Arxiu d'etiquetes: Pou

Que es un Pou de Glaç ?

Publicat el per
Respon

Els Pous de Glaç es construïen amb el propòsit d’omplir-los de neu o gel després de les nevades per tal de disposar-ne durant la resta de l’any.

Generalment una nevera era un pou circular.

La part superior es tancava amb una coberta en forma de volta que tenia unes obertures per permetre la introducció i l’extracció de la neu o el glaç,

si bé de vegades disposaven d’una entrada inferior per a l’operació d’extracció.

Cal comentar que la planta fa entre 10 i 16 metres de llargada i entre 5 i 8 metres d’amplada, la profunditat sol ser d’entre 4 i 8 m.

La construcció sobresurt a la superfície un metre aproximadament i és tota de pedra en sec per conservar la neu el major temps possible i per evitar que la formació d’aigua per fusió afecti el gel, ja que amb la pedra seca, l’aigua podia sortir.

Aquestes cases de neu sempre estaven cobertes i incloïen un porxo o un habitatge per als nevaters, algunes parets i camins d’accés.

L’activitat de les geleres artificials es coneguda des de temps dels romans; el seu gran desenvolupament va tenir lloc entre els segles XVI i XIX,

i han estat utilitzades fins a mitjan segle XX, quan, amb l’aparició dels primers frigorífics, cauen en desús.

Abans que hi hagués fàbriques de gel, l’emmagatzemament i distribució de gel a les gran ciutats i poblacions en la seva època va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural.

Se’n troben exemples al llarg de tot el Mediterrani oriental.

Recull de dades Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

El Parc del Torrent dels Alous de Rubí – # 3 Part

Publicat el per
Respon

El Parc del Torrent dels Alous esta dins del triangle compres entre Passeig de les Torres, carrer d’Antoni Sedó i la Autopista de la Mediterrània,

i a prop de l’estació Renfe

i l’estació de FFCC, que són punts pròxims d’accés al parc.

En la part superior i a prop de les cases, en el  Passeig de les Torres hi ha una zona enjardinada amb atraccions per els mes petits,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2020-11-25-12.50.47.png

així com taules i bancs de fusta per fer un àpat.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2020-11-25-12.50.59.png

Una altra, al costat que dona al carrer d’Antoni Sedó amb més jocs per infants i espai enjardinat.

Podreu resseguint el torrent per la riba dreta o esquerra, alternant el pas i creuant pels ponts sobre el curs

i gaudint de la vegetació de ribera, on podreu observar l’Albereda del Torrent dels Alous i escoltar el cant dels ocells.

També, hi ha una zona de conreus,

algun antic pou

i podeu visitar les rodalies de l’estany del Torrent dels Alous que ja us vaig fer un article.

Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges Google

Arbres – El Pi pinyer del pou de Glaç de Canyamars

Publicat el per
Respon

Per arribar-hi, cal anar al poble de Canyamars, agafareu el carrer del camí del Pou, passareu per la fabrica i l’antic Molí.

Seguireu per la pista forestal que passa a prop de la riera, en uns deu minuts ens portarà fins a peu del Pou de Glaç.

Front d’aquest, en una gran explanada, s’alça un majestuós Pi pinyer, és el més gran de la contrada,

amb un gruixut tronc i capçada arrodonida.

Es veu molt sà i amb un bon brancatge.

El Pi i el Pou de Glaç formen un perfecte lloc per fer un descans i/o un àpat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Pou de Santa Mónica de Barcelona

Publicat el per
Respon

El Convent de Santa Mònica és un dels convents que, fruit de la reforma tridentina, s’establiren a la Rambla barcelonina a partir de mitjan segle XVI i contribuïren a la seva urbanització.

Us passo breument dades mes destacades de la seva historia (*) :

  • Els agustinians s’establiren a Barcelona el 1618, fora muralla.
  • El 1619 adquiriren una nova propietat, vora el portal de Santa Madrona, on bastiren una petita església,
  • Beneïda el 18 de desembre d’aquell mateix any.
  • L’obra del temple definitiu s’inicià el 1626.
  • En la postguerra, després de la destrucció de l’església el 1936, el claustre fou utilitzat com a església provisional.

El pou o cisterna que hi havia al mig del pati, i que datava del 1804, fou desmuntat.

Sols tenim aquestes imatges com a testimoni, de finals del segle XX.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

(*) per a mes informació sobre aquest Convent de Santa Mònica podeu accedir i consultar al Blog Rasola de : Terra, aigua i racons. – Article publicat el 25/09/2019.

Recull d’imatges del Pou de la Gallina de Manresa

Publicat el per
Respon

El Pou de la Gallina esta en el carrer de Sobrerroca, 22 de Manresa.

A la façana d’una capella de petites dimensions on es venera Sant Ignasi hi ha el tradicional pou de la gallina. La capella ocupa els baixos d’un edifici en xamfrà i entre mitgeres. El pou actual és una imitació d’un pou anterior existent en el mateix lloc que, segons una llegenda dels voltants de 1602, va ser objecte d’un miracle de Sant Ignasi fent ressuscitar una gallina que s’hi havia ofegat i una nena plorava per aquest motiu.

El 1909 es realçà l’antic pou decorant el mur en el qual es recolzava l’ampit del pou, amb un estucat imitant carreus, acabat amb un guardapols de llenguatge neogòtic i una placa commemorativa de la llegenda. Actualment tot això ha desaparegut i el pou ha estat substituït per un de semblant, col·locant-se al mur una placa de ceràmica pintada, amb la representació del miracle, obra de Joan B. Guivernau.

Us passo un article de la Vanguardia, de l’any 2013, que desafortunadament l’Ajuntament va adaptar una font sobre de l’estructura del pou, posteriorment tot va tornar com el principi :

https://www.lavanguardia.com/local/bages/20131129/54394971965/fuente-pou-gallina-genera-contrariedad-manresa.html

Us passo més imatges de principis del segle XX del Pou de la Gallina :

El Pou de la Gallina és una obra del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Antic Molí de Vent – Pou de la Torre de l’Albet de Gelida

Publicat el per
Respon

Situats a l’estació de tren, cal seguir  direcció al Pol. Ind. la Gelidense, i agafar el punt sobre el riu Anoia, quan entreu a l’avinguda de Sant Salvador de la Calçada, al Barri de Sant Salvador de la Calçada,  La Torre de l’Albet esta a l’esquerra, una gran porta no dona accés a entrar-hi, us barrarà el pas com a propietat privada.

A poca distancia del camí particular que porta al mas, a la dreta, veureu la gran torre del molí de Vent-Pou de la Finca.

De fet sols queda la torre, es de gran presencia, amb molt finestrals, segurament una escala interior puja fins a dalt de tot, on podem apreciar una barana de ferro que el rodeja. Ja des de fa moltes dècades, no hi queden les aspes del Molí.

Fotografia any 1998

Es una corpulència i elegància constructiva, llàstima del seu estat.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé – Vilquepèdia

Pou de can Figueres del Mas de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge us presento dos articles

Aquest Pou de can Figueres del Mas, es podria dir que és com qualsevol dels pous que podríem trobar en molts del llocs d’arreu de Catalunya.Està dins d’una caseta petita quadrada … però amb la particularitat que l’aigua servia per regar els conreus de les seves rodalies,i a demès,  anava també derivat a dos safareig,un de petit, situat al costat de l’entrada de la caseta del pou;i en el cas del segon, l’aigua anava a parar al darrera, a una bassa rodona, que també havia servit com a safareig.Actualment , ja sols és una mostra com era l’aprofitament de l’aigua subterrània d’aquest Pou;de fet, servia per rentar la roba de la masia de can Figueres del Mas i també, hi deurien anar les dones d’altres cases de les rodalies.Cal destacar, el Lledoner que li dona ombra amb una capçada ben gran i us faré un article sobre aquest arbre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Lledoner del Pou de Can Figueres del Mas de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento varis articles 

Per poder visitar el Lledoner del Pou de Can Figueres del Mas, cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell  i entrar com si anéssiu a l’Hospital de Terrassa,cal continuar direcció a la Finca de Torrebonica, deixant a mà esquerra el camí d’accés a Can Figueres del Mas, a uns 200 metres trobareu a la dreta una pista de terra que baixa al torrent de la Betzuca, que no arribareu, perquè el Pou de can Figueres del Mas, i que us vaig descriure el passat 30 d’abril, esta al poc d’entrar al camí a la dreta.El Lledoner es molt gran, amb una capçada ven arrodonida gràcies a les nombroses branques que disposa.Si us fitxeu, veureu que el tronc molt a principis del nivell del terra es subdivideix en dos troncs en forma de “V”.Podreu apreciar que per les rodalies seu hi ha una filera de Lledoners, axó si, mes joves.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antic Pou de Sentfores de Vic

Publicat el per
Respon

Com a continuació dels dos l’articles d’ahir diumenge, avui ens fitxarem amb el Pou de Sentfores, però abans us vull descriure com és aquest barri de Vic amb entitat pròpia.Us passo dades destacables de Sentfores :

  • L’església de Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem ponent del terme, fou consagrada el 1150.
  • Al segle XVIII fou abandonada i es va erigir una altra església al raval de la Guixa.
  • Al terme hi ha les ruïnes del castell de Sentfores.
  • Des de l’any 1932 és un barri del municipi de Vic, a la vall del riu Mèder.
  • Sentfores, dit popularment la Guixa.

El Pou de Sentfores, es un antic pou situat al final del carrer Call. Fa anys era totalment abandonat amb aspecte que no dures massa mes anys…Però es va portar el seu arranjament, posant la maneta rodona d’extracció d’aigua, arrebossar tota l’estructura consolidant-la, i reparant la cara d’on sortia l’aigua, per últim també es va voler recuperar l’abeurador de dos compartiments.Aquest Pou ara és sols simbòlic, donat que no esta connectat perquè sortí aigua, que seria no potable; però en el seu moment donava aigua per la gent de les cases d’aquest barri de Vic.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

L’Aigua en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…

Publicat el per
Respon

Per poder formar una comunitat de Monges o Frares, en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…,un element principal i bàsic sempre va ser i és,  tindre i disposar d’Aigua.Sense ella, hagués sigut impossible l’establiment i la vivència en un lloc mes o menys apartat, d’una ciutat o poble, no tant sols pel us diari de les necessitats de la gent que hi vivia, també per poder regar els horts i conreus en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,estem parlant de com va començar i fins els nostres dies, que en bona part, encara es subministren, gràcies a Pous i Cisternes.Els pous estan en el claustre, en patis secundaris o a prop dels horts.En canvi, les cisternes per medi de canals portaven l’aigua del riu o riera per recollir i emmagatzemar,  estaven en llocs gairebé imperceptibles, les seves peculiars característiques constructives eren de volta de canó i parets molt gruixudes, podien estar excavada en part a la mateixa roca.

Font del Claustre de Poble – Any 1909

En altres casos, sols disposaven de les aigües pluvials per tal de proveir d’aigua els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies.En moments determinats, es procedia a Beneir l’aigua del Pou i de las Cisternes, pregant a Deu, que garantís d’aigua la comunitat.Tenim un exemple molt clar a Manresa, la Sèquia de Manresa, subministrava aigua als regants per conrear les terres i també se’n servia  els monjos caputxins i els jesuïtes per als horts del convent de Sant Bartomeu i del santuari de la Cova de Sant Ignasi.

Poble 1980

Us passo unes interessants dades sobre : Article i reportatge fotogràfic de l’exposició al Museu d’Història de Girona, tretes de “Pedres de Girona”

http://www.pedresdegirona.com/separata_mina_aigua_calvari.htm

A la llarg de l’historia en moltes ocasions, la comunitats dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,

Poblet 2019

demanaven a les autoritats de les ciutats, el subministrament d’aigua a la poblaciói gracies axó es van anar construint les primeres fonts amb abeuradors, com va passar en la ciutat de Barcelona, algunes construïdes fora de muralla.Tant mateix passa amb els Castells, sobre tot es van construir important Cisternes protegides al seu interior.Sense l’aigua, no s’haguessin construït molts dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies, que han arribat fins els nostres dies i bona part continuant la seva tasca.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Fidel Rodríguez i Arxiu Rasola