Recull d’imatges del Pou de la Gallina de Manresa

El Pou de la Gallina esta en el carrer de Sobrerroca, 22 de Manresa.

A la façana d’una capella de petites dimensions on es venera Sant Ignasi hi ha el tradicional pou de la gallina. La capella ocupa els baixos d’un edifici en xamfrà i entre mitgeres. El pou actual és una imitació d’un pou anterior existent en el mateix lloc que, segons una llegenda dels voltants de 1602, va ser objecte d’un miracle de Sant Ignasi fent ressuscitar una gallina que s’hi havia ofegat i una nena plorava per aquest motiu.

El 1909 es realçà l’antic pou decorant el mur en el qual es recolzava l’ampit del pou, amb un estucat imitant carreus, acabat amb un guardapols de llenguatge neogòtic i una placa commemorativa de la llegenda. Actualment tot això ha desaparegut i el pou ha estat substituït per un de semblant, col·locant-se al mur una placa de ceràmica pintada, amb la representació del miracle, obra de Joan B. Guivernau.

Us passo un article de la Vanguardia, de l’any 2013, que desafortunadament l’Ajuntament va adaptar una font sobre de l’estructura del pou, posteriorment tot va tornar com el principi :

https://www.lavanguardia.com/local/bages/20131129/54394971965/fuente-pou-gallina-genera-contrariedad-manresa.html

Us passo més imatges de principis del segle XX del Pou de la Gallina :

El Pou de la Gallina és una obra del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Horts de Can Buxeres de L’Hospitalet de Llobregat

Avui dos articles sobre Horts

El Parc de Can Buxeres està situat entre l’avinguda de Josep Tarradellas, la carretera d’Esplugues i el camí de la Fonteta, uneix els barris de Sant Feliu, el Centre i Can Serra de L’Hospitalet de Llobregat .

Els seus horts estan situats als terrenys de l’antic viver, que l’ajuntament va cedir a la Creu Roja, entitat que els gestiona juntament amb Espai de ciutadania.

Les remodelacions del 2004 al parc de Can Buxeres a l’Hospitalet de Llobregat, van donar lloc a 40 horts urbans de 35 m2 cadascun, els quals estan cedits de manera gratuïta a persones en risc d’exclusió social , com aturats més grans de 45 anys, discapacitats i persones amb problemes de salut mental i gent gran,

gràcies a una iniciativa conjunta de la Creu Roja, la plataforma Espai de Ciutadania i l’Ajuntament.

Els horts promouen l’autoconsum i alhora generen beneficis terapèutics, socials, educatius i ambientals.

Algunes parcel·les estan reservades a entitats d’oci infantil i juvenil perquè puguin donar a conèixer l’agricultura ecològica i els hàbits alimentaris saludables.

El parc de Can Buxeres va estrenar en 2016, 40 nous horts socials, gestionats per Creu Roja i destinats a persones en risc d’exclusió, us passo l’enllaç :

https://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/ciutat/-/journal_content/56_INSTANCE_43Th/11023/10799531

Us passo un article de elTotL’Hospitalet Baix Llobregat, que ens dona a conèixer el horts gestionats per Creu Roja :

L’aigua del metro es destina per al reg dels horts de Can Buxeres a L’Hospitalet, es passo la informació :

https://www.sostenible.cat/noticia/aigua-del-metro-per-al-reg-dels-horts-de-can-buxeres-a-lhospitalet

Els horts se cedeixen de manera gratuïta per període d’un any, prorrogable fins a un màxim de cinc anys.

Les persones beneficiàries del projecte, que compten amb l’assessorament de voluntaris de la Creu Roja, reben les eines bàsiques, una taquilla per dipositar les seves pertinences i un lot de llavors per cultivar.

Recull de dades: Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, Creu Roja de l’Hospitalet de Llobregat, i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Un hort diferent : L’Hort al mes d’Octubre

Avui dos articles sobre Horts

En general el mes d’Octubre sol ser un mes canviant tant amb temperatures  de dia suau i baixes a les nits, les precipitacions, podent ser fortes en poca estona o presentar-se un mes sec.

Cal aprofitar per sembrar bàsicament,  bledes, enciams, escaroles, cebes, espinacs, raves, julivert, pèsols, faves, cols.

Serà l’hora de recollir, apis, cebes, cols de Brussel·les, carbasses, bròquils, pastanagues, tomàqets, bitxos, pebrots, mongetes….

Si teniu arbres de pomes tardanes, figueres, magranes, nous, olives, avellanes, mireu que ben segur en podeu recollir.

Com a tasca addicional, si no ho vàreu fer en setembre, he de treure de treure les males herbes que als últims temps hagin crescut.

Ja serà època d’anar a collir castanyes, a algun lloc on hi hagin castanyers…

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llacuna de l’Aulina de Porqueres

Avui us passo l´últim article destina a l’Espai Natura de can Morgat de Porqueres.

La Llacuna de l’Aulina està continua a la llacuna d’en Margarit, es d’unes 1,8 ha.,

situada al Pla de can Morgat de Porqueres.

Presenta una superfície gran però de menys profunditat.

Alguns anys ha estat seca perquè l’aigua es filtrava per una antiga mina que portava aigua cap a la zona del Frigolet.

El seu caràcter més temporal la fa molt interessant pels amfibis.

 

Recull de dades : Museus de Banyoles

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font Gavatxes de Camprodon

Com cada Diumenge us presento dos articles 

La Font de les Gavatxes és una de les varies fonts que tenia l’antiga finca de Mas Llandrius,

esta situada sota del mas al costat d’un camí que hi va.

Es una antiga font que es va modernitzar, el seu broc surt del mig d’una roda de ferro, a la paret dreta del seu safareig.

L’aigua  que surt si es que ho fa, es minsa i cau a una petita pica quadrada,

desprès l’aigua passa a subministrar al safareig, que ja com es natural no s’utilitza.

Al costat dret del conjunt de la font i safareig i algo mes elevat, trobareu una taula rodona i uns bancs per seure a descansar o fer-hi un àpat.

També, si us fitxeu i just de munt de la font, hi ha una portella de ferro, on pot haver  la seva deu d’aigua.

Aquesta font ha estat recuperada gràcies a la Fundació Vila Riera, que actualment és propietària de la finca.

 

 

Text : Ramon Solé  – Fotografies : Dora Salvador

Fem una ullada a les Fonts de Fora de Catalunya : Les Fonts de Sant Cristòbal de La Pobla de Roda – Osca (Huesca)

Com cada Diumenge us presento dos articles 

La Pobla de Roda és la capital del municipi d’Isàvena. Situada entre el riu Isàvena, el barranc de Carrasquer, al nord-oest per la Serra del Jordal i al sud-est pel turó on està situada Roda d’Isàvena, a una altitud mitjana de 751 m. dista 110 km de la ciutat d’Osca.

Roda de Isabena – Pou del Monestir

Al municipi hi ha boscos, pastures, matolls i garrigues. L’agricultura és majoritàriament de secà, la ramaderia és ovina i porcina.

Us recomano visitar les Fonts de Sant Cristòbal , us passo imatges d’aquests importants deus:

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text  Fotografies : Ramon Solé

Les Pedreres destrueixen el paisatge o hi ha solucions?

Com cada Dissabte us presento dos articles

Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en la qual s’obtenen roques industrials, ornamentals o àrids.

Les principals roques obtingudes en les pedreres són:

marbres, granits, calcàries i pissarres.

Les pedreres tenen una determinada vida útil, i un cop esgotada, l’abandonament de l’activitat acostuma a originar seriosos problemes d’impacte ambiental, principalment relacionats amb la destrucció del paisatge i les ensulsiades.

Us passo un article de elpuntavui del 2010, on podem veure el inquietant futur d’una pedrera a Collserola :

http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/156620-collserola-lamenaca-continua.html

Pedrera de Sant Cugat del Vallès

Desprès de mes de 6 anys de lluita, es va arribar a aprovar una resolució l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, informació treta de tvsantcugat.cat  :

http://www.tvsantcugat.cat/actualitat/lajuntament-clausura-la-pedrera-berta-per-preservar-els-seus-valors-naturals-i-geologics/

Pedrera de La Vallensana

En altres casos, com per exemple en la antiga cantera de La Vallesana, una vegada finalitzada l’explotació, es va decidir omplir-la de runa derivada de les obres de la construcció, i tornar-li la vegetació perduda, axó vol dir dintre de molts anys.

Gravera Egara – Terrassa

En la Sorres i Gravera Ègara, s’ha creat un ambient humit, amb aus i insectes, gràcies al que es coneix, com a Pantà de la Gravera.

Llac Ullastres i Egara

A les dues Canteres Canro, de Sant Fost de Campsentelles, podem veure que s’està formant petites llacunes.

Sant Fost de Campsentelles

Axó es degut que l’explotació a arribat a nivell de la capa freàtica, i l’aigua ha aflorat; com va passar a Sils amb el moviment de terres en la construcció de l’AVE.

Sils

Un exemple que s’ha adaptat al medi des de fa moltes dècades, es l’estany format en l’antiga Pedrera de la Foixarda a Montjuic de Barcelona,

Vista de la Pedrera de la Foixarda a Montjuic de Barcelona

situat prop de l’antic Jardí Botànic, sota de l’Estadi, i al costat d’una hípica.

Pedrera de la Foixarda a Montjuic de Barcelona

També a Montjuic, tenim el Teatre Grec, va ser dissenyat i construït l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional celebrada a Barcelona,

en una antiga pedrera de la muntanya, la paret tallada de la qual fa la funció d’escena del teatre, va ser un bon aprofitament .

Teatre Grec de Barcelona

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Vistes aèries de canteres  : Extretes gràcies a Mapa Google

Arbres – Plataners de la Font del Ferro de Sant Hilari Sacalm

Com cada Dissabte us presento dos articles

Son 6 els plataners que rodejant la illeta que forma la ubicació de la Font del Ferro de Sant Hilari Sacalm.

L’Ajuntament de Sant Hilari, el dia 7 d’abril de 2011, va com Arbre d’Interès Local a un dels plataners allí existents,

Commemorant l’Any Internacional dels Boscos.

Van participar amb dibuixos : Alumnes de 4t. Escola Guilleries i Col·legi Sant Josep del municipi.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dolors Salvador

Com era el Berenador de la Font dels Pins de Vallvidrera de Barcelona

Avui us presento dos articles

La situació del  Berenador de la Font dels Pins de Vallvidrera  era darrera de la cua del Pantà de Vallvidrera de Barcelona, on acaba el camí del Pantà.

Des d’aquest punt hi ha un camí a l’esquerra tot pujant paral-lel al torrent de l’Espinagosa, i passant per la Font de l’Espinagosa, i s’arribaría a can Cuias i d’allí a Vallvidera superior.

Pues, el Berenador de la Font dels Pins, estava a l’inici i a la dreta del torrent de l’Espinagosa  situat dins d’un bosc de pins pinyers.

De la Guia de “Fuentes en las montañas de Barcelona” de X.Coll editat a mitjans del segle passat, hi llegim :

“…  Font del Pins – Al ensancharse el valle después de la zona más angosta de can Llavallol, se encuentra en la margen derecha el viejo merendero de esta Fuente , muy concurrido a primeros del presente siglo” … ( el segle es referia al XX)

El berenador estava compost inicialment per un edifici, era una caseta on es servien begudes i menjars, i en cada costat havien taules i seients de fusta,

en un d’ells estava tapat amb un cobert rudimentari fet de troncs i canyes, per donar mes ombra.

El diumenges i algun festiu es feia musica i es permetia ballar entre les taules, mentrestant els nens i nenes jugaven per les rodalies,

era un lloc molt tranquil i lloc de partida per poder fer alguna excursió propera.

Amb el pas dels anys es va fer mes edificacions, fins que va tancar,

també l’aigua de la font es va sacar.

Imatge de 1999 – Arxiu Rasola

Va tindre èpoques de soledat i abandonament i d’okupació, fins que no fa masses anys, va ser desmantellat per l’ajuntament de Barcelona  i es van portar a terme unes obres en aquesta zona.

Com podem veure i gaudir, va ser un dels Berenadors de Vallvidrera i les Planes més fotografiat, per axo ens permet poder conèixer-lo millor.

Berenador i Font a finals dels anys 1990 – Arxiu Rasola

Text, fotografies i imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Descobrim la Riera de Santa Maria i el Rec o Riera Lleixiu de Caldes de Malavella

Com cada Divendres us presento dos articles

La Riera de Santa Maria el seu curs creua pel vell mig per Caldes de Malavella.

Diríem que no hi passa massa aigua, al ser un municipi molt planer, i depèn molt de l’aigua de pluja puntual, i d’altres petits torrents, canals o recs qui hi conflueixen.

A les afores de la població, esdevé un espai per poder fer una itinerari principalment a peu.

La Ruta de la riera de Santa Maria, te un recorregut  d’uns 9 km, és un Itinerari circular, es fàcil de fer donat que es molt planer,

hi ha les marques de color Verd que cal seguir, i us permet gaudir d’un paisatge boscos molt proper al nucli urbà.

Us passo informació de l’Ajuntament de Caldes de Malavella sobre l’arranjament que es va portar a terme a primers de l’any 2018 a la Riera de Santa Maria al pas per Caldes de Malavella :

https://caldesdemalavella.cat/index.php/ca/historico-noticias/3259-actuacions-al-rec-clar-i-a-la-riera-de-santa-maria

Però abans es va tindre que treure unes 130 tortugues que vivien en la Riera de Santa Maria, us passo l’article del diari de Girona :

https://www.diaridegirona.cat/selva/2017/07/27/retiren-130-tortugues-duna-riera/858851.html

La Riera Lleixiu no és res més que el desguàs de les aigües calentes termals de les surgències del Puig de les Moleres, del Puig de Sant Grau i del Puig de les Ànimes .

L’apel·latiu de “lleixiu” es deu a què recollia també les aigües sobrants dels safareigs públics, aigües que tenien molt bones propietats per rentar la roba, situades al costat de la Font de La Mina.

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola