Zona humida del Parc de can Daví de l’Ametlla del Vallès

El Parc de can Daví està en la part baixa del Torrent de can Draper de L’Ametlla del Vallès, que pren el nom de l’antiga masia de can Daví.Fa pocs mesos l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès va portar la tasca de netejar de sotabosc tot els dos torrents,

Abans de la neteja- 2018

aquest motiu va fer que ara pugueu veure molt millor aquests aiguamolls.

Imatge un vegada feta la neteja

Uns cartells us informen del motiu de la importància d’aquesta zona humida i així, com les especies existents.Són moltes les especies d’animals que depenent d’aquests recurs hídric.Tant ocells, com petits mamífers, insectes i rèptils, us passo detall :A passar que aquesta zona humida esta al costat d’una urbanització, s’ha pogut delimitar-la amb tempsi preservat una zona amb arbres de ribera molt destacables.Fent un passeig us podeu aproximar fàcilment a la zona humida del Parc de can Daví.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Josep Maria Serra Martí de Barcelona

Parc de Josep Maria Serra Martí, està situat al districte de Nou Barris, es troba al barri de Canyelles, tocant  cantó muntanya a la Ronda de Dalt, en el  carrer de Miguel Hernández, 16 de Barcelona.Aquest Parc, va ser creat el 1994 per Cinto Hom i Carles Casamor.El Parc està dedicat a Josep Maria Serra Martí (Barcelona, 1927-1991), enginyer industrial i polític socialista, que va ser tinent d’alcalde d’Urbanisme i Serveis Municipals de Barcelona i un dels impulsors dels Jocs Olímpics de 1992.És un àmbit veïnal, on un dia a la setmana s’organitza un mercat ambulant a l’aire lliure. En trobar-se en un terreny de cert desnivell, s’estructura en plataformes separades per talussos verds, amb una esplanada polivalent al centre.El punt neuràlgic del Parc és la Font Màgica Manuel de Falla, obra de Pedro Barragán, a l’any 1994, disposa d’un joc de llum, aigua i so que la converteix en una font màgica.Es tracta d’una gran plataforma rectangular situada dins un llac, també rectangular, amb una peça longitudinal a sobre que s’eleva gairebé 20 metres per sobre de tubs que actuen com a columnes.L’aigua cau des d’aquí en cascada, s’enlaira des dels brolladors i es vaporitza a sota i a prop de les grans pedres que hi ha en un costat del llac.En el recinte sobre una gran peanya de formigó es troba una escultura d’una «balladora» flamenca titulada Alegrías, obra d’Ignasi Farreras Casanovas d’any  1998.El Parc també compta amb àrea infantil i taules de ping-pong.En aquest Parc hi ha espècies d’arbres i palmeres amb un protagonisme especial, tant per la quantitat com per les dimensionsi la situació dels exemplars, que es troben alineats i ordenats per nivells o agrupats en petits bosquets.Prop de la Font Màgica, destaquen més d’una vintena de palmeres washingtònies, la majoria alineades, un grup d’eucaliptus, i altres com de pebrers bords, de til·lers, de xicrandes,  bellaombres, pollancres del Canadà, àlbers, acàcies de Constantinoble, arbres ampolla i lledoners.És molt freqüentat per la gent de Roquetes i rodalies, lloc que dona molt be el sol a l’hivern i amb seients a l’ombra a l’estiu ideal per passar una bona estona.

 

Recull de dades, gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc Fluvial del riu Ripoll al pas per Barberà del Vallès

Son diversos els articles que he dedicat al riu Ripoll, sobretot , al pas per Sabadell i per Castellar del Vallès, avui el dedicaré al municipi de Barberà del Vallès.El Pla director del Ripoll mitjà, aprovat l’any 2000 pels ajuntaments de Castellar del Vallès, Sabadell  i  Barberà  del  Vallès.  Té  com  a  objectiu  principal  establir  actuacions  conjuntes, harmonitzar  el  tractament  urbanístic  i  paisatgístic  de  la  conca  del  riu  i  configurar  un  àmbit  fluvial unitari.Per protegir la fauna, millorar la llera i bosc de ribera del riu Ripoll pel pas de Barberà del Vallès, durant els anys 2002 i 2003, es va fer una actuació que podríem dir important en el seu tram.Es va eliminar un assut i millorar tot el tram fluvial.Actualment podem veure mes ocells fent niu per les vores del riu i una vegetació mes apropiada al seu curs.El pla de millora, va contemplar més d’una dotzena de projectes, millorant la funcionalitat ambiental, hidràulica i morfo-dinàmica del riu Ripoll, així com la recuperació paisatgística de diferents entorns.Amb un espai ple de vida, de lleure i esbarjo, proper a la ciutadania i del que podem gaudir tots.Us passo diferents accions portades a terme per l’Ajuntament de Barberà del Vallès de llocs naturals per les rodalies del riu Ripoll :

http://www.bdv.cat/espais-naturals-barbera

 

Recull de dades : Ajuntament de Barberà del Vallès i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc Municipal Bosc de Ca la Tona de Canovelles

Avui us presento com cada diumenge dos articles

El Parc Municipal Bosc de Ca la Tona de Canovelles, esta situat  al costat de l’edifici de l’Ajuntament de Canovelles, en l’avinguda de Canovelles i el carrer Isidre Duran.Està format per un antic bosc d’alzines amb una part intermèdia plena de pins.El bosc de Ca la Tona disposa,  d’una zona de jocs infantils, un pícnic, amb 8 taules i bancs de fusta, i una font.Compta amb una zona d’esbarjo per a gossos.El parc està tancat durant la nit, per evitat ensurts i malifetes.El bosc de Ca la Tona és el centre d’algunes de les festes populars que es fan a Canovelles, com són, la marxa popular o l’arrossada de Festa Major.Us passo un enllaç amb la relació de Parc del Municipi de Canovelles :

http://www.canovelles.cat/el-municipi/7-coneguem-canovelles/patrimoni/parcs-places-i-boscos/

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Trobada de Folgueroles

Com cada diumenge, us presento dos articles

La Font Trobada, esta molt a prop del poble de Folgueroles, tant a prop, que la gent hi anava a peu a buscar l’aigua, i a avui en dia, que l’aigua no es aconsellable que sigui per beure, també hi van, sigui per a fer un tom o per passar el dia.Situada al costat dret de la carretera que va a Vilanova de Sau, N-141d, on fa anys és va crear en aquest espai, el Parc – Forestal de la Font Trobada, està amb senyals.Cal baixar per unes escales de blocs de pedra a la font, donat que esta a un nivell baix. Te un gran tub on surt aigua amb abundància, però, en temporades de sequera pot quedar eixuta.A cada costat disposa de seients i paret de grans blocs de pedra. Sobre el tub esta el seu nom i la data de 1979 és de la seva restauració.A les rodalies de la Font, hi ha taules i bancs de fusta per poder fer un àpat, el lloc es ideal.Us passo un video sobre aquesta Font :

https://www.youtube.com/watch?v=deONba9vtng

Així descriu l’Ajuntament de Folgueroles la Font Trobada :

La Font Trobada és un bell paratge, integrat dins l’espai Natural Guilleries-Savassona, on el curs del torrent de Folgueroles dibuixa la signatura de Verdaguer a partir d’una proposta artística creada per Perejaume amb motiu del centenari de la mort del poeta (2002).”

I en la seva Web de Folgueroles.com,  podem llegir de la Font Trobada :

“ Sobre la Font Trobada conservem una bella poesia, que potser no és de Verdaguer, però que ens ha arribat manuscrita entre els seus papers.

En aquests versos per a l’aprenent de poeta, la Font Trobada esdevé la font de l’amor trobat.

Raja una fonteta a prop de ma pàtria que tothom li dóna per nom la Trobada, al peu del torrent, que brolla tan clara que al sortir del raig sembla fosa plata.

Buscant la frescosa font regalada a ta dolça vena que la set apaga acut la pastora i la vilatana com lo segador l’anyell i la cabra.

També jo et visito amb tanta constància que molts dies vinc tarda i matinada.

Un dia el poeta hi troba “una certa nina” que li ofereix un vas d’aigua de La Font Trobada.

Amb l’aigua beu també l’amor i d’ençà d’aquell dia torna a la font i es pregunta si aquella nina no és una nimfa del lloc davallada del cel.

I exclama: Digues-li, per Déu! digues-li. fontana, a la nina hermosa que en lo teu raig canta, que rica n’és ella que em roba la calma.

El poeta promet a la font que la rodejarà de marbres i xiprers, heures i vidalbes.

I acaba: Tot això tindràs , fontana, per paga d’haver-m’hi trobat l’amor que em faltava.”

Es una poesia molt bonica, tal com es La Font Trobada de Folgueroles.L’altre article d’avui, està dedicat a La font de Collelldamunt de Santa Pau a la Garrotxa.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Folgueroles, Folgueroles.com i propis.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Arbres – Els dos grans Pins de l’Oller a Sant Martí de Centelles

Avui us presento dos articles relacionats entre si.

Per anar als dos grans Pins de l’Oller, podreu fer-ho tot caminant o anar en vehicle, per el mateix camí. Des de l’Estació de tren de Renfe. de Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir de l’edifici, un cartell que us indica per on teniu que anar a Sant Pere de Valldeneu , en aquest cas serà cap a l’esquerra del carrer de mas Oller, seguiu fins el final de les cases.Entrareu ara per l’antic camí de can Oller que teniu banda i banda plataners, fins arribar a la gran masia de Can Oller.Allí gireu a la dreta (deixant el camí a Sant Pere de Valldeneu) i passareu pel costat del Parc de l’Alzinar de l’Oller, cal que agafeu el primer carrer que trobareu a l’esquerra, que fa una certa baixada, us portarà al fons de la vall, on forma una gran explanada, i veureu el Forn de Calç i davant d’aquest com a dos sentinelles, hi ha els dos gran Pins.Son dos allargat i esvelts Pins pinyoners, molt antics que es conserven molt be.Teniu l’opció de mirar gran Forn de Calç, que de fet eren tres, o seguir pel GR (marques vermelles i blanques) que us portarien a l’Església de Sant Pere de Valldeneu.L’altre article d’Avui, es el gran Roure de l’Oller.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Can Carrencà de Canovelles

El Parc de Can Carrencà està situat en el carrer del Molí de la Sal de Canovelles.És un espai dividit en dues parts a diferent nivell. Una part, a nivell inferior amb un sòl de terra concebuda com a parc – jardí amb arbreda i bancs.Hi trobareu un espai per jugar els mes petits.L’altra part, mes superior, està destinada a auditori amb grades fixes de formigó.Darrera i a peu de paret, un gran seient allargat de pedra blanca.Els dos nivells s’uneixen per una escala i una rampa a banda i banda.Estan dividits per un mur de pedra fet majoritàriament amb palets de riera, de dues cares vistes que es conforma com a espai de serveis.El parc – jardí és creuat per un pont que enllaça amb l’altra banda del carrer,per sota hi passant els vehicles i la gent de pas.En una d’elles, hi ha la Font de can Carrencà i un petit espai al seu voltant i un sortidor, els quals us vaig parlar en l’article d’ahir.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Sant Martí de Barcelona

És un gran parc comunitari: una plaça recollida sota un arbrat espès, configurat per espais força diferenciats que evidencien les successives fases de construcció al llarg de deu anys.El resultat és una zona verda àmplia amb molts equipaments de barri.Us paso breument la seva historia :

  • Aquest parc es va crear en uns antics camps de conreu entre els molts que, fins a mitjan segle passat, van ocupar una bona part del districte de Sant Martí, un dels darrers reductes de la Barcelona agrícola.
  • L’espai forma part del nucli antic de la Verneda de Sant Martí.
  • Ja des del segle XVI, aquest nucli el formaven la parròquia de Sant Martí de Provençals, la rectoria, l’hostal, les tres masies i les altres construccions rurals escampades pel terme.

Us passo mes informació sobre el Parc de Sant Martí extreta de Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Sant_Mart%C3%AD

És propietat municipal i inclou un hort urbà on s’hi fan tota mena d’activitats d’educació ambiental.I les tres masies que encara s’hi conserven són,  Ca l’Arnó, Can Planes i Can Cadena.

 

Recull de dades : Parc i Jardins, Web de l’Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Parc de Sa Riera de Tossa de Mar

El Parc de Sa Riera es un dels espais naturals mes destacats dels que te la localitat de Tossa de Mar.Situat tot remuntant pel costat de la Riera de Tossa, per la Rambla de Pau Casals i que passa a ser el Passatge Càmping C Martí.Així mateix, es pot accedir pel costat de la caserna de Bombers de Tossa.És un àrea verda, de casi 5 hectàrees, situat a les rodalies de la Riera de Tossa, a uns 500 metres del centre del poble.És molt tranquil, té moltes zones amb ombra, que a l’estiu s’agraeix.Un espai verd molt freqüentat per la gent de Tossa  molts d’aquests veïns, ho fan caminant o de passeig, altres es com un punt de partida per fer excursions a les muntanyes properes i per visitar ermites i altres llocs.Aquest Parc Forestal, disposa de serveis :

  • Taula i banc per fer un àpat.
  • Papereres, fonts
  • Àrees de jocs infantils
  • Parc urbà de la salut
  • Pipi canI serveis annex, com :
  • Centre de reciclatge de residus
  • Un centre de acollida d’animals
  • Piscina coberta
  • Un camp de futbol
  • Dos pistes de pàdel

El Parc de Sa Riera compta amb una vegetació  típicament mediterrània, on podem trobar bàsicament alzines i pins, també, diversa vegetació pròpia de la ribera con arbres de fulla caduca.El conjunt es completa amb arbres monumentals i/o molts de centenaris com el pi de Can Martí o l’alzina proper.Un petit estany artificial, que és alimentat amb aigua reciclada on hi viuen ànecs, amb altres aus aquàtiques… i tortugues.El diari de Girona es fa reso de l’adequació del Parc de Sa Riera :

https://www.diaridegirona.cat/selva/2017/11/23/parc-sa-riera-tossa-tindra/881083.html

Aquest recorregut també el podeu fer en bicicleta o deixar el vehicle en les rodalies del Parc i seguir caminant.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc del Turonet de Cerdanyola del Vallès

El Parc del Turonet , està situat en la part alta de la Ronda de Cerdanyola, 2T, a Cerdanyola del Vallès.El Parc del Turonet , te 9,5 hectàrees de superfície, és el parc urbà més gran de Cerdanyola del Vallès; ocupa part del turó de Ca n’Altimira o de les Fontetes (103 metres d’alçada), conegut popularment com “el Turonet”, al sud-est del terme municipal.Del seu origen boscà en dóna testimoni la pineda que es conserva al cim, tot i que els vessants han estat un espai dedicat al conreu des de ben antic i fins a la dècada de 1970.El 1995 es va inaugurar el parc actual, gràcies a l’actuació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Al peu del turó, pel nord, s’hi veu el barri de les Fontetes i la seva pineda, la plaça de l’Estatut, el passeig d’Horta i la ronda de Cerdanyola.Us passo detall de la seva historia :

  • De sempre era una zona boscana. Amb els anys, part del turó utilitzada pel conreu de la vinya, ús que se li va donar fins ben avançat el segle XX.
  • A principis del segle XX Cerdanyola era una vila d’estiueig i el Turonet es va veure afectat per algun projecte de ciutat-jardí, iniciat als anys 20 des del cim i ocupant les vessants nord i est.
  • El 1943 s’hi va iniciar la construcció de la “Urbanización Ensanche de Sardañola. “
  • Deu anys més tard, el 1953, es va aprovar el Pla Comarcal que va permetre la construcció de tota mena de cases i barraques precàries al llindar del turonet, degut a la forta arribada d’immigrants de la resta de l’estat espanyol.
  • El 1968 es va aprovar la creació del projecte del polígon Canaletes, destinat a crear habitatge per a 30.000 persones, al vessant sud del turó. Per començar, es va construir un únic edifici mostra de 14 plantes, al principi del passeig d’Horta. On actualment hi ha el parc també es preveia l’edificació del polígon Altimira. Tots dos projectes es van anul·lar per la forta oposició popular, tot i que el gratacel de 14 plantes segueix en peu actualment.
  • 20 anys després, a finals de la dècada de 1980, es va reimpulsar la urbanització de la zona de Canaletes.
  • I el 1993 es va arribar a un acord signant un conveni entre l’AMB, l’IMPSOL i l’Ajuntament per construir-hi habitatges no tan alts ni massificats com els del primer projecte.

Turonet és un parc obert on el paisatge es fa sempre present. Un cinturó perimetral, on tenen lloc diferents activitats urbanes, envolta la zona central, una gran taca verda que s’enfila cap al turó.Un camí principal travessa el parc de nord a sud, des de la plaça de l’Estatut fins al polígon Canaletes.En el seu recorregut, senders alternatius porten als diferents àmbits del parc.La vegetació, de caràcter mediterrani, és força diferent en les dues zones del parc.A la part central, hi predominen els perennifolis com a pins i alzines, que formen grupets irregulars; a la perimetral, els caducifolis hi componen diferents alineacions, com a pollancres, plàtans, falses acàcies, tells, entre altres.El Parc del Turonet, és un lloc tranquil, d’una població que no para de creixa…

 

Recull de dades : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé