Parc del Poblenou de Barcelona

El Parc del Poblenou, està situat al final de la Vila Olímpica, en l’ Avinguda Litoral, 59-71de Barcelona, entre les edificacions del barri de Poblenou de Barcelona i el mar.Està situat al final del barri, és una gran pineda, i cap al mar un espai ple de dunes, que eviten els efectes del vent de llevant.És un dels espais verds del litoral amb un accés més directe a la platja.Arreu hi ha camins que ens porten fins a la sorra.En aquesta zona hi destaca un llac i una gran esplanada que permet practicar-hi esport.Tot plegat està situat al principi d’una franja pavimentada llarga que ressegueix el parc de punta a punta.Hi domina el pi pinyer , també en la zona del passeig exterior, els àlbers, amb tanques vegetals fetes, moltes d’elles, amb bambú, de troana. Al parc també hi ha eucaliptus, i altres espècies aromàtiques.Com tots els parcs, disposa de fonts d’aigua, molts seients i zona de Bar i jocs infantils.Prop del llac hi ha pins blancs i algun garrofer  i a prop de les dunes hi ha palmeres datileres.Molta es la gent que passeja, corra, va amb bicicleta, pren el sol, fa ioga… in parc planer i apte per a tothom.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Figaró i Montmany, un poble que comparteix la seva Natura

Figaró i Montmany, està situat al Vallès Oriental només Aiguafreda i Tagamanent són més al nord. Al sud-est limita també amb Cànoves i Samalús, al sud amb la Garriga, al sud-oest amb l’Ametlla del Vallès, a ponent, amb Bigues i Riells i al nord-oest, amb Sant Quirze Safaja.Formen part del municipi les valls de Sant Cristòfol de Monteugues on s’hi troba edificada l’ermita romànica d’aquest nom, i la vall de la riera de Vallcàrcara (Vallcarquera), on podem trobar l’antiga ermita ròmanica de Sant Pere de Vallcàrcara.Al poble encara podem trobar antics edificis com l’Hostalet de la Merceria (del segle XII), el modernista edifici de l’hotel Congost (segle XX), el castell del Rubinat (XIX) o l’esglèsia de Sant Rafael (segle XIX), entre molts altres.Hi ha tres itineraris clars, els de la riera, els arbres i les fonts i que ja us vaig fer diferents articles sobre ells.Figaró i Montmany, podreu gaudir de la natura i els llocs descrits,fent rutes i itineraris, molts d’ells aptes per a tothom.

 

Recull de dades : Ajuntament de Figaró i Montmany i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Molí de vent del Pla de la Font de l’Apotecari de Terrassa

El Molí de vent del Pla de la Font de l’Apotecari, està ubicat en la cruïlla entre el carrer Joan Artigues i Camí de Castellar, on estava l’antic curs del torrent Monner ara es un parc i la Font de l’Apotecari, també desapareguda per les obres de remodelació de la zona, dins del municipi de Terrassa.Era un molí de vent  per extreure aigua d’un aqüífer subterrani, es trobava dins de les terres de la família Moner,  que també, posseïa diferents propietats en aquesta zona de Terrassa.El molí de vent  tenien per objectiu pujar l’aigua a la superfície, utilitzant l’energia del vent per moure les aspes; l’aigua era per al reg de les hortes i del consum de la propietat.L’ajuntament de Terrassa, va voler restaurar  el Moli de Vent, que es va portar a terme durant els mesos finals de 2004; per medi d’una empresa privada  es van realitzar les feines de restauració d’aquest antic molí.Us passo un article de Món Terrassa realitzat el 01/05/2017, sobre aquest Molí de Vent :

https://elmon.cat/monterrassa/aixo-tambe-es-terrassa/terrassa-conserva-un-vell-moli-de-vent-que-permetia-extreure-aigua

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació de Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Font de la Plaça de la Creu a Terrassa

En aquest lloc on era fa mes de 200 anys en rere camps i alguna masia, hi havia una Creu de Terme, molt senzilla, formada per columna i una creu grega de ferro al damunt i estava situada a llevant de la placeta assenyalant el camí de Castellar i Sant Llorens, se la coneixia per la Creu de Sant Pere, donat que es va formar un poble amb aquest nom a les rodalies.A principis del segle XX, es va construir la font al centre de la plaça,  coronada amb un fanal i la creu de terme en el costat dret algo distanciada, i si van posar bancs de pedra.Arran la construcció del mercat de Sant Pere a la plaça del Triomf, es procedí a la remodelació de la plaça; la font i la creu s’unificaren en un sol element nou, que és la font actual, al mig de la plaça.Esta feta d’obra en forma quadrada, d’uns dos metres d’altura, de tendències i formes historicistes, rematada per una senzilla creu de ferro, amb dos aixetes i la corresponent pica.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de les Costellades de Planoles

Com cada diumenge us presento dos articles


Des de Ribes de Freser per la carretera N-260, trobareu una desviació a l’esquerra que us portarà a Planoles; una vegada al poble, us teniu que dirigir al carrer Andreu Yrla un bon lloc per deixar el vostre vehicle.Agafeu a l’esquerra  el carrer de la Font de la Serra, esta senyalitzada la Font per medi d’un cartell. En acabat el carrer teniu de baixar el camí amb escales que us portarà directament a la Font de la Serra, que us vaig presentar el passat  diumenge 21 de Juliol de 2019.En el cas d’avui, heu de baixar pel camí ample fins a la primera corba a la dreta on teniu l’accés un prat, on hi ha la Font de les Costellades i una àrea de pícnic.Us passo el bloc de som de pícnic, on podreu veure mes àmpliament aquesta Font i detall del pícnic :

http://somdepicnic.blogspot.com/2016/06/area-de-picnic-font-de-la-serra.html

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Per vacances, podeu anar a un poble que es tot un balneari, Ax-les-Termes a France

Avui com cada diumenge, us publico dos articles

Acs en occità o en francès Ax-les-Thermes, és un municipi del Departament de l’Arieja, a Occitània. Se situa als Pirineus, a la regió històrica coneguda com el País de Foix,  a pocs kilòmetres de la frontera amb Andorra.Les Muntanyes quan es època de pluja, els seu torrents i rieres van molt plenes d’aigua. Aquest bonic poblet de muntanya és conegut per les seves aigües termals.Ax-les-Thermes, disposa de l’antiga i coneguda la Bassa dels Lladres, és una piscina d’aigua calenta que surt a 77 °C, situada al centre de la població a cel obert i qui vulgui pot fer un bany.També, teniu dues Fonts mes d’aigua calenta, una d’elles dins d’una arcada d’obra.Cal dir que en bona part de tota la franja dels pirineus francesos, molts pobles disposen de fonts d’aigües termals, amb Balnearis i deus d’aigües públiques.Tot aquest conjunt, en fa recordar, al nostre poble de Catalunya de Caldes de Montbui, jo diria que Caldes ens ofereix un conjunt molt mes complert.I l’altre font, surt l’aigua de la boca d’un cap de lleó, i es de mes baixa graduació.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pi Pinyer de la Font de can Draper de l’Ametlla del Vallès

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre els Arbres

Per visitar el Pi Pinyer de la Font de can Draper, us cal sortir des de l’Ametlla del Vallès pel carrer de Can Draper, un cop veieu la masia, veureu un cartell a la nostra dreta, que us invita a entrar al bosc, qual cosa fareu,

baixareu fins el torrent, a pocs metres hi ha l’explanada de la font de can Draper, passada aquesta, i al marge del costat dret esta el Pi Pinyer de la Font de can Draper.

La font va ser objectar d’un article, aparegut el 29 de Març de 2019.Aquest Pi Pinyer, es molt alt, uns 40 metres i vent recta, donat que a l’estar situat dins del torrent, ha tingut que créixer per buscar la claror del sol.Està rodejat d’altres pins mes petits i alzines.A l’haver-se desembrossat de vegetació del torrent, encara es veu molt mes majestuós, està declarat com arbre d’interès local.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Parc i Bosc dels Pinetons de Ripollet

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre els Arbres

Per visitar aquest gran Parc del Pinetons de Ripollet, hi ha varies avingudes o carres que us portaran, com l’avinguda Catalunya, La Rambla del Pinetons, l’avinguda Maria Torras, l’avinguda del Mediterrani, entre altres carrers.El Parc dels Pinetons és un parc d’onze hectàrees de superfície situat al nord de Ripollet, tocant a Barberà del Vallès.El parc és totalment obert i té una part més urbanitzada, a tocar de les noves zones residencials de Ripollet, i una de més naturalitzada, que s’identifica amb el paisatge proper.El Parc disposa de brollador, jocs infantils, àrea de pícnic, barbacoes, cafeteria, fonts d’aigua potable, aparcament de bicicletes, aparcament, bar i WC.També, i des de fa pocs anys, s’hi troba la Casa Natura, un equipament municipal on es treballa l’educació ambiental al municipi.En un extrem del Parc, el que dons a la Rambla del Pinetons, hi ha els dipòsits d’aigua i el Bosc del Parc dels Pinetons.Es una zona que s’ha volgut mantenir natural, amb bosc de pi, i gespa natural.Des d’aquest punt, es pot veure una part de camps del torrent de can Duran del municipi de Montcada i Reixac i de Santa Perpetua de la Mogoda.Es un Parc on la gent de Ripollet i rodalies hi va a passar-ho be, fer un àpat, caminar, passejar, amb bicicleta… i entre setmana podem trobar,  alumnes i professor d’alguna escola del municipi.L’essència principal son els pins, qui li donen el nom al Parc.

 

Nota : Les fotografies corresponen sols en la zona del Bosc del Pinetons.

Recull de dades : Viu el Vallès i Ajuntament de Ripollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Riera de Merles i els seus grogs, estiu 2019

L’agost de l’any 2016 us vaig presentar un article sobre la riera de Merles, avui us ofereixo imatges realitzades per el nostre col·laborador Fidel Rodríguez,  d’aquesta riera i els seus nombrosos gorgs.

La Riera de Merlès és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages.Neix prop del Molí de Moreta a la confluència de la Riera del Molí i del Torrent de l’Estanys que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja.Fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s’ha modificat molt poc.Depenent de l’alçada del terreny, l’orientació i la proximitat amb el curs d’aigua, a la vall de Merlès trobem diferents tipologies de boscos i d’espècies d’arbres :

Al curs baix hi trobem el bosc mediterrani, amb predomini de pi blanc, roures i alzines.Al curs mitjà i superior hi trobem boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, avellanoses i alguna fageda.Un tercer tipus de bosc el trobem a la vora de la riera, l’anomenat bosc de ribera en el qual creixen diverses espècies d’arbres de grans dimensions : freixes, oms, gatells i salzes.Els municipis de la vall de Merlès són eminentment rurals, per la qual cosa no trobem nuclis de població al seu pas, només masies disperses, excepte el petit nucli de Santa Maria de Merlès, que consta de l’església, la rectoria, l’Ajuntament i l’hostal i cases algunes disseminades.Hi trobarem un càmping i varies masies que ara son restaurants.

A l’estiu, sobre tot els mesos de juliol i agost, la Vall de Merlès, està ple de gent, en general famílies, que passant el dia o els dies de vacances, per aquesta zona a prop de la riera de Merlès.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Que sabem de la Palmera ?

Quan pensem amb una palmera, ens fem a la idea que es un arbre del desert, en els països europeus s’ha anat implantant en parcs, jardins i zones d’estiueig, per ser un dels arbres forts, que necessita poca aigua i resisteix la calor i sol.A l’antiguitat, La  palmera  és presenta com a símbol d’acollida  i  hospitalitat, així mateix com a triomf o victòria, alegria…també simbolitza el naixement del sol.

La palmera era un atribut dels màrtirs, per tant, també es presenta com a símbol d’immortalitat.

Us passo aquest enllaç on podreu conèixer, el nombre de diferents especies i generes de Palmeres en tot el mon :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Arec%C3%A0cies

Des de temps remots i en l’actualitat el seu fruit al ser comestible, te una gran importància en la comercialització dels dàtils a tot el mon.

Es pot comprar les Palmeres en vivers, en diferents temanys.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé