)

L’abeurador de cal Xabret esta situat a la paret del darrere de la casa núm. 35 del carrer Nou, al costat de la B-112, es veu fàcilment.

Historia:

  • L’any 1885 l’Ajuntament de Collbató va demanar, juntament amb els d’Esparreguera, Monistrol i Manresa, la millora del camí veïnal de Monistrol a Esparreguera que havia de formar part de la carretera provincial de Manresa.
  • Les obres van ser subhastades l’any 1907.
  • La família de cal Xabret, que vivia a la primera casa del poble, a tocar de la nova carretera, va aprofitar-ho per obrir un petit hostal per als traginers i els carreters que passaven per allí carregats amb vi, cotó i altres mercaderies.
  • Van habilitar una petita quadra per fer el canvi d’animals i van obrir un abeurador a la façana del darrere, perquè poguessin beure i refrescar-se.
  • L’omplien a cops de galleda amb l’aigua de la seva cisterna.
  • A la paret encara hi ha alguns dels ferros on fermaven les bèsties.

L’abeurador de cal Xabret és una construcció feta amb totxos, que després foren arrebossats. És inserida dins d’una fornícula rectangular i acaba amb un arc rebaixat format per dues filades de totxos i una de rajoles planes.

Les mides són: entre 9 i 9,20 m d’alçària, 2,25 m d’amplada i 0,60 m de fondo. La pica és situada a 5 m d’alçària i folrada amb rajoles esmaltades. Actualment gent incívica l’utilitza com a contenidor de desalles…

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Plataner de Santa Margarida del Cairat d’Esparreguera

Santa Margarida del Cairat és una església d’Esparreguera del segle IX-X i d’estil medieval pre-romànic, està ubicada a la carretera B-113 a 500 metres de Can Paloma i al peu de l’antic camí de Monistrol.

A l’altra costat de la citada carretera i en front de l’església, hi ha un plataner destacable,

amb un bon tronc i amb allargades branques,

llàstima al no estar cuidat, hi una que s’ha trencat i pot tindre fongs o altres invasors  que puguin anar deteriorant aquest plataner.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Els Plàtans de la carretera de la Colònia Sedo a Esparraguera

Són 4 grans Plàtans situats a peu de la carretera de la Colònia Sedo i que puja a Esparraguera, al seu costat dret.

Disposen d’una volta de canó d’entre 1,90 i 2,40 m, i una capçada de 12 m. a 14 m. de diàmetre.

L’edat estimada és de 80 a 100 anys.

Són de la família de les platanàcies, gènere ” Platanus”, espècie ” Platanus x hispanica”.

La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra.

Els trobem sovint a les carreteres com en el cas d’avui, així com en avingudes, en fonts naturals com a punt de situació, llocs de passeigs i jardins,

destaca pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix.

Text i Fotografies: Ramon Solé

L’Aqüeducte de la Colònia Sedó d’Esparraguera

Aquest  Aqüeducte que passa pel costat de la Colònia Sedó, fins ven a prop de la seva entrada principal, va ser construït per poder fer moure una nova turbina moguda per aigua de riu a l’any 1890.aquaducte-canal-superior-1Per aquest fet , va ser construïda a sobre l’engorjat del Cairat en el riu Llobregat  en l’any 1878, la Resclosa que pren el mateix nom, i que fa poc us la vaig presentar en un article .canal-superior-8Axó no va ser gens fàcil portar-ho a terme per aquella època, va ser  un gran projecte de túnels excavats a la dura roca de la muntanya i Aqüeductes fins la Colònia Sedó.canal-superior-7L’Aqüeducte de la Colònia Sedó, podem veure avui en dia amb admiració, una obra solida i molt perfeccionada, superant uns desnivells elevats i amb arcades simètriques.canal-superior-1En alguns trams passa cel obert i en altres, com si fora una canal elevada i tapada.canal-superior-4Pensem que el riu Llobregat, te èpoques amb mes o menys cabal d’aigua, per tant calia tenir cura d’anar mesurant la quantitat necessària d’aigua de forma manual des de la Resclosa del Cairat.casera-canal-superior-repartidorEra important, abans d’entrar l’aigua a la maquinaria de la turbina, que fora neta i sense elements que arrastres o portes flotant la mateixa aigua.regulador-canal-superiorTant la Resclosa del Cairat i l’Aqüeducte, van ser una part molt important per el rendiment en la producció de la Colònia Sedó.canal-superior-5En l’actualitat poden ser visitades una part de les instal·lacions com a Museu.aquaducte-canal-superior-entrada-a-la-fabricaInformació general sobre la Colònia Sedo, podeu consultar a  :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_Sed%C3%B3

canal-superior-2

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa del Cairat d’Esparraguera, en el riu Llobregat

a-mapa-de-situacioPer arribar-nos a La Resclosa del Cairat d’Esparraguera, caldrà agafar la carretera C-55 i en el km. 9, hi ha una gran explanada tancada per un ballat , podem passar caminant  per la cadena o per un corriol al costat d’aqueta, que remunta per uns matolls, sigui d’una forma o de l’altra, arribarem a peu de La Resclosa en el riu Llobregat.mur-7vista-10La Resclosa va ser construïda a sobre l’engorjat del Cairat en l’any 1878, lloc on el Llobregat de forma natural ja quedaven les aigües retingudes i formaven un caient espectacular.mur-4-i-montserratvista-2Front i a l’altra costat del riu, algo elevat, esta la masia de can Tobella del Cairat.vista-9-i-aparell-reguladorentrada-aigua-2A l’arribar a la Resclosa, trobarem un edifici, on hi ha tres comportes per desguassar i conduir l’aigua fins la colònia Sedó.portes-entrada-aigua-5vista-17Les aigües del riu Llobregat,  retingudes en part,  disposen d’un bosc de ribera amb pollancres i àlbersvista-1 i amb el massís de Montserrat casi a tocar, formen un paisatge molt  bonic.vista-14

Text i Fotografies : Ramon Solé