Parc Puig de les Forques de Granollers

Avui com cada diumenge us presento dos articles

El Parc Puig de les Forques, esta situat entre el carrer de Joan Lluís Vives, el carrer de l’Olivar, carrer de de Carles Riba i la carretera C-251, coneguda com carretera a Cardedeu.La porta d’entrada al Parc esta front de l’edifici dels Mossos d’Esquadra de Granollers.El Parc Puig de les Forques està situat a la Serra de Llevant, en el límit  entre el barri de la Font Verda i el polígon industrial, botigues diverses i d’oci del RamassarPer aquest nom  del Ramassar, també és coneix el parc de forma popular per la gent del Barri.Situat en una  petita elevació  que permet veure a 360º unes magnifiques vistes de la ciutat de Granollers, les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i la mes propera, La Serralada de Marina.Aquest Parc te una extensió d’uns 30.000 m2.Les seves principals característiques són l’esplanada central de paviment tou, l’amfiteatre de prat amb grans vistes.L’accés es apte per tothom, a pesar que hi hagi escales per pujar directament a la part mes alta, disposa l’alternativa per tot el parc d’un ampli camí sense obstacles.Hi ha zona amb jocs infantils, fonts d’aigua de xarxa, i diversitat de bancs.La vegetació es molt variada i cal dir que els arbres són joves i plantats fa pocs anys.En un dels extrems hi ha el Cementeri i l’edifici de l’Escola oficial d’idiomes del Vallès Oriental.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Pi pinyoner del Sot d’en Torres de l’Ametlla del Vallès

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

El Pi pinyoner del Sot d’en Torres de l’Ametlla del Vallès, esta molt amagat per la vegetació existent en aquest bosquet.Per localitzar-lo, us cal seguir el camí que surt de l’Ametlla del Vallès, direcció a can Draper i segui direcció a la urbanització de can Daví.Cal entrar al bosc de l’esquerra d’aquesta carretera abans d’arribar a la cruïlla, que porta al Pou de Glaç de can Draper (esquerra) i can Daví i altres direccions( dreta).Casí per intuïció deixeu el camí d’aquest bosc brut de vegetació i per medi d’un corriol molt tapat arribareu a aquest majestuós arbres d’interès local.La resta d’arbres son petit d’alçada en vers al Pi, però axó també ens fa difícil poder fer les fotografies del Pi complert, llàstima.El Pi pinyoner del Sot d’en Torres, te una alçada d’un 25 metres,i uns 95 de diàmetre del tronc.També teniu la possibilitat que des del Pou de glaç, aneu per darrera i busqueu la manera d’arribar-hi, tot superant el Sot d’en Torres.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Suro d’en Santos de Tossa de Mar

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

El municipi de Tossa de Mar, en dona la possibilitat de gaudir de la Mar i de la Muntanya.Si ens centrem en el bosc de Tossa, trobem vegetació típica del bosc mediterrani on predominen les alzines, els suros i els pins.D’aquests arbres una bona part son de considerables dimensions i centenaris.De fet, la comarca de La Selva,  era on mes gent es dedicada a les feines del bosc; fins a les primeres dècades del segle XX la lleva i transformació del suro va ser molt important com a industria i economia; en l’actualitat s’han reduït considerablement.Eren boscos sencers de Sureres que no sols es tenien per extreure el suro, sino, es mantenia un bosc net de vegetació en el sotabosc.Un dels exemples el tenim del bosc de Tossa de Mar, conegut com Suro d’en Santos.Alguns dels arbres encara es poden ser explotats i en trobem de joves, alguns de vells ja han sucumbit amb els anys.Com a curiositat i al mig d’aquest bosc, hi ha un seien en forma semi circular de pedra.Quantes histories ens podria explicar?…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font del carrer Bogatell de Montcada i Reixac

Avui us presento una Font senzilla però amb un valor molt gran.Aquesta Font d’aigua de xarxa, està situada en el carrer Bogatell amb el carrer Domènec Fins,  sota les escales que van a l’andana de l’estació de tren de RENFE, de la línia de Barcelona a Manresa.Pot ser que molta gent passa a la llarg del dia per aquest indret, i no la sap veure, a mi em va passar, amb les preses… cap a qui i cap allà, està situada de forma tant discreta, passa casi inadvertida per la gent.Aquesta Font, va ser dissenyada per uns nois de Montcada, i es va reproduir amb les imatges que veieu, com si fora un Aquàrium, amb delfins juganers…Iniciatives com aquestes,  els ajuntaments, tindrien de deixar participar i escoltar mes als nens de les seves poblacions, pot ser que serien mes medi ambientals els seus municipis…!

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Torre d’aigua de Nostra Senyora del Remei de Terrassa

La Torre d’aigua de Nostra Senyora del Remei, esta situada en la Plaça del Doctor Robert de Terrassa.A Terrassa havia un nombre molt important ara fa mes de cent anys en rere de torres d’aigua, eren uns repartidors de la conducció d’aigua amb les quals Mina Pública d’Aigües de Terrassa. aconseguia la pressió suficient per fer arribar l’aigua a les cases o industries.Aquesta Torre, està adossada a la façana de l’antic hospital de Nostra Senyora del Remei,  us semblarà un minaret musulmà.Us passo la seva historia :

  • En aquest lloc, existia una torre antiga de l’any 1879.
  • En construir-se la Clínica del Remei, l’any 1907, es va creure de substituir-la per una nova Torre d’Aigua.
  • L’actual va ser dissenyada per Melcior Vinyals l’any el 1911 i inaugurada a l’any 1919, d’estil modernisme i fent joc amb l’edifici de la citada clínica.
  • La Torre d’aigua, te una alçada equivalent a cinc pisos , acabats amb maó vist i coronats amb una teulada i una cúpula esfèrica recoberta de ceràmica vidriada.

Actualment aquesta pressió no seria necessària, però encara que alguna d’elles continuen fent aquesta funció, la seva utilització ha anat en desús en el pas del anys i moltes han sigut destruïdes.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Mon.Terrassa.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Safareigs de Gràcia de Sabadell

L’antic Safareigs de Gràcia està situat en el carrer de la Reina Elionor, 110, de Sabadell.Edifici construït per Josep Renom i Costa entre els anys 1930 i 1931. Sols queda el mur principal la resta es obra nova i seu de gestió administrativa local.Us passo informació sobre el barri de Gràcia de Sabadell :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A0cia_(Sabadell)

No hi ha mes dades disponible sobre aquest Safareig.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de “Babel”, el Porc i el Xai, en la plaça de Campdenmas d’Olot

Aquesta font, és coneguda com la de “Babel” obre de Quim Domene, que es va ressituar en aquesta plaça d’Olot fa un temps.L’aigua de la Font, cau a una petita canal l’aigua i va a parar a una cisterna subterrània anterior al segle XV i descoberta durant unes  obres.També podem veure les escultura  feta per Àngel Rigall, que son el Porc i el Xai mirant-se, ressaltar el bon bestia de la Comarca de la Garrotxa.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador / Col·laboradora del Blog

Finestra oberta a Canoves : La Riera de Vallforners o de Cànoves

El seu origen i l’etimologia de La Riera de Vallforners :

Rep el nom de la masia de Vallfornès, prop d’on se situa el seu naixement, en el municipi de Tagamanent i dins el Parc Natural del Montseny.La Riera de Vallforners, sovint coneguda com a Riera de Cànoves, és una riera que discorre pels termes municipals de Tagamanent, Cànoves i Samalús, Cardedeu i la Roca del Vallès, on desemboca en el riu Mogent.A la part alta de Cànoves, s’aixeca el Pantà de Vallforners, construït entre el 1985 i 1989, i que garanteix els regadius dels camps de la vall, gràcies que recull les aigües de Vallfornes.Us passo informació sobre el Pantà de Vallforners :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_de_Vallforners

La Riera de Vallforners en el seu pas pels diversos municipis, fa gaudir d’un ecosistema diferent, afavorint la diversitat botànica, faunística i paisatgística de la zona.En l’època estival són diverses les espècies d’aus que hi nidifiquen en els bosc de ribera.Podeu comenceu aquesta ruta familiar als peus del Parc Natural del Montseny just al pàrquing de sorra que trobem a l’entrada del nucli urbà de Cànoves, a davant del qual trobarem una oficina d’informació del parc.Deixeu el nucli urbà per acostar-nos a la Riera de Cànoves per can Cros i resseguint el seu curs caminareu primers entre plataners.Podreu veure les restes del Molí de l’Antic i les runes del castell de Cànoves, construcció romànica datada del segles XII-XIII i que va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional al 1949,  i el Sot de Can Vinyes.A la plana de l’Espluga passareu pel costat d’una plantació d’avets abans d’arribar a un bonic alzinar a la banda dreta de la riera, la qual creuareu diverses vegades per passarel•les.El recorregut passa majoritàriament per boscos d’alzines i pins, però, la vegetació de ribera és la protagonista d’aquest itinerari.Pollancres, verns, avellaners, greixes i gatells ressegueixen el traçat de la riera i conformen racons d’especial bellesa.Una mica més endavant marxareu al costat de la pista del pantà de Vallfornès i passareu a tocar del roc Fiter, abans d’endinsar-vos en un màgic ambient típicament de vegetació de ribera, fresc i ombrívol.Un cop de nou a la banda esquerra de la riera podreu veure les restes d’algunes antigues places carboneres i passejarem entre pins al Pla de les Illes, fins arribar al racó dels Dos Torrentons a on podrem gaudir d’un bonic salt d’aigua.En aquest punt creuarem de nou a la banda dreta de la riera i , si voleu, us podreu apropar fins el pantà de Vallfornès i seguir fins el Castanyer del Cuch.Ara a la tornada podeu seguir el ampli camí de terra que us portarà fins al punt de sortida.Es molt interessant la riera  per escoles de la Comarca dins del seu pla d’estudi de la natura, us passo informació :

http://culturaeducacio.gencat.cat/fitxa/larieradevallforners/

Del Blog de l’amic “rondaller”, us passo el seu enllaç que fa referencia a la Riera de Vallfornes :

https://rondaller.wordpress.com/2014/09/25/un-passeig-per-la-riera-de-vallforners/

Cal dir que bona part d’aquest tram, coincidiu amb el Meridià Verd, que ja us vaig fer un article sobre aquesta Ruta.Si no coneixeu la Riera de Vallfornes, no ho dubteu, aneu i feu camí, es fàcil per a tota la família i si teniu gos/sa el/la podeu portar a fer la ruta, axó si, lligat.Per finalitzar us deixo mes imatges de La Riera de Vallfornes :

Us invito a gaudir d’aquesta Finestra oberta a Canoves : La Riera de Vallforners o de Cànoves.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i pròpies.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font la Trinitat de Batet de la Serra d’Olot

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Per anar a La Font la Trinitat us caldrà que us arribeu al quilomètric 2 de la carretera GI-524 que porta d’Olot a Santa Pau, allí és on surt la carretera GIV-5241 que us cal seguir, a uns de 2,5 quilòmetres trobareu el desviament a l’esquerra que porta a l’església de Santa Maria de Batet,

Us passo informació sobre Batet de la Serra :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Batet_de_la_Serra

Vosaltres us cal seguir quilòmetre i mig més, deixareu a la dreta el trencall que puja al Santuari de la Trinitat i a pocs metres més endavant sereu a La Font la Trinitat de Batet de la Serra.La construcció de la Font es feta amb pedra volcànica.De fet, bona part de l’estructura de la Font, es una gran cisterna amb una portella metàl·lica d’accés; l’aigua és regulada per tres aixetes de polsador, la sobrant cau a una pica allargada.Cal destacar el gravat d’un escut amb una doble creu i la paraula Batet, amb la data 1973.Al damunt de la façana hi trobeu una llosa amb el seu nom : “Font la Trinitat”.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador / Col-laboradora del Blog

Passeig de Vianants entre Santa Eulalia de Ronçana i Lliça d’Amunt

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Que és digui “ Passeig de Vianants”, el recorregut que us presento avui, amb precaució pels que van a peu fent un passeig, les bicicletes també estan admeses passar-hi.Aquest Passeig de Vianants, va entre Santa Eulalia de Ronçana fins a Lliça d’Amunt, o viceversa.Per exemple i tal com us el presento podeu  iniciar el recorregut en el carrer del Bosc de Santa Eulalia de Ronçana.Esdevé ràpidament el camí paral·lel a la carretera BV-1435, coneguda com a carretera de Barcelona,  i que no la deixareu en tot el traçat pel seu terme.Prats i bosc, amb algunes cases o xalets anireu veient pel seu recorregut inicial.Hi ha un cartell que us indica altres alternatives a poder fer amb tots els recorreguts recomanats a peu dins del seu terme.Quan arribeu a una zona industrial, tindreu que passar a l’altre costat de la via, teniu un semàfor per creuar tranquil·lament.Veureu en aquest punt uns grans pins pinyoners de molta alçada.Seguiu caminant i trobareu prats conreats, un rec una bassa…Una gran masia a la vostra dreta i a l’esquerra una granja.Ara es perd el camí, que passa a ser l’acera del mateix carrer, fins sortir del municipi, on la carretera canvia i es la BV-1602.amb algunes zones enjardinades.Altres de nou urbanes i de campsAra entreu al municipi de Lliça d’Amunt,on trobareu un cartell indicant itineraris a poder fer.El recorregut d’ara es de fa temps i utilitzat per molta gent veïns dels municipis i ciclistes.Aquí passareu per algunes zones enjardinades i amb jocs infantils, també amb diverses fonts d’aigua de xarxa i bancs de fusta per descansar.En tot el recorregut passareu per diverses parades d’autobús de línia que us podent apropar a les poblacions de les rodalies.Ja us queda poc per arribar al centre de Lliça d’Amunt,veureu que esta el ferm de la via de vianants deformat, aneu amb cura de no caure.Com a referencia podeu  finalitzat aquest Passeig de Vianants a l’església d’aquesta població; on és un nou punt de partida per poder fer mes recorreguts, rutes o simplement passejades per les rodalies.

Text i Fotografies : Ramon Solé