La Font de la Codina està en el quilòmetre 7,7 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d’Oló des de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d’Oló. Presenta un mur d’uns 10m de llarg.
En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd conduïda al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l’època de l’any o de les pluges.
Una font més del conjunt de deus d’aigua que es repartien pel terme municipal. Com les properes, La Font del Janot i La Font Gran.
Les Fonts són un element de gran importància abans de l’arribada de l’aigua a les cases.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de cal Ferrer està situada en el carrer del Puig, en el seu encreuament amb el carrer de Baix.
Historia :
Les fonts han estat sempre un punt de reunió entre els veïns i les veïnes del poble i punt principal d’abastiment d’aigua, en municipis on no hi va arribar l’aigua corrents fins al segle XX.
Aquest és el cas de Santa Eulàlia, on les fonts portaven l’aigua al entre del nucli urbà del municipi i van proliferà per gran part de l’urbanisme.
Actualment, molts d’aquests elements han desaparegut i d’altres o s’han mantingut o s’han recuperat desprès del temps.
Aquest últim cas és de la Font de Cal Ferrer, recuperada per l’ajuntament el 2013.
La Font del carrer del Puig és una font municipal que es va crear amb l’objectiu de recuperar una deu anterior que es trobava en aquest indret.
La font està formada per una pica de gres calcari, de 1,69m d’amplada, 56cm de fons i 40cm d’alt, la qual queda sobre un banc metàl·lic i rep l’aigua d’una altra estructura metàl·lica, en forma de L. La pica és un element original de la font anterior i que quan es va desmuntar, el veí del carrer, el senyor Josep Parramon, va manifestar la intenció de conservar-la.
Gracies a aquest interès la seva vídua, la senyora Loreto Mateu, la va cedir a l’ajuntament i com a reconeixement a aquesta cessió es va col·locar una placa al terra, on es pot llegir “Agraïm a la família Parramon Mateu (Can Vall) la donació d’aquest abeurador. Testimoni de la memòria de temps llunyans. Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer”.
Les Costes Males es troba ubicat al Serrat de l’Om, entre Santa Eulàlia de Riuprimer i la Guixa, dins del municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Historia:
Són dipòsit d’origen marí d’edat Eocè (Bartonià, entre 42 i 35 milions d’anys), propis de zones més profundes de l’antiga conca marina i proper a la línia d’esculls de la costa.
La causa de la formació d’aquest paisatge té el seu origen a l’actual Conca de l’Ebre, la qual quedava ocupada per un braç del mar que formava un gran golf per on penetrava l’oceà atlàntic des del Golf de Vizcaya, formant un mar poc profund i d’ambient càlid.
Durant l’Eocè Superior, es va tancar l’entrada del Golf de Vizcaya, quedant un mar interior que amb el pas del temps, es va anar eixugant, deixant dipòsits d’evaporites (sals sòdiques i guix).
Es tracte d’un conjunt de xaragalls, en termes geològics badlands, que ocupen al voltant de 6ha, de les quals només la meitat formen part del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Aquests xaragalls estan formats per lutites carbonatades (margues),
i conegudes normalment com a pedres mortes degut a la seva poca compactació.
Aquest fet comporta que es desfasi molt fàcilment per l’acció de les aigües de pluja, formant modelats molt particulars, que originen turons testimoni i pendents molt típiques de la zona.
En el cas de les Costes Males, podem observar destacades pendents i com l’espai queda dividit en dos parts, per una divisòria d’aigües, que aboquen al Mèder.
Un altre element característic és el seu color grisenc i la presència de fòssils d’invertebrats marins, com és el jaciments dels Esbornacs, localitzat en aquest indret.
Les seves característiques geològiques són un focus important d’atracció cultural, didàctica i científica, ja que són estudiats per diferents grups de geòlegs que estudien els processos d’erosió.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Serra del Desert de les Palmes. Terme municipal de Benicàssim (Castelló).
Convent de l’ordre dels carmelites.
La serra és diu “Desert” de les Palmes perquè els monjos d’aquesta ordre, anomenaven “deserts” als paratges solitaris i recòndits on feien el seu retir espiritual.
El cim de la serra, amb 728 m. La ciutat que es veu al pla, és Castelló.
El Brocal del pou de cal Migrat esta en la confluència de l’avinguda de Montserrat amb el carrer Migrat en el A-II, km 575 de Collbató.
Historia:
El pou era situat al Pla de cal Migrat i pertanyia a Pau Ollé i Ollé, que l’any 1958 el va vendre a l’Ajuntament de Collbató, regit aleshores per Francesc Castells, per 125.000 pessetes.
Tenia una profunditat de 42,90 m i un aforament de 3.200 l/h.
L’any 1958 l’Ajuntament va nomenar encarregat “del pozo de cal Migrat, al vecino Sr. José Benavent” per tal que gestionés la venda d’aigua als particulars.
El 1962 el consistori va fer un projecte per portar aquesta aigua fins a la Font del Còdol i Collbató, i hi va instal·lar un motor elèctric.
Quan es va eixamplar la carretera, el pou originari va desaparèixer. El Ministerio de Obras Públiques va obrir aquest altre al costat del lateral de l’autovia, aprofitant els totxos de l’antic brocal.
El pou de cal Migrat té un brocal de forma cilíndrica, de 1,35 m de diàmetre i 2,41 m d’alçària. Fou construït amb totxos de terra cuita corbats i rematats amb una peça de conglomerat circular per aprofitar la deu d’aigua que passa pel subsòl.
L’extracció es feia per una boca rectangular, oberta al brocal i que donava accés a una corriola. Es tancava amb una porta de fusta, que descansava damunt d’una llosa de pedra. Aquesta obertura actualment està paredada, tot i que encara hi ha un dels golfos de ferro de la porta.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font que ens referim avui esta en la Plaça de l’Església, cantonada amb el carrer de Baix i front a la carretera BV – 2429 en Sant Sebastià dels Gorgs.
La font esta adossada en la paret o mur, disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau a una reixa a nivell del terra. A sobre una rajola a color amb la data de 1983.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 