Tenim de situar-vos en la carretera B- 122 direcció a Rellinars, tot sortim de Terrassa i a mà dreta està el restaurant l’Hípica, al costat del restaurant trobareu una trifurcació de camins seguireu per el camí del mig que al poc passa per sota de la Ronda Nord, continueu pel costat per una renglera d‘horts, en acabar trobareu una explanada per poder aparcar el vostre vehicle, punt on surten varis camins.
Cal seguir a peu pel camí barrat amb una cadena al pas dels vehicles. Un cartell ens indica seguir per l’esquerra per un corriol descendent que ens durà ràpidament a un camp,
on a l’esquerra, sota una destacada figuera ens queda La font de la Misèria, a escassos 20 metres de la riba esquerra del torrent Mitger de Ca l’Amat.
El conjunt està format per la font i una bassa, en el mur surt l’aigua a través d’un broc de ferro, l’aigua cau al terra i s’escola per un rec fins alimentar la bassa.
Durant l’estiu o èpoques de saquera no raja, per tant la bassa també és seca.
Els Plataners són situats en la carretera BV-1203. Des de l’encreuament de les masies de can Jaume Font i ca n’Amat fins a l’avinguda de Terrassa.
Us passo dades històriques:
No hi ha constància del nombre d’exemplars que es plantaren ni tampoc de la data en que es va dur a terme aquesta acció.
Tot i això, si tenim en compte que la carretera BV-1203 s’acabà de construir l’any 1893, és força probable que els arbres es plantessin un cop finalitzada l’obra, a finals del segle XIX o durant els primers anys del segle XX.
El que sí sabem és que en el tram disposat davant del carrer Montseny, l’entrada oficial al poble, n’hi havia un total d’11 i, que en el tram de la finca d’en Rodó n’hi havia una dotzena.
Per tant doncs, exceptuant el tram situat de l’avinguda de Terrassa, la resta d’exemplars es conserven en bones condicions.
Plataners situats a banda i banda de la carretera BV-1203, des de l’encreuament entre les masies de can Jaume Font i ca n’Amat, fins a la torre d’en Fornells, a l’avinguda de Terrassa. Es tracta de diversos exemplars de plataners de tronc rodó amb brancatge superior utilitzats generalment per donar ombra a carrers, carreteres, parcs, etc.
En el tram disposat davant l’avinguda de Terrassa se’n conserven només dos, tot i que hi ha indicis que n’hi havien més. El tram localitzat davant del talús del carrer Montseny presenta 10 exemplars en bones condicions, tots plantats a la banda de tramuntana de la via.
En el tram localitzat davant dels terrenys de la finca de can Rodó, prop de la Torre del Rodó, se’n conserven prop d’una dotzena, plantats a la banda de migdia de la carretera. Per últim, en el tram proper a les masies de can Jaume Font i ca n’Amat hi ha uns vuit exemplars situats a banda i banda de la via.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Per arribar fàcilment al Llac Gravera d’Ullastrell , cal des de Terrassa anar per la carretera C-243c, que es deixa per la carretera que us portaria a Ullastrell la BV-1203,
justament en el kilòmetre 1, a la dreta surt una pista ample que porta a la gravera en actiu del Pla de la Llebre ( Sorres i Graves Ègara SA).
Us cal arribar fins l’entrada d’accés a la mencionada gravera.
Des de diferents punts al costat dret del camí podrem gaudir del llac.
És un espai molt bonic, entre arbres, predominant pins joves així com alzines i altres arbres diversos.
Amb els anys s’ha fet un habitat idoni per aus com ànecs, petits ocells diversos i destacant les granotes, i amfibis diversos.
Depenent com arriba la llum al llac, canvia la tonalitat del seu color, d’un blau a un verd, més o menys fort.
No es un lloc pel bany , sols per sentir i gaudir de la natura,
llàstima que es molt a prop la sorrera en actiu, que fa deslluir el seu entorn.
El Pou de la Barata esta en el punt quilomètric 9 a la dreta de la carretera de Terrassa a Talamanca, en front de la casa de La Barata.
Registre cilíndric i pou vertical excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, d’on probablement capta la beta d’aigua. Està construït en pedra amb reforços practicats en una època posterior a base de fileres de maó pla i morter de calç barrejat amb pedruscall. No es pot veure el seu interior perquè està cobert amb una xapa de ciment, probablement per evitar accidents, ja que aquest, tot i estar en una finca privada, és accessible des del marge del camí.
Dades del Pou :
El seu diàmetre interior és d’1’30 m i el gruix de murs de 0’38 m.
En el nivell superior el pou (2’30 m) estava envoltat amb un brocal, a mena d’ampit o parapet, sobre el qual hi anava instal·lada una barra travessera amb una corriola i una corda que permetia baixar i pujar la galleda amb aigua.
La boca actual entre pilars és de 0’95 m i l’ampit de 0’45 m respectivament.
Manca la corriola i la travessa, i està envoltada de bardisses.
El pou pertany al mas de la Barata.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font d’en Cardona està en el carrer de Walt Disney 10 amb cantonada el carrer de Roma de Les Fonts a Terrassa.
La seva estructura es d’un roc planer, se ha col·locat en cada cara una aixeta de polsador, l’aigua de xarxa pública cau a una pica semi-circular, en la part baixa hi han incrustades pedres blanques i el seu nom és en un lateral fet de rajoles.
La Font dels Caçadors esta adossada la paret d’una casa particular, en el carrer de Paris cantonada amb el carrer de Sant Carles de Les Fonts de Terrassa.
Estructura d’obra feta de maons i pedres rodones de riera. Amb el seu nom a sobre a la part superior.
Disposa de dos aixetes de pressió, l’aigua que es de xarxa pública, cau a una allargada pica. Va ser inaugurada el 13 d’octubre de 2001.
Per anar a visitar La Font de l’Espardenyera, us cal que aneu a la urbanització del mateix nom en el terme municipal de Terrassa a tocar al de Matadepera;
caldrà que agafeu el carrer de la font que es sense sortida, a la dreta veureu un cartell que us indica que agafeu unes escales i per entremig de les tanques de dues finques particulars i a pocs metres més avall ja estareu a la Font de l’Espardenyera.
La font ben arranjada, amb un filat a mà esquerra i a la banda dreta del mur és on s’hi ubica la mina, visible a través de l’obertura tancada per una reixa de ferro
Disposa d’un broc d’acer inoxidable, l’aigua que cau a un enreixat de ferro arran del terra.
Disposa de dos bans d’obra.
Com totes les fonts del municipi, es considerada no apte pel consum humà.