Carrers relacionats amb l’aigua a Terrassa

A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres. La particularitat de la ciutat de Terrassa, és que a sota de la placa del carrer, dona una breu ressenya històrica, us passo una mostra :

Carrer de la Mina

Plaça de la Font del Comú

Carrer del Pantà

Carrer de la Font Vella

Pla de la Font de l’Apotecari

Placeta de la Creu

Carrer dels Dipòsits

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Pou de Vilanova del Vallès

Com cada divendres us presento dos articles !

A un kilòmetre aproximadament de Vilanova del Vallès per la carretera  BV-500, direcció a la Roca i a l’esquerra,veureu una antiga construcció en forma de Torre quadrada,és un antic Pou, probablement un molí de vent, per treure aigua per regar els camps de la propietat.Actualment, treu aigua a treves d’un motor elèctric i la deposita en una bassa rectangular.Podem veure que te unes petites finestres de ventilació en la part de darrera que toca als camps, una d’elles és en forma triangular.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : Les Fonts i Basses del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

Ara cada divendres dos articles !

l Parc del Castell de l’Oreneta, situat en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.És un espai entre parc i bosc de 17 hectàrees, que antigament era de propietat particular fins que van ser adquirides per l’Ajuntament de Barcelona i obert  més tard al públic en l’any 1978.Per les rodalies d’on estava el castell, que ara en queda ven poc en peu, disposava de varies Fonts i basses per envellir diferents recons de la propietat, ara com ara, estan seques i en un estat deplorable.La de nivell mes baix, estava dins d’una arcada semi-circular amb una bassa a sota mateix.Una de les fonts data segons una inscripció de l’any 1863 i sols queda la pica.Una altra, era una font i bassa, mes per decoració del parc que per beure, ara plena de terra i bardisses, es puja per uns esglaons  i te uns seients allargats i adossat a la bassa de pedra,en front en una petita elevació del terreny que es puja per unes escales, hi ha com un mirador i al centre una antiga taula rodona de pedra.Dins del bosc, i en una raconada, trobarem una font que probablement sigui de les últimes construïdes, situada al centre d’una paret de maons, l’aigua queia a una pica que sembla molt mes antiga que no pas l’estructura.En aquesta part del Parc que majoritàriament esta format per pins i alzines, hi trobem seients i taules de fusta per fer un àpat.També, les restes de dos antigues basses a poca distancia una de l’altre,I un espai on deuria haver uns seients ara tots és destrossat…Un gran dipòsit completament sec.En el camí principal que va al Castell hi ha un antic pou tapat per evitar accidents.A un nivell mes a sobre i en el bosc l’única bassa amb aigua, cerclada per evitar possibles accidents.Evidentment, en diferents punt del Parc del Castell de l’Oreneta, hi ha fonts d’aigua de xarxa pública per que el visitant pugui agafar-ne.Com a punt final, es una verdadera llàstima que ara com ara, no s’hagin arranjat les fonts i estiguessin amb aigua, donaria una més agradable estada als visitants d’aquest Parc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és un Pou – Moli de vent a Catalunya?

El Molí de vent  te per objectiu principal, pujar l’aigua a la superfície, utilitzant l’energia del vent per moure les aspes.L’aigua era principalment per al reg de les hortes i camps propers,com en el cas de Vic, que hi ha un antic Molí de Vent, que donava l’aigua a una bassa pel rec.I també en algun cas pel consum de la propietat,podia derivar l’aigua a la masia.Estaven ubicats en llocs rics d’aigua en el seu subsòl.El Molí de vent pot tindre una estructura en  forma de torre en general feta de totxo i en algun cas, arrebossada.Al sostre tenia el peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.Altres son senzilles, una estructura de ferro en 4 punts d’unió a terra i a dalt les aspes.Alguns Molins del vent, també es van instal·lar en alguna primitiva indústria a principis del segle passat.Actualment, es dona el cas que s’arreglen, ajudades amb motor o per envellir la finca.

 

Text i Fotografies  : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font – Pou de L’Armentera

Com cada diumenge, us presento dos articles

L’Armentera és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, a les Comarques Gironines. El terme municipal té una extensió de 5,6 quilòmetres quadrats i és entre 2 i 7 metres d’altitud. El municipi limita al nord i a l’est amb Sant Pere Pescador, al sud amb Viladamat i a l’oest amb Torroella de Fluvià. No s’ha de confondre amb El Pont d’Armentera.En alguns pobles de l’Alt Empordà i Baix Empordà, mes d’un segle en rere, al no tindre una Font d’aigua corrent  o una deu d’aigua, la Font pública era un Pou, que a través del bombeig sortia l’aigua per subministrar-ne a la gent del poble; una mostra que encara avui podem veure, és La Font – Pou de l’Armentera.

 

 Text : Ramon Solé

Fotografia : Dora Salvador

Avui, les Fonts del Municipi de Graus d’Osca

Aquesta setmana està dedicada a les Fonts, avui amb dos articles, per tant, no farem els dos articles dedicats a Arbres com es habitual cada dissabte.

Sortim fora de Catalunya i us porto a conèixer algunes de les fonts mes característiques del municipi de Graus d’Osca (Huesca).Graus és un poble de la Comunitat autònoma de l’Aragó, a la província d’Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència del riu Éssera i Isàvena.Us passo algunes de les fonts i deus d’aigua mes destacades :

 Font Predicadera – Basilica de Virgen de la PeñaManantial – Basilica de Virgen de la PeñaBassa – Basilica de Virgen de la PeñaPou – Basilica de Virgen de la PeñaFonts de RegrustanFont Vella i SafareigFont nova – Poliesportiu

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

(Fotografies del Fons Rasola- any 2000)

La Poalanca com a patrimoni hidràulic a Colomers

Els propers dies estaran dedicats al Municipi de Colomers (Girona)

L’Ajuntament de Colomers va instal·lar una Poalanca al Parc del Ter; aquesta infraestructura hidràulica, ja la utilitzaven els mesopotamis i els egipcis; ha estat instal·lada al Parc del Ter, en uns terrenys que conserven encara les conduccions de cinc o sis poalanques més.Us passo el principi d’una Poalanca :

Com més llarg és el braç, menor és l’esforç, la poalanca és una palanca de primer tipus, és a dir, amb el fulcre al mig, la potència (amb la galleda) en un extrem (braç llarg) i la resistència (una pedra) en l’altre (braç curt).Poava l’aigua del riu, una riera o d’un pou, abaixant el braç llarg amb la corda fins a introduir la galleda en l’aigua; un cop plena, es deixava anar lleugerament la corda,i el contrapès de pedra del braç curt pouava el cubell l’aigua a l’altura d’una conducció d’obra on s’abocava i que havia de distribuir l’aigua per bregar els horts.

 

Recull de dades : Ajuntament de Colomers

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador – Col·laboradora del Blog

Pou de Glaç de can Draper de l’Ametlla del Vallès

De nou visitem el Pou de Glaç de can Draper de l’Ametlla del Vallès, que us el vaig presentar fa tres anys en rere,concretament el vaig publicar en aquest Blog, el 5 d’Agost de 2016.Us passo l’enllaç  d’aquesta publicació :

https://fontsaigua.wordpress.com/2016/08/05/pou-de-glac-de-can-draper-de-lametlla-del-valles/

El motiu d’anar a visitar-ho de nou, és que se ha fet aquest passat hivern, una neteja de la vegetació que l’envoltava.Si feu la comparació de com estava i com a quedat, es prou destacable i notable,ara es pot gaudir d’un dels Pous de Glaç mes vent conservats de la comarca.No es pot accedir al seu interior, per seguretat

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí d’en Santo de Barberà del Vallès

El Molí d’en Santo és un molí paperer del municipi de Barberà del Vallès. Es troba molt a prop del riu Ripoll. Es te d’anar pel carrer Montoriol i passar pel costat del tanatori i baixar  fins el fons on estant els horts municipals i allí, seguir el curs del riu i passar a l’altra llera pel ponti girar a l’esquerra on trobareu un pou rodo, a poca distancia estareu en el Molí d’en Santo.Us passo la seva historia :

  • La primera notícia documentada de l’existència d’aquest molí correspon a l’any 1660, ja que el dia 14 d’abril Onofre Argemir, el seu propietari, el cedia en arrendament per tres anys a Andreu Sibelli, paperaire de Marsella.
  • Apareix en pergamins amb el nom de molí de Canyadell, nom que comparteix amb el molí d’en Dou.
  • L’existència i funcionament d’aquest molí continuava encara el 8 de novembre de 1790, ja que Oleguer Argemir i Cruells arrendava per cinc anys als paperaires de Sabadell Jaume i Josep Bruxas el mas anomenat de la Font.
  • Es creu que va subministrar paper a l’impressor reial de l’arxiduc Carles.
  • Posteriorment, va ser molí fariner, de pólvora, fàbrica de cartró gris i fàbrica tèxtil auxiliar.
  • L’any 1927 deixà de servir com a molí
  • Actualment acull una granja.

Consta d’una nau longitudinal i una de transversal, ambdós cobertes a doble vessant, conformant una forma d’ela.Té dues plantes, la superior amb més obertures que la inferior. Les obertures són petites.La planta superior tenia la funció de ventilació del cartró i del paper que allà s’hi posava a assecar.Construït amb pedra o còdols i totxo tot recobert amb un arrebossat. Al llarg del temps s’hi ha afegit altres cossos. Segurament és el molí paperer més antic del municipi.El Molí d’en Santo, està  inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barbera del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Gili de Barbera del Vallès

Com cada diumenge us presento dos articles

Per visitar La Font de can Gili, és molt fàcil d’accedir-hi. Cal que us situeu en el carrer Monturiol, que a l’arribar a l’altura del Tanatori de Barbera del Vallès, canvia de nom i passa a ser carrer Verneda.El carrer fa un parell de revols amb una certa baixada, veureu el Pi que us vaig presentar en un dels dos articles d’ahir.Seguiu baixant fins arribar als horts dels municipi de Barbera del Vallès, i agafeu el camí de la dreta que voreja la tanca dels citats horts.El camí es fa mes estret  i us portarà directament on esta ubicada La Font de can Gili.Fa pocs anys va ser arranjada i el seu entorn d’esbardissat. Va ser feta tota de rocs de la zona i l’aigua surt d’un broc i de dins d’una cavitat en forma de capella i cau a la pica. Front seu hi ha un banc i mur, fet  també de pedres.A darrera de la font , trobareu el pou que segurament alimenta d’aigua a la Font de can Gili.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé