Com cada diumenge us presento dos articles
Cal entrar a La Roca de Palanca, per una portalada, el carrer fa una certa pujada, a pocs metres a l’esquerra i adossada a un mur d’una finca, hi ha la Font de Dalt.
La Font actualment no hi ha aixeta com havia fa uns anys en rere, per tant no reixa aigua.
Al damunt trobem una portella de ferro, que podria ser el registre d’aigua de la cisterna o mina.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Avui us presento dos articles
Can Pastallé, era una finca forestal i amb camps, situada en la carretera de Martorell a Gelida, C- 243 b, on en el kilòmetre 1 a la seva dreta hi ha l’entrada, barrada per una porta metal-lica,
cal dir que fa molts anys la masia és en runes.
El camí s’utilitza per anar a la part de sota on hi ha els camps i conreus actius.
Llegim al llibre : Toponímia Històrica de Martorell, editat l’any 1991, per l’Ajuntament de Martorell : “La Font de can Pastallé – A prop de l’antiga masia de can Pastallé hi ha dues fonts de fresques i abundants aigües de muntanya, anomenades la Font de la Casa (a uns cent mestres ) i la Font Tancada, veïna a la pallissa i a l’era pavimentada amb cairons destinada a la batuda.”
Com podem observar en la fotografia de fa cent anys en rere, unes escales baixaven fins a peu de la Font de can Pastallé, aquesta font era d’aigua de mina, amb un seien en cada costat fets d’obra.
Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Imatges aèries : Google Maps
Avui us presento tres articles
Cal dir que hi ha la Deu Nova i la Deu Vella a Olot, situades a prop del paratge dels Aiguamoixos de la Font Moixina, declarat Parc Artístic Nacional.
Font de la Deu Nova
La Deu Nova ja hi vàrem dedicar un article fa anys, avui el dedicarem a la Deu Vella.
Per anar-hi deixeu el vehicle l’aparcament de la Font Moixina i Restaurant, agafeu la pista asfaltada en direcció al Restaurant la Deu, teniu de deixar aquest camí, abans d’arribar a un encreuament de camins, cal trencar a l’esquerra per un corriol que en pocs metres us porta a la font, situada al capdamunt dels aiguamoixos
i teniu bon paisatge ple d’aigua si ha plogut fa poc temps i amb generositat .
L’aigua no arriba a sortir del broc de la Font des de fa temps,
però si ho fa al costat per la sortida o desguàs de sota la mina, que a traves d’un curt rec va els aiguamoixos.
L’aigua de la Font, cauria a una pica rectangular de pedra.
Com diem, en la part de darrera de la Font hi ha la mina, la qual queda sota terra, aquesta te una gran coberta arrodonida,
adossada a la mina queda una petita construcció de pedra amb porta, que donaria accés a la Mina.
La Deu Vella es troba envoltada d’aiguamoixos i abundant vegetació que fan un lloc singular i idíl·lic, molts pintors i poetes s’han inspirat en aquest paratge.
Text ; Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Aquesta setmana la dediquem a les Fonts d’arreu de Catalunya
Aquesta Font ( sense nom que sapiguem…) està situada en el kilòmetre 2,300 de la carretera GIV-5265, que puja a Tregurà de Dalt, en el mateix marge de la paret de la carretera (pujant a Tregurà), al costat té uns arbres.Es una senzilla font, una llosa gran tapa l’entrada a la cisterna o mina,
un tub de goma s’emporta l’aigua pel menester de la finca.
Tingueu cura que en aquest lloc fa mal de parar el vehicle, la carretera es estreta. !
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Com cada diumenge us presento dos articles
Com a continuació de l’article del diumenge passat , on el dedicava a La Font de Noc d’Olot, avui us faré detall de la gran Deu de Noc d’en Cols.
Una vegada visitada la Font de Noc, seguim un petit tram pel costat de la mateixa paret fins arribar a unes escales de ferro, on caldrà pujar per elles i estarem a un nivell superior a la font,
De seguida ens donarem que en l’esquerra hi ha un vell safareig allargat amb baries lloses per rentar-hi la roba,
l’aigua ve de la Deu de Noc d’en Cols, situada al final de safareig on surt una abundant quantitat d’aigua d’una “mina”,
Efectivament, és com si fora l’entrada de la mina.
Allí les dones de les masies properes anaven a rentar-hi la roba i passar l’estona fer una xerradeta.
No fa masses anys es va procedir a l’arranjament i consolidació de l’estructura en general.
El mes possible, és que La font de Noc, situada per sota a nivell del terra, sigui de la mateixa Deu.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Fa pocs mesos s’ha obert al públic la totalitat del Parc dels Corbera a Llinars del Vallès. Ara podem conèixer dos fonts i la mina.
Una de les fonts amb una pica considerable alçada i de pedra, esta situada en un dels laterals de la Casa – Castell,
al costat de la porta de carros, adossada al mur de la casa i dona a una zona enjardinada amb plataners.
L’altra font, està en el lateral contrari i també adossada en la paret, esta feta artísticament amb totxanes i pica a ran de terra, actualment no raja aigua.
La mina, esta en la part inferior i dona a la carretera dins dels antic parc, una portar metàl·lica barra l’accés a l‘interior,
tres grans plataners li fan ombra permanent.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres
Els Plataners de la Casa de la Mina, estan situats entre l’Avinguda de la Unitat
i les vies del tren i per el costat de la Casa de la Mina de Montcada i Reixac.
El grup mes nombrós esta situat front la porta principal del Casal de Gent Gran i la Casa de la Mina,
Disposa entre els arbres, varis seients de fusta per poder gaudir del sol o l’ombra depenen de l’època de l’any.
Al seu costat també hi ha un petit aparcament per vehicles.
Els 4 plataners mes destacats per la seva alçada de brancatge i troncs gruixuts esta com fent guàrdia, en la part on surt l’aigua de la Mina.
Es un espai tranquil, que acull una Àrea de Fitness
i enllaça amb el Parc de la Casa de les Aigües
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui fem una ullada a L’Historia de les Aigües, que durant segles van portar aquest recurs bàsic a la ciutat de Barcelona.
Ara polsem un boto, aixequem una aixeta, o simplement posem les mans a sota d’una aixeta intel·ligent, i ens surts l’aigua que necessitem…
Segles en rere era una gran Canal o Rec, que portava l’aigua a les hores ciutat de Barcelona.
Part d’aquesta aigua venia pel Rec Comtal i va ser tot un bon negoci pel petit poble de Montcada, 
us passo la seva historia :
Actualment, l’aigua va al riu Besos…
Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fitxa Técnica :
Títol : L’aigua a la serra de Sobremunt
Autors: Antoni Cirera i Assumpta Vila
Col·leccions: La teva biblioteca
Editat : Centre d’Estudis Voltreganès
Any edició : 2019
Pagines : 124
ISBN : 978-84-9766-660-2.
Preu : 15 €.
Dades generals :
Acaba de publicar-se una guia dels punts d’aigua de la serra de Sobremunt.
Aquesta serra es troba al nord-oest de la comarca d’Osona, entre Sant Hipòlit de Voltregà i el petit poble de Sobremunt, a la subcomarca del Lluçanès. El territori estudiat inclou també part dels termes municipals de les Masies de Voltregà i de Santa Cecília de Voltregà.
El llibre va ser presentat el passat 25 de maig de 2019 a Sant Hipòlit de Voltregà.
En total s’hi descriuen 44 punts d’aigua:
34 fonts, cinc pous, tres bassots, una deu i una mina.
El llibre es presenta en forma d’itinerari excursionista, i s’estructura en quatre rutes circulars: Llevant, Baga, Solei i Ponent.
Cada itinerari està molt ben detallat, amb croquis dibuixats a mà per no perdre’s i anar trobant les diferents fonts, pous, i altres.
Moltes d’aquestes fonts, més de trenta, han estat recuperades i restaurades per Josep Rabionet, Esteve Cirera, Antoni Cirera i altres afeccionats a les fonts i a la natura.
Sense aquesta intervenció, moltes d’aquestes fonts s’haurien perdut, ja que una font demana un manteniment regular, i moltes cases de pagès de l’entorn han deixat de ser habitades permanentment.
En conclusió, un nou llibre que no pot faltar a cap biblioteca especialitzada en fonts, que registra i divulga unes fonts ben boniques, amb indicacions molt clares per accedir-hi. Felicitem els seus autors i a tota la colla de bones persones (començant per Josep Rabionet) que, amb la seva feina desinteressada, permeten la conservació d’aquest patrimoni humil però interessant de cultura popular.
Aportació d’aquesta informació és gràcies a :
Amadeu Pons i Serra
col·laborador dels Blogs Rasola.
Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons
La Font de Sant Roc, està situada a prop del camí de can Tarragona i el camí de la masia de can Pujol a Palau-solità i Plegamans.
La zona estava antigament condicionada amb una capella on hi restava una imatge de Sant Roc, avui desapareguda, i era com una zona de lleure, i visitada els dies festius per molta gent per passar-hi el dia en família i amics.
La Font de Sant Roc era una antiga font amb doble bassa,
Arxiu Rasola – any 1994
feta de maçoneria de pedra de forma rectangular que queda dividida per un petit muret en dos parts formant dues basses contínues, eren per us de rec agrícola dels terrenys de la propietat.
Arxiu Rasola – any 1994
Ha estat molts anys en estat d’abandó i pràcticament poca gent hi anava a visitar aquest paratge…
Arxiu Rasola – any 1994
Fa un any que s’ha realitzat un arranjament total, tant de la Font, la Mina, així com de les Basses, us deixo amb imatges actuals de la Font de Sant Roc :
La Font de Sant Roc està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text, Fotografies actuals i Recull de postals antigues : Ramon Solé
Fotografies antigues : Arxiu Rasola
fonts naturals, aigua, muntanya i més 