La Font del Cuc esta al peu del carrer Olvan Alt, a l’extrem més de llevant de Gironella.
Historia:
Gran part de l’estructura on hi ha emplaçada la font és obra d’època contemporània, per bé que la proximitat de la font al nucli antic de Gironella i més concretament al camí de sortida d’un dels seus portals, fa pensar que la font pot haver estat condicionada des de temps enrere.
La font queda emplaçada en un clot a un extrem del carrer Olvan Alt prop del trencall que porta cap al Padró.
L’espai de la font està delimitat per uns murs de pedra i obra, una part d’aflorament de roca i una part de blocs de ciment. El frontal de la font té la superfície revestida de morter de ciment en el que hi ha una aixeta polsador com a brollador.
Damunt uns blocs de formigó amb una tanca metàl·lica de registre.
Unes escales de graons estret faciliten baixar fins la font des de la cota de carrer.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de cal Ramons està situada en la urbanització de Cal Ramons, entre els carrers Serres de Biure i Pla de Corbera, en un extrem d’una parcel·la no urbanitzada, al costat d’una petita rasa.
Historia:
Els materials que conformen l’estructura de la font són de cronologia contemporània, segurament del darrer terç del segle XX, coincidint amb l’època de creació de la urbanització.
La font està formada per una estructura que conforma un petit dipòsit quadrangular,
fet de maons foradats i morter de ciment pòrtland;
a la part frontal hi ha un tub metàl·lic per on brolla l’aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de cal Pere Vell esta al peu del riu Llobregat, davant la fàbrica de Cal Bassacs i sota la casa de Cal Perevell.
Historia:
La font està a tocar de la Fàbrica de Cal Bassacs fundada al 1868 pel matrimoni format per Joan Teixidó i Raimunda Bassacs.
Al costat de la font hi ha l’actual pont que permet creuar el riu, abans de la riuada de Cal Bassacs el pas era per una palanca situada al costat nord de la font, davant d’una de les portes d’accés posterior a la fàbrica.
Un metres aigües més amunt hi ha les restes de l’antic pont romànic de Sant Marc.
A tocar de la font hi ha la casa de Cal Perevell que li dona nom. La zona propera a la fàbrica de la mateixa manera que tot el municipi va experimentar nombrosos canvis arran de la instal·lació de fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, entre altres, amb un augment important de població i la construcció de nous habitatges.
La font brolla per un tub metàl·lic situat a la part central d’un mur de carreus de pedra de poca alçada i coronat per una filada de maons massissos posats de pla. Consta del brollador de la font i un altre petit tub metàl·lic corresponent al sobreeixidor, per tant, segurament disposa d’un petit dipòsit darrera del mur.
L’aigua vessa damunt la roca, amb pedres que en delimiten una mena de receptacle. Just davant hi havia un petit safareig de parets de pedra.
Observacions:
Pel que fa al safareig no s’ha pogut confirmar està enrunat o si està cobert per la terra i vegetació arran de la neteja de la llera del riu.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Setmana dedicada a les Fonts naturals de Gironella
La Font de Cal Bassacs o del Tirai esta situada al peu de la carretera que comunica el barri de Cal Bassacs amb Gironella, la C-16z.
Historia:
El carrilet passava just al peu de la font, de fet en algunes fotografies antigues es pot veure que en aquest indret hi havia instal·lada una petita caseta i les barreres per regular la circulació del tren i la resta de vehicles, ja que en aquest punt el tren creuava la carretera.
La barriada de Cal Bassacs, es va començar a desenvolupar com a tal a partir de la construcció de la fàbrica tèxtil i colònia a finals dels anys 60 del segle XIX.
L’estructura de la font està bastida a la base del mur on hi ha les escales per arribar a la zona de les escoles i l’església des d’aquest indret.
El frontal de la font està encaixat en el mateix mur de contenció del terreny, és un mur bastit amb grans blocs de pedra.
El frontal en sí és un mur de pedra i maons que està delimitat, per la part superior, per un arc de mig punt fet a partir de dues fileres de maons i damunt un petit voladís a manera de teulada a dos vessants, també fet en maó massís.
Entre l’arc i el voladís és paret de maó, sembla que a l’interior de l’estructura que defineix hi havia el dipòsit d’aigua. En el frontal hi ha l’aixeta pròpiament, senzilla de llautó, i al costat un tub de sobreeixidor.
Damunt plaques indicatives, una d’aigua no potable, i l’altra, que assenyala que l’aixeta és d’aigua clorada i el tub d’aigua no clorada. A la base de la font un petit receptacle delimitat per maons.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Roure de Cal Pons està situat en un costat del Passeig Ernest Lluch cruïlla Carrer de Cal Biel en la Colònia Pons de Puig-reig.
El roure (Quercus cerriodes) és un arbre d’aspecte majestuós, tronc robust i dens follatge verd que cau en arribar l’hivern. Té les fulles oblongues amb profundes incisions a les vores i les flors masculines s’uneixen en penjolls que oscil·len amb la força del vent, mentre que les femenines apareixen en grups més reduïts i la seva base està envoltada de petites escames que, amb el pas del temps, recuperaran una consistència llenyosa, i al soldar-se les unes a les altres formaran la caputxeta típica de les glans.
La seva fusta és dura, resistent i pesada. El roure viu molts anys, i només quan les seves arrels li resulten insuficients per a alimentar-se o la seva espessa copa no deixa arribar la quantitat de sol necessari a totes les fulles, aleshores envelleix lentament i acaba morint-se. El roude de Cal Pons és un dels que formen el conjunt de vegetació autòctona integrada al que fou jardí i bosquet de la colònia Pons.
Observacions:
La Generalitat de Catalunya, sensible a la importancia simbòlica i natural dels arbres monumentals, ha estat pionera a regular legalment diferents figures de protecció per a aquesta mena d’arbres: arbres monumentals,(Decret 214/1987 de declaració d’arbres monumentals) arbres d’interès comarcal i arbres d’interès local (Decret 47/1988 sobre la declaració d’arbres d’interés Comarcal i Local). Aquest esforç va més enllà de la protecció d’una sèrie d’exemplars admirables, pretén que l’interès i l’estimació que ens inspiren serveixi per conscienciar-nos del respecte que devem al nostre medi natural. Seria convenient iniciar els tràmits per declarar Arbre Monumental aquest excepcional roure.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
El Bosquet de cal Pons està situat en la Colònia Pons de Puig-reig.
Dades històriques de la Colònia Pons :
Josep Pons, l’any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial.
L’any següent obtingué el permís d’aprofitament industrial de l’aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s’inaugurà l’any 1880.
Al costat de l’espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons.
Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d’Orient, el més emblemàtic de la colònia.
Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia.
Amb el nom de Bosquet de Cal Pons es coneix el conjunt arbrat de bosc i jardins que els Pons van plantar a l’entorn de l’església i les torres. A la zona del jardí destaquen el passeig de plataners, que va de l’església a la Torre Vella, i el de rosers i til·lers, entre ambdues torres.
Uns espais centrals a manera de rotonda mostren exemplars de tota la vegetació representada: cedres, alzina, llorer, llorer-cirer, palmeres, exelses, etc. El jardí també té castanyers d’índies, lledoners, boix grèvols, i tapissant el sòl, gessamí d’hivern, vinca i heura.
A la plaça de Sant Josep s’aixequen altívols cedres, envoltats de gessamí d’hivern i heura, palmeres, margallons, excelses i lilàs.
El bosquet pròpiament dit es format per cedres, alzines i lledoners, amb un sotabosc de boix, galzeran i garrics. Tot el conjunt era regat per un sistema complex de canalització d’aigua que s’emmagatzemava en uns dipòsits que encara es conserven; era cuidat per tres jardiners.
Observacions:
El Bosquet de Cal Pons es un jardí històric, que segons la definició proposada per la Carta de Florència (1981), redactada pel Comitè Internacional de Jardins Històrics (ICOMOS-IFLA) i impulsada per la UNESCO: “una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l’art, té un interès públic i com a tal està considerat com un monument”.
En aquest sentit, un jardí històric és un paisatge cultural reduït, modelat per la mà de l’ésser humà, que s’ha mantingut al llarg del temps fins arribar als nostres dies, i al qual l’hi atribuïm un significat social, històric o artístic rellevant. Més enllà d’aquesta definició sintètica, la Carta de Florència atribueix una dimensió transcultural als jardins històrics. En efecte, els jardins històrics són: “l’expressió de les estretes relacions entre la civilització i la naturalesa, un lloc pel gaudi, propici a la meditació o el somni.
El jardí assoleix així el sentit còsmic d’una imatge idealitzada del món, un “paradís” en el sentit etimològic del terme, però que dóna testimoni d’una cultura, d’un estil, d’una època i a vegades de l’originalitat d’un creador”. La legislació catalana, espanyola i internacional en matèria de patrimoni inclouen entre les seves figures de màxima protecció els jardins històrics. Sota aquesta catalogació s’inclouen, generalment, tres tipus d’espais bàsics: els jardins privats, els jardins botànics i els parcs urbans.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
Els quatre Plàtans de la font de la Mare de Déu estant situats al Bruc de la Parròquia, al torrent de l’Illa, al final del camí que surt de la Plaça en el municipi El Bruc.
Agrupació de plàtans al costat de la llera del torrent de l’Illa i de la font de la Mare de Déu.
El nucli és format per quatre plàtans centenaris, de gran volum a causa de la humitat del torrent.
Tenen un gruix destacat del seu tronc tots 4 arbres, les seves branques són molt llargues cap a munt.
A la zona hi ha també diversos exemplars de lledoners de gran alçada.
A les rodalies hi han bancs i una taula amb seients.
Observacions:
La zona, molt pròxima al nucli urbà, és utilitzada pels veïns del Bruc com a àrea d’esplai per l’ombra abundant que proporcionen els arbres.
Antigament era molt freqüentada perquè hi ha el safareig col·lectiu de la font.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador
La Mare de Déu de Bruguers o Ermita de Bruguers esta en la carretera de Gavà a Begues en el Km. 4 de Gavà.
És un edifici originalment romànic del segle XIII al poble de Bruguers a mig camí dels nuclis de Begues i Gavà (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S’hi venera la Mare de Déu de Bruguers, una marededéu trobada.
A prop de l’entrada principal de l’ermita hi ha un Roure molt destacable.
Aquest roure, mesura uns 17 metres d’alt, amb un perímetre de tronc de 3,24.
Cal dir que ha superat els tres anys de vida. Tret d’alguns clars a la copa, exhibeix un bon estat.
Un gran escocell amb escorces i una tanca per protegir-lo.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 