Resclosa del Pla de Cardona de Monistrol de Calders

La Resclosa del Pla de Cardona esta situada en la riera de la Golarda, s’arriba aigües amunt  des del pont de la carretera de Sabadell a Calders, tot passat el Cementeri.

Historia:

  • La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d’abastir d’aigua de rec la zona de conreus situats a l’indret.
  • Especialment els horts dels pins de la Païssa.

Es tracta d’una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l’aiguabarreig amb el torrent de Colljovà.

És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s’estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües.

Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs.

Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera,

especialment al costat dret del curs de l’aigua, i al conegut com l’hort dels pins.

Està en un espai natural molt bonic, amb una vegetació frondosa i verda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Güell de Gurb

La Font del Güell esta en la parròquia de Sant Andreu de Gurb, a 1500 metres per pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 2’600 en el municipi de Gurb.

Concretament la font del Güell està situada al nord-oest del Güell, a l’extrem nord d’un pla per on creua el rec de l’Esperança.

S’accedeix a la font a través del punt on la pista forestal que transcorre a l’est del Güell creua el rec de l’Esperança. En aquest punt creua un corriol que segueix paral·lel al rec en direcció oest.

Uns metres més endavant es troba un petit pla, amb el rec de l’Esperança a l’extrem sud i la font a l’extrem nord, adossada al marge que delimita el pla i envoltada d’alguns roures.

La font està formada per una estructura arrebossada amb la inscripció “El GÜELL” que conté el dipòsit i que es troba adossada a un marge de lloses a plec de llibre. A la part inferior hi ha un forat on estava el brollador metàl·lic.

La font del Güell havia estat una font molt concorreguda pels veïns. Fa pocs anys la van reformar.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – Alzina del Pla de Maria de Moià

L’Alzina del Pla de Maria esta en el Pla de Maria entre el serrat de Caselles i el serrat del Rourell. Per sota de Quatre camins. A l’entrada de l’estació depuradora d’aigües residuals de Moià a prop de la carretera a Barcelona.

Anomenada “Quercus ilex” de la família de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d’alçada.

Alzina corpulenta de copa densa, amb fulles perennes i escorça fosca. D’uns aproximadament 9 m d’alçada. Les fulles són gruixudes i ja té fruits: glans de color castany fosc.

Actualment esta molt afectada per algun paràsit que l’està matant.

La tradició oral diu que quan l’hereu o pubilla d’una masia naixia, una alzina era plantada a prop de la masia on viuria.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Carner de Castellbell i el Vilar

La Font del Carner està ubicada a la llera dreta del torrent del Carner, després de baixar per una plataforma de pedra natural.

Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la balma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner.

Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s’enfila fins al Carner.

Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent.

Historia:

  • Malgrat que la font rebi el nom del Carner, pertany al Penedès.
  • El propietari hi va fer construir una caseta amb un motor que feia pujar l’aigua per tal de regar els conreus.
  • Aquest indret era molt apreciat per la gent de Sant Cristòfol que hi anava a berenar i a dinar. S’hi havia fet arrossades.
  • De tant en tant, quan baixa una torrentada, l’indret es malmet i la gent ja no té l’estímul d’anar a netejar i preservar-ho.
  • Els darrers a fer-ho han estat en varies ocasions l’associació trialera dels Pistonuts.
  • Encara es conserva una placa commemorativa mig menjada per un plataner, del 30 de maig de 1993, per deixar constància de la rehabilitació de l’indret.

A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra.

La gran quantitat de fulles i la manca de manteniment no deixen veure el broc.

A mà esquerra de la font hi ha una caseta d’obra amb un motor que pujava encara fa poc l’aigua fins a cal Penedès.

Una vintena de metres per sota de la caseta, a mà dreta, abans d’arribar a una resclosa, entre el bardissar s’endevinen els murs d’una bassa o safareig que segurament permetien emmagatzemar aigua per regar els conreus dels voltants.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Llac Gravera d’Ullastrell de Terrassa

Per arribar fàcilment al Llac Gravera d’Ullastrell , cal des de Terrassa anar per la carretera C-243c, que es deixa per la carretera que us portaria a Ullastrell la BV-1203,

justament en el kilòmetre 1, a la dreta surt una pista ample que porta a la gravera en actiu del Pla de la Llebre ( Sorres i Graves Ègara SA).

Us cal arribar fins l’entrada d’accés a la mencionada gravera.

Des de diferents punts al costat dret del camí podrem gaudir del llac.

És un espai molt bonic, entre arbres, predominant  pins joves així com alzines i altres arbres diversos.

Amb els anys s’ha fet un habitat idoni per aus com ànecs, petits ocells diversos i destacant les granotes, i amfibis diversos.

Depenent com arriba la llum al llac, canvia la tonalitat del seu color, d’un blau a un verd, més o menys fort.

No es un lloc pel bany , sols per sentir i gaudir de la natura,

llàstima que es molt a prop la sorrera en actiu, que fa deslluir el seu entorn.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pla de Sant Joan de La Palma de Cervelló

El Pla de Sant Joan de La Palma de Cervelló, es un indret natural que forma part com a Parc Metropolità.

Cal destacar l’ermita de Sant Joan i el seu bosc, on trobareu bancs per seure,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210716_095706.jpg

espai de jocs infantils

i un espai dedicat a plantes aromàtiques i medicinals, de les que ja us vaig fer un article fa unes setmanes.

Així també, hi trobareu arbres de l’antiga horta, com les oliveres centenàries.

Podeu fer una ruta per la Riera de Rafamans i rodalies de l’ermita de Sant Joan.

Us recomano conèixer aquest espai natural.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintaro

Avui destaquem : La Font del Pla inclinat de la Ramona d’Ogassa

La Font del Pla inclinat de la Ramona esta situada a pocs metres de la mina del Pinter,

i al costat del pla inclinat, al davant de la casa del Taller a Ogassa.

L’aigua surt de tres brocs, actualment sols en raja per un, els quals estan ubicats en un gruixut i allargat tub metàl·lic.

Disposa d’un enreixat metàl•lic que serveix per aguantar-hi les botelles o garrafes mentre s’omplen d’aigua. L’aigua sobrant cau a terra en una pica gran i rectangular feta d’obra.

Es un lloc molt acollidor per fer un àpat o per fer un passeig des de Ogassa.

Text ; Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Jardí Herbes remeieres del Pla de Sant Joan de La Palma de Cervelló

Els jardins d‘herbes remeieres i plantes medicinals recullen una mostra d’espècies vegetals que històricament han tingut diferents usos medicinals: sàlvia, marialluïsa, poliol o valeriana, entre d’altres.

Aquestes plantes ens permeten recuperar una part de la història natural del poble i ens ajuden a entendre millor la nostra relació amb el medi natural.

La presència d’horts, jardins d’herbes remeieres i plantes medicinals dins del parc, fomenta la conservació de la cultura i tradicions pròpies del nostre entorn, ens recorda el passat agrícola dels municipis

i ens permet també gaudir d’un espai on dur a terme activitats educatives i participatives.

Un d’aquests jardins esta situat en el Pla de Sant Joan, a prop de l’ermita de Sant Joan en La Palma de Cervelló.

Recull de dades: El área metropolitana de Barcelona

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Angels Garcia – Carpìntero

Resclosa del Pla de Cardona Monistrol de Calders

La Resclosa del Pla de Cardona a la llera de la riera de la Golarda, pocs metres aigües amunt del pont de la carretera de Sabadell i del camí de La Coma.

La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d’abastir d’aigua de rec la zona de conreus situats a l’indret, especialment els horts dels pins de la Païssa.

Es tracta d’una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l’aiguabarreig amb el torrent de Colljovà. És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s’estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües.

Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs. Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera, especialment al costat dret del curs de l’aigua, i al conegut com l’hort dels pins.

Actualment el lloc és conegut popularment com les dutxes perquè és lloc freqüentat a l’estiu com a zona de bany. A poca distància metres avall, la riera de la Golarda vessa les seves aigües al riu de Calders.

Recull de dades : Mapes del Patrimoni Cultural

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Informació : La restauració de la Font del Conill i el seu entorn

Avui us passo tres articles

Les obres de restauració de la Plaça del Conill d’Olot, ja van finalitzar ahir,

Tal i com ho van decidir els veïns en el marc del Pla Integral d’Accions de Millora del Nucli Antic, l’any passat, a primers de desembre va començar la restauració de la Plaça del Conill, on hi ha l’antiga Font del Conill, s’ha creat una rèplica de la peça, restaurat la font completa, adequació del paviment i instal·lació de mobiliari i il·luminació.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador