Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.
Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del Monestir. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va al safareig.
Es un safareig rectangular, disposa d’una entrada on es posaven a rentar la roba a lo llarg d’un costat,
en front i a l’altra banda, també es podia rentar la roba gracies a les llosses inclinades cap a l’interior.
Es tracta d’un espai que també tenen altres parcs de l’Àrea Metropolitana i que són un espai de recerca i divulgació popular.
Els jardins de papallones són espais plens de flors de diferents formes i colors, plantes aromàtiques i molts racons que serveixen de refugi.
Les papallones i d’altres insectes disposen d’aliment i d’espais per reproduir-se i passar l’hivern.
Concretament el “Jardí de Papallones” és un espai creat dins del parc del Canal de la Infanta de Cornellà, al barri de Fontsanta – Fatjó,
pensat per allotjar diferents microhàbitats rics en biodiversitat, sobretot de papallones i altres insectes pol·linitzadors.
Va ser inaugurat el diumenge, 25 de novembre de 2018, es troba ubicat a prop del nucli de urbà de Cornellà de Llobregat i acull la casa modernista Camprubí.
És tracta d’un parc gestionat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Té una superfície de 42.545 m2.
El jardí es un recurs educatiu i ambiental per als visitants del parc i, especialment, per a les entitats del barri, i els alumnes d’Escoles del municipi.
Per una banda, es pot aprendre a identificar la flora del jardí i els insectes més comuns que hi habiten,
amb lupes i claus dicotòmiques senzilles; estudiar el cicle de la papallona; realitzar testi’ns de papallones i altres insectes,
i fer-ne el seguiment al llarg de l’any (quantitat, varietat, evolució,…); estudiar la bassa del jardí i desenvolupar altres estudis de recerca.
Així mateix, també es poden desenvolupar activitats adaptades a públic general i familiar en que, d’una manera més lúdica, es descobreix l’espai i els seus habitants,
i es sensibilitza sobre la importància de conservar l’entorn.
Us passo activitats d’escolars realitzades en el Jardí de les Papallones:
Des de Torelló agafarem el trencall de la carretera BV – 5224, abans d’arribar a Sant Pere de Torelló i tot just passant el pont de l’Aníjol, agafarem un camí de terra a la dreta, ombrejat per un Arbrat, a uns 200 metres, arribarem a una explanada on deixarem el vehicle. En aquest lloc hi ha una edificació totalment abandonada i en molt mal estat, és part del Balneari de Fontsanta, situat al costat dret del riu Ges. Va ser Construït el 1847, havia allotjat gent de la Comarca d’Osona i de la burgesia provinent des de Barcelona, que volia gaudir del lloc, prendre les aigües medicinals de les seves fonts i fer repòs. Era un Balneari amb una edificació molt bonica amb una capella annexa i l’antiga Masia. Disposava de jardins per les rodalies i es podia fer una passejada per anar a beure aigua a les fonts a bora del riu Ges. Bàsicament te dues Fonts – Medicinals, la font Pudentaque és sulfurosa i la font del Ferro que en aquest cas, és ferruginosa. Les qualitats terapèutiques d’aquestes aigües eren especialment indicades en les malalties herpètiques, cutànies, escrofuloses, asmàtiques, etc. Segons es diu, ja en època dels Romans i la dominació dels Àrabs, eren ja conegudes aquestes aigües com a medicinals. Hi ha una tercera, que dona un safareig al costat d’un camí, no creiem que sigui medicinal. Actualment les tres fonts estan seques, en ocasions que a plogut molt o periòdicament, hi surt aigua, per ho no es aconsellable beure-hi donat que surt contaminada pels alts nivells de nitrats. i a la Font de la Llonganissa A principis del segle XX, la Font Santa esdevingué un important balneari d’aigües termals. Després de la guerra civil, l’edifici fou abandonat i s’anà deteriorant amb el pas dels anys. Recopilació de informació i postals antigues : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 