Les Dames Coiffées de Balsareny

Per visitar a Les Dames Coiffées, cal anar al Pont del Riu, allí prendre el camí al nord, està senyalitzat.

És seguir  la Ruta de la Séquia al llarg d’1,3 km fins la Resclosa dels Manresans.

És una formació geològica peculiar que es coneix amb el nom de Dames Coiffées (dames amb barret) i que consisteix en una mena de columnes naturals amb una llosa de roca dura al capdamunt.

Estan emplaçades a la part baixa del cingle que hi ha en el congost del riu Llobregat, a l’alçada de la Resclosa dels Manresans.

Aquestes estructures geològiques són el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts dels penya-segats.

De manera que els més resistents, com les lloses de gres, han protegit aquestes columnes de terra des de la part alta, com si fossin barrets.

L’erosió de la base del turó del castell per part del riu és el principal responsable de les esllavissades que provoquen acumulacions de sediments més avall. Aquests paquets de sediments són de diverses mides i no tenen cap coherència estratigràfica, més enllà de l’ordre amb què han anat caient.

Finalment, l’erosió provocada per l’aigua de les pluges ha anat modelant unes formes capritxoses, ja que els blocs més grossos i resistents situat a dalt protegeixen de l’erosió els sediments més fins que es troben a sota.

En això consisteix l’erosió diferencial, que produeix un intens buidatge sobre els sediments fins, mentre que els que tenen la protecció del “barret” resisteixen i es mantenen en forma de columnes. Per això s’anomenen també “pilars coronats” o orgues.

En aquest indret, concretament, hi trobem dues sèries de columnes “amb barrets” que s’alcen per sobre del perfil del penya-segat.

Com que l’accés és una mica difícil, les dammes coiffès també es poden observar des d’una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny. En aquest punt s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa que explica, també, el procés de formació de les dames coiffées.

És un bon lloc per contemplar aquestes estructures geològiques des d’una perspectiva alta i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat i el seu bosc de ribera.

Prop d’aquest punt hi ha unes escales de roca que condueixen fins al castell tot passant per un corriol enmig d’un bosc obac.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laboradora: Loli Parraga

Meandre del riu Llobregat i Rutes per les seves rodalies en Castellbell i el Vilar

El Meandre de Castellbell i el Vilar esta format al riu Llobregat en el seu pas per Castellbell i el Vilar, amb una superfície de 27 hectàrees, formant un arc de gairebé tres-cents-seixanta graus. Aquesta zona queda delimitada des del Pont Nou de la carretera B-122 que va de Terrassa a Castellbell i el Vilar, fins a l’altra banda del cingle on s’alça el castell del municipi, en la zona coneguda com el Grauet.  Antigament es el Meandre és coneixia amb el nom del Revolt.

Hi desguassa la riera de Rellinars, en una zona amb una gran solera de pedra, que va ser aprofitada en temps passats per a construir-hi un pont conegut amb el nom de Pont Romà o Romànic i del qual les excavacions en un futur pròxim haurien de desvelar-ne els seus secrets.

Durant la segona meitat del segle XIX, l’home va intervenir en aquest espai natural per a construir-hi el canal i la presa de la colònia tèxtil del Burés, sense que actualment suposi un impacte ambiental greu.

En aquest espai humit hi trobem una gran diversitat d’ambients, tant faunístic com botànic a més a més d’actuar com a corredor biològic entre el massís de Sant Llorenç de Munt i el de Montserrat.

La vegetació de ribera hi està molt ben representada amb alberedes i salzedes (hàbitat d’interès comunitari 92A0). Destaca també el tamariu (Tamaris sp.) i el freixe de flor (Fraxinus ornus), considerat molt rar a Catalunya. A la riba interior del meandre, s’hi desenvolupen canyissars amb boga i canyars resultat dels dipòsits de sediments que arrossega el riu.

La fauna hi està molt ben representada. És un indret molt important per espècies migratòries i com a biòtop – pont entre el litoral i l’interior de Catalunya. Per molts animals és un lloc idoni per descans o per reproduir-se. El bernat pescaire (Ardea cinerea) té una nombrosa població durant tot l’any, però també hi crien espècies com el blauet (Alcedo atthis), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), i molts d’altres. No és difícil veure-hi corb marí, agró roig, el martinet blanc, la polla d’aigua o algun astor aprofitant la gran quantitat d’aliment que té a disposició. La llacuna que s’ha format a l’interior, és lloc de repòs o de reproducció per diversos amfibis, limícoles, anàtids, ràl·lids, ardeids, destacant la tortuga de rierol (Mauremys leprosa).

Observacions:

En aquesta zona hi ha alguns equipaments d’aguait de fauna que s’han anat malmetent i la corresponent senyalització, indicadors de prohibicions de pas a vehicles, etc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació del Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Plataners de la Colònia de l’Ametlla de Merola de Puig-reig

L’Ametlla de Merola és un nucli d’uns 181 habitants (2021) situat a la vora del Llobregat, al vessant meridional de la comarca del Berguedà al terme municipal de Puig-reig, que es va originar com a colònia industrial tèxtil a l’últim terç del segle XIX, el conjunt arquitectònic del qual, actualment, és inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Destacant el seus vells arbres, concretament els plataners a la vora de la canal,

Són corpulents amb brancatge molt allargat cap a munt.

També hi trobareu d’altres arbres destacats de diferents espècies.

Text del Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Jardí i les Fonts de La Torre del Sol de Sant Boi de Llobregat

La Torre del Sol esta en el carrer de Joan Bardina, 29 de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva historia:

Quan el 1864 es va iniciar el gran Eixample del segle XIX, que culminaria amb l’obertura de la Rambla de Rafael de Casanova, es van concedir moltes llicències de construcció i de reforma a carrers de l’Arlovina (Rutlla, Palla, Major, Bardina i Lluís Castells),

amb el resultat de la construcció de tot un seguit de torres amb jardí, entre les quals la Torre del Sol, amb el seu parc, és un dels exemples més espectaculars.

Posteriorment fou propietat municipal.

Es tracta d’un parc treballat aprofitant el pendent natural del turonet, del tipus clàssic de jardí noucentista que acompanya altres propietats que es van construir per la mateixa època,

és a dir, un híbrid entre el jardí de tipus “anglès” amb una curada aparença de naturalitat menada pels arbres grans i poc devastats i combinat amb algunes terrasses amb glacis de flors tipus “jardí francès”.

Aquestes terrasses s’han vist complimentades amb zones de joc per a infants i, a la part més alta del parc, una pista de bàsquet.

La vegetació és abundant i els camins treballats en forma d’escala.

Les varietats d’arbres són les habituals en aquesta mena de parcs, amb predomini de la morera, la magnòlia, la palmera, les acàcies i algun xiprer.

La Torre del Sol és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de cal Pere Vell de Gironella

Setmana dedicada a les Fonts de Gironella

La Font de cal Pere Vell esta al peu del riu Llobregat, davant la fàbrica de Cal Bassacs i sota la casa de Cal Perevell.

Historia:

  • La font està a tocar de la Fàbrica de Cal Bassacs fundada al 1868 pel matrimoni format per Joan Teixidó i Raimunda Bassacs.
  • Al costat de la font hi ha l’actual pont que permet creuar el riu, abans de la riuada de Cal Bassacs el pas era per una palanca situada al costat nord de la font, davant d’una de les portes d’accés posterior a la fàbrica.
  • Un metres aigües més amunt hi ha les restes de l’antic pont romànic de Sant Marc.
  • A tocar de la font hi ha la casa de Cal Perevell que li dona nom. La zona propera a la fàbrica de la mateixa manera que tot el municipi va experimentar nombrosos canvis arran de la instal·lació de fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, entre altres, amb un augment important de població i la construcció de nous habitatges.

La font brolla per un tub metàl·lic situat a la part central d’un mur de carreus de pedra de poca alçada i coronat per una filada de maons massissos posats de pla. Consta del brollador de la font i un altre petit tub metàl·lic corresponent al sobreeixidor, per tant, segurament disposa d’un petit dipòsit darrera del mur.

L’aigua vessa damunt la roca, amb pedres que en delimiten una mena de receptacle. Just davant hi havia un petit safareig de parets de pedra.

Observacions:

Pel que fa al safareig no s’ha pogut confirmar està enrunat o si està cobert per la terra i vegetació arran de la neteja de la llera del riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Pont de Periques de Puig–reig

Per anar a La Font del Pont de Periques, cal seguir un sender que baixa directament aquesta Font des del costat del pont.

Font arrecerada sota unes imponents codines al peu del riu Llobregat,

prop del pont medieval de Periques i envoltada de paisatge de ribera.

S’hi accedeix per unes escales ben condicionades festes amb travesses de fusta.

Al seu costat hi ha disposades un conjunt de pedres que formen un espai per seure, amb forma de taula.

Observacions:  Des de la font es pot veure molt bé el pont medieval de Periques.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torrent Gran d’Abrera

El Torrent Gran està bàsicament situat entre el carrer del Camí dels Sagraments i el carrer Barcelona d’Abrera, aquest es la part mes natural amb mes abundant en vegetació; al pas per el costat del nucli, és amb menys vegetació.

Es tracta d’un torrent que travessa d’oest a est el terme municipal fins a desembocar al riu Llobregat.

…/… Hi ha dos camins per passejar i gaudir de la natura a prop del Torrent Gran. El punt de sortida d’aquests camins és al parc de Sant Ermengol, just al costat de l’autovia A-2: Camí del Parc de Sant Ermengol (marcat en color vermell): passa per la part superior del Torrent Gran i voreja el Polígon Industrial de Sant Ermengol fins a arribar a una zona de pícnic amb lavabos i contenidors d’escombraries; al llarg d’aquest camí s’han habilitat zones de descans amb bancs, papereres i fonts d’aigua potable.

El Camí del Torrent Gran d’Abrera (marcat en color verd) és un camí rústic que passa pel fons del torrent. Cada entrada i sortida d’aquest camí està marcada amb una pedra vertical.

Aquestes rutes es poden fer caminant o en bicicleta. Està prohibit circular-hi amb vehicles motoritzats.

També hi passa el Camí Històric d’Abrera (PR-C 169)…/…

…/… La vegetació i la flora són molt variables; al fons del torrent hi creixen diferents espècies de pollancres (Populus alba, P. nigra) i salzes (Salix spp.), mentre que als marges superiors es troben pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), intercalats amb alzines (Quercus ilex) i roures joves (Quercus cerrioides)…/…

Pel que fa a algunes de les espècies de vertebrats detectades (per observació directa o mitjançant l’anàlisi de vestigis) al Torrent Gran són amfibis (gripau comú, gripau corredor i granota), rèptils (vidriol, serp blanca, serp verda, dragó comú, sargantana ibèrica), aus (esparver, aligot comú, àguila marcenca, polla pintada, puput, picot, rossinyol, merla, tord, tec.), mamífers (guineu, fagina, toixó, senglar, ratolí, esquirol, ratpenat, etc.).

Ruta fluvial per conèixer el Torrent Gran d’Abrera, fruït del projecte d’apoció fluvial que Associació Hàbitats – Projecte Rius desenvolupa en aquesta població gràcies a la participació dels voluntàries i voluntàries locals, l’associació ANDA i l’Ajuntament d’Abrera.

El Torrent Gran, permet realitzar un bon recorregut d’anada i tornada a Abrera

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. / Altres

Autor de la fitxa : ArqueoCat SL – Natàlia Salazar

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat

La Font de Sant Pere està adossada a la paret d’una casa en el carrer de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat.

Es una estructura casa monumental, en la part mes baixa hi ha un nínxol on esta la font, l’aigua es de xarxa pública, i cau a una pica.

Coronat amb una petita teulada i rajoles blanques i verdes.

A la dreta es trobant unes rajoles a color amb la imatge del Sant.

A sobre de la Font hi ha un cartell que ens indica :

“Els històrics amics i veïns del carrer Sant Pere recorden els temps passats al voltant d’aquesta Font. 1940 – 1970. Sant Boi de Llobregat, maig de 1997“.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Guia recomanada : GR 270 – EL CAMI DEL LLOBREGAT – ALPINA

DE CASTELLAR DE N’HUG AL DELTA DE LLOBREGAT – SENDERS GR

Fitxa Técnica

Autors : HUGUET, POL / PUJOL, FERRAN

Editorial: ALPINA, EDITORIAL

Any de l’edició : 2018

Matèria: Guies Senderisme

ISBN: 978-84-9034-775-1

EAN: 9788490347751

Pagines: 87

Idioma: CATALA

Enquadernació : GUIA + MAPA

Col·lecció : GR (SENDERS DE GRAN RECORREGUT)

Preu : 20,00 € – IVA inclòs

Sinopsi :

El GR del Llobregat és un recorregut lineal que ressegueix el riu Llobregat des de la seva capçalera, a Castellar de n’Hug, enmig de boscos pirinencs, fins al Delta del Llobregat, on el riu troba la Mediterrània.

Es tracta d’un recorregut total de 180 km aproximadament, dividit en 9 etapes, i que inclou 9 mapes sencers, sense dificultats tècniques remarcables.

Aquesta guia té per objectiu fer descobrir al caminant el patrimoni natural i humà d’uns territoris i paisatges ben diversos, units per diversos fils conductors.

El més present de la guia és l’aigua del riu, que acompanya l’excursionista en la pràctica totalitat de la ruta, i que ha esculpit uns paisatges agrestes i espectaculars com les Fonts del Llobregat o el Congost del Cairat sota Montserrat, i d’altres de ben suaus i amables con el meandre de Castellbell o el Delta del Llobregat.

 

Recull de la Guia : Ramon Solé

Llibre recomanat : Els ocells del Delta del Llobregat

Fitxa Técnica :

Autors : Ricard Gutiérrez, Pau Esteban, F. Xavier Santaeufemia

Dibuixos : Francesc Jutglar

Editorial:  Lynx

Data de l’edició: 1995

Lloc de l’edició:  Barcelona.

Número de la edició:  1ª

Enquadernació: Rústica con solapa

Nº Pag.: 173

Idioma: Català

ISBN: 9788487334160

Preu : 15 euros

 

Resum del Llibre (Castellà)

Libro que contiene 12 láminas con las 140 especies de pájaros habituales en el Parque Natural del Delta del Llobregat ilustradas a todo color y dibujos en blanco y negro intercalados en el texto.

Con la identificación y situación de las 339 especies identificadas hasta ahora en el Parque Natural. Con indicaciones sobre dónde es más fácil observar cada especie.

Además de la descripción de todos los hábitats presentes en el Parque Natural. Con tres itinerarios con tres mapas para observar los pájaros del Parque Natural, cuándo se puede observar cada especie y los nombres de cada especie, el nombre científico en catalán, castellano, francés, alemán e inglés.

Además de listados de especies liberadas observadas en el Delta, resumen en castellano y nombres locales de las especies del Delta.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé