Avui destaquem : La Deu Vella de la Moixina d’Olot

Avui us presento tres articles

Cal dir que hi ha la Deu Nova i la Deu Vella a Olot, situades a prop del paratge dels Aiguamoixos de la Font Moixina, declarat Parc Artístic Nacional.

Font de la Deu Nova

La Deu Nova ja hi vàrem dedicar un article fa anys, avui el dedicarem a la Deu Vella.

Per anar-hi deixeu el vehicle l’aparcament de la Font Moixina i Restaurant, agafeu la pista asfaltada en direcció al Restaurant la Deu, teniu de deixar aquest camí, abans d’arribar a un encreuament de camins, cal trencar a l’esquerra per un corriol que en pocs metres us porta a la font, situada al capdamunt dels aiguamoixos

i teniu bon paisatge ple d’aigua si ha plogut fa poc temps i amb generositat .

L’aigua no arriba a sortir del broc de la Font des de fa temps,

però si ho fa al costat  per la sortida o desguàs de sota la mina, que a traves d’un curt rec va els aiguamoixos.

L’aigua de la Font, cauria a una pica rectangular de pedra.

Com diem, en la part de darrera de la Font hi ha la mina, la qual queda sota terra, aquesta te una gran coberta arrodonida,

adossada a la mina queda una petita construcció de pedra amb porta, que donaria accés a la Mina.

La Deu Vella es troba envoltada d’aiguamoixos i abundant vegetació que fan un lloc singular i idíl·lic, molts pintors i poetes s’han inspirat en aquest paratge.

 

Text ; Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la carretera a Tregurà de Dalt

Aquesta setmana la dediquem a les Fonts d’arreu de Catalunya

Aquesta Font ( sense nom que sapiguem…) està situada en el kilòmetre 2,300 de la carretera  GIV-5265, que puja a Tregurà de Dalt, en el mateix marge de la paret de la carretera (pujant  a Tregurà), al costat té uns arbres.Es una senzilla font, una llosa gran tapa l’entrada a la cisterna o mina,un tub de goma s’emporta l’aigua pel menester de la finca.Tingueu cura que en aquest lloc fa mal de parar el vehicle, la carretera es estreta. !

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Deu de Noc d’en Cols d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

Com a continuació de l’article del diumenge passat , on el dedicava a La Font de Noc d’Olot, avui us faré detall de la gran Deu de Noc d’en Cols.

Una vegada visitada la Font de Noc, seguim un petit tram pel costat de la mateixa paret fins arribar a unes escales de ferro, on caldrà pujar per elles i estarem a un nivell superior a la font,

De seguida ens donarem que en l’esquerra hi ha un vell safareig allargat amb baries lloses per rentar-hi la roba,

l’aigua ve de la Deu de Noc d’en Cols, situada al final de safareig on surt una abundant quantitat d’aigua d’una “mina”,

Efectivament, és com si fora l’entrada de la mina.

Allí les dones de les masies properes anaven a rentar-hi la roba i passar l’estona fer una xerradeta.

No fa masses anys es va procedir a l’arranjament i consolidació de l’estructura en general.

El mes possible, és que La font de Noc, situada per sota a nivell del terra, sigui de la mateixa Deu.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Les Fonts de la Casa – Castell dels Corbera de Llinars del Vallès

Fa pocs mesos s’ha obert al públic la totalitat del Parc dels Corbera a Llinars del Vallès. Ara podem conèixer dos fonts i la mina.Una de les fonts amb una pica considerable alçada i de pedra, esta situada en un dels laterals de la Casa – Castell,al costat de la porta de carros, adossada al mur de la casa i dona a una zona enjardinada amb plataners.L’altra font, està en el lateral contrari i també adossada en la paret, esta feta artísticament amb totxanes i pica a ran de terra, actualment no raja aigua.La mina, esta en la part inferior i dona a la carretera dins dels antic parc, una portar metàl·lica barra l’accés a l‘interior,tres grans plataners li fan ombra permanent.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Plataners de la Casa de la Mina de Montcada i Reixac

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Els Plataners de la Casa de la Mina, estan situats entre l’Avinguda de la Unitati les vies del tren i per el costat de la Casa de la Mina de Montcada i Reixac.El grup mes nombrós esta situat front la porta principal del Casal de Gent Gran i la Casa de la Mina,Disposa entre els arbres, varis seients de fusta per poder gaudir del sol o l’ombra depenen de l’època de l’any.Al seu costat també hi ha un petit aparcament per vehicles.Els 4 plataners mes destacats per la seva alçada de brancatge i  troncs gruixuts esta com fent guàrdia, en la part on surt l’aigua de la Mina.Es un espai tranquil, que acull una Àrea de Fitness i enllaça amb el Parc de la Casa de les Aigües

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Historia de les Aigües, els Pous i la Mina de Montcada

Avui fem una ullada a L’Historia de les Aigües, que durant segles van portar aquest recurs bàsic a la ciutat de Barcelona.Ara polsem un boto, aixequem una aixeta, o simplement posem les mans a sota  d’una aixeta intel·ligent,  i ens surts l’aigua que necessitem…Segles en rere era una gran Canal  o Rec, que portava l’aigua a les hores ciutat de Barcelona.Part d’aquesta aigua venia pel Rec Comtal i va ser tot un bon negoci pel petit poble de Montcada, us passo la seva historia :

Actualment, l’aigua va al riu Besos…

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : L’aigua a la serra de Sobremunt

Fitxa Técnica :

Títol : L’aigua a la serra de Sobremunt

Autors: Antoni Cirera i Assumpta Vila

Col·leccions: La teva biblioteca

Editat : Centre d’Estudis Voltreganès

Any edició : 2019

Pagines : 124

ISBN : 978-84-9766-660-2.

Preu : 15 €.

Dades generals :

Acaba de publicar-se una guia dels punts d’aigua de la serra de Sobremunt.

Aquesta serra es troba al nord-oest de la comarca d’Osona, entre Sant Hipòlit de Voltregà i el petit poble de Sobremunt, a la subcomarca del Lluçanès. El territori estudiat inclou també part dels termes municipals de les Masies de Voltregà i de Santa Cecília de Voltregà.

El llibre va ser presentat el passat  25 de maig de 2019 a Sant Hipòlit de Voltregà.

En total s’hi descriuen 44 punts d’aigua:

34 fonts, cinc pous, tres bassots, una deu i una mina.

El llibre es presenta en forma d’itinerari excursionista, i s’estructura en quatre rutes circulars: Llevant, Baga, Solei i Ponent.

Cada itinerari està molt ben detallat, amb croquis dibuixats a mà per no perdre’s i anar trobant les diferents fonts, pous, i altres.

Moltes d’aquestes fonts, més de trenta, han estat recuperades i restaurades per Josep Rabionet, Esteve Cirera, Antoni Cirera i altres afeccionats a les fonts i a la natura.

Sense aquesta intervenció, moltes d’aquestes fonts s’haurien perdut, ja que una font demana un manteniment regular, i moltes cases de pagès de l’entorn han deixat de ser habitades permanentment.

En conclusió, un nou llibre que no pot faltar a cap biblioteca especialitzada en fonts, que registra i divulga unes fonts ben boniques, amb indicacions molt clares per accedir-hi. Felicitem els seus autors i a tota la colla de bones persones (començant per Josep Rabionet) que, amb la seva feina desinteressada, permeten la conservació d’aquest patrimoni humil però interessant de cultura popular.

 

 

Aportació d’aquesta informació és gràcies a :

Amadeu Pons i Serra

col·laborador dels Blogs Rasola.

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

 

Arranjament de la Font de Sant Roc de Palau-solità i Plegamans

La Font de Sant Roc, està situada a prop del camí de can Tarragona  i el camí de la masia de can Pujol a Palau-solità i Plegamans.La zona estava antigament condicionada amb una capella on hi restava una imatge de Sant Roc, avui desapareguda, i era com una zona de lleure, i visitada els dies festius per molta gent per passar-hi el dia en família i amics.La  Font  de Sant  Roc  era una antiga font amb doble bassa,

Arxiu Rasola – any 1994

feta  de maçoneria de pedra  de  forma  rectangular  que  queda dividida per un  petit  muret  en  dos  parts formant  dues  basses contínues, eren per us de rec agrícola dels terrenys de la propietat.

Arxiu Rasola – any 1994

Ha estat molts anys en estat d’abandó i pràcticament poca gent hi anava a visitar aquest paratge…

Arxiu Rasola – any 1994

Fa un any que s’ha realitzat un arranjament total, tant de la Font, la Mina, així com de les Basses, us deixo amb imatges actuals de la Font de Sant Roc :La Font de Sant Roc està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Text, Fotografies actuals i Recull de postals antigues : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola

 

Avui destaquem : La Font de Les Marrades de Els Hostalets d’en Bas

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Des de Sant Estevan d’en Bas o des de Els Hostalets d’en Bas, cal anar per la carretera C-153, una vegada passeu pel costat de l’ermita Sant Simplici, mireu de deixar el vostre vehicle aparcat , que no sigui una molèstia per altres.Seguiu les indicacions de varis cartells, que hi ha en aquest punt, una vegada creuat el torrent i de seguida trencareu a la dreta passant pel costat d’un camp, tot seguint les indicacions.Arribeu al Molí Vell on, trobeu un cartell que us indica per anar  el Camí Ral, important via de comunicació que d’antic es feia servir per anar entre dues poblacions, d’Olot a Vic.Al peu de la muntanya, gireu cap a la dreta, per un camí que guanya altura fins passar  pel Pixador dels Matxos, a partir d’aquí, començareu a veure les restes de l’empedrat, del Camí Ral.A la poca estona i a peu del Camí Ral, hi ha la tant bonica  Font de les Marrades, situada dins d’una fageda.Es una aigua que surt de les roques de la muntanya i recollida per un tub, que cau i a la vegada es deposita a una Bassa.A partir de la font, el camí supera la part més dreta del vessant mitjançant unes ziga-zagues monumentals, les marrades, que es recolzen en uns murs de pedra molt ben aparellades.Trobareu un indicador que us porta a la Mina dels Bandolers, en 10 minuts;  segons les llegendes era un amagatall preferit dels bandolers que assaltaven els usuaris del Camí Ral.Podeu fer moltes rutes per aquestes contrades, tot seguin les indicacions de nombrosos cartells.L’altre article d’avui que us he preparat és :  “Que es el Camí de Ronda ?”

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Itinerari del Parc del torrent del Verder a l’Ametlla del Vallès

Avui diumengue, trobareu dos articles !

Llegim a una de les webs de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès :

“ A mitjans de l’any 2018 és van realitzat tasques de rehabilitació del Torrent del Verder, un dels entorns naturals més emblemàtics de l’Ametlla del Vallès, per tal de recuperar-lo per als veïns i veïnes del nostre poble.

S’ha realitzat una primera actuació en un tram del torrent, la qual ha consistit en el desbrossat del camí i de la seva vora, el manteniment i reparació de les escales, la instal·lació d’unes baranes a la zona del salt d’aigua, el condicionament dels marges per evitar esllavissades i la retirada d’alguns arbres, eminentment pins, amb risc de caiguda.”

Si ens centrem en l’itinerari d’aquest torrent, podrem gaudir d’una flora i petita fauna que l’habita.Com arribar des del centre de l’Ametlla del Vallès ?Us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, us sonarà perquè en aquest lloc hi ha l’antiga Font de la Mina que ja us vaig descriure en un article, en les rodalies podeu deixar el vostre vehicle aparcat.Tot ja caminant,  remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el Camp de Futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta que és de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó.A poca distancia està el Torrent de Verder, teniu de seguir el camí que va junt a ell.Mes tard, trobareu que teniu de creuar dues vegades el torrent per dues passeres, esteu ja dins de zona de bosc, deixareu a darrera el pou i banc de Can Millet, continueu amb una certa pujada  fins que arribareu a una explanada protegida per una barana, on esta la Font del Recó.A partir d’aquí, anireu remuntant el Torrent, amb molta vegetació a ambdós costats, sentireu el rumor de l’aigua, generalment tot l’any hi baixa.No es de mal caminar per aquest Torrent del Verder, tot el contrari sentireu el silenci…Entre mig de bosc en part de ribera i part de pins i alzines, arribareu al Pla de Verder.Allí esteu tocant als camins d’una urbanització…Podeu veure també, el petit pantà, una mina i La font del Gat, tot retrocedint direcció de nou al nucli de l’Ametlla del Vallès, hi ha cartells que us portaran a aquests llocs.

Es un bon Itinerari per gaudir del Torrent de Verder, segui al matí o tarda, tot fent un bon passeig.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé