Avui destaquem : La Font del Parc de Sant Hilari Sacalm

Avui us presento dos articlesPer anar a la Font del Parc, us cal que sortiu de Sant Hilari direcció Osor, per la carretera GI-542, a l’arribar al Poliesportiu Municipal,

cal seguir un camí que us portarà a una zona destinada a aparcament, cal deixar el vehicle i seguir a peu,

hi ha un cartell que us indica el camí.

Entrareu a una zona neta de bosc que predomina el pi entre altres arbres, on trobareu la Font del Parc.

L’aigua raja per un broc d’acer inoxidable encastat al mig del frontal del conjunt de pedra, i cau una pica.

A sobre del mur de la font,  hi ha un roc semicircular on esta el nom i data d’Agost-1989; a sota seu la placa de ferro on també hi ha el nom.

L’espai disposa de taules i bancs de fusta i barbacoa,

un lloc molt agradable a qualsevol època de l’any per gaudir de la natura

i poder fer un àpat amb família i/o amics.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Dos petits espais naturals en el Pantà del Molí Nou de Moià

Al Parc del Molí Nou de Moià s’arriba pel carrer del Passerell, és un espai de lleure al voltant d’un embassament no gaire gran,

durant els dies festius i més a l’estiu es molt freqüentat, hi ha fonts, bancs i taules que fan més còmoda la seva estada.

El Pantà̀, que va ser construït pel Medi Natural l’any 1984, està situat sota  la masia de Passerell aprofitant l’aigua de la Riera de Castellnou.

Cal destacar dos petits espais naturals, el primer està a la cua del Pantà,

forma un petit embassament o retenció d’aigua natural, s’ha fet un lloc ideal per a petites especies, com l’habitat d’ocells, insectes i animalons aquàtics com la serp d’aigua.

És un lloc molt tranquil i on l’aigua de la riera,  generalment està neta,

es d’un espai ideal per les espècies que se l´han fet seu.

L’altre està a l’entrada del Parc a la dreta, on l’aigua de la riera passa per sota del camí i forma un petit bassal natural,

també allí podem veure animalons varis i insectes,

però en aquest lloc no és tant atractiu com l’anterior, donat que passen cotxes i la gent de camí, no és tant solitari com l’anterior i en algunes èpoques no hi ha a penes vegetació, sols uns joncs.

El Parc i el seu conjunt és un espai per gaudir de la Natura amb respecte.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pi gros del Parc Roc Blanc de Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles

El Pi gros del Parc Roc Blanc és un destacable Pi Pinyer situat en un costat d’aquest allargat parc, concretament en el carrer Sicília amb carrer Bailèn de Terrassa.

En mig d’una zona de gespa verda, troben varis pins, però el que es destaca es un que esta a un costat de la filera,

es un troc gruixut amb notables branques i copa molt arrodonida,

presenta un aspecte molt sà.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – La diversitat d’arbres del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

El Parc del Castell de l’Oreneta es troba a Sarrià, es va obrir al públic l’any 1978; es un gran espai forestal que connecta Barcelona amb la serra de Collserola. Les seves 17 hectàrees són el resultat de la suma de dues finques rurals i de les restes d’un castell, el de l’Oreneta, que dóna el seu nom al parc.

Compta amb arbres destacats de la mediterrània, com :

Pins blancs

Pins pinyers

Alzines i roures

Alguns Xiprers

Oliveres

Trobarem exemplars centenaris, i arbres catalogats d’interès local a Barcelona, com és el cas, d’un Eucaliptus,

que ja vàrem fer menció a part en un article.

Es un bon espai par passar entre arbres i fer altres activitats en un dia festiu.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig per la llera esquerra del riu Ter al pas per Manlleu

Poder fer un passeig per la llera del riu Ter sempre es molt gratificant,

més si ho feu pel seu pas a Manlleu.

Caminar per la seva vora esquerra, podreu veure moltes aus, aquàtiques o que fan vida a prop d’aquest riu,

gaudir d’un parc ple d’arbres  i fresc a l’estiu

i uns espais tranquils.

En aquest indret, les aigües del riu Ter  casi sempre baixen molt calmades,

gràcies a la formació rocosa del terra que fa de fre i tranquil•litza la velocitat del riu.

Fins hi tot, hi ha un petit embarcador on podeu fer una volta amb barca pel riu Ter abans d’arribar a una resclosa.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc del Roc Blanc de Terrassa

El Parc del Roc Blanc, es un parc que te forma allargada i rectangular, esta situat entre el carrer ďIcària i paral·lel amb el carrer de Sicília, i a cada costat, amb el carrer de Dom Bosco i el carrer Bailèn de Terrassa.

Agafa una extensió molt ample enjardinada, sobre tot destaca la gespa cuidada.

Esta dividida per 2 carrers que hi creuant, cosa que a pesar de disposar de pas zebra, cal tenir cura.

En tot el recorregut d’un extrem a l’altre hi ha un camí central, amb arbres canto a canto,

majoritàriament , són pins, oliveres i plataners, tots ells joves.

En el Parc trobarem, jocs infantils, fonts, seients,

dues  zones per a fer un pin nic,

i taules per jugar a pin pon.

Al seu punt mig, hi ha el Roc Blanc, on una placa commemora l’acte de construcció del Barri Roc Blanc el 7 de maig de 1991,

data que es van construir nous blocs de pisos, fent una ordenació de les antigues cases allí ubicades.

També, cal destacar en un costat del parc, la modesta escultura al Pare Romulo Piñol i Areste, que va fer molt per el Barri de Roc Blanc.

Es un Parc, molt apreciat, per tothom, hi ha gent gran prenen el sol, passejant els nens i /o el gos, fent un petit àpat en la zona de taules.

Un Parc jove, situat estratègicament dins del barri.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de les Llambordes de Santa Coloma de Farners

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de les Llambordes és situada en un extrem del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farnes, des de la població cal seguir  el passeig Sant Salvador, un pont ens passa per sobre de la riera, ja en l’altre costat entrem al parc.

Cal visualitzar una barana de color verd, i a sota a nivell mes baix esta situada la font Pudorosa , ja descrita en un article fa poc.

Cal seguir el curs de la riera, i a pocs metres a tocar de la llera, veurem la paret de forma còncava, obrada amb llambordes, allí estava la Font, que malauradament en les avingudes fortes de l’aigua ha quedat molt malmesa i el tub tapat per la sorra, arribar-hi es fa difícil i innecessari.

Queda de moment, com a testimoni de la seva existència.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Parc de Can Barra de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articlesEl Parc de can Barra esta situat en el passeig de Can Barra s/n.

i a tocar de les lleres del Torrent de la Betzuca de Sant Quirze del Vallès.

El parc forestal de Can Barra és un parc típic de riera situat al nucli urbà amb una extensió de 47.000 m2.

Tant la seva ubicació com la seva morfologia el fan un espai ideal de passeig,

amb una rica flora i fauna autòctona.

Està equipat amb àrees de pícnic, zones  d’esbarjo, fonts d’aigua potable i jocs infantils,

que el converteixen en un espai d’oci en l’entorn natural molt recomanable.

A sota i en la part de darrera de la casa de can Barra, hi ha la Font natural de can Barra.

Els arbres predominants són propis de ribera,

però cal destacar els grans i allargat plataners.

i per les rodalies algun pi i alzina jove.

També es punt de partida per anar a la Serra de Galliners i fer ruta cap a Terrassa pel Torrent de la Betzuca.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sant Salvador de Santa Coloma de Farnes

Com a cada diumenge us presento dos articles

La Font de Sant Salvador és situada en l’extrem esquer del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farnes; des de la població cal seguir  el passeig Sant Salvador, un pont ens passa per sobre de la riera, ja en l’altre costat entrem al parc.

En menys de cent metres som davant de la font de Sant Salvador, la qual és ben visible i dos xiprers ens hi situant.

Aquesta Font de Sant Salvador ja era renombrada al segle XVIII, el parc va començar a ser d’ús públic a partir de 1895.

Fins l’any 1975 no era la font com la coneixem avui dia, tenia a sobre unes rajoles del sant i una estructura prou diferent.

Actualment es tracta d’una gran roca amb tres brocs d’acer inoxidable adossats a ell, l’aigua cau a un enreixat.

Aquesta font, es constant la gent que hi va a recollir aigua amb moltes garrafes,

per axó, un cartell ens indica la quantitat d’aigua que es pot recollir per persona i dia.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

L’historia de les Fonts de Mas Miquel de Valls

Com a cada dissabte us passo tres articles

Mas Miquel és una antiga masia del municipi de Valls, situada al costat de la carretera N- 240 A, a tocar del Torrent de Catllar.

Fotografia : B M.E. Gimenez – 1983 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • El 1740, el Mas Miquel era propietat de la família Mora, que el va vendre a Rafel Miracle, curtidor de Valls, el 1741.
  • El 3 de setembre 1743 va ser cedit a Francesc Vives, i des d’aleshores ha passat en heretat.
  • Sembla que el nom li ve del primer resident, a qui deien “Miquelet del Tupiner”, però no hi ha la total certesa.
  • El fet cert és que en 1741 ja era conegut per aquest nom i també pel de “Hort de les Fonts”.
  • Tant propietaris com llogaters es dedicaren al conreu de la terra.

  • La fama li ve de finals del segle XIX i principis del segle XX, quan passà a ser un lloc d’esbarjo familiar on els vallencs anaven a berenar, es feien concerts, entre d’altres.
  • Fou un lloc molt concorregut fins a la Guerra Civil Espanyola, però també després del conflicte conegué un període de gran popularitat: s’hi instal•là un bar, s’hi feien balls els diumenges,
  • El 1967 encara era un lloc de reunió i fins i tot es parlà de convertir el Mas Miquel en un parc públic.

L’espai està constituït per una àmplia zona de vegetació al voltant d’un edifici, el Mas Miquel.

Fins no fa gaires anys, el conjunt comptava amb una sèrie de fonts, fins a 26 canelles, que en completaven el caràcter d’indret d’esbarjo popular.

L’edifici del mas és d’estructura simple.

Disposava d’un notable safareig, on les dones del mas rentaven la roba.

Té coberta a dues vessants i obertures rectangulars, distribuïdes asimètricament.

Us passo un article de Tarragona.digital, de com estava aquesta zona del Parc de Mas Miquel :

https://tarragonadigital.com/alt-camp/mas-miquel-valls

I us passo la recuperació d’aquest espai i les fonts, es un article de infocamp.cat :

https://infocamp.cat/arxiu-seccio-medi-ambient/item/31434-valls-comenca-a-obrir-els-torrents-a-la-ciutat

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i imatges : Ramon Solé