L’Àrea de Pic nic de la Font del Prat situada en el nucli urbà de Piera, concretament al costat de la zona esportiva,
s’arriba pel Passeig del Prat, tot passant per sota de la carretera BV- 2242.
Aquesta font ja era un lloc molt visitat per la gent del poble ara fa més de cent anys enrere, per anar a buscar l’aigua o a passar una estona d’estada o fer una fontada amb la família o amics,
axió ha perdurat fins els nostres dies. Cal destacar els plataners centenaris que s’han conservat i donen una ombra excel·lent a l’estiu,
en el seu dia es va posar taules i bancs de fusta per fer l’estada millor.
El conjunt dels Plataners de la Font del Rossinyol que està a poca distància,
són un grup d’arbres molt important en aquesta contrada.
El nom de la Font de les Monges popularment s’interpreta que seria perquè les monges del convent de Montalegre, a Tiana, vindrien a aquesta font tot fent un passeig.
El cert és que al 1250 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, consagra l’altar de Santa Maria de Montalegre, deixant a les germanes encarregades de la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, al terme de Sant Fost de Campsentelles.
Per anar a les restes d’aquesta font cal situar-se al coll de Montalegre, en el quilòmetre 6 de la carretera B-500 de Mollet del Vallès amb Badalona, us cal allí el camí dels Castanyers, teniu que passar la Casa de Colònies o alberg de la Conreria,
cal seguir per el camí asfaltat uns 300 metres, on veureu a la vostra dreta un edifici en runes, baixeu unes escales i estareu en una explanada i a la dreta sota del camí, hi ha el que queda de la Font de les Monges.
L’estructura es feta de pedra amb una arcada de carpanell que es sustentada per dos pilastres de base cilíndrica rematats amb els seus capitells.
Cal baixar dos esglaons fins la font, però des de fa molts anys no raja aigua; front la font encara conserva una taula rodona.
L’edifici del costat era un Restaurant, molt concorregut per la gent de principis del segle XX;
va ser un lloc de trobada sardanística fen-hi anualment aplecs.
Durant la guerra va patir alguna destrossa l’edifici així com la font, que posteriorment van ser arreglats, però amb el pas dels anys va baixar la afluència de la gent i es va tancar el restaurant i tot va anar deteriorant-se pel abandó fins com es pot veure actualment.
Recull de dades : encos
Adaptació del Text, Fotografies i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Durant el principi del segle XX el Balneari de Vichy Catalan, era molt re nombrat per les seves aigües minero medicinals i com ha Hotel de gran elegància i benestar, freqüentat per la gent de la burgesia de les grans ciutats de Catalunya.
Vichy Catalan 1912
Avui us presento un recull d‘imatges de com era els diferents espais de dins i fora del Balneari :
Per anar a la Font de Sant Julià d´Uixols, cal sortir de Castellterçol per la pista indicada per cartells que us portarà a Sant Julià d´Uixols, primer deixareu a mà dreta la masia El Solà del Sot.
Abans d’arribar a l’antiga església, trobareu La font dins el bosc, a uns cinquanta metres de la pista de Sant Julià d’Úixols.
Està emmarcada en un rectangle de pedra i s’hi ha de baixar per uns graons,
en una de les parets hi ha la font que actualment és d’aixeta, ja fa uns quants anys que no raja.
Si seguiu la pista principal, arribareu a l’església de Sant Julià d’Úixols,
lloc de partida a diversos recorreguts i d’itineraris.
Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, i després de recórrer 26 km arriba a la capital del Bages.
Aquest canal fascinant continua complint la seva funció i encara conserva la fesomia medieval en bona part del traçat, amb alguns trams realment paradisíacs.
La guia que teniu a les mans presenta nou rutes circulars totes elles molt senzilles i una de lineal que us permetran descobrir la història, el patrimoni, el paisatge i la natura que envolten la sèquia.
També incorpora un carnet segellat ble amb el qual podreu gaudir de diferents avantatges.
Per anar a La Font de la Mascarosa podem fer-ho des de l’àrea d’esbarjo de la riera de Nespres, cal creuar la riera per una passera i seguir per un camí que al poc caldrà deixar-lo per un altre a l’esquerra que fa una certa pujada fins arribar a l’esplanada on està la Font protegida per una balma.
La Font esta a un costat, es un petit mur de pedra, l’aigua raja per un broc de ferro i cau a una pica rectangular de pedres que queda per sota del nivell del terra.
De la paret de la font i en la part alta surt un antic canaló gruixut de pedra, que podria ser de l’antiga Font,
Us passo un recull de curioses imatges del segle passat on podem veure, l’home a un nivell per sobre dels arbres…:
Els arbres estan estàtics, l’home sempre vol estar a la seva altura o ser superior… però mai ens tenim de comparar amb uns arbres, ells poden viure molts mes anys que no pas nosaltres, be, si no els matem… !
Recull de Fotografies antigues : Ramon Solé – Internet mundial
La Font del Pas està situada fora del nucli urbà de Vic, a poca distancia del marge esquerre del riu Gurri.
Per arribar a la Font del Pas, cal seguir el recorregut ambiental del riu Gurri, que des del parc Xavier Roca i Viñas va cap al pont del Bruguer,
a mà esquerra, ens queda la Font, senyalitzada per un cartell.
Quan es van prendre les fotografies, l’estructura de la Font estava totalment tapada per la vegetació,
sols es podia veure unes escales amb una barana de fusta que hi porta.
La descripció de la Font, l’hem tret del Bloc amic de “encos”, i que la descriu així :
“ La font està algú enclotada un parell de metres respecte del sòl, acollida per tres parets de pedra amorterada. El terra està empedrat, deixant tot al voltant un rec per on circula l’aigua que raja per la font. El broc, de ferro, està situat a la part inferior de la paret central. A la paret de la dreta hi ha una llosa amb un gravat en relleu on hi figura el nom de la font i l’escut de la ciutat de Vic.”…
L’Ajuntament de Vic la va recuperar l’any 2011 quan estava totalment perduda des de feia més de 40 anys, us passo informació extreta de naciodigital.cat :
Fotografia de la Font del Pas una vegada recuperada en 2011
Al estar situada a prop del riu, es una zona molt humida, qual cosa ha fet que hi hagi molta vegetació, al no ser gaire visitada aquests últims temps, ara la tenim totalment tapada per una important vegetació.
En el recorregut ambiental del riu Gurri, podrem trobar seients i taules per fer un àpat o descansar.
“Fonts de la Plana Alta. Visites i Excursions” és un llibre que pretén donar a conèixer un dels nostres patrimonis naturals, etnològics i paisatgístics més interesants de les nostres terres: les fonts naturals. El contingut d´aquest llibre no es tracta d´un estudi exhaustiu, no estan totes les fonts, però sí un bon nombre, unes 74.
De cadascuna d´aquestes, trobareu informació referent a la seua localització, altitud, característiques i entorn de la font, cabal mesurat i la data en que es mesurà, coordenades geogràfiques de la seua situació, i foto.
Esperem que aquest llibre serveix per a que coneguem un poc més el nostre valuós patrimoni, i per a fer agradables excursions per la nostra comarca.
