Porta de can Colomer de Terrassa

Avui us presento un recorregut matinal apte per a tothom, amb possibilitats de allargar-ho al gusta de cadascú.

Ens cal situar-nos a la sortida de Terrassa en la carretera de Rellinars B-122, una vegada que em passat can Colomer,

en el lloc conegut com les casetes de la Corba (rotonda),

allí comença un camí rural, indicat per dos esvelts xiprers,

i al costat esta el Restaurant Braseria La Hípica.

Destaca la xemeneia d’una antiga bòbila abandonada.

Cal seguir el camí i passar per sota de la B-40 i trobarem una àrea d’horts i l’Àrea d’Estada de can Amat de la Muntanya.

Aquest és l’inici del camí de ca n’Amat de la Muntanya que comunica Terrassa amb el camí ral de Manresa,

i travessa quatre grans finques forestals: Can Colomer, Ca n’Amat, Can Guitart i l’Obac.

Us endinsareu en un entorn agroforestal , on els torrents i rieres fan que tingui un gran valor per la Biodiversitat.

Trobareu un mosaic de camps de conreu i boscos mediterranis de pi blanc i alzina.

Amb l’arribada de l’Agricultura extensiva, els alzinars es van talar per transformar el terreny en camps de conreu de cereals, a la plana,

i de vinya, a les terrasses habilitades a peu de muntanya.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Incendi forestal de Pont de Vilomara (Bages)

L’incendi del Pont de Vilomara de 2022 va ser un incendi forestal que es va originar al migdia de diumenge 17 de juliol, al terme municipal d’El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages). Va ser considerat de gran potencial.

Per a més detalls podeu veure l’enllaç de Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Incendi_del_Pont_de_Vilomara_de_2022

Per veure com esta evolucionant el bosc despres de casi 3 anys, varem fer un recorregut per la carretera BV-1224 des del Pont de Vilomara a Rocafort.

Observem que la vegetació comença a estar present en bona part on estava el bosc de Pins, es una vegetació diversa i propia mediterrania.

Us passo un treball d’un lector de la Varguardia en aquests anys:

https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-los-lectores/20240717/9807980/recuperacion-vilomara-incendio.html

Tindrem d’esperar pot ser mes de 30 anys ?.

Com el gran incendi ocasionat des de Collbató a Vacarisses, per veure a tornat a tenir arbres i vegetació en bona part de la gran zona afectada !

Recull de dades: Viquipèdia i propi.

Adaptació al Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El recorregut botànic de l’Esquerda entre Roda de Ter i Les Masies de Roda.

  1. Bosc de roure martinenc de Rajadell

Al municipi de Les Masies de Roda i al limit de Roda de Ter. (Osona), damunt d’un meandre del riu Ter, es troba el poblat ibèric-medieval de l’Esquerda.

  • Vistes al Ter des de l’Esquerda

Un bon indret per visitar que ja vam comentar al blog de “Terra, aigua i racons”: https://estimadaterra.wordpress.com/2025/02/23/lesquerda-restes-medievals-de-les-masies-de-roda-osona/

  • Restes del poblat ibèric-medieval de l’Esquerda

Ara volem parar atenció al recorregut botànic a partir dels cartells que ens parlen de la vegetació pròpiament mediterrània i de ribera que hi havia al voltant d’aquests poblats primitius i de la que es fa recerca des de 1990, relacionant el paisatge, amb les espècies vegetals i l’activitat humana.

  • Els conreus experimentals de l’Esquerda

El recorregut està format per un total de 13 senyals informatius i alguns conreus d’algunes espècies documentades.

  • La roureda

El primer ens explica els conreus experimentals que es fan, dels cereals i lleguminoses que eren la base d’alimentació. Són espècies pràcticament extingides, però de les que s’han pogut recuperat algunes llavors que s’han trobat en sitges o en fruits carbonitzats.

  • Explicació de l’Àrea de Recerca Experimental de l’Esquerda

El bosc natural de la contrada és la roureda, amb el roure martinenc com arbre predominant i altres com alzines i boixedes.

  • Roure martinenc de Santa Eulàlia de Ronçana

Als marges, les bardisses i altres arbustos de sotabosc que creixen quan la vegetació es degrada. A les esquerdes de roques i murs, amb algun grau d’humitat, algunes plantes amb flors com falgueres i líquens.

  • Bardisses
  • Vegetació rupícola

L’auró negre és un arbre propi d’aquest tipus de bosc, un arbre amb tronc ramificat molt aprofitat per a fer eines i per la construcció.

  1. L’auró negre

En ser un arbre de fulla caduca, quan arriba la tardor les seves fulles es tenyeixen

  1. Els colors de la tardor

El recorregut continua observant conreus i arbres d’aquest tipus de bosc (roureda) i de ribera.

  • Vegetació a observar

Podeu consultar un políptic que amplia aquesta informació: https://www.lesquerda.cat/images/stories/arxius/recorregut_botanic.pdf.

  • Esquema de la vegetació de la zona

Text i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Recorregut de la Sèquia del Manresans des de Balsareny

El Recorregut de la Sèquia del Manresans des de Balsareny, es un tram d’un kilòmetre i 400 metres, totalment planer i apte per qualsevol edat.

KODAK Digital Still Camera

Se inicia el recorregut des de vora el Pont del Riu sobre el riu Llobregat, emplaçat a la carretera d’Avinyó (BP-4313) a la sortida de Balsareny, km. 42,1

on hi ha la font de Sant Roc, ja descrita fa temps en aquest Bloc.

Trobareu en primer lloc l’Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Santa Maria.

És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval que es troben en el seu recorregut principal.

KODAK Digital Still Camera

Salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, pocs metres abans que aquesta desemboqui al Llobregat.

KODAK Digital Still Camera

Preneu el camí direcció nord que travessa l’aqüeducte de Santa Maria,

KODAK Digital Still Camera

camí senyalitzat de la Ruta de la Séquia.

KODAK Digital Still Camera

Passareu pel costat de molts horts,

KODAK Digital Still Camera

regats per l’aigua de la Sèquia;

KODAK Digital Still Camera

ara per la sequera no es pot fer-hi us de l’aigua que hi porta.

KODAK Digital Still Camera

A 700 m aigües amunt trobareu el Pontarró del Colador, ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional.

KODAK Digital Still Camera

Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda.

KODAK Digital Still Camera

La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.

KODAK Digital Still Camera

Esteu a uns 875 m de l’inici del canal, on esta la resclosa.

Resclosa situada a l’inici de la Sèquia de Manresa on es desvia l’aigua del riu Llobregat cap a aquest canal d’origen medieval. Tal vegada s’hauria d’anomenar amb més propietat un assut, que és una presa de petites dimensions per derivar l’aigua cap a una séquia. Es troba en un meandre del riu, sota el turó on s’assenta el castell de Balsareny, en un entorn amb un interessant bosc de ribera.

KODAK Digital Still Camera

La resclosa o assut té una forma semi-el·líptica d’una gran llargada (128 metres de longitud), amb una alçada màxima de coronació de 3 metres. Fa un pendent molt suau, ja que a la base s’allarga 15 metres aigües avall i 10 metres aigües amunt. Conserva part de l’estructura originària de fusta, per bé que el 1952 es va revestir amb formigó. Gràcies a una intervenció arqueològica realitzada l’any 2020, quan es va reparar parcialment, sabem com era l’estructura més antiga de la resclosa

És feta amb una tècnica d’estructures mixtes que conté com a base un entramat de fustes entrelligades, amb posts verticals que estan encastats a la roca del riu. Per sobre de les bigues originàriament estava revestida amb llosetes que protegien la fusta però que quedaven amagades. L’entramat de fusta genera uns compartiments on hi ha encastats blocs allargats de pedra (gres) que donaven una gran consistència a l’estructura. Aquesta tècnica té precedents en època romana i una llarga tradició en època medieval i moderna. L’estructura antiga està més ben conservada a la part oriental i, a mesura que avança cap a llevant, es degrada de forma progressiva, fins que queda totalment desfigurada en el tram de l’embocadura, per on es capta l’aigua cap a la Séquia.

KODAK Digital Still Camera

A un costat de la resclosa hi ha una caseta de pedra de planta quadrada. És una construcció del 1890 que va ser restaurada el 1989, ja que s’havien malmès els murs de contenció adjacents. A l’interior hi trobem el rastellador gran que, depenent del cabal del riu, es regula de 32 a 38 rosques.  A la façana principal hi veiem una llosa amb l’escut de Manresa i l’any 1890 gravat, una data que es repeteix a la llinda de la porta. A la façana oposada, a tramuntana, sobresurt una pedra que ve a ser una primera fita de la Séquia, amb l’escut de Manresa i l’any 1865.

KODAK Digital Still Camera

Uns metres abans, situada sobre una plataforma de pedra que conforma una placeta, hi ha una caseta que aixopluga un bagant, el qual permet desviar l’aigua del canal cap al riu.

KODAK Digital Still Camera

Aquí comença el primer tram de la Sèquia, que és paral·lel al riu i discorre per l’interior d’una mina artificial d’uns 600 m.

KODAK Digital Still Camera

Al seu damunt hi ha el camí que porta a la resclosa i que va ser construït a la dècada de 1920.

Podeu tornar pel mateix camí al punt d’inici del recorregut.

KODAK Digital Still Camera

Recull de dades : Diba i propi

Autoria de la informació: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laboradora: Loli Parraga

Ruta Verda de Sant Esteve Sesrovires

Aquesta Ruta Verda la podeu iniciar des del camí del motor, s/n, 8 (on podem deixar el vehicle).

Cal accedir pel Parc Canals i Nubiola de Sant Esteve Sesrovires.

És un recorregut de 5 km i 740 m que comunica el nucli urbà amb la Coma i els tres sectors de Vallserrat a través de l’entorn natural del municipi.

Com dic, el recorregut s’inicia al Parc Canals i Nubiola i es dirigeix cap el Torrent dels Canals, el Torrent de Can Sitges,

travessa la línia de ferrocarril FGC, tot seguint pel Torrent de l’Afilador, el Torrent dels Canals,

i finalitza al Parc Canals i Nubiola (al mateix punt del inici)

La Ruta Verda se situa gairebé en tot el seu recorregut als fondals i torrents.

El desnivell de la passejada va des dels 148 metres pujant suaument fins els 274 metres

i des d’aqui es torna al punt inicial amb una suau baixada.

La vegetació dominant a l’entorn dels torrents és una pineda de pi blanc (Pinus halepensis), amb un sotabosc arbustiu mediterrani dominat pel llentiscle (Pistacia lentiscus) i l’aladern (Rhamnus alaternus), entre d’altres.

Pel que fa als ocells s’hi poden observar merles, tudons, garses, garrafons, rossinyols bords, mallerengues, orenetes, falciots i pit roigs, entre altres.

Es un bon recorregut per grans i petits, que en menys de dues hores es pot fer-ho.

Guadir-ho en qualsevol època de l’any i contemplar la vegetació i escoltar els ocells.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost i propi.

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies pel Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Recorregut pel Bosc Terapèutic i Saludable d’Olot

És un itinerari terapèutic pel bosc de can Serra que es pot iniciar en un extrem del barri de Bonavista d’Olot.

Aquesta Ruta és marcada per cartells,  d’uns dos quilòmetres entre els termes d’Olot i les Preses, dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Va ser inaugurat el mes de Maig de 2018.

Podeu  conèixer més dades sobre aquesta Ruta a :

Us passo un enllaç sobre una activitat realitzada en aquest Bosc terapèutic :

http://giroguies.com/destins/europa/catalunya/item/230-boscos-terap%C3%A8utics-les-preses

També hi han altres boscos terapèutics i que és detallant en aquest enllaç :  

https://www.blauverdhotels.com/ca/catalunya/banys-de-bosc-a-girona#

Us recomanem que participeu en aquesta experiència. !!!

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Altres senyals en un recorregut o itinerari per muntanya

Com a cada dissabte us presento dos articles

En aquest bloc us he explicat les diferents senyals que podeu trobar oficials fent una marxa o recorregut, més o menys llarg, en la muntanya o camins rurals en general

i que són :

  • GR – Llarg recorregut
  • PR – Petit Recorregut
  • SR – Sender Local

Ara agafeu la vostra motxilla i comenceu un itinerari, més o menys el sabeu, però creieu que trobareu senyals amb possibles dubtes…

A banda de les tres senyals indicades en podreu trobar moltes més i de colors diferents, com blaves, blanques i blaves, blanques, grogues, vermella i groga, groga i blava … i moltes més.

Que estant pintades aprofitant el pals de cartells, roques, senyals de tràfic i fins i tot en un arbre.

Si no teniu una ajut previ, no feu massa o gens de cas a aquestes senyals, si teniu alguna guia o informació podeu seguir-les.

Generalment, són d’alguna entitat que ha organitzat alguna ruta per itineraris molt concrets i locals.

Us podeu trobar, com passa en aquest camí del municipi de Terrassa, en una cruïlla de camins i amb una multitud de senyals, realment saps on vas o et quedes parat mirant-les una estona fins que decideixes per on anar o triar?… Amb la pregunta en algunes ocasions de : realment vaig pel bon camí ?

Mirem-les més a prop :

  • La senyal per vehicles es prou clara, fan l’excepció de vehicles autoritzats i bicicletes.
  • En l’antic pal de la cadena hi ha una senyal groga que ens indica el camí a seguir, a la vegada la senyal blanca, ens indica que no es el camí correcte.
  • En un costat un pal indicador amb quatre possibilitats a seguir.
  • I per últim, en la senyal de tràfic que indica el perill de bèstia, podem veure tres opcions, una que és el pas a seguir, el pas del camí del traçat que segueix la senyals grogues i el pas a seguir que fa el recorregut en les blanques.

Això afegeríem els camins confluents en aquesta cruïlla, que també tenen les seves indicacions a la inversa.

Aquí tenim un altre cas, s’uneixen en una mateix lloc tres itineraris marcats, GR., PR. i senyal groga…

Repeteixo, sabeu des d’un inici on aneu i quina és la senyal preferent a seguir ?  us podeu trobar fent una ruta que no teníeu prevista, sempre es pot preguntar a algú que us trobeu i sigui coneixedor del paratge.

Es cert, que els cartells oficials, instal·lats per generalitat, diputació, ajuntaments i altres entitats locals,

són els que ens poden donar una certesa de per on anar i veure algun lloc que ens interessi,

  • Recorregut
  • Monument, vista panoràmica,
  • Població o ciutat, masia, font natural
  • Cartell local d’un municipi a diferents colors els itineraris

Moltes masies tenen el seu propi cartell al camí de l’entrada a la finca,

però no vol dir que sigui el camí que s’ha d’agafar o seguir, en molts casos són particulars i finalitzen en la casa o masia.

Cal tenir cura si veieu alguna marca o cartell mogut o presumiblement canviat de lloc, molt esborrat o desgastat el color…a les hores mireu durant un curt tram si trobeu una altra senyal com la que seguíeu.

En general els cuidadors de les senyals de camins, tenen cura d’arreglar-ho en assabentar-se.

En Sant Antoni de Vilamajor hi ha la ruta de les masies senyalitzada.

Com a curiositat, us passo un indicador de situació per quan es fa un recorregut organitzat i temps limitat, organitzat per alguna entitat excursionista o altres, i és el punt de control on s’ha de marcar el seu pas cada persona o grup.

Desprès de totes aquestes explicacions segur que teniu una bona ruta fins al final.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es un Sender de Petit Recorregut (PR) ?

Avui us passo dos articles
Les sigles PR designen un sender de petit recorregut,

és a dir, un sender senyalitzat, d’entre 10 i 50 km, utilitzat principalment per excursionistes.

Els PR són senyalitzats i mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram.

A tot el món els PR se senyalitzen amb els colors groc i blanc.

Dues ratlles horitzontals de 15cm x 5cm, la de dalt blanca i la de baix groga indiquen la continuïtat del camí.

Dues ratlles formant una “X” indiquen que la direcció és equivocada.

Quatre franges paral·leles de colors alterns amb una fletxa apuntant a un costat o altre, indiquen un pròxim canvi de direcció.

Com està senyalitzat i on ?

Prioritàriament en cartells

i/o  petits pals de fusta.

També, i que no seria recomanable, però per manca de medis, es troben en qualsevol superfície que es pugui pintar, com un arbre, paret,

roca o pedra gran, una vorera de carrer…

em trobat que s’ha pintat en una farola i /o torre elèctrica…

En algun cas, coincideix el mateix camí amb un GR (senders de Gran Recorregut) o senders locals o d’un altre tipus,

Però en un moment concret cada camí pot dividir-se en direcció diferents per anar a llocs diferents.

Podem trobar en algun poble o ciutat, que esta ven senyalitzat elo els PR que hi ha en el seu municipi,

per medi d’un cartell o plafó.

Podeu accedir  al llistat de PR de Catalunya elaborat per la FEEC. – (FEDERACIÓ D’ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA) en l’enllaç que us adjunto :

http://senders.feec.cat/senders-pr

Com veieu son molts els recorreguts de senders PR arreu de Catalunya.

Us passo en aquest enllaç, El Manual de senyalització de camins per a la mobilitat no motoritzada, elaborat per la Generalitat de Catalunya :

http://empresa.gencat.cat/web/.content/20_-_turisme/coneixement_i_planificacio/senyalitzacio/arxius/ManualSenyalitzacioCamins-MobilitatNoMotoritzada.pdf

També podeu consultar els llibres sobre Senders de Petit Recorregut, que us donaran una exacta orientació pels llocs que passa, com camins, masies, fonts, ermites, etc, del recorregut seleccionat.

Com sempre, les recomanacions són les mateixes al fer un itinerari, calçat còmoda, portar àpats i beguda, un o dos bastons, motxilla adequada, gorra, maquina fotogràfica si us agrada fer fotos, i res de fer foc.

I a seguir …el PR !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és un Sender de gran recorregut ?

Un Sender de gran recorregut, les seves sigles és de : GR ® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km.És utilitzat principalment per excursionistes, que transiten per llocs considerats d’interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.Tot passant per camins per a ciutats, pobles, masies, castells, ermites, fonts, ponts, per bosc i camps…etc.Els Senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i ciutats.A Catalunya el total de camins de GR senyalitzats sumen més de 4.500 km.Els GR són senyalitzats i mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada tram.Se senyalitzen amb els colors : vermell i blanc.Cal conèixer les seves senyals que son bàsiques : poder seguir, no passar, de canviar de sentit a dreta o a esquerra;les trobareu pintades, en parets, roques, en el tronc d’un arbre i en altres punts del tresat i que es permeti pintar i ser vistes fàcilment i a doble sentit, segons d’on vingui la gent.També, al inici o llocs importants del recorregut, es pot trobar indicat per un cartell i coincidir amb altres senyals locals o oficials.En Parcs Naturals, podent estar senyalitzats en recorregut, en fites de fusta o ferro.Per a mes dades podeu consultat a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sender_de_gran_recorregut

Cal respectar les senyals, el medi ambient, material urbà i rural en el seu pas per part de la gent i excursionistes.No està permès canviar senyals o pintar camins amb el mateix color; hi ha una xarxa de cuidadors del GR per portar a terme de nou el repàs de la senyalització i/o solucionar problemes derivats a possibles canvis en els camins, i poder actualitzar-ho.Si feu algun recorregut, podeu informar-vos prèviament, hi ha llibres i plànols sobre GR, sabreu així la distancia i temps aproximat i poder planificar el recorregut.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé