Arxiu d'etiquetes: Riu

Les Dames Coiffées de Balsareny

Publicat el per
Respon

Per visitar a Les Dames Coiffées, cal anar al Pont del Riu, allí prendre el camí al nord, està senyalitzat.

És seguir  la Ruta de la Séquia al llarg d’1,3 km fins la Resclosa dels Manresans.

És una formació geològica peculiar que es coneix amb el nom de Dames Coiffées (dames amb barret) i que consisteix en una mena de columnes naturals amb una llosa de roca dura al capdamunt.

Estan emplaçades a la part baixa del cingle que hi ha en el congost del riu Llobregat, a l’alçada de la Resclosa dels Manresans.

Aquestes estructures geològiques són el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts dels penya-segats.

De manera que els més resistents, com les lloses de gres, han protegit aquestes columnes de terra des de la part alta, com si fossin barrets.

L’erosió de la base del turó del castell per part del riu és el principal responsable de les esllavissades que provoquen acumulacions de sediments més avall. Aquests paquets de sediments són de diverses mides i no tenen cap coherència estratigràfica, més enllà de l’ordre amb què han anat caient.

Finalment, l’erosió provocada per l’aigua de les pluges ha anat modelant unes formes capritxoses, ja que els blocs més grossos i resistents situat a dalt protegeixen de l’erosió els sediments més fins que es troben a sota.

En això consisteix l’erosió diferencial, que produeix un intens buidatge sobre els sediments fins, mentre que els que tenen la protecció del “barret” resisteixen i es mantenen en forma de columnes. Per això s’anomenen també “pilars coronats” o orgues.

En aquest indret, concretament, hi trobem dues sèries de columnes “amb barrets” que s’alcen per sobre del perfil del penya-segat.

Com que l’accés és una mica difícil, les dammes coiffès també es poden observar des d’una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny. En aquest punt s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa que explica, també, el procés de formació de les dames coiffées.

És un bon lloc per contemplar aquestes estructures geològiques des d’una perspectiva alta i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat i el seu bosc de ribera.

Prop d’aquest punt hi ha unes escales de roca que condueixen fins al castell tot passant per un corriol enmig d’un bosc obac.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laboradora: Loli Parraga

Bassa i canal del Parc Nou del Prat del Llobregat

Publicat el per
Respon

El Parc Nou del Prat de Llobregat es troba al costat de la carretera d’accés a la platja, adjacent als barris de Sant Cosme i la Granja i molt proper a l’aeroport.

Per la seva extensió i situació El Parc Nou del Prat és per a molts el parc del Delta.

Situat al sud del municipi, al marge dret del riu, ocupa gairebé 15 hectàrees.

Els terrenys del parc eren antigament terres de conreu com les que encara avui es poden trobar al sector de la Marina.

Fou inaugurat l’any 1983 i es fa la plantació de la pollancreda.

L’any 1991 es construeix la zona de la pineda, finalment 1995 es complerta amb el sector de ponent.

Una bassa o estany alimenta les aigües del canal que passa pel mig del passeig i el ressegueix.

Configura una singularitat al parc alhora que evoca la biodiversitat del Delta del Llobregat.

Molts ocells, tortugues, peixos entre diversos insectes tenen lsa seva vida en aquest parc.

Actualment, tant la Bassa com la canal estan seques, sols hi ha una segona bassa que ni hi ha,

així les aus i altres animals i insectes per poder disposar-hi.

La canal passa pel mig del parc, per anar d’un canto a l’altre cal utilitzar uns ponts que hi han.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Meandre del riu Llobregat i Rutes per les seves rodalies en Castellbell i el Vilar

Publicat el per
Respon

El Meandre de Castellbell i el Vilar esta format al riu Llobregat en el seu pas per Castellbell i el Vilar, amb una superfície de 27 hectàrees, formant un arc de gairebé tres-cents-seixanta graus. Aquesta zona queda delimitada des del Pont Nou de la carretera B-122 que va de Terrassa a Castellbell i el Vilar, fins a l’altra banda del cingle on s’alça el castell del municipi, en la zona coneguda com el Grauet.  Antigament es el Meandre és coneixia amb el nom del Revolt.

Hi desguassa la riera de Rellinars, en una zona amb una gran solera de pedra, que va ser aprofitada en temps passats per a construir-hi un pont conegut amb el nom de Pont Romà o Romànic i del qual les excavacions en un futur pròxim haurien de desvelar-ne els seus secrets.

Durant la segona meitat del segle XIX, l’home va intervenir en aquest espai natural per a construir-hi el canal i la presa de la colònia tèxtil del Burés, sense que actualment suposi un impacte ambiental greu.

En aquest espai humit hi trobem una gran diversitat d’ambients, tant faunístic com botànic a més a més d’actuar com a corredor biològic entre el massís de Sant Llorenç de Munt i el de Montserrat.

La vegetació de ribera hi està molt ben representada amb alberedes i salzedes (hàbitat d’interès comunitari 92A0). Destaca també el tamariu (Tamaris sp.) i el freixe de flor (Fraxinus ornus), considerat molt rar a Catalunya. A la riba interior del meandre, s’hi desenvolupen canyissars amb boga i canyars resultat dels dipòsits de sediments que arrossega el riu.

La fauna hi està molt ben representada. És un indret molt important per espècies migratòries i com a biòtop – pont entre el litoral i l’interior de Catalunya. Per molts animals és un lloc idoni per descans o per reproduir-se. El bernat pescaire (Ardea cinerea) té una nombrosa població durant tot l’any, però també hi crien espècies com el blauet (Alcedo atthis), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), i molts d’altres. No és difícil veure-hi corb marí, agró roig, el martinet blanc, la polla d’aigua o algun astor aprofitant la gran quantitat d’aliment que té a disposició. La llacuna que s’ha format a l’interior, és lloc de repòs o de reproducció per diversos amfibis, limícoles, anàtids, ràl·lids, ardeids, destacant la tortuga de rierol (Mauremys leprosa).

Observacions:

En aquesta zona hi ha alguns equipaments d’aguait de fauna que s’han anat malmetent i la corresponent senyalització, indicadors de prohibicions de pas a vehicles, etc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació del Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre d’aigua de Sant Cosme del Prat de Llobregat

Publicat el per
Respon

La Torre o Dipòsit d’Aigües de Sant Cosme esta a prop de l’escola Jaume Balmes i el parc en la Plaça de la Remodelació a la cruïlla del carrer Riu Xúquer i carrer del riu Guadalquivir del Prat de Llobregat.

Es coneix popularment a la Torre d’aigua com “La Copa”.

Va iniciar-se la seva construcció en 1966 i acabada el 1974, per això es van enderrocar les masies de ca l’Andreuet  i cal Cisquet Natrus, en un terreny agrícola,

va ser una construcció de l’enginyer Luis Guárdia i de l’enginyer municipal Eladio de Ceano-Vivas.

Fa una alçada de 28 metres, les dues parts, el cilindre i el con, s’uneixen a través de formigó armat. La seva capacitat és de 1000m3.

Va ser reformada en el 2001, actualment no esta operativa.

Text: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Plataners de la Colònia de l’Ametlla de Merola de Puig-reig

Publicat el per
Respon

L’Ametlla de Merola és un nucli d’uns 181 habitants (2021) situat a la vora del Llobregat, al vessant meridional de la comarca del Berguedà al terme municipal de Puig-reig, que es va originar com a colònia industrial tèxtil a l’últim terç del segle XIX, el conjunt arquitectònic del qual, actualment, és inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Destacant el seus vells arbres, concretament els plataners a la vora de la canal,

Són corpulents amb brancatge molt allargat cap a munt.

També hi trobareu d’altres arbres destacats de diferents espècies.

Text del Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Molí de vent de can Aixelà de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)

Publicat el per
Respon

El Molí de vent de can Aixelà esta entre Can Aixelà i la carretera B-212 de Santa Margarida i els Monjos.

Torre de planta octagonal sobre un desnivell del marge del riu. La base és quadrangular, a la part inferior del vessant, i és feta de maó manual vist, decorat amb ràfecs, cornises i obertures romboïdals.

A la part superior hi ha un voladís de maó amb ràfec sustentat amb estructura metàl·lica a la qual s’accedeix per una escala de cargol que puja per l’interior i desemboca a un portal amb porta de fusta. També hi ha una barana de ferro amb motius geomètrics.

Al coronament, que està sustentat amb una volta de casquet esfèric, hi ha el mecanisme d’un molí de vent de ferro amb les aspes molt malmeses, trencades i rovellades.

Al costat de la torre hi ha un magatzem de planta baixa amb coberta a dues aigües. A la part baixa de la torre, sota el desnivell de terra hi ha una porta que dona accés a una font, al davant d’aquesta porta i ha una terraceta amb barana de maó i unes escales que baixen fins al riu.

L’entorn del recinte està molt descuidat i està en procés de degradació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Tríade scp

Adaptació el Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de cal Pere Vell de Gironella

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a les Fonts de Gironella

La Font de cal Pere Vell esta al peu del riu Llobregat, davant la fàbrica de Cal Bassacs i sota la casa de Cal Perevell.

Historia:

  • La font està a tocar de la Fàbrica de Cal Bassacs fundada al 1868 pel matrimoni format per Joan Teixidó i Raimunda Bassacs.
  • Al costat de la font hi ha l’actual pont que permet creuar el riu, abans de la riuada de Cal Bassacs el pas era per una palanca situada al costat nord de la font, davant d’una de les portes d’accés posterior a la fàbrica.
  • Un metres aigües més amunt hi ha les restes de l’antic pont romànic de Sant Marc.
  • A tocar de la font hi ha la casa de Cal Perevell que li dona nom. La zona propera a la fàbrica de la mateixa manera que tot el municipi va experimentar nombrosos canvis arran de la instal·lació de fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, entre altres, amb un augment important de població i la construcció de nous habitatges.

La font brolla per un tub metàl·lic situat a la part central d’un mur de carreus de pedra de poca alçada i coronat per una filada de maons massissos posats de pla. Consta del brollador de la font i un altre petit tub metàl·lic corresponent al sobreeixidor, per tant, segurament disposa d’un petit dipòsit darrera del mur.

L’aigua vessa damunt la roca, amb pedres que en delimiten una mena de receptacle. Just davant hi havia un petit safareig de parets de pedra.

Observacions:

Pel que fa al safareig no s’ha pogut confirmar està enrunat o si està cobert per la terra i vegetació arran de la neteja de la llera del riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Poua de Glaç de La Ginebreda nº: 4 de Castellterçol

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a Poues o Pous de Glaç

La Poua de Glaç de La Ginebreda nº: 4 està situada a uns 200 m al nord-oest de l’ermita de Sant Gaietà, a l’altre costat de la carretera.

Historia:

  • Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l’àrea mediterrània, pel fet d’estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si.
  • Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres.
  • Estaven dins dels límits de l’antiga pairalia de la Ginebreda, però s’arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià).
  • Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim de “Estanys de la Ginebreda”
  • A la tardor es netejaven les basses i s’omplien amb l’aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s’emmagatzemaven a les poues.

Es tracta de les restes d’una de les poues del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula.

Només en queda part de l’estructura soterrada, d’uns 7,90 m de diàmetre i 4 m d’alçada. Es desconeix la seva alçada total i el número d’obertures de que disposava.

Observacions:

Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.

 El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.

Camí de l’ermita de Sant Gaietà des de les Poues.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Pont de Periques de Puig–reig

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font del Pont de Periques, cal seguir un sender que baixa directament aquesta Font des del costat del pont.

Font arrecerada sota unes imponents codines al peu del riu Llobregat,

prop del pont medieval de Periques i envoltada de paisatge de ribera.

S’hi accedeix per unes escales ben condicionades festes amb travesses de fusta.

Al seu costat hi ha disposades un conjunt de pedres que formen un espai per seure, amb forma de taula.

Observacions:  Des de la font es pot veure molt bé el pont medieval de Periques.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cova Morta en el paratge de les coves del Toll de Moià

Publicat el per
2

La Cova Morta esta situada a poca distancia de la cova del Toll dins del municipi de Moià.

Historia:

  • La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII, per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves “expedicions” hi havia trobat algun fòssil.
  • Es diu que hi ha gravats en alguna part d’època romana i/o medieval però no s’observa res que faci sospitar alguna incisió semblant.

Cova d’origen càrstic que molt probablement estava connectada amb la surgència de la cova del Toll (balma) abans que l’erosió de l’aigua del riu subterrani obrís l’enorme balma a l’exterior.

Té un recorregut estret de 60 m i es caracteritza per ser un tram negat que acumula sediment argilós.

Quan és època de pluges i la cova del Toll porta el riu subterrani amb aigua, la cova Morta s’inunda.

S’hi han trobat restes arqueològiques tot i que romanen fora de context.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació al text al Bolc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero