La Font de la Petxina, també coneguda com a Font de Fora, esta situada al peu del baluard de Santa Maria. Tot i que es va modificar l’any 1950, tal com consta en la inscripció, va ser construïda el 1578. Juntament amb la muralla.
L’aigua procedeix del brollador de la Font de Dins, i arriba a la Font i al llavador a través d’un conducte amb volta, que discorre sota la Bateria de Santa Anna i arriba fins aquí, per abocar a la mar. Alguns autors consideren que aquesta canalització procedeix de l’època romana.
Cal situar-se al petit municipi de Sant Ferriol, a la carretera C-66, tot venint de Serinyà amb direcció Besalú, i poc abans d’arribar a l’ermita de Santa Maria de Fares, a peu de carretera hi ha el Safareig de Fares.
Es un safareig algo allargat en forma rectangular, i algo arrodonit en un extrem, on entre l’aigua d’una deu propera.
Les dimensions són : 5.50 x 13.70 metres.
Aquest safareig es el testimoni antic a on anaven les dones a rentar-hi la roba. L’aigua sobrant surt a la vorera de la carretera on es perd…
Cal anar directament a l’església de Santa Maria de Santiga, allí on està la plaça de Santiga hi ha aquesta la Font que pren el nom de safareig, donat que esta al costat del vell safareig.
La font es una gran pedra verticalment amb una aixeta de polsador i una pica rectangular, hi ha gravat el nom de la font.
Aquesta Alzina, esta situada en un costat de la gran explanada front el Bar – Restaurant en la zona de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (Barcelona).
Es calcula que aquesta Alzina te una edat de més de 200 anys… declarada com arbre d’interès local.
Destaca sobre la resta d’arbres de les rodalies.
Es veu una Alzina prou sana i amb un brancatge fort i allargat cap a munt.
Us podreu apropar des de Banyoles, a l’estanyol d’en Cisó, caminant, amb bicicleta, o amb vehicle propi, que el deixareu a la carretera GIV-5248;
un cop passada l’església de Santa Maria de Porqueres, i al final d’una recta on la carretera passa a escassos 10 –15 metres de l’Estany de Banyoles,
creueu la riera Castellana o Castellar i veureu la casa de Can Cisó en una corba del camí.
Des de la casa i per arribar a l’estanyol de Cisó, caldrà agafar una pista que des de la casa continua allunyant-se de la carretera i a escassos 100 metres entrar per un caminet a l’esquerra.
casa podeu accedir per un petit caminet a l’estanyol Nou, perfectament indicat.
L’estanyol d’en Cisó, també anomenat de la Ribera Castellana, o de’n Sisó, és un exemple d’estany eutròfic, per l’alta aportació de matèria orgànica i nutrients que contenen. Al quedar enclotats, acumulen restes de branques, arbres i fulles
Aquest estanyol és conegut, també, com l’estanyol vermell de Can Cisó per les variacions estacionals del color de les seves aigües que s’associen a l’alternança de comunitats bacterianes en superfície. Al llarg de l’any canvia de color, degut a la presència de bacteris que utilitzant el sulfat dissolt en l’aigua per als seus processos vitals son els que li fan agafar una tonalitat vermellosa (bacteris vermells del sofre).
Fotografia : Museus Banyoles
L’acumulació de sulfhídric fa que aquest arribi a la superfície, per la qual cosa no hi ha oxigen a l’aigua no pot ser colonitzat per animals, però si per bacteris que aprofiten la llum (bacteris fotosintètics que donen coloracions porpres, rosades, verdes o marrons molt intenses). Aquestes comunitats bacterianes, i aquests ecosistemes són d’un gran interès doncs són una mostra de les comunitats d’organismes vius que habitaven el planeta Terra quan l’atmosfera no tenia oxigen.
Va patir diversos enfonsaments l’any 1982 i 1986, que van compactar el fons de l’estanyol i als anys 90, l’acció negligent d’un pagès que va utilitzar l’aigua de l’estanyol per regar, va provocar un nou enfonsament de les vores de l’estanyol.
Des de llavors l’estanyol no s’ha tornat a veure de color vermell intens, només es poden apreciar lleugeres tonalitats rogenques a l’aigua.
A prop, hi ha al brollador de la riera del Castellar, una surgència en la riera del Castellar o Castellana que forma un petit bassal d’aigua.
Recull de Dades : Museus de Banyoles
Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 