Aratorés és una localitat aragonesa pertanyent al municipi de Castiello de Jaca, a la Jacetània, província d’Osca d’Aragó.
Es troba a 1021 m d’altitud i a 3 km de Castiello de Jaca. Assentada en un petit pla al peu de la Serra dels Àngels pel qual s’accedeix a la Vall de Borau i des del qual es domina la vall del riu Aragó. És un petit i bigarrat nucli, en el qual es poden apreciar totes aquelles característiques, fins als més petits detalls, de l’arquitectura tradicional de la zona, sobresortint per robustos passadissos, airoses xemeneies troncocòniques, alguna balconada i altres components de les cases.
Destacaria dues Fonts, una a sota d’una zona recreativa amb taules i bans per fer un àpat; en la mateixa paret a un nivell mes inferior a la zona recreativa esta la Font i al seu costat uns abeuradors.
La segona Font, es metàl·lica adossada a la paret.
El Molí de la Conqueta de Sant Feliu, està al costat del riu Brugent, de la riera de la Fàbrega o de la riera de Sant Iscle de Sant Feliu de Pallerols.
Us passo la seva historia:
El molí de la Conqueta és segurament contemporani a la fundació de la sagrera alt medieval.
Documentada per primera vegada al segle XIII, aquesta construcció apareix ja a l’any 1285 com a propietat del senyor Guillem Galceran de Cartellà.
Inicialment era un petit molí fariner que funcionava gràcies a la força hidràulica: l’aigua provenia d’una petita resclosa (“La Conqueta”) que, canalitzada, abastia uns safaretjos i entrava a la bassa situada a l’interior del molí, sota la sala de moles.
L’any 1533, en temps de paraires, s’hi va instal·lar una mola drapera, tot i que posteriorment el molí va tornar al seu ús original.
Al 1649 es tornen a tenir notícies del molí, moment en què la vila de Sant Feliu creix considerablement.
Als anys 60 és finalment clausurat.
Situat a l’interior d’un obrador, aquest molí fariner ha estat sempre ubicat al mateix lloc.
Està format per tres molins, l’un al costat de l’altre.
Antigament, a l’eix motriu hi havia unes corretges connectades que feien funcionar un garbellador situat al pis superior; després, la farina baixava a una farinera que es troba a la sala de moles.
Sota aquesta sala es troba la bassa, a l’interior de l’edifici i amb forma cúbica.
A l’anar baixant de nivells es van observant els collferros, els engegadors i els alçadors amb proteccions de fusta.
El carcabà, amb una única sortida, està cobert totalment de tosca i s’hi troben tres rodets metàl·lics.
El veïnat de la Fàbrega s’hi concentra la majoria de molins de la vall: el molí vell de Riubrugent, Can Matas, Can Saderra, Can Norat (restaurat recentment), Can Campaneta, el Noc, Can Manyà i el molí Espatllat. També tenim notícies del molí de Pallerols o de la Teularia (1174).
És per això que l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols, conscient del paper que han jugat els molins en la història de la població i en la de Catalunya en general, es va proposar adquirir un d’aquests molins documentat ja al s.XIV, el Moli de la Conqueta.
El Molí de la Conqueta és una obra de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Recull de dades: Viquipèdia i Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols.
La Font de Sant Joan està dins de Campins, adossada a la tanca del restaurant Mª Rosa, i situada en la confluència que formen el Camí Vell de Sant Celoni, el passeig de les Tres Germanes i el carrer de Sant Guillem, a pocs metres de l’església parroquial de Sant Joan.
Font urbana, amb aigua provinent de la xarxa municipal, amb una aixeta de polsador dóna pas a l’aigua que cau en una pica semicircular de maons vistos disposat arran de terra.
Al centre del frontal hi ha un mosaic de rajoles representant Sant Joan de petit amb un xai; es va construir l’any 1925, tal com es pot veure gravat al frontal.
La Font de Santo Domingo esta en la Comarca de l’Alt Millars. Castelló de La Plana. Font situada a pocs metres del poble, junt a la carretera que li dona accés.
Villamalur es troba a la part occidental de la serra d’Espadà, en una comarca -l’Alt Millars- repoblada majoritàriament per aragonesos, a l’Edat Mitjana. És conegut per la qualitat de les seues cireres.
La font té dues canyelles. Sobre aquestes, una imatge feta de taulells ceràmics, del sant que li dona nom.
L’aigua dona cabal a un abeurador i a un ben conservat llavador cobert.
Des d’ací hi ha unes magnífiques vistes de part del terme municipal.
Per anar a les Fonts de Les Maioles us cal agafar la carretera BP-1241, de Gallifa a Sant Llorenç Savall, cal deixar el vehicle en un espai abans del pont en el quilomètric 7.
Passeu el pont i a la vostra dreta veureu un sender que es fica dins del bosc i paral·lels al torrent,
a menys de 200 metres trobareu una taula de pedra amb bancs per seure i a poca distancia hi han Les Fonts i un petit gorg.
El conjunt esta format per tres Fonts, separades entre si.
Damunt de la Font del mig hi ha un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge de Santa Amèlia.
Diuen que les seves aigües són medicinals, tal com ho indica una placa amb l’estudi químic de l’aigua fet l’agost de 1929.
Al costat de les fonts hi ha el torrent, quan hi vaig aigua, forma un petit i bonic Gorg.
Gorg
L’espai es un lloc que invita en passar-hi una bona estona
O també fer-hi un petit àpat,
tal com es feia a principis del segle passat en les Fonts de la Maioles o de Santa Amèlia.
Des de Sant Feliu del Llobregat, cal seguir la riera de la salut, primer es un carrer entre industries, que després passa a ser una pista forestal, deixant la zona de lleure i l’ermita i restaurant de la Salut.
Un cop deixeu a la dreta la pista que puja a la Torre del Moro,
teniu a la vostra dreta aquesta renglera de plataner a tocar de la riera.
Una cadena tanca el pas de vehicles, cal deixar-lo allí i seguir a peu per descobrir diferents espais del Parc de Collserola en aquest municipi.
El Plataners, al tindre la humitat de la riera, es mantenen be, corpulents amb bon brancaixa i amb fulles resistents a la calor.
Santa Mª de Coaner és una església situada uns 150 m a ponent de la parroquial de Sant Julià de Coaner, en un turonet que destaca sobre la vall de la riera de Coaner. Als peus d’aquest turó, segons la tradició, s’hi va fer la troballa de la Mare de Déu de Coaner.
Aquesta església esta adossada al cementiri, on en un angle i en la part exterior està ubicada una petita font.
Formada per unes teules i amb una que fa de teulada.
L’aixeta es de maneta, l’aigua cau a una pica de pedra rectangular no gaire gran.
Esta situada aquesta església en una vall molt bonica.
Tenim de situar-vos en la carretera B- 122 direcció a Rellinars, tot sortim de Terrassa i a mà dreta està el restaurant l’Hípica, al costat del restaurant trobareu una trifurcació de camins seguireu per el camí del mig que al poc passa per sota de la Ronda Nord, continueu pel costat per una renglera d‘horts, en acabar trobareu una explanada per poder aparcar el vostre vehicle, punt on surten varis camins.
Cal seguir a peu pel camí barrat amb una cadena al pas dels vehicles. Un cartell ens indica seguir per l’esquerra per un corriol descendent que ens durà ràpidament a un camp,
on a l’esquerra, sota una destacada figuera ens queda La font de la Misèria, a escassos 20 metres de la riba esquerra del torrent Mitger de Ca l’Amat.
El conjunt està format per la font i una bassa, en el mur surt l’aigua a través d’un broc de ferro, l’aigua cau al terra i s’escola per un rec fins alimentar la bassa.
Durant l’estiu o èpoques de saquera no raja, per tant la bassa també és seca.
La Font Seca de Vilanova de Sau està situada en la cruïlla de la pista asfaltada entre Vilanova de Sau, el càmping el Pont de Malafogassa i la pista asfaltada de can Tordera. Es pot arribar des del poble, seguint les indicacions del Pont de Malafogassa o bé des de la carretera N-141d al costat de la casa can Tordera hi ha un trencant a la dreta on s’agafa la pista asfaltada en direcció al càmping el Pont de Malafogassa. En la intersecció de la cruïlla es troba l’àrea de pícnic.
Saber més l’espai de la font Seca s’anomena així per què durant molts anys aquesta font no rajava aigua, amb l’obra de portada d’aigües cap al poble al 2011 es van arreglar les canonades i la font va tornar a tenir aigua potable. (Actualment no raja)
La zona disposa de 3 taules de pícnic per uns 6 persones cada una, una font, la font Seca, amb aigua potable, espai per aparcar els cotxes, i un contenidor per la brossa.
El conjunt format pel un antic safareig I un Dipòsit d’aigua està situat al costat de la carretera BP-1241 en el kilòmetre 9, concretament a sota de la carretera.
El safareig agafa l’aigua d’una deu allí existent.
Antigament les dones properes a aquesta zona hi anaven a rentar-hi la roba. En l’actualitat esta abandonat i ple de vegetació.
Al seu costat hi ha un modern dipòsit que recull l’aigua per la seva distribució.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 