Arxiu d'etiquetes: totxo

Avui visitem : La Font de la Petxina de la Pobla de Claramunt

Publicat el per
Respon

La Font de la Petxina esta en l’Avinguda Catalunya, n. 23 al nucli històric de la Pobla de Claramunt.

Historia:

  • Es tracta d’una font publica que, tot i que inaugurada el desembre de 2004, en reprodueix una d’anterior que s’havia construït cent anys abans, l’any 1905, en el mateix lloc (llavors l’Era del Comú, al peu de a carretera d’Igualada).
  • Era coneguda com a ‘font del Negre’ en al·lusió a un sobrenom de l’alcalde que la va manar construir.
  • També coneguda com “Font de la Plaça”.
  • La reproducció del segle XXI es va fer en el marc d’unes obres de millora del nucli antic de la Pobla de Claramunt.

A l’avinguda principal del poble i en ple nucli històric s’emplaça aquesta font, l’última estructura construïda de la qual, feta l’any 2004, és a base de totxo vist i amb elements secundaris i decoratius de ferro forjat fets per l’artista local Josep Murray.

L’estructura és un ample pilar quadrat fet de maons, amb coberta a quatre aigües coronada per un fanal i amb la base lleugerament més eixamplada que el cos, on s’hi ha col·locat una gran pica de pedra quadrangular. El broc és d’acer inoxidable, sense cap particularitat artística.

Una gran placa ovoïdal de ferro que ocupa tota la meitat superior de l’estructura recorda que aquesta font és una reproducció d’una d’anterior construïda l’any 1905 en el mateix emplaçament. Les aigües d’aquesta font són canalitzades de les Tres Fonts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem safareig: Els safaretjos de Sant Martí Sesgueioles

Publicat el per
Respon

Els safaretjos estan en el carrer del Roser amb el torrent de la Guàrdia de Sant Martí Sesgueioles.

Historia

  • L’obra fou construïda pels voltants de l’any 1950 quan el poble estava mancat de rentadors.
  • Tradicionalment es rentava al torrent de la Guàrdia  quan hi baixava aigua.
  • Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l’hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar al Molí de la Roda.
  • L’aigua canalitzada a les cases  no arribaria fins els anys 60 del segle XX. 
  • Des d’un punt de vista tècnic, va ésser una obra d’enginy molt simple. Es va fer un mur soterrat de contenció, a la zona dels horts d’en Gumà (al límit municipal), al torrent de La Guàrdia. L’embassament d’aigua interior que es va acumulant, en arribar a un determinat nivell, es recull a una simple canonada que porta l’aigua d’una manera natural fins als safaretjos. 
  • Se’n diuen “Els safaretjos”, en plural, perquè n’hi ha dos: el de rentar la roba més bruta i el d’esbandir-la.
  • Llavors les dones tenien l’obligació de netejar-los, aproximadament una vegada per setmana, de la qual cosa en deien escurar-los. 

Ubicat al costat del torrent de la Guàrdia, es format per dues basses de planta rectangular col·locades en forma de ”L”, exemptes. 

Alçats amb totxo i revestiment senzill, el paviment de l’interior és de panot amb la vora de rentar inclinada cap a l’interior.

Actualment els safareigs continuen rebem l’aigua canalitzada, que entren per una de les basses,

l’aigua de sortida surt per un broc a l’altre.

L’any 2019 es van les obres de restauració dels safaretjos amb un espai enjardinat. 

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Pou de Merli de Sant Esteve de Sesrovires

Publicat el per
Respon

El Pou de Merli esta situat al peu de la carretera B-224 en el km 25,250 de Martorell a Sant Esteve de Sesrovires.

Historia:

  • Aquest pou ha donat nom a la urbanització que s’ha desenvolupat a banda i banda de la carretera B-224.
  • El pou es troba al costat de la carretera, a mà esquerra en direcció a Martorell i a la falda del Turó del Pou del Merli. Al davant del pou, i a l’altra banda de la carretera hi ha el carrer del Mas i una masia on venen pneumàtics, i on abans hi venien pernils.
  • El nom de Merli no se sap a què fa referència, ja que no s’ha trobat cap mot català amb aquesta grafia. Els mots que més s’hi assemblen són merla (ocell) i merlet (part d’un castell), però no se sap si hi ha cap relació amb el topònim merli.
  • Aquest nom apareix documentat per primer cop l’any 1949 al “Censo de ganado caballar, asnal i bovino sujeto a requisición militar” (1940-1965) que es troba dipositat a l’Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires.
  • Aquest pou està ubicat just a tocar de la carretera, i el límit entre els termes municipals de Sant Esteve Sesrovires i Martorell passa per la carretera. Al cadastre apareix el límit territorial pel marge esquerre de la carretera, per la qual cosa el pou és a tocar del municipi de Sant Esteve, però ja dins el terme de Martorell. Per la seva implicació amb la urbanització i la relació amb el territori de Sant Esteve considerem que cal incloure aquesta fitxa dins aquest mapa de Sant Esteve Sesrovires

Pou circular amb parets de pedra i morter situat en un terreny inclinat que és la falda del turó anomenat Pou del Merli. La part del pou que sobresurt i que es veu per sobre del terreny és també de mur de maçoneria amb parets d’obra de fàbrica de totxo.

La part superior del pou és plana i està reparada i acabada amb totxo i arrebossat per la part superior. La cara que dóna a la carretera és plana, feta amb totxo i presenta una obertura rectangular on hi ha una porta metàl·lica amb dues frontisses i pany de passador. Aquesta obertura presenta un dintell a base de llosa plana de pedra i un ampit rematat per una llosa plana de pedra, que se subjecta sobre una llosa de pedra vertical.

A banda i banda de la porta hi ha dues pedres col·locades a manera de rapissa sortint cap a fora del mur del pou. L’arrebossat exterior del pou està molt deteriorat i ha desaparegut en bona part.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

La Torre d’aigua de can Vallhonrat de Rubí

Publicat el per
Respon

La Torre d’aigua de can Vallhonrat  està situada darrera can Vallhonrat en el nucli urbà de Rubí.

Historia:

  • Miquel Vallhonrat Brau, va edificar la torre quan va enderrocar l’antiga casa Vallhonrat i edificar l’actual.
  • Es va construir per a elevar l’aigua d’un pou (Informació oral Sr. Pere Vallhonrat Guiu, abril 2001)

Torre esvelta per distribució d’aigua, feta en totxo vist que es troba associada a una arcuació feta del mateix material. Presenta una secció circular amb una part més ampla a l’extrem superior. Presenta una línia de finestres rectangulars allargades amb cèrcol de totxo. Està rematada per una línia de merlets a l’extrem superior.

Es tracta d’una de les poques torres d’aigua que encara resten al municipi.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa:Juana Maria Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de la Capella de l’Ordal de Subirats

Publicat el per
Respon

La Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.

També és coneguda amb el nom de La Fonteta.

Dades històriques :

  • La imatge de la Mare de Déu de Lorda, que es venera a l’interior de la gruta de la font, se sap que es trobava ja en aquest indret abans de 1936, any en què va desaparèixer i on més tard fou reinstal·lada de nou, segurament que per alguna persona que s’hi va amagar durant la Guerra Civil, segons testimoni oral de Regino Chamorra i de Rafael Camps, Marquès de Camps, recollits a HUERTA (1985).

Font situada dins d’una gruta artificial convertida en capella, on es troba la imatge de la mare de Déu de Llorda.

L’aigua raja dins d’una pica de pedra des del sortint d’una roca.

El sostre està cobert amb una volta de totxo i pedra.

Una porta de ferro, flanquejada a banda i banda per parets de pedra seca, tanca el recinte de la cova-font.

La part superior de la cova està envaïda per heures

Uns 10 m. al costat de la cova es veuen restes del que fou un safareig públic.

Existeix un text que descriu amb precisió el lloc on s’ubica la font, recollit per Carme Huerta (HUERTA MARTÍN, 1985). Es tracta d’un fragment de les memòries de Ramon Solsona i Cardona, nebot de mossèn Isidre Solsona, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve d’Ordal fins el 1924:

“(…) Des d’allà caminava instintivament cap a la “Fonteta”. Sens dubte que és el lloc més plaent, més deliciosament poètic de la comarca. Al final d’un passeig llarg (…) que des del parc de Can Ravella baixa en línia recta i en suau pendent fins a una placeta, es troba al fons una gruta artificial de la qual en altre temps rajava una font, que li ha donat el seu nom. La gruta està coberta de pedra, simulant estalactites, ara ja seques, però en altres temps s’hi havia infiltrat l’aigua cristal·lina, regalimant i caient en un llac de pedra que hi ha al fons. Sens dubte, els comtes d’Olzinelles ho tenien com a lloc d’esbarjo, segons ho confirmen la gran taula central de pedra i els bancs laterals, gastats pel temps i deteriorats per les mans bàrbares, malgrat la reixa de ferro forjat que tanca l’ampla entrada de la gruta (…)”.

De la taula de pedra esmentada en el text, avui ja no en queden senyals, però sí dels bancs, que encara resten adossats a la paret de la gruta.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé