La Font de Santo Domingo esta en la Comarca de l’Alt Millars. Castelló de La Plana. Font situada a pocs metres del poble, junt a la carretera que li dona accés.
Villamalur es troba a la part occidental de la serra d’Espadà, en una comarca -l’Alt Millars- repoblada majoritàriament per aragonesos, a l’Edat Mitjana. És conegut per la qualitat de les seues cireres.
La font té dues canyelles. Sobre aquestes, una imatge feta de taulells ceràmics, del sant que li dona nom.
L’aigua dona cabal a un abeurador i a un ben conservat llavador cobert.
Des d’ací hi ha unes magnífiques vistes de part del terme municipal.
Santa Mª de Coaner és una església situada uns 150 m a ponent de la parroquial de Sant Julià de Coaner, en un turonet que destaca sobre la vall de la riera de Coaner. Als peus d’aquest turó, segons la tradició, s’hi va fer la troballa de la Mare de Déu de Coaner.
Aquesta església esta adossada al cementiri, on en un angle i en la part exterior està ubicada una petita font.
Formada per unes teules i amb una que fa de teulada.
L’aixeta es de maneta, l’aigua cau a una pica de pedra rectangular no gaire gran.
Esta situada aquesta església en una vall molt bonica.
Tenim de situar-vos en la carretera B- 122 direcció a Rellinars, tot sortim de Terrassa i a mà dreta està el restaurant l’Hípica, al costat del restaurant trobareu una trifurcació de camins seguireu per el camí del mig que al poc passa per sota de la Ronda Nord, continueu pel costat per una renglera d‘horts, en acabar trobareu una explanada per poder aparcar el vostre vehicle, punt on surten varis camins.
Cal seguir a peu pel camí barrat amb una cadena al pas dels vehicles. Un cartell ens indica seguir per l’esquerra per un corriol descendent que ens durà ràpidament a un camp,
on a l’esquerra, sota una destacada figuera ens queda La font de la Misèria, a escassos 20 metres de la riba esquerra del torrent Mitger de Ca l’Amat.
El conjunt està format per la font i una bassa, en el mur surt l’aigua a través d’un broc de ferro, l’aigua cau al terra i s’escola per un rec fins alimentar la bassa.
Durant l’estiu o èpoques de saquera no raja, per tant la bassa també és seca.
La Font de la Marquesa de Can Gras, també és coneguda com la Font de la Senyora de Barcelona.
Per arribar-hi podem arribar-nos al punt quilomètric 8 de la carretera BV-1415 que porta d’Horta a Cerdanyola, cal baixar per un corriol amb pendent forta es d’aquí, i a uns 300 metres més avall sereu a la font.
Situada al començament del torrent de Fondanills, en un entorn ombrejat, amb velles taules i bancs de fusta.
L’estructura de la Font està formada per dues parets amb un banc ampli per asseure-s’hi acabat amb rajoles blanques, al damunt hi trobem l’any de l’última restauració, 1988, al mig una llosa blanca amb dos dels noms d’aquesta font pintats de vermell, finalment, a la part baixa hi tenim la sortida d’aigües per mitjà d’un tub de ferro encastat i a sota una pica rectangular d’obra que descansa directament al terra.
Uns metres a l’esquerra queda la porteta enreixada que dóna accés a la mina.
A un nivell més baix, hi ha una antiga bassa que recull l’aigua de la Font, és com un abeurador pels animals.
La Font de la Plaça del cementiri esta al començament del carrer Nou, just al costat de l’absis de l’església de Santa Maria de Talamanca.
Historia :
A la plaça on avui trobem la font hi havia l’antic cementiri de l’església de Santa Maria de Talamanca, que es troba just al costat.
Ara fa uns vint anys, aquest espai es va transformar.
El cementiri es va ubicar uns metres cap a migdia i el nou solar es va convertir en una petita placeta, complementada amb la font.
Boixa encaixada a l’antiga peanya del púlpit del capellà, d’una sola peça de pedra circular, amb un peu trapezoïdal i amb una pica de pedra picada quadrangular reaprofitada.
L’element circular té 125cm de diàmetre, mentre que la pica presenta unes mesures de 80cm d’ample x 83cm de llarg x 40 cm de fons.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Des del nucli de Súria, passarem pel pont que va al Barri situat a l’altre costat del riu Cardener, a les terres que havien estat de la masia de Salipota.
Una vegada en l’altra costat del riu, a ma dreta hi ha un camí que entre arbres i el riu fan de fer un bon passeig, a pocs metres esta la font.
Situada en una paret, és d’aigua de xarxa que surt d’una aixeta polsador i cau a una pica semi circular. Disposa al costat d’un bancs de fusta per la seva estada.
La Font del Carrer Nou és a 800 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2’050 de la Torre d’Oristà del municipi d’Orista.
Tradicionalment, els habitants del carrer Nou de la Torre d’Oristà utilitzaven aquesta font per a l’ús quotidià. Des de fa uns anys, a causa de la contaminació de l’aigua, la font s’ha deixat d’utilitzar. La font del carrer Nou està situada a l’oest del carrer Nou del nucli de la Torre d’Oristà, en una raconada que fa una pista forestal al passar prop d’unes granges modernes.
S’accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la masies de Puigsaulens, amb el carrer Nou per la banda oest. Seguint aquesta pista, s’arriba a unes granges modernes, just al nord de les quals hi ha la font, situada en la part interior d’un dels revolts de la pista.
La font està formada per una estructura de planta quadrada i teulada de doble vessant, bastida amb grans carreus de pedra treballada i coronada amb grans lloses de pedra. Del mur principal de la caseta, orientat al sud-oest, en sobresurt el brollador metàl·lic, completament recobert de molsa. Just a sobre del brollador hi ha un petit tros arrebossat (en alguna moment la caseta de la font havia estat arrebossada) on hi ha la data de 1981, que amb tota seguretat es refereix a una reforma.
A partir de la mateixa font, força abundosa, s’inicia un rec que davalla entre camps, essent resseguit per vegetació pròpia d’aquest tipus de recs. Tot i que ja no s’utilitza pel grau de contaminació que té, la font està ben condicionada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
En molts santuaris, esglésies rurals, ermites, hi ha la costum de disposar d’una font o d’un pou, per donar aigua a la gent que hi va.
Tal com passa en l’església de Santa Eugenia de Relat d’Avinyò, esta la font adossada en la paret i es molt senzilla, amb saixeta polsador i una nova pica.
Per anar a la Font de Fonollosa, cal deixar la carretera BV-3008 a l’arribar al poble de Fonollosa i anar per una pista asfaltada, coneguda com el camí vell d’Aguilar.
Una vegada passades unes granges, al costat del camí a la dreta i a peu d’una paret està la Font de Fonollosa.
Esta feta per una estructura de totxanes, per un costat l’aigua va a parar a un petit abeurador, pel altra a una pica quadrada.
Disposa de diferents sortides d’aigua, la principal es una aixeta polsador.
Una fileta de teules, banda i banda de la font, porta també aigua en aquest punt.
La Font de la Plaça de la Creu, es situada en un angle se la plaça on hi ha l’edifici de l’Ajuntament de Sant Mateu del Bages.
Es una font molt senzilla, situada al costat de la Creu. D’un cilindre d’obra hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rodona, a cada costat un petit seients.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 