Avui destaquem : La Font del Riu o del Pont del Molí de Llanars

Avui us presento dos articles de fonts naturals del municipi de Llanars

Una vegada estigueu a Llanars, per anar a visitar  la Font del Riu o del Pont del Molí, i des de la carretera GIV-5264, cal seguir el carrer Cerdanya, continuar amb el carrer del Molí i traspassar el riu Ter pel pont del molí,  trobareu un cartell que indica llocs per anar,La Font del Riu o del Pont del Molí, la teniu darrera vostra, a l’esquerra, i adossada en la paret del mateix pont.El lloc fa un petit jardí presidida per una taula feta per una roda de molí, des d’aquí podeu veure el riu Ter i la resclosa que desvia aigua, tot protegit per una barana i un petit mur que fa de seient.La Font feta de pedres es situada dins d’una construcció en forma de capelleta.Es un lloc tranquil i punt de sortida per fer excursions o rutes a peu , bicicleta o amb cotxe; La Fonteta, és una altra font situada a pocs metres de la Font del Riu i que en el segon article d’avui us comento.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El Roure de can Colomer, ara sols és un record a Terrassa

Com cada dissabte us poso dos articles sobre arbres

El Roure de Can Colomer el trobem al costat de  la carretera de Terrassa a Rellinars, B-122, a uns metres més enllà del Poble Nou, a prop del torrent i sota de l’antiga masia.Va arribar a ser un dels tres roures més grans del Vallès Occidental.Aquest Roure, tristament  va caure amb la ventada del 9 de desembre de 2014.Posteriorment, també van ser tallades les branques per fer-ne llenya.  En l’actualitat, Torna a estar dret gràcies a unes bigues de ferro, amb  record d’aquests fets.El Roure de Can Colomer, és un arbre declarat d’interès local.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi Blanc de can Colomer de Terrassa

Com cada dissabte us poso dos articles sobre arbres

El Pi de Can Colomer el trobem a la dreta a prop de la carretera de Terrassa a Rellinars la B-122, a uns metres més enllà del barri Poble Nou,a prop del petit torrent i a l’altra costat  de l’antiga masia, on hi ha unes explanades amb poca vegetació i amb intenció de construir edificis o industries.Es un Pi Blanc molt desenvolupat, alt i corpulent, amb una branca  algo caiguda que el fa ser més característic.Esta situat molt a prop del Roure de can Colomer, que serà l’altre article d’avui.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : L’Anella Verda de Terrassa

Com cada divendres us presento dos articles !

L’Anella Verda és l’entorn urbà de Terrassa i els límits municipals que s’estén el 65% del territori d’aquesta ciutat.Amb un paisatge tranquil i d’aspecte rural, aquest territori envolta la ciutat de Terrassa pels quatre costats, amb una harmoniosa combinació de boscos, camps i torrents que conformen una autèntica Anella Verda.Els boscos, els matollars, els conreus i els torrents de l’Anella Verda realitzen funcions fonamentals per a la qualitat ambiental de Terrassa, ja que són el principal reservori de la biodiversitat del municipi.Alguns arbres de l’Anella Verda estan inclosos en el Catàleg d’arbres d’interès local i gaudeixen d’una protecció especial,us passo l’enllaç :

https://anellaverda.terrassa.cat/wp-content/uploads/Cataleg_arbres_interes_local.pdf

La varietat d’hàbitats de l’Anella Verda afavoreix la diversificació de la fauna.Hi ha rèptils, aus i mamífers que prefereixen els espais tancats  com els boscosi d’altres els espais oberts, com són els conreus.Alguna font natural també hi podeu trobar, com La Font de la Gripia.Els boscos, el conreus i els torrents connecten els espais de l’Anella Verda amb altres espais de la comarca.Aquesta connectivitat afavoreix el desplaçament de la fauna i la flora,així com un ampli ventall de camins senyalitzats amb els llocs i temps estimat del recorregut,disposa de llocs d’estada.Com que l’Anella Verda passa per finques privades,

Vista de Torrebonica

cal ser respectuós, i si aneu amb gos porteu-lo lligat.Us invito a fer algun itinerari de l’Anella Verda de Terrassa i gaudir del seu entorn nat

 

Font de la informació: Anella Verda i altres

Fotografies : Ramon Solé

Museu dels Volcans d’Olot

Com cada divendres us presento dos articles !

El Museu dels Volcans està situat a la torre Castanys, al bell mig del Parc Nou a Olot.

Presenta els fenòmens vulcanològics amb maquetes, ordinadors tàctils, mòduls interactius i disposa d’un simulador de terratrèmols, únic a Catalunya.

Presenta el medi físic de la Garrotxa incidint, per una banda, en els fenòmens sísmics i vulcanològics

i, per l’altra, en els principals ecosistemes.Entendre quina és la naturalesa geològica de la terra i les causes dels terratrèmols i dels volcans, i quines són les principals característiques del vulcanisme.L’exposició es complementa amb un muntatge audiovisual que parla de l’activitat sísmica i volcànica de la zona. El visitant hi pot viure una simulació d’un terratrèmol.També s’hi presenten els principals ecosistemes vegetals i animals, en les seves dependencies hi ha la secció de ciències del Museu de la Garrotxa. Aquest museu integra: espais interiors —d’exposició permanent i temporal— i espais exteriors —amb el jardí botànic de vegetació natural olotina i el jardí de plantes medicinals.La segona part està dedicada a explicar, mitjançant uns diorames, com són els principals ecosistemes de la Garrotxa. A més de conèixer com són els boscos de ribera, les fagedes, les rouredes, els alzinars, les zones no boscoses i els medis urbans, es presenta la gran diversitat d’espècies animals i vegetals que els habiten.La visita al museu té l’objectiu de servir d’enllaç entre el públic visitant i el veritable museu de ciències naturals de la comarca, que és la mateixa natura.

Recull de dades : Museu Volcànic i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé (Arxiu Rasola)

La Llegenda del mes de Març

S’explica que un dia la mare del Març va veure que feia sol i li va demanar al fill si podia anar a rentar roba al llavaner, el safareig.

El Març li va dir que sí, i quan la dona estava fent la feina va caure una forta tempesta acompanyada d’una pedregada.La llegenda diu que el Març és deslleial, fins i tot amb la mare… !

L’adagi que podria resumir és el que ens espera les properes setmanes és: “El març marceja i la gent bogeja”.

Bojos ens tornarem amb tants daltabaixos.

 

Llegenda extreta del Periódico, és un escrit de Mònica Lòpez , aparegut el Diumenge, 11/03/2007.

Fotografies : Ramon Solé

Petit Pantà de Sala d’heures de Santa Eugènia de Berga

Des de Santa Eugènia de Berga, podeu seguir  els senyals blancs i grocs del PR C-93 per anar al Pantà de Sala d’heures, cal situar-se el cementiri, deixareu el camí de carro per endinsar-vos en un sender a mà esquerra, que us portarà pel mig del bosc de Sala-d’heures, entre roures i boixos típic de la plana de Vic.A uns 2,500 Kilòmetres des del poble, s’arriba al pla de Sala d’Heures, al seu costat esta situat El pantà o el mur de Sala d’heures, tal com s’anomena popularment, recull l’aigua del torrent de Vilalleons,i per un inactiu canal, del qual es pot seguir parcialment el seu recorregut, arribava l’aigua al casal, on aquesta servia bàsicament per regar i per a les explotacions agropecuàries.És un pantà considerat petit, depenent molt de l’aigua de la puja que baixa pel Torrent de Vilalleons.Està construït amb pedra del país, ciment i tirants de ferro per donar-li solidesa.La presa té una forma corba, amb tres sortides d’aigua;

Desguàs o sobreeixidor

fa 9 metres d’alçada i el mur té una amplada de 1,60 metres.El promotor de l’obra va ser Carles de Fontcoberta, que també va fer els dipòsits d’aigua, l’aqüeducte, el canal i la font del Paradís que estan propers al pantà.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Camí del Castanyer d’en Cuc de Cànoves i Samalús

Avui us presento dos articles 

Us voldria presentar unes imatges que vàrem fer en Tito Garcia i jo mateix, tot fent el camí del Castanyer d’en Cuc de Cànoves i Samalús.

Ben cert és que vàrem tindre un matí molt bo i que ens va acompanyar tot el camí.

En diversos articles he dedicat a aquest Castanyer, com arribar, paisatge, historia

i cal dir que hi he fet varis viatges amb gent,

però, en aquesta ocasió acompanyat d’en Tito va ser diferent, us deixo imatges fetes per ell :

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Tito Garcia i Ramon Solé

El despertar de nou de la Primavera…

Avui us presento dos articles, el proper a les 12 hores

Desprès que l’hivern ens va vindre en novembre del 2019, i que a la llarg d’aquests últims mesos hi hagut dies de tot, amb el temps gèlid, amb núvols, plujos, boirós, amb tempestes de pluja i vent,ara ja ho deixem en rere, i el març tenim el despertar de nou de la PrimaveraEn Parc i jardins, en la muntanya, en el camps, conreus i fins hi tot a casa, on tenim el nostre jardinet o testos amb plantes,veiem que la primavera fa que esclati en colors amb noves fulles o les primeres flors que durant el propers mesos ens alegraran la vista i els ànims.Si, que millor que unes flors amb el seu aroma, amb la presencia dels primers insectes buscant aliment per poder seguir el cicle de la vida natural…Els dies ja son molt mes llars amb mes hores de sol, dona ganes de fer un bon passeig per el camp o muntanya, a sentir l’olor de les plantes i notar que el sol ens escalfa el cos.Veiem els arbres que ja apareix l’esclat de les noves fulles arreu del seu brancatge.Rius, rieres, torrents i fonts donen generosament l’aigua tant necessària per la nostra vida, però també per les plantes, animals grans i petits,

a mes sentir el rumor de l’aigua al corre, es tant relaxant, que podríem estar hores escoltant-ho.Gaudir en un jardí públic d’una estona, tranquil·lament llegint un llibre, no importa estar assentat amb un bon banc o estirat a la gespa,el mes important es estar entre sol i ombra que en aquest període de l’any en que estem es molt gratificant.Si en teniu, és l’època de comença a refer l’hort, aquest hort que durant tota la resta de l’any, podreu dedicar unes hores a treballar-lo i recollir el plantat.El despertar de nou de la Primavera…,

és un moment per sentir la naturalesa i gaudir -ne.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Missatges d’Egipte

Missatge d’Egipte, es una exposició itinerant d’un dels nostres col·laboradors dels blogs Rasola, Tito Garcia.

En Tito, el coneixeu per les seves fotografies de la natura, en especial d’ocells.

Però, del 5 a 27 de març, en sorprèn una vegada mes, amb fotografies d’Egipte, amb una gran varietat d’imatges d’aquest país.

El lloc serà al Casal del Barri de la Vila Olímpica – Can Gili Nou del carrer Taulat 3 – 5 de Barcelona.

Des d’aquí us convido a visitar : Missatge d’Egipte, ven segur que us semblarà que esteu viatjant per Egipte.

 

Text : Ramon Solé