Podeu accedir des d’Abrera pel carrer Abrera, i seguir l’avinguda Associació tot entrant el Municipi de Sant Esteve Sesrovires, al costat esquerd veureu en un replà sense vegetació La Font.
L’aixeta es de polsador i esta al centre d’una gran rodona de pedra, l’aigua cau directament a un forat rectangular tapat amb una reixa. En cada costat disposa d’uns seients adossats a l’estructura de la mateixa Font.
Com podem observar, hi ha pintada la lletra “pi” de l’alfabet grec és equivalent a la nostra lletra “pe”.Des del segle XVIII s’utilitza com a símbol matemàtic-geomètric. Representa una constant: la relació entre la longitud de una circumferència i el seu diàmetre. El seu valor és una quantitat que mai tindria fi: 3,1416… Pi és un número irracional amb aplicacions pràctiques en camps científics tant diversos com la economia, la enginyeria, la física, la química o la cosmologia. La lletra Pi també és utilitzat com a símbol de la Pedagogia. La font de la Pi (no sabem si en realitat es diu així) és una Font simbòlica que ens fa buscar en el rerefons dels nostres coneixements culturals. Podem recordar la pel·lícula de “la vida de Pi”… A mi em ve al cap un altre número el phi dels pitagòrics o la proporció àuria… llegiu al respecte. Les matemàtiques són, com l’aigua, el més pregon de la vida humana.
L’edifici de la font del Cristí és situat en el costat esquer de la riera de Salzes, a uns 500 m. al sud de la masia de can Palet.
Antiga font actualment en desús que rajava naturalment al costat de la riera de Salzes, i que es troba ubicada dins de la finca de can Palet. L’aigua de la font brollava mitjançant un tub encastat a la roca.
En l’actualitat no hi ha rastre de la font, però sí que es conserva un edifici de dimensions considerables, construït a la llera de la riera. La construcció està bastida aprofitant un alt marge que delimita la riera per la banda de llevant.
Té una planta rectangular, està organitzada en un sol nivell i presenta una coberta d’arc de mig punt bastida en maons plans. La volta descansa damunt dels murs laterals, els quals estan coronats per un sòcol de maons plans.
La façana principal, orientada al sud-oest, presenta dos portals rectangulars units a la linia de la llinda per una sanefa bastida en maons plans.
Un dels portals està tapiat i l’altre es troba tancat per una porta de ferro.
La resta de paraments presenten petites obertures a mode de respiradors.
Destaca el coronament de la façana nord-oest, de perfil sinuós fet de maons que ressegueix la forma de la volta.
Al bell mig del torrent, a escassa distància de l’edifici, hi ha un mur bastit en maons que fa les funcions de resclosa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Aquesta petita Resclosa és situada en la riera de Salzes, a uns 500 m. al sud de la masia de can Palet d’Ullastrell,
concretament front de l’edifici conegut com la font del Cristí.
La resclosa esta molt destrossada pel pas del temps i de que ningú l’ha cuidat.
A penes reté aigua per manca d’on fer ho, donat que esta ple de terra i runes el seu antic gorg.
En el segle passat era un lloc molt bonic, la riera disposava d’abundant aigua, hi havia la font del Cristí i el pou, amb arbres i vegetació que invitaven fer un àpat o un descans, però ara es tot el contrari…
Per visitar la Font de Sant Josep, cal des de Vallgorguina anar per la carretera C – 61,
fins l’entrada a can Pujades, us caldrà travessar la Riera de Collsacreu i seguir la pista
fins una corba on en un racó a la dreta hi ha la Font de Sant Josep.
La Font està adossada al mig d’una gran paret, sobre el broc, hi ha l’accés a la mina, l’aigua cau a una pica a nivell del terra, en cada costat uns seients de blocs de pedra.
En un lateral podem veure un trencat mosaic el nom de la font i a poca distancia, un altra amb la imatge del Sant.
És un lloc fresc, la llàstima que no surt l’aigua…
La Font del Comú esta situada a prop del Torrent del Comú i al mig de la zona d’horts.
Cal baixar pel camí que esta entre una casa i el camp de futbol, des del carrer de la Font d’Ullastrell i que porta directament a la font.
Historia:
Antigament, quan el safareig encara estava en funcionament, les dones baixaven dels barris de la Serra, can Gras i el Sardà a rentar la roba al Comú.
Però malgrat això, la principal activitat del Comú era recollir aigua pel consum de les cases.
Les dones baixaven amb els càntirs i la roba, i pujaven “amb la burra, la mula o el matxo carregats, els càntirs als còrns de la sarria i la roba neta plegada sobre el bast” (Massagué, 1982: 13).
Entre els horts podem veure algun pou.
Recinte de planta rectangular format per la font, una zona de taules i un edifici amb un dipòsit al seu interior.
La font brolla d’un petit marge delimitat per un mur de maons en forma d’L, que alhora integra la zona de taules. L’aigua emana d’un tub encastat al bell mig d’un arc de mig punt tapiat.
A la dreta de la font hi ha la zona d’esbarjo, formada per un enrajolat modern on s’assenten les taules i els bancs d’obra.
A l’altra banda hi ha l’edifici del dipòsit, de planta quadrada i assentat en un marge. Presenta la coberta plana i s’orgnitza en un sol nivell.
La façana principal, orientada a la zona d’esbarjo, presenta un únic portal amb l’emmarcament bastit amb maons plans, i petit arc de descàrrega a la part superior de l’obertura.
A la façana de migdia hi ha una petita finestra rectangular de les mateixes característiques, i a la de ponent una obertura actualment tapiada.
L’edifici està coronat per una barana bastida en maons, a mode de balustrada. Al interior hi ha un antic dipòsit de planta circular bastit en maons. Tots els paraments de la construcció deixen l’obra vista.
Observacions:
Sembla ser que l’antic safareig del poble està situat sota la zona de taules de la font del Comú, des de la dècada dels anys 20.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.