Nadalenques o refranys per Nadal sobre el temps

  • Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer.
  • Pel desembre, calor porta mal pitjor.
  • Desembre mullat, gener ben gelat.
  • Pel desembre, gelades i nevades, i tot plegat moltes vegades.
  • Desembre nevat, bon any assegurat.
  • Desembre amb tronada, senyal de bona anyada.
  • Fredors de desembre, a molts fan estendre.
  • Al desembre i al gener, busca un bon recer.
  • Ni en desembre assolellat no et treguis la capa del costat.
  • Pel desembre, tremola el vent i l’home més valent.
  • Desembre amb tronada, senyal de bona anyada.
  • Si plou molt pel desembre, bon any espera.
  • Desembre nevat, blat assegurat; emplenarà el graner i farem bon paller.
  • Si bons raïms vols menjar, pel desembre la vinya has de podar.
  • Si pel desembre neva bé, eixampla el graner i el paller.
  • Si per desembre trona, la collita serà bona.

Recull de Refranys i Fotografies : Ramon Solé

Mapa Recomanat : Montnegre-Corredor – Parc Natural

Fitxa Técnica:

  • Editorial: Alpina
  • ISBN: 9788480909037
  • Año de publicación: 2021
  • Precio: 14,00€ IVA incluido
  • Idioma: Catalán
  • Tipo de encuadernación: Tapa blanda o rústica
  • Tamaño: 211 x 125 mm
  • Peso: 162 g.

Descripció:

Mapa excursionista de la regió a cavall del Maresme i el Vallès Oriental.
A escala 1:25.000 per no perdre cap detall de la xarxa de camins, senders i ascensions i amb tota la informació sobre refugis i llocs d’interès.
L’acompanya una guia amb la descripció dels itineraris més interessants de la regió i les seves dades de longitud, temps, desnivell i dificultat més un petit apartat dedicat a la BTT, descens de barrancs i escalada.

Recull de la informació: Ramon Solé

Les Fonts de la Plaça d’Olesa de Montserrat

Les Fonts estan en la Plaça de les Fonts d’Olesa de Montserrat.

Historia:

  • Olesa és un lloc amb abundància d’aigua. El mateix nom d’Olesa deriva probablement de l’arrel pre-romana ol o or, que significa aigua.
  • En el lloc on hi ha la font hi havia una sorgència natural d’aigua, que inicialment va ser aprofitada en forma de bassa, anomenada Bareia (una paraula que etimològicmant suggereix un lloc on brolla l’aigua). Aquesta bassa servia per regar l’horta que hi havia a la zona de l’actual Eixample i per al consum domèstic.
  • L’existència de fonts en aquest indret està documentada almenys des de 1693.
  • A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
  • Concretament en aquesta plaça hi havia dues mines d’aigua i en aquest moment ja diversos brolladors o fonts. L’aigua potable del poble la subministraven aquestes fonts, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
  • Era el Comú de la vila qui regulava l’ús de les aigües públiques de la Mina de les Fonts de la Plaça, de les fonts d’en Roure i de Vilapou.
  • Al segle XVIII la font encara era coneguda com la Bareia i tenia un safareig, el qual era utilitzat pels paraires per rentar les seves peces.
  • Cal dir que aquesta era la plaça on es feia el mercat.
  • L’any 1858, segons s’indicava en una làpida, durant el regnat d’Isabel II es va construir una nova font, situada en aquesta mateixa plaça, que en aquesta època es va dir de la Constitució, i el safareig es va traslladar a la ubicació actual. El motiu era que les instal·lacions situades al mig de la plaça eren antiestètiques.
  • En una mesura feta a les diferents fonts de la vila l’any 1879 la “font de la Vila” a la Plaça de la Constitució tenia 41 plomes i era, de llarg, la que té més cabal.
  • Al segle XX la plaça ha sofert diverses reformes: el 1919, quan es van enrunar unes cases que n’ocupaven la part central o el 1960, quan es va repavimentar la plaça.
  • Més recentment, l’any 1999 es va remodelar la plaça i s’habilità la font actual.
  • Al llarg dels anys aquesta plaça ha tingut diversos noms: plaça pública, plaça major, plaça de la Constitució, plaça de la República, plaça Nacional o plaça de la Verdura, ja que és el lloc on s’hi feia el mercat.

Font de construcció recent que ha substituït la que hi havia antigament i que,

des de temps immemorials, constituïa la principal font pública de la vila.

La font actual, de disseny modern i geomètic,

consisteix en un bloc rectangular, llis i revestit amb lloses,

amb una gran pica a la cara nord on cau l’aigua que raja de set brolladors.

Els brolladors, de bronze, adopten la forma de cares.

La font, que és encara molt utilitzada pels habitants de la vila, està situada a un extrem de la plaça anomenada de les Fonts,

que ha estat recentment reurbanitzada amb un paviment de llambordes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació de Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Santa Maria del Ginestar de Sant Gregori

Santa Maria de Ginestar és una església del municipi de Sant Gregori (Gironès), situada a prop de la carretera GI – 531 cal entrar pel km 11.

Una vegada visitada l’Església, seguiu un camí fins arribar a la seva Font.

Aquesta esta sota d’un rocam, brolla l’aigua d’un forat i va a parar a un petit bassal.

En temps de pluges és una font amb un cabal considerable.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font del carrer nou del teatre de Girona (2ª Part)

Ja us vaig presentar aquesta antiga font, dins de la programació d’activitats de Temps de Flors que es celebra en Girona pel mes de maig cada any, podem veure les fonts d’aquesta ciutat, engalanades amb plantes i flors.

Avui, veurem aquesta font tal com és sense estar engalanada, està dins d’una arcada i adossada a la paret de la casa nº 8; tenia tres cossos on havien les tres aixetes, ara sols funciona una, la del mig i es de polsador, amb dos piques. L’aigua cau a una reixa a nivell del terra.

A sobre de la Font, hi ha l’any 1881, data de la seva construcció.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Frare del Temps

Avui us presento dos articles

El frare del Temps és un higròmetre construït amb un cabell d’una dona rossa i jove de raça eslava  dissenyat per l’inventor de Calella Agapit Borràs Pedemonte el 1894.

La figura representa un frare caputxí assegut amb una bola del món als seus peus i un llibre obert a la seva mà dreta.

A través del punter de la seva mà esquerra, el frare indica si el temps serà : sec, revolt, vent, bo, insegur, ventós, humit o pluja.

A mesura que es mou el punter degut a la dilatació del cabell, també es mou la seva caputxa.

L’empresa ha realitzat més de 40 versions diferents de l’instrument, en algunes de les quals el frare ha estat substituït per monges, guerrers, Cristòfol Colom o fins i tot pel monjo de la beguda infantil kina San Clemente.

Avui en dia, el producte es troba disponible en castellà, català, gallec, basc, portuguès, francès, italià, alemany i anglès.

En el refranyer hi trobem :

Quin temps farà demà?

El frare t’ho ben dirà.

La vareta amb atenció

cada dia observaràs.

Si cap amunt s’enlaira,

temps sec et trobaràs.

Si cap avall assenyala,

pluja segura tindràs.

I mira-li bé la caputxa si en

sortir no et vols mullar.

Cal dir, que s’han editat amb fons diferents com la Muntanya de Montserrat , la plaça del Obradoiro de Santiago de Compostela, entre altres.

Per comercialitzar-lo es fundà l’empresa Tot Ideas S.L., propietat de la família mataronina Borràs. L’any 2001, Juguetes Borràs es fusionà amb Educa.

Us passo un video que explica sobre la samarreta que preveu el temps :

https://www.ara.cat/videos/reportatges/samarreta-que-preveu-temps_3_1825647419.html

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Refranys sobre el temps – Costumari Català

Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha farinetes

Quan al cel hi ha ovelletes, a la terra hi haurà pastetes

Quan a l’octubre es fa fosc, busca la vora del foc

Quan a l’octubre plou, el rovelló es mou

Quan bufi la tramuntana, no surtis amb la tartana

Quan canta el cucut al matí, a la tarda moll o eixut

Quan canta molt el gall, aigua s’apropa

Quan canten els gripaus senyalen pluja

Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d’ell

Quan el Taga porta barret, pluja, vent o fred

Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se n’escapa

Quan el vent baixa de Port, no hi falta mai neu a Sort

Quan la Quaresma entra seca, surt seca

Quan l’arc de Sant Martí surt al matí, pareu-li el tupíQuan les mosques piquen i es llaven tres voltes les orelles els gats, aigua a grapats

Quan les roques porten caparró, pluja en abundor

Quan l’octubre està finit, mort la mosca i el mosquit

Quan pel març trona, l’ametlla és bona

Quan plou i fa sol, passeja el caragol

Quan plou per un, plou per tothom

Quan Sant Llorenç porta capa, la pluja no s’escapa

Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l’hivern dura 40 dies més

Quan trona pel febrer, tremola el vinyater

Quan al cel hi ha bassetes, a la terra hi ha pastetes

 

Recull del refranys i Fotografies : Ramon Solé i Oriol-Ramon Solé

Nuria temps de neu i boira

Avui dijous us presento dos articles d’actualitat

Nuria, és un lloc de culta i d’esport, de tranquil·litat i diversió i ara, a Nuria a l‘hivern, és temps de Neu i Boira

És ple en aquestes dates de Neu i Boira, tant en les muntanyes de prop del Santuari,

com en aquest mateix

En les ermites,

Fonts,

Boscos,

On mireu hi ha neu…

Però compta amb la boira, que baixa rapit !

Us passo més imatges de Nuria amb neu :

 

A Nuria es temps de Neu i Boira…! Si aneu, sapigueu gaudir-ne i tenir cura.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé