La Font de la Mare de Déu de Montserrat, esta en un racó de la unió del carrer del Camí de Can Corbera i carrer Verge de Montserrat.
Bàsicament la seva estructura està feta de pedres i de maons.
Disposa d’una aixeta polsador per regular l’aigua i cau en una allargada pica.
Hi ha una ceràmica amb una imatge de la Moreneta, i un cartell metal-lic on figura la data del 13 d’octubre de 2001, en que va ser inaugurada pels alçades de Terrassa i Sant Quirze del Vallès.
La Torre d’aigua de can Vallhonrat està situada darrera can Vallhonrat en el nucli urbà de Rubí.
Historia:
Miquel Vallhonrat Brau, va edificar la torre quan va enderrocar l’antiga casa Vallhonrat i edificar l’actual.
Es va construir per a elevar l’aigua d’un pou (Informació oral Sr. Pere Vallhonrat Guiu, abril 2001)
Torre esvelta per distribució d’aigua, feta en totxo vist que es troba associada a una arcuació feta del mateix material. Presenta una secció circular amb una part més ampla a l’extrem superior. Presenta una línia de finestres rectangulars allargades amb cèrcol de totxo. Està rematada per una línia de merlets a l’extrem superior.
Es tracta d’una de les poques torres d’aigua que encara resten al municipi.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa:Juana Maria Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA
Es pot accedir a la Font del Cingles per diversos camins, però el millor es iniciar el recorregut en la C -152, tot agafant la carretera de Xenacs,
pots ser que els dies no festiu estigui el pas barrat. Cal passar pel restaurant de Cal s’alba on cal deixar el vehicle allí i seguir a peu, fins el mirador i Pinc nic de Xenacs.
Des d’aquest punt seguiu per un camí a la dreta que passa entre el Puig – Rodó i el Puig – Bronser, pel collet, a poca distancia trobareu la Font del Cingles.
Es una petita font, on l’aigua sort d’un tub que agafa l’aigua de les escletxes de les roques. Un cartell de fusta indica el seu nom.
Esta situat en el una fageda molt bonica, especialment a la tardor.
L’Alzina Grossa de Querol o Alzina del Mas de Querols (Quercus ilex ilex) és un arbre que es troba al poble de Fonollosa (comarca del Bages), el qual, per les seues espectacular simetria i bellesa global, el converteixen en una de les alzines més belles de la comarca.
Per anar-hi cal passar per Fonollosa (carretera BV-3008) i, pocs metres després de deixar el poble enrere, hem de trencar cap al pla de Querol per una pista forestal que al cap d’aproximadament uns 1.200 metres ens deixarà al Mas Querol.
És necessari continuar i, just a l’altura del corralet, topem amb aquesta alzina, la qual es pot albirar pràcticament des d’1 quilòmetre de distància, ja que destaca per sobre de la resta de la vegetació.
A pocs metres, i en un pla més elevat, es troba una altra alzina de port molt bonic, tot i que de dimensions normals (segurament filla de l’Alzina Grossa de Querol). GPS 31T 0389828 4623901.
Dades descriptives :
Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,19 m.
Perímetre de la base del tronc: 5,64 m.
Alçada: 16,82 m.
Amplada de la capçada: 20 m.
Altitud sobre el nivell del mar: 534 m.
L’Alzina se situa dins de la propietat privada de la finca Querol, en un petit altiplà, davant del Mas Querol, on s’hi va fer un rebaix amb maquinària pesant i sembla que es va portar a terme una acció de millora de l’àrea de l’arbre. Les herbes que s’hi fan són la rosella, la flor de Sant Joan, la perpètua, l’alfals, el plantatge de fulla estreta, l’amargot, l’herba molla, la ruca, la ceba d’ase, la farigola i el romaní. Respecte a la fauna, és fàcil sentir-hi el cant del gratapalles, el tallarol de casquet, les caderneres, les cueretes i els gafarrons.
El seu estat és força bo, té la capçada totalment coberta i amb alguna excrescència foliar provocada per insectes i alguna petita tumoració en l’extrem d’algun branquilló. Presenta talls tant al tronc principal com a les branques secundàries, algun de diàmetre superior als 15 cm, que mai més tancarà. Tot i això, sembla que, de moment, està al resguard de plagues xilòfagues.
Es tracta d’una bella alzina corona, amb una doble funció: d’amorriador per al bestiar i d’espai d’ombra per a les persones. Tradicionalment, la gent del mas hi tancava els tractes. A la finca, actualment, s’hi realitza una activitat agrària i de ramaderia extensiva, amb vaques de pastura.
Si es vol anar a visitar l’alzina, s’ha de tenir en compte que és una propietat privada, per tant, es pot visitar però per a qualsevol altra activitat s’ha de demanar permís a la propietat.
L’Alzina Grossa de Querol de Fonollosa fou declarat Arbre Monumental l’any 1991.
La Font de la Bòbila està situada prop de Can Ribas, en un revolt del carrer de La Bòbila amb carrer Rossinyol, on uns grans rocs impedeixen que caigui el terreny.
Per reconstruir-la es van utilitzar maons i pedres rodones de riu, va ser inaugurada el 13 d’octubre de 2001, pels alcaldes de Terrassa i Sant Quirze del Vallès.
Disposa d’una aixeta de polsador on surt l’aigua de xarxa; a sobre imprès en unes rajoles hi ha el seu nom.
El Molí de vent de can Vilaró està situat en l’avinguda de l’Onze de Setembre, al davant del número 61 de mas de can Vilaró, de Montornès del Vallès.
mas de can Vilaró
Historia:
Molí de vent que es va construir a final del segle XIX per abastir d’aigua corrent el mas de can Vilaró.
Sobre la torre que avui resta dempeus, hi havia un gran aparell amb pales que giraven empeses per la força del vent i bombaven, de manera constant, l’aigua del pou que hi havia al subsòl.
L’aigua era conduïda fins a la masia per mitjà d’un tub de terrissa.
El molí va funcionar de forma ininterrompuda fins ben entrada la segona meitat del segle XX.
Construcció amb forma de torre de planta octogonal feta de totxo i arrebossada. Presenta tres cossos, marcats per motllures de mitja canya, simple i gruixuda entre el sòcol i el cos principal, i doble amb decoració de gotes a la separació del coronament.
A la façana principal s’obre una porta estreta d’arc de punt rodó marcada amb guardapols de maçoneria i motllures a l’arrencament de l’arc. Conserva la porta de xapa metàl·lica, on es llegeix la data “1883” dibuixada amb xinxetes. Les finestres de la part superior del cos principal són de factura semblant a la de la porta.
La finestra de la part frontal és geminada amb doble arc de punt rodó i les altres tres són simples. Al sostre queden restes del peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa : KuanUm – Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès
Per anar a la Torre del turó de Masvalls, cal arribar-nos per carretera BV-1203, i seguir el camí de les Monges , que porta al cementeri, des de aquest punt podem veure la Torre, a dalt del turó.
Historia:
Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s’acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin.
Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l’església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys.
Segons Mateu Fusalba, la torre tenia “per finalitat escampar amb petards les terribles i malastrugues gropades tempestuoses de l’estiu i de principis tardorencs” (FUSALBA, 1987: 50).
El comunidor es corresponia amb una estructura arquitectònica que tenien totes les esglésies utilitzada per combatre les tempestes.
l’església d’Ullastrell
Torre situada al cim del Turó del Masvalls, a la banda sud-oest del nucli urbà. Es tracta d’una torre de planta quadrada organitzada en dos nivells, amb la coberta plana decorada per una cornisa de maons disposats a sardinell.
Als extrems de la coberta hi ha quatre motius decoratius de ceràmica vidrada verda, tot i que actualment dos d’ells es troben en força mal estat.
La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés d’arc rebaixat amb l’emmarcament bastit amb maons disposats a sardinell. La part superior del parament ha estat arranjada modernament.
Les façanes de llevant i ponent compten amb dues petites finestres rectangulars a cada nivell, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. La construcció està bastida en maons, tot i que presenta els paraments emblanquinats.
Observacions:
El turó està completament conreat i delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.