Arbres : El Lledoner de Granollers – 1ª Part #

Es un espectacular Lledoner com a pocs a Catalunya, esta situat en el carrer de Jaume Corbera amb cantonada carrer Corró, just a tocar les cases unifamiliars de can Monich.Aquets important arbre va donar nom a la creació d’un nou barri a Granollers, a un parc, a una escola…

Per tant, fa una ombra a l’estiu considerable, disposa en el seu costat d’uns bancs i una font d’aigua de xarxa.Te un perímetre de 242 cm, es centenari i disposa de bona salut.Està considerat com a element botànic d’interès local per l’Ajuntament de Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Passejades per descobrir Canovelles

Us passo la informació sobre unes passejades per descobrir el municipi de Canovelles, tant passant per terrenys forestals, agrícoles i pel nucli urbà vell i nou.

Font de can Duran

masia de can Colomer

Per mes informació sobre les Passejades de Canovelles podeu consultar a :

Pels voltants de Can Marquès

http://www.canovelles.cat/el-municipi/7-coneguem-canovelles/rutes/pels-voltants-de-can-marques.html

Passejada pel nucli urbà de Canovelles

http://www.canovelles.cat/el-municipi/7-coneguem-canovelles/rutes/passejada-pel-nucli-urba-de-canovelles.html

Nucli antic de Canovelles, Can Cuana i veïnat de Sanaüja

http://www.canovelles.cat/el-municipi/7-coneguem-canovelles/rutes/nucli-antic-de-canovelles-can-cuana-i-veinat-de-sanauja.html

Espero que feu unes bones passejades per Canovelles, ànims  que per vacances hi ha temps per això i mes…

 

Recull de la informació : Ajuntament de Canovelles

Text i Fotografies : Ramon Solé

El gran Pantà d’Escales i El petit Embassament de Sopeira

Sopeira és un municipi catalanoparlant de l’Aragó, a la comarca administrativa aragonesa de la Ribagorça, inclosa en la comarca natural de la Terreta, a l’Alta Ribagorça. Des del 1970 comprèn l’antic terme independent de Sant Orenç.El poble, que tenia 92 habitants aglomerats i 9 de dispersos el 1991, és a 704 m. alt. És a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost, prop del monestir d’Alaó, que tingué el domini del terme. La seva església és actualment la parroquial del poble.El congost de Sopeira, o Pas Nou, és l’indret on es alça la presa del Pantà d’Escales, construït l’any 1955 amb una capacitat de 152 hm3, una part del qual és dins del seu terme municipal.Va ser construïda per a produir energia hidroelèctrica.Situat al peu de la carretera N-230 i que arriba fins a l’entrada del Pont de Suert, és el més gran i emblemàtic de la comarca.A la paret d’un costat de la presa, hi ha unes escales excavades a la roca, son impressionants.Ofereix una aigua cristal·lina i raconades de roca i aigua ideals per a practicar-hi tot tipus d’esports nàutics i activitats ludicoesportives com la pesca, l’esquí aquàtic i el piragüisme, entre d’altres.L’aigua una vegada que desguassa,  passa a l’Embassament de Sopeira.A l’alçada del poble hi ha l’Embassament de Sopeira, construït l’any 1957, amb una capacitat d’un hm3, i 13 hectàrees de superfície.Dona una aparença de llac, hi ha un bonic embarcador que us donarà ganes de navegar, de pescar, o les dues coses…I si voleu podeu fer nit allí, entre Aragó i Catalunya.

 

Recull de dades : Valquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Llibre recomanat : Excursions per la ruta del Tren dels Llacs

Sortides a peu i en BTT resseguint el ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur

 Autor: Segura, Joan Ramon ; Taberner, Lluís

ISBN: 978-84-9779-889-1

232 pàgines

Tapa rústica

130 x 220 mm

Col·lecció: Trajectes Nº 2

Data de publicació: Febrer 2010

Pagès Editors

57 rutes a peu 5 rutes en BTT

Preu : 20,00 €

Comentari :

És el producte de dos anys de fer sortides, agafar el tren i cercar propostes a peu i amb BTT amb l’eix vertebrador de la via ferroviària. D’una banda, s’ha dissenyat una ruta que permet enllaçar les diferents estacions d’una forma lineal en el que hem anomenat “la ruta dels raiers”, en record del camí de tornada que havien d’emprendre coratjosos personatges que baixaven els troncs del nostre Pirineu. D’altra, hem descrit aquells itineraris muntanyencs que es poden realitzar des de les diferents estacions de ferrocarril de la via de Lleida a la Pobla de Segur. L’espai excursionista de la línia del Tren dels Llacs ofereix mil possibilitats que resten per descobrir. Aquí us oferim un recull de les millors partint de la nostra experiència senderista.

Sobre els autors :

Lluís Taberner (Barcelona, 1947) i Joan Ramon Segura (Almacelles, 1959) són dos bons companys de muntanya que han compartit nombroses excursions pel ric i variat entorn natural de Catalunya. La seva amistat va arrelar al Centre Excursionista de Lleida. Van començar a treballar conjuntament en el Patronat del Camí de Muntanya, creat ara farà quinze anys i que s’ha dedicat a recuperar camins perduts. Van participar en la Guia de La serra del Boumort i muntanyes veïnes de Manel Cortés (Cossetània Edicions, 2006). Joan Ramon Segura ha publicat llibres com: Itineraris pel Front del Segre (Pagès Editors, 2005), 25 excursions pel Front del Pallars (obra guanyadora del VI Premi Vèrtex) i Excursions pel Montsec (VIII Premi Vèrtex).

 

Recull de dades : Ramon Solé

La Font de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona

La Casa de l’Ardiaca, esta situada en el carrer de Santa Llúcia, 1 en el Barri Gòtic de Barcelona.Cal pujar unes escales per entrar i sereu el pati porxat, amb una Font Ornamental situada al centre, on hi ha plantada una palmera des de finals del segle XIX, que ja vàrem fer referencia en un article fa poc temps.Aquesta Font  te la particularitat quan arriba el dia de Corpus Cristi (60 dies després del Diumenge de Resurrecció) se celebra el tradicional “l’ou com balla” , que consisteix en decorar la font amb flors i fruites i en posar un ou en el seu sortidor; l’ou no es cau i dóna voltes, balla amb l’aigua.Aquesta tradició no es celebra únicament a la Casa de l’Ardiaca, sinó també en altres esglésies o edificis de Barcelona amb claustre o pati i font, com la Catedral de Barcelona i l’Ateneu Barcelonès.Quan estigueu front La Font de La Casa de l’Ardiaca, notareu una sensació de frescor.

 

Dades generals : Ajuntament de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc del Litoral de Sant Pol de Mar

El Parc del Litoral esta situat a ponent de la població de Sant Pol de Mar.Al costat  dret del delta de la riera de la Vallalta, la qual recull bona part de l’aigua de la Serra del Montnegre.El Parc del Litoral és una gran extensió amb zona verda.Amb 30.846 m2., esdevé un espai de joc per als més petits i un indret on passejar, llegir o buscar una estona de tranquil·litat.Disposa de zones infantils, pistes de monopatí, fonts, zona d’aparcament, bar.Destaca l’avinguda de plàtans centenaris, i tot tipus d’espècies arbores i plantes.L’Antiga masia de Can Villar de Grau, es troba al costat de la platja de Can Villar, la qual deu el seu nom a la masia de Can Villà, dels segles XVI i XVII, i situada a poca distancia del parc.(D’aquesta masia farem un article en el blog : Terra, aigua i racons.)El Parc del Litoral, també es un lloc de celebracions i festes, on si posat les atraccions de la festa major de la Vila.

 

 Recull de dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de les Mulleres de Sant Joan Les Fonts

Per accedir a La Font de les Mulleres,  tot venint d’Olot per la carretera N-260, en el  punt quilomètric 85,5, i passada la rotonda i la carretera que portaria a la població de Sant Joan Les Fonts, a pocs metres cal deixar la carretera pel un camí a la dreta, l’indret anomenat les Mulleres.Seguirem uns 300 metres fins arribar  a un altre camí, en aquest punt, cal girar a l’esquerra.  A poca distancia i a l’esquerra i a peu de camí,  esta situada la Font de les Mulleres. Està en una zona d’horts, com que les pistes que hem agafat estan en bon estat, podem arribar a la Font amb el vehicle.A sobre de La Font de les Mulleres, hi ha una inscripció en una pedra que indica l’any 1049, si fora així seria molt antiga…!Per baixar a la font, cal fer-ho per unes escales. L’aigua surt d’un broc de ferro i cau en una pica rodona.Segons un cartell, hi havia el parc Sofia que era una finca particular, acollia una gran varietat d’arbres i flors autòctones i de diversos països. I també,  a prop les restes d’un jaciment prehistòric.

Parc Sofia – anys 30

 

 Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Arbres – Els 3 Plàtans de la carretera a Vallalta en Sant Pol de Mar

Des de Sant Pol de Mar, cal agafar la carretera BV 5128, direcció a Sant Cebrià de Vallalta, poc abans d’arribar a la autopista, i front mateix de l’entrada al Càmping La Maresma, hi ha els tres Plàtans.Son de les mateixes dimensions amb una alçada considerable.Al no haver-se podat les branques han crescut d’una forma molt notable i allargada.Al costat de l’entrada al citat càmping hi ha altres plàtans, per ho que no son tant destacats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Les Curiositats de l’entorn – 18 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 5 objectius Curiosos :

  • Cal no trepitjar les flors i la gespa en un parc i/o jardíper ho mireu aquest cas en Lliça d’Avall, i ens preguntem on està la gesta i les flors
  • En el Geriàtric de l’Hospital de Granollers, hi ha una bicicleta preparada pel proper hivern.
  • També en Granollers, darrera de les cases conegudes per can Monich, hi ha unes escales que de fet no serveixen per gaire.
  • A les afores de Sant Pol de Mar, un cartell en els anys ha sigut literalment en part tragat per uns plàtan.
  • Aquests nous símbols a terra senyalitzaran el pas de vianants als carres a partir d’ara a Cardedeu ?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem safareig : Rentador, Abeurador i Font de Torre de Tamúrcia

El poble de la Torre de Tamúrcia pertany a l’antic terme d’Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.Entre 1812, a ran de l’aplicació de la Constitució de Cadis, i febrer del 1847, La Torre de Tamúrcia formà ajuntament, que desaparegué en fixar-se que el nombre de veïns (caps de família) havia de sobrepassar els 30, per mantenir la independència municipal. En aquell moment s’uní a Espluga de Serra, juntament amb Aulàs, Castellet, Casterner de les Olles, Llastarri i els Masos de Tamúrcia. L’antic ajuntament de la Torre de Tamúrcia incloïa el poble de Torogó, i en algun document també consten els Masos de Tamúrcia dins del seu terme jurisdiccional.Trobem l’antic Safareig que a la vegada es abeurador i font del poble, ven habitual amb pobles de muntanya.Tot el conjunt es molt antic, tal com podem veure en la seva estructura, per ho, molt ben conservat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador