Recorregut de la Sèquia del Manresans des de Balsareny

El Recorregut de la Sèquia del Manresans des de Balsareny, es un tram d’un kilòmetre i 400 metres, totalment planer i apte per qualsevol edat.

KODAK Digital Still Camera

Se inicia el recorregut des de vora el Pont del Riu sobre el riu Llobregat, emplaçat a la carretera d’Avinyó (BP-4313) a la sortida de Balsareny, km. 42,1

on hi ha la font de Sant Roc, ja descrita fa temps en aquest Bloc.

Trobareu en primer lloc l’Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Santa Maria.

És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval que es troben en el seu recorregut principal.

KODAK Digital Still Camera

Salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, pocs metres abans que aquesta desemboqui al Llobregat.

KODAK Digital Still Camera

Preneu el camí direcció nord que travessa l’aqüeducte de Santa Maria,

KODAK Digital Still Camera

camí senyalitzat de la Ruta de la Séquia.

KODAK Digital Still Camera

Passareu pel costat de molts horts,

KODAK Digital Still Camera

regats per l’aigua de la Sèquia;

KODAK Digital Still Camera

ara per la sequera no es pot fer-hi us de l’aigua que hi porta.

KODAK Digital Still Camera

A 700 m aigües amunt trobareu el Pontarró del Colador, ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional.

KODAK Digital Still Camera

Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda.

KODAK Digital Still Camera

La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.

KODAK Digital Still Camera

Esteu a uns 875 m de l’inici del canal, on esta la resclosa.

Resclosa situada a l’inici de la Sèquia de Manresa on es desvia l’aigua del riu Llobregat cap a aquest canal d’origen medieval. Tal vegada s’hauria d’anomenar amb més propietat un assut, que és una presa de petites dimensions per derivar l’aigua cap a una séquia. Es troba en un meandre del riu, sota el turó on s’assenta el castell de Balsareny, en un entorn amb un interessant bosc de ribera.

KODAK Digital Still Camera

La resclosa o assut té una forma semi-el·líptica d’una gran llargada (128 metres de longitud), amb una alçada màxima de coronació de 3 metres. Fa un pendent molt suau, ja que a la base s’allarga 15 metres aigües avall i 10 metres aigües amunt. Conserva part de l’estructura originària de fusta, per bé que el 1952 es va revestir amb formigó. Gràcies a una intervenció arqueològica realitzada l’any 2020, quan es va reparar parcialment, sabem com era l’estructura més antiga de la resclosa

És feta amb una tècnica d’estructures mixtes que conté com a base un entramat de fustes entrelligades, amb posts verticals que estan encastats a la roca del riu. Per sobre de les bigues originàriament estava revestida amb llosetes que protegien la fusta però que quedaven amagades. L’entramat de fusta genera uns compartiments on hi ha encastats blocs allargats de pedra (gres) que donaven una gran consistència a l’estructura. Aquesta tècnica té precedents en època romana i una llarga tradició en època medieval i moderna. L’estructura antiga està més ben conservada a la part oriental i, a mesura que avança cap a llevant, es degrada de forma progressiva, fins que queda totalment desfigurada en el tram de l’embocadura, per on es capta l’aigua cap a la Séquia.

KODAK Digital Still Camera

A un costat de la resclosa hi ha una caseta de pedra de planta quadrada. És una construcció del 1890 que va ser restaurada el 1989, ja que s’havien malmès els murs de contenció adjacents. A l’interior hi trobem el rastellador gran que, depenent del cabal del riu, es regula de 32 a 38 rosques.  A la façana principal hi veiem una llosa amb l’escut de Manresa i l’any 1890 gravat, una data que es repeteix a la llinda de la porta. A la façana oposada, a tramuntana, sobresurt una pedra que ve a ser una primera fita de la Séquia, amb l’escut de Manresa i l’any 1865.

KODAK Digital Still Camera

Uns metres abans, situada sobre una plataforma de pedra que conforma una placeta, hi ha una caseta que aixopluga un bagant, el qual permet desviar l’aigua del canal cap al riu.

KODAK Digital Still Camera

Aquí comença el primer tram de la Sèquia, que és paral·lel al riu i discorre per l’interior d’una mina artificial d’uns 600 m.

KODAK Digital Still Camera

Al seu damunt hi ha el camí que porta a la resclosa i que va ser construït a la dècada de 1920.

Podeu tornar pel mateix camí al punt d’inici del recorregut.

KODAK Digital Still Camera

Recull de dades : Diba i propi

Autoria de la informació: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laboradora: Loli Parraga

Llibre recomanat: «La font de la Mare de Déu», de Manlleu

Fitxa Tècnica

Autor : Arimany i Juventeny, Joan.

Museu del Ter: Ajuntament de Manlleu, 2022.

191 pagines

ISBN 978-84-09-

40610-4. 21 €.

Disponible també en línia a: https://www.museudelter.cat/publicacions-en-linia/la-font-de-la-mare-de-deu-2022/

Dades generals :

De llibres dedicats exclusivament a una font, no n’hi ha gaires. Han de ser fonts realment importants i comptar amb molta documentació relacionada per tenir el mèrit d’omplir les pàgines d’un volum sencer.

Aquest és el cas del llibre que ressenyem en aquesta ocasió, dedicat a la Fonts de la Mare de Déu, a Manlleu (Osona), a cura de Joan Arimany.

Aquesta font, en el seu emplaçament actual al centre de la ciutat, a pocs metres de la parròquia de Santa Maria, fou inaugurada el 1722. Així doncs, el 2022 es van celebrar 300 anys de la seva construcció. Per a Manlleu representa un punt molt important, jaque al llarg de la història ha estat el principal recurs per obtenir aigua potable.

El llibre comença amb una secció dedicada a la importància de l’aigua per a la vida, i una breu història de l’abastament d’aigua a Manlleu (p. 13-39). Es dona notícia d’altres fonts i pous. El capítol central (p. 41-91) està consagrat a la font mateixa, amb la descripció detallada de la construcció on es troba, la imatge de la Mare de Déu que li dona nom i els diferents episodis pels quals ha passat fins al dia d’avui. El darrer capítol (p. 93-137) tracta de la devoció a la Mare de Déu i els costums i tradicions que s’han donat al voltant de la font. En destaquen els goigs, dels quals se n’han conservat nombroses edicions. Es descriu també la festa que anualment s’hi celebra per Corpus.

En annex es transcriuen vint notícies de premsa sobre la font. Tot el llibre està farcit de notes documentals que són testimoni de les moltes hores de recerca que l’autor ha esmerçat consultant la premsa local i monografies prèvies.

A més, el llibre inclou nombroses fotografies i dibuixos a tot color que en faciliten la lectura i que complementen molt bé aquesta magnífica monografia.

El fet que el llibre es trobi disponible en línia gratuïtament a partir del lloc web del Museu del Ter, en facilita molt la difusió i la consulta. L’autor, llicenciat en Humanitats i màster en Gestió Cultural, treballa a la biblioteca pública de Manlleu, i és un especialista en religiositat popular.

Des del seu lloc web (http://joanarimanyjuventeny.cat/) es té accés gratuït a la revista especialitzada en relíquies de la qual ell és l’ànima (Reliquiae sanctorum in Catalonia).

En conclusió: un llibre que no pot faltar en cap biblioteca especialitzada en fonts.

Enhorabona a Joan Arimany per la minuciosa i rigorosa feina feta, i al Museu del Ter i l’Ajuntament de Manlleu per haver-la posat a disposició de tothom via Internet.

Tant de bo que en altres poblacions on una font té una presència més que notable segueixin aquest model.

Autor del text i recull de dades : Amadeu Pons i Serra

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

Avui visitem : La Font de Su de Riner

Su és un poble del municipi de Riner (Solsonès). L’any 2020 tenia 34 habitants. Està situat a l’extrem meridional d’aquest terme, sobre uns plans a la capçalera de la riera de Matamargó, a una altitud de 726 metres sobre el nivell de la mar. El lloc consta d’un nucli de cases d’estil romànic i gòtic agrupades al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.

Aquest indret ja és citat l’any 1055 (originalment com a Suu) moment en el qual formaven part del domini del vescomtat de Cardona. Antigament, formava un comú independent de Riner, tot i que a mitjans del segle XIX ja formava part del terme municipal de Riner. Al nord-est del poble hi ha l’antiga casa i capella de Sant Diumenge.

KODAK Digital Still Camera

La Font de Su, esta situada en una plaça dins del nucli antic de Su.

Es molt senzilla, adossada a un mur, l’aigua surt d’una aixeta polsador i cau a una vella pica.

En cada costat hi ha un seient de la mateixa obra fet tot de pedra.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Avui destaquem : La Font de Santa Maria del Ginestar de Sant Gregori

Santa Maria de Ginestar és una església del municipi de Sant Gregori (Gironès), situada a prop de la carretera GI – 531 cal entrar pel km 11.

Una vegada visitada l’Església, seguiu un camí fins arribar a la seva Font.

Aquesta esta sota d’un rocam, brolla l’aigua d’un forat i va a parar a un petit bassal.

En temps de pluges és una font amb un cabal considerable.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – El Pi gran de Sant Martí Sarroca

Aquest  Pi gran està entre l’Església de Santa María i el Castell de Sant Martín Sarroca.

Es un pi de tronc gruixut i no massa alt, però si que disposa de grans branques en tot el Pi,

sobre tot la més baixa es de dimensions molt destacades,

que fa que sigui en tot el seu conjunt un gran pi.

Per la seva protecció, per evitar que els cotxes el puguin danyar, se ha posat al seu voltant un petit mur circular.

No tenim constància de la seva edat, però sí que està en bones condicions de conservació.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la plaça del Cementiri de Talamanca (Bages)

La Font de la Plaça del cementiri esta al començament del carrer Nou, just al costat de l’absis de l’església de Santa Maria de Talamanca.

Historia :

  • A la plaça on avui trobem la font hi havia l’antic cementiri de l’església de Santa Maria de Talamanca, que es troba just al costat.
  • Ara fa uns vint anys, aquest espai es va transformar.
  • El cementiri es va ubicar uns metres cap a migdia i el nou solar es va convertir en una petita placeta, complementada amb la font.

Boixa encaixada a l’antiga peanya del púlpit del capellà, d’una sola peça de pedra circular, amb un peu trapezoïdal i amb una pica de pedra picada quadrangular reaprofitada.

L’element circular té 125cm de diàmetre, mentre que la pica presenta unes mesures de 80cm d’ample x 83cm de llarg x 40 cm de fons.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Quim Serdà Manau

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de Santa Maria del Grau de Fals de Fonollosa

A prop del nucli de Fals del municipi de Fonollosa, hi ha el Mas El Grau, que s’arriba per la carretera BV-3012, tot agafant una bona pista fins aquest mas,

al costat esquer del mas hi ha l’ermita de Santa Maria del Grau, en una paret exterior on forma un angle hi ha el Pou,

és sec i ven antic, fins i tot, dins hi ha crescut  una jove figuera.

El Pou esta semi cobert i construït amb pedres grans , i relativament  ben conservat.

A sota de l’ermita, hi ha un espai que es agradable, amb un alzinar i font que fa de bon estar,

recordeu que esteu en una finca privada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Plataner de Santa Margarida del Cairat d’Esparreguera

Santa Margarida del Cairat és una església d’Esparreguera del segle IX-X i d’estil medieval pre-romànic, està ubicada a la carretera B-113 a 500 metres de Can Paloma i al peu de l’antic camí de Monistrol.

A l’altra costat de la citada carretera i en front de l’església, hi ha un plataner destacable,

amb un bon tronc i amb allargades branques,

llàstima al no estar cuidat, hi una que s’ha trencat i pot tindre fongs o altres invasors  que puguin anar deteriorant aquest plataner.

Text i Fotografies: Ramon Solé

El pou de la casa de Santa Maria de Cornet de Sallent

Una vegada situats en l’església de Santa Maria de Cornet de Sallent, us cal que pugeu unes escales que hi ha en la casa del costa, allí trobareu una font i un pou.

El Pou, esta adossat a la font i aquesta a la casa o masia.

El poc que sobresurt podem veure que te una estructura quadrada, a sobra disposa d’un brocal de quatre suports metàl·lics, sobre el qual s’instal·la una politja, per pujar i baixar el recipient o el cub, ara no existent.

També, hi ha una tapadora per evitar que caigui brutícia al seu interior i evitar possibles accidents. A sota ens crida l’atenció que esta gravat l’any 1690.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la casa de Santa Maria de Cornet de Sallent

Una vegada situats en l’església de Santa Maria de Cornet de Sallent, us cal que pugeu unes escales que hi ha en la casa o masia del costa, allí trobareu la font i un pou.

La font decorada amb trencadís de rajoles a colors que fan la silueta d’un peix i d’una estrella,

al centre hi ha l’aixeta polsador, l’aigua cau a una pica de pedra rodona.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero