Per visitar la Font de Sant Josep, cal des de Vallgorguina anar per la carretera C – 61,
fins l’entrada a can Pujades, us caldrà travessar la Riera de Collsacreu i seguir la pista
fins una corba on en un racó a la dreta hi ha la Font de Sant Josep.
La Font està adossada al mig d’una gran paret, sobre el broc, hi ha l’accés a la mina, l’aigua cau a una pica a nivell del terra, en cada costat uns seients de blocs de pedra.
En un lateral podem veure un trencat mosaic el nom de la font i a poca distancia, un altra amb la imatge del Sant.
És un lloc fresc, la llàstima que no surt l’aigua…
La Font del Comú esta situada a prop del Torrent del Comú i al mig de la zona d’horts.
Cal baixar pel camí que esta entre una casa i el camp de futbol, des del carrer de la Font d’Ullastrell i que porta directament a la font.
Historia:
Antigament, quan el safareig encara estava en funcionament, les dones baixaven dels barris de la Serra, can Gras i el Sardà a rentar la roba al Comú.
Però malgrat això, la principal activitat del Comú era recollir aigua pel consum de les cases.
Les dones baixaven amb els càntirs i la roba, i pujaven “amb la burra, la mula o el matxo carregats, els càntirs als còrns de la sarria i la roba neta plegada sobre el bast” (Massagué, 1982: 13).
Entre els horts podem veure algun pou.
Recinte de planta rectangular format per la font, una zona de taules i un edifici amb un dipòsit al seu interior.
La font brolla d’un petit marge delimitat per un mur de maons en forma d’L, que alhora integra la zona de taules. L’aigua emana d’un tub encastat al bell mig d’un arc de mig punt tapiat.
A la dreta de la font hi ha la zona d’esbarjo, formada per un enrajolat modern on s’assenten les taules i els bancs d’obra.
A l’altra banda hi ha l’edifici del dipòsit, de planta quadrada i assentat en un marge. Presenta la coberta plana i s’orgnitza en un sol nivell.
La façana principal, orientada a la zona d’esbarjo, presenta un únic portal amb l’emmarcament bastit amb maons plans, i petit arc de descàrrega a la part superior de l’obertura.
A la façana de migdia hi ha una petita finestra rectangular de les mateixes característiques, i a la de ponent una obertura actualment tapiada.
L’edifici està coronat per una barana bastida en maons, a mode de balustrada. Al interior hi ha un antic dipòsit de planta circular bastit en maons. Tots els paraments de la construcció deixen l’obra vista.
Observacions:
Sembla ser que l’antic safareig del poble està situat sota la zona de taules de la font del Comú, des de la dècada dels anys 20.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font nova del Molí d’en Xuncla està situada als afores del poble a pocs metres a llevant del Molí d’en Xuncla i a la llera esquerra de la riera del mateix nom.
A l’estiu de l’any 2009, la antiga font els tres brocs van deixar de rajar.
Va atribuir-se el fet a les obres que s’estaven fent ben a prop pel pas del Tren d’Alta Velocitat (TAV). Adif, però, negava que els treballs tinguessin a veure amb la manca d’aigua de la font.
Amb el pas del temps i negociacions, en va sortir un compromís sota el qual l’empresa TAV es feia càrrec de les tasques de restitució de la font.
Les obres van estar finançades per l’empresa constructora del TAV i va estar possible gràcies a la cessió que va fer els propietaris de la finca de Can Camós.
La nova Font es tracta d’una estructura formada per una planxa de ferro còncava, amb el seu nom tallat a làser a l’esquerra i un polsador a l’extrem superior dret que fa bombejar l’aigua d’un nou pou i raja per tres brocs d’acer inoxidable situats a la part baixa.
L’aigua cau directament a un enreixat de ferro per on desguassa a la riera.
La Font de la plaça de la Font, està emplaçada en la Plaça de Sant Salvador de Les Gunyoles del municipi d’Avinyonet del Penedès.
Historia :
L’any 1944 es va retirar la bassa que hi havia en aquest indret, antiga plaça de l’Om, i que era coneguda com la bassa de Cal Ferret, degut a una plaga de febres tifoides que va provocar la mort de 5 persones en un poble de 300 habitants.
Aquí anava la gent per agafar aigua pels animals i l’hort. Les dones també utilitzaven l’aigua per rentar roba.
Es va estendre l’opinió de que aquestes basses col·laboraven en la propagació de les febres tifoides, i la gent va procedir de seguida a ensorrar-les.
Al seu lloc, es va construir aquesta font que va ser posada per la Comissió d’Aigües del poble en agraïment al Mn. D. Ramon Casajoana, ja mort i a la família de Torrescassana. El mossèn va tenir cura de formar la comissió d’aigües i fonts de Les Gunyoles, la qual es feu càrrec d’enderrocar la bassa i construir la nova font (LLOPART, 1979).
A més d’aquesta bassa en moltes cases de Les Gunyoles havia hagut antigament basses més petites. Les dones també anaven a rentar roba a la Font del Cuscó.
Es tracta d’un indret de valor simbòlic, a tocar el camí de la font del Cuscó, i el nucli antic de Les Gunyoles. Es una gran plaça encimentada, presidida per una font que es troba connectada als dipòsits d’aigües del poble que es troben a la vessant de la Serra de Les Gunyoles i a la vall contigua.
La font es una mena de petita ara, feta de maçoneria, de planta quadrada, quatre frontals i dos piques d’aigua amb una aixeta cadascuna.
En dos dels frontals hi ha rajoles de ceràmica vidrada que fan al·lusió al sant del dia de la inauguració, Sant Anton, i en un altre d’aquest quatre frontals hi ha una làpida de marbre blanc amb la següent llegenda repintada en color verd:
Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
“TESTIMONIO/ DE GRATITUD/AL PARROCO/DR. RAMON CASAJOANA/Q P D/Y FAMILIA DE/ TORRES CASANA/LA COMISIÓN DE AGUAS/A 17 DE ENERO DE 1945/FIESTA DE ST ANTONIO ABAD”.
El conjunt està rematat per sengles timpans de decoració radial de regust neoclàssic.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font del Bisbe està situada al costat del riu Galligants i del pont medieval de Girona.
Història :
L’existència d’una font en aquest indret es perd en la memòria dels homes de la vall.
Pel seu nom es pot aventurar la intervenció d’un prelat en la seva construcció o reforma.
Per la inscripció de la fons sabem que fou restaurada el 1727 i feta de nou el 1807.
A prop del riu Galligants brolla aquesta font, una de les més populars de Sant Daniel. Per accedir-hi dels del poble s’ha de creuar l’antic pont medieval, construït amb la forma d’un petit arc semicircular i amb un tosc paviment de còdols i argamassa.
Després de baixar uns graons que ens situen al nivell del riu, es troba un espai rectangular on hi ha la font. El brollador d’aigua està ornamentat amb una carassa que representa el cap d’un felí, difícilment identificable degut a la brevetat dels trets. Unes grans plaques de pedra formen la paret on s’encasta la carassa.
La Font del Bisbe és una font de Girona inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Font del Beat Pere Almató està situada en la façana nord de la casa Almató, en el carrer de Sant Pere Almató, 15 de Sant Feliu Sassera.
La font de Sant Pere Almató està situada a la façana nord de la casa Almató, també coneguda com cal Metge, a l’extrem est del Pas Nou, prop de la cantonada amb el carrer Sant Pere Almató.
La font està ubicada dins d’una petita volta d’arc escarser, adovellat i amb un escut a la clau, que s’introdueix uns centímetres dins la façana. En l’espai que queda dins la volta hi ha la pica, l’aixeta, dues pedres a mode de festejadors i tres plaques de pedra, sobresortint del mur posterior decorat amb ceràmica que combina el blau, l’ocre i el blanc en les sanefes.
La pica, de forma semicircular, està construïda amb pedra treballada i presenta diverses motllures a més d’un escut al centre. Sobre la pica hi ha un relleu del cap d’un lleó, de petites dimensions i esculpit en pedra de tons clars, de la boca del qual en sobresurt l’aixeta.
A sobre i als costats de l’aixeta hi ha col·locades tres plaques de pedra commemoratives. La central recorda la data en la que es va construir la font, 17-3-68; la de l’esquerra conté la inscripció “Sant Feliu Sasserra alçada 617 mt. Partit judicial de Manresa. Bisbat de Vich” i en la de la dreta es pot llegir: Font del nostre beat Pere Almató O.P.
La font de Sant Pere Almató va ser construïda l’any 1968, tal com es recorda en una placa de pedra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 