Arxius mensuals: Novembre de 2020

Fem una Ullada fora de Catalunya : Balneari de Brión de A Coruña

Publicat el per
Respon

El Balneari de Brión i l’Hotel Compostela, esta situat a Estrada Santiago-Noia, AC 543, km 8. O Tremo – Os Ánxeles 15280 Brión (A Coruña).

Us passo la seva historia :

  • La deu d’aigua des d’antic, es diu “ Nuestra Señora de los Ángeles”.
  • Es situa a l’època romana, donat que per aquestes terres passava la via Cessum.
  • Les primeres referencies històriques fan menció a les aigües en 1813 i en 1928, que van rebre la consideració de “Aguas Mineromedicinales de Utilidad Pública”.

El Balneari de Compostela es una edificació contemporània de granit, projectada a finals del segle XX per el arquitecte César Portela.

Les seves aigües son minero – medicinals, són del tipus sulfurades, bicarbonatades –  sòdiques  silicatades i fluorades.

Estan indicades per  la Prevenció i  tractament de problemes psicològics com estrès, ansietat, depressió i del sistema nerviós. També amb reumatismes crònics, problemes respiratoris crònics, per la pell i  problemes d’articulacions com artrosis, artritis, entre altres.

 

Adaptació al Text  de Balneari de Brión : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Dos petits espais naturals en el Pantà del Molí Nou de Moià

Publicat el per
Respon

Al Parc del Molí Nou de Moià s’arriba pel carrer del Passerell, és un espai de lleure al voltant d’un embassament no gaire gran,

durant els dies festius i més a l’estiu es molt freqüentat, hi ha fonts, bancs i taules que fan més còmoda la seva estada.

El Pantà̀, que va ser construït pel Medi Natural l’any 1984, està situat sota  la masia de Passerell aprofitant l’aigua de la Riera de Castellnou.

Cal destacar dos petits espais naturals, el primer està a la cua del Pantà,

forma un petit embassament o retenció d’aigua natural, s’ha fet un lloc ideal per a petites especies, com l’habitat d’ocells, insectes i animalons aquàtics com la serp d’aigua.

És un lloc molt tranquil i on l’aigua de la riera,  generalment està neta,

es d’un espai ideal per les espècies que se l´han fet seu.

L’altre està a l’entrada del Parc a la dreta, on l’aigua de la riera passa per sota del camí i forma un petit bassal natural,

també allí podem veure animalons varis i insectes,

però en aquest lloc no és tant atractiu com l’anterior, donat que passen cotxes i la gent de camí, no és tant solitari com l’anterior i en algunes èpoques no hi ha a penes vegetació, sols uns joncs.

El Parc i el seu conjunt és un espai per gaudir de la Natura amb respecte.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Baga de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

La Font de la Baga esta darrere del poliesportiu municipal un camí ample passa pel costat direcció al Parc.

Com que aquesta Font estava a un nivell per sobre del camí, quan la van arranjar van fer unes escales en cada costat per accedir-hi.

La paret de la font està feta de pedra i adossada al marge. L’aigua surt per un broc d’acer inoxidable  i cau a una pica quadrat i per una reixa desguassa.

Sobre la paret de la Font hi ha una llossa amb el seu nom, algo descolorit, i a sota mateix , un cartell de ferro també amb el nom. No disposa de cap banc o seient ni paperera.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font Calenta de Santa Pau

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Podeu seguir la Ruta de les Fonts, com ha punt de sortida seria el mateix poble de Santa Pau, en la plaça de Baix, la Font Calenta esta a uns 30 minuts del poble.

El camí va fent un tom per camps i pastures, el recorregut esta molt indicat per pals us passaran per El Pujol, creureu el riu Ser,

fins arribar front la planta depuradora d’aigües i continuem endavant fins que les marques grogues de la Xarxa de Senders Itinerànnia,

on cal crear de nou el riu a l’altre costat està la Font Calenta.

Aquesta Font  està adossada a la paret sota d’uns camps, i l’aigua surt per un tub gruixut,

uns esglaons pugen al camp i a la vegada poden fer de seients.

Des d’aquest punt podeu seguir l’Itinerari de la Ruta de Les Fonts.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Pi de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Per anar a La Font del Pi, cal que aneu fins on esta el Balneari de la Font Vella, en el seu costat un camí us baixa fins un parc amb jocs infantil i bancs,

cal seguir tot passant per una passera de fusta per sobre la riera, fins a la mateixa Font.

Aquesta font com altres esta adossada al mur de pedra i a un nivell mes baix del nivell del terra, per tant cal baixar quatre esglaons.

L’aigua surt per un broc d’acer inoxidable a mitja alçada i cau a un enreixat de ferro.

En la paret sobre el broc, hi ha una llosa amb el nom gravat, així mateix, un cartell de ferro, també amb el seu nom.

Un cartell informa de l’historia i detalls de la Font del Pi.

Lloc agradable fent tot un senzill passeig des de el centre de la Vila.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El Xiprer de l’entrada de la Masia de can Figueres del Mas de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento dos articles 

Aquest Xiprer de Can Figueres del Mas, esta situat al costat de l’entrada de la Masia.

Cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell  i entrar com si anéssiu a l’Hospital de Terrassa,

cal continuar direcció a la Finca de Torrebonica, a mà esquerra trobareu el camí d’accés a Can Figueres del Mas; us recomano que com es l’entrada a una finca privada millor observar el Xiprer des de l’aparcament de darrera de l’Hospital.

Es un Xiprer molt alt i amb brancatge espès.

Llàstima que en la seva part mes alta, podem observar algunes branques que es troben seques, que a la llarg del temps pot anar emmalaltint,  fins arribar a morir.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era el berenador de La Font de Les Planes de Barcelona

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

La Font de Les Planes, es podria dir que és el Berenador que a conservat mes tradició i permanència de tots els que estaven construïts al costat d’una font i que li donaven el nom.

A l’estar l’estació de Ferrocarrils de La Generalitat tant propera, la gent de benestar anava al Restaurant de “Moda” L’Electric, i la gent obrera, decidia anar a fer una costellada o botifarrada al berenador de Les Planes, que estava i segueix estan a prop.

Durant la seva primera etapa, era molt senzill, una caseta on es preparava menjar i es venia begudes, i taules amb bancs de fusta a l’exterior, disposava d’un espai força gran.

Disposava de dues fonts, una al costat de l’edifici principal que a mitjans del segle passat a fer remodelacions per engrandir-ho i passar a ser mes un Restaurant, va quedar dins de l’edifici en la part de darrera, i es va assecar la font.

L’altre font, estava al costat d’una caseta a una certa distancia de l’edifici principal, i s’ocupava a una ampliació de taules,

Font secundaria de Les Planes 3 – 1985

Mes tard, es va modificar i van fer una sèrie d’aixetes amb una pica allargada.

Actualment, manté l’aire de Berenador i de Restaurant amb una bona cuina !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Les Gorgues de mas Badia de Verges

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articlesLes Gorgues de mas Badia es localitzant al costat del camí i a sota del mas Badia del municipi de Verges.

Les Gorgues del mas Badia estan formades per dues basses d’origen natural, sembla que les dues llacunes es formaren als anys 1940 com a conseqüència d’una avinguda del riu Ter.

Actualment ocupen una superfície total d’1,5 hectàrees, que gracies a la proximitat del curs fluvial del Ter, facilita la filtració d’aigua freàtica i la seva inundació permanent.

Les comunitats vegetals més característiques són els canyissars i els creixenars amb glicèria.

Pel que fa a la vegetació forestal es troba algun arbre de ribera dispers sense arribar a formar una comunitat definida. L’espai destaca també per la presència d’herbassars de Potamogeton pectinatus sota les aigües.

En relació a la fauna, la llacuna petita és un punt important per a la reproducció d’amfibis, mentre que la llacuna gran ofereix refugi a anàtids i ardèids a més d’allotjar una variada fauna piscícola.

En definitiva, es tracta de dues llacunes de notable singularitat on l’aspecte més interessant és la conservació de macròfits.

Les Gorgues del mas Badia es troven incloses  a l’espai de la Xarxa Natura 2000.

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació al text i fotografies : Ramon Solé

Volcà Rocanegra de Santa Pau

Publicat el per
Respon

A poc més de 20 minuts  i a peu des del poble de Santa Pau, trobareu el volcà de Rocanegra, que és un con volcànic amb cràter en forma de ferradura,  

té un gran interès científic i pedagògic per la seva morfologia i per les seves roques.

El volcà de Rocanegra  cal destacar la seva antiga gredera, i que és visitable,

on es poden observar els piroclastos (lapil•lis i blocs) de color molt altament negre que van formar el seu con volcànic.

Es creu que podria ser el últim en creació de la Zona Volcànica de la Garrotxa, ja que s’han trobat cendres del volcà del Croscat  just per sota els piroclastos que formen el volcà de Rocanegra.

Us passo la informació del diari de Girona, on fan una amplia esmena de la descoberta de com el volcà de Rocanegra de Santa Pau és el més jove de la Garrotxa:

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/05/06/descobreixen-que-volca-santa-pau/844601.html

Us recomano la seva visita amb un paisatge natural que us encantarà

i recordeu de no recollir en la gredera les pedres volcàniques.!

Recull de dades : Turisme de La Garrotxa i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la Plaça major de Castellcir

Publicat el per
Respon

La Font de la Plaça Major, està situada com el mateix nom diu, en la plaça major en la capçalera del jardins on hi ha l’ajuntament de Castellcir.

Disposa d’una aixeta polsador amb aigua de xarxa municipal. Cal destacar les rajoles amb diferents motius del municipi.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Carles Jacobo i  Mercè