Arxiu de l'autor: Rasola

Arbres – Arbres amb deformacions

Publicat el per
Respon

Avui us presento tres articles 

Les deformacions als arbres, són o predominen en molts casos dins de les ciutats i pobles,  mes que en plena naturalesa.

Efectivament, podem trobar arbres amb deformacions destacades en parcs, i sobre tot en els arbres dels escocells, on estan mes limitats d’espai i rodejats d’asfalt.

Us passo alguna imatge prou clara, on les arrels sobresurten del escocell.

També podem apreciar rugositats enormes en les branques,

així mateix, en el propi tronc.

Cal dir que un paràsit pot provocar que es derivi a una deformació en alguna part del arbre, o el va erosionant en el seu interior.

Regió7.cat, l’any passat feia un article que La Seu posarà paviment flexible per evitar la deformació per les arrels dels arbres i que us adjunto :

https://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2019/03/08/posara-paviment-flexible-evitar-deformacio/531294.html

Al final seria la tala del arbre afectat…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Resclosa de can Pou d’Abrera, un entorn natural

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us passo dos articles

La Resclosa de can Pou d’Abrera, s’ha format un espai natural important, tant de flora com de fauna.

Constitueix un reservori de biodiversitat a la porta de la regió metropolitana de Barcelona.

No cal dir que no es una extensió gran, esta formada en les dues lleres del riu Llobregat.

La vegetació existent, en si mateix, és ja un espai de gran valor.

On els joncs, canyissars i arbres de ribera com la pollancre i l’àlber, predominant amb altre vegetació pròpia d’espais humits,

per axó s’ha creat durant anys, un entorn natural, amb aus que cada vegada fan el seu habitat en aquesta zona,

com l’ànec collverd, la polla d’aigua, el corb marí gros, el bernat pescaire i ocells petits,

i en menor escala la llúdriga i la tortuga de rierol, entre altres,

i amb una gran varietat de insectes durant la primavera i estiu.

Podeu veure mes informació a l’article de Wikipedia sobre L’Espai Natural del Riu Llobregat  al pas pels municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Abrera :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Espai_Natural_del_riu_Llobregat

Aquesta zona està protegida a nivell europeu i és una de les zones més ben conservades del Baix Llobregat.

Es un espai que cal seguir tenint cura i continuant fent la seva protecció!

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Abrera i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era la Font del Torrent de Masquefa?

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us passo avui dos articles

Fa mes de cent anys en rere la Font del Torrent de Masquefa era molt apreciada per la gent, anaven a buscar amb càntirs i garrafes de vidre la seva preuada aigua.

Com el mateix nom indica estava situada al fons del torrent.

En el anys al moure les terres per fer el nou carrer i cases, van tirar les terres i runes al torrent, enterrant a la font per sempre mes…

Una font natural que sols perdurarà el seu record, gracies a les fotografies antigues.

Font del Jardins en el Passatge de La Font del Torrent,

 

 

Text, Fotografies i imatge antiga : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Llibre recomanat : El llop a Catalunya – Memòria, llegenda i història

Publicat el per
Respon

Fitxa Tècnica :

Autor: Manent i Segimon, Albert

ISBN: 978-84-9779-224-0

Pàgines : 240

Tapa : rústica

170 x 240 mm

Col·lecció: Guimet Nº 81

Data de publicació: Novembre 2004

Preu : 17,00 €

 

Epíleg

El llop fins a la darreria del segle XIX es passejava arreu de Catalunya i fou el darrer competidor de l’home amb el qual es podia enfrontar i vèncer-lo. La seva omnipresència i la mala fama que ha tingut i encara té n’han fet un mite de la por. Van ésser sobretot els atacs contra els ramats allò que va promoure una campanya per perseguir-lo i caçar-lo. S’inventaren tota mena de paranys i es feren grans batudes.

No obstant això, trobem la figura del “llobater” que els amansia i dominava. S’han exagerat molt els atacs contra persones amb víctima mortal. El llop seguia l’home, sobretot quan rondava la gana, però durant un segle llarg s’han comptabilitzat unes cent persones devorades pel llop.

I s’ha de subratllar que la guerra contra la fera es dugué fins a l’extermini i finalment amb el verí més eficaç.

Vuit-cents topònims de l’apèndix certifiquen aquesta omnipresència llopera.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Avui coneixereu : L’antiga Font de la Vinya d’en Guerxo de Caldes de Montbui

Publicat el per
Respon

Si sortiu de Caldes de Montbui, per la carretera BV-1243 que puja al Farell i porta a Sant Sebastià de Montmajor,

una vegada revessat el Càmping “El Pasqualet”, passada la Riera de Caldes i abans de la corba que fa la carretera,

a l’esquerra hi ha una gran dipòsit – bassa rodo d’aigua pel rec de conreus, allí està l’antiga Font de la Vinya d’en Guerxo, que antigament podria tindre un altre nom.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Petits dipòsits d’aigua elevats

Publicat el per
Respon

Desconec si us heu fitxat que arreu de Catalunya es troben petits dipòsits d’aigua elevats, no sols tant sols en les ciutats o pobles,

sino, a prop dels camps o a dins d’ells.

Aquests dipòsits estan sobre d’una petita torra o en una edificació,

i que conte emmagatzemats litres d’aigua com ha reserva,

provinent normalment d’un pou situat al seu costat o pròxim a ell,

gràcies a una bomba amb motor elèctric que impulsa l’aigua i regula mantenint la pressió de distribució existent.

Es un sistema senzill i rudimentari amb el material empleat, generalment la columna era fet de totxo i el dipòsit d’uralita,

era molt utilitzat antigament, construïda l’estructura pel mateix propietari de la finca i el dipòsit comprat fet.

Generalment, disposa d’un tub a dalt de tot del dipòsit que fa de sobreeixidor en cas necessaris,

independentment de l’entrada de l’aigua, que també esta a dalt

i una part de sortida, en la zona inferior del dipòsit.

Actualment es utilitzant grans dipòsits de plàstic per emmagatzemar l’aigua.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Paraules no dites

Publicat el per
Respon

M’aixecaré del llit

i de l’insomni.

En obrir la porta,

rebré una bafarada

d’aire calent, mentre

els ulls se submergiran

en la frescor d’uns

pins, llunyans. Després,

prendré el càntir del racó,

i l’alçaré entre els meus

braços i sentiré

el doll viu

de l’aigua que refresca

la gola seca de

paraules no dites.

 

Poeta de Montserrat Abelló

Per saber mes de Montserrat Abelló, podeu accedir a l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Abell%C3%B3_i_Soler

 

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Coma de Mura

Publicat el per
Respon

Com cada Diumenge us presento dos Articles

Per arribar-nos a La Font de la Comades  del centre de Mura podem anar per les antigues escoles, tot fent un passeig de poc menys de 400 metros, esta en l’indret conegut com La Coma, que dona nom a la font.

En un racó es situada la Font amb un llarg seient al seu costat, tot esta fet de pedres,

a nivell vaig hi ha la sortida de l’aigua que ho fa per un broc de ferro,

l’aigua va dirigida a la bassa que esta al front seu, un antic rec s’emporta l’aigua direcció als horts.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Avui coneixerem : La Font de Baix de Vilallonga de Ter

Publicat el per
Respon

Com cada Diumenge us presento dos articles

La Font del carrer Setcases, es coneix com la Font de Baix, donat que esta situada a la part de baix de Vilallonga de Ter, a poca distancia de la carretera.

Es situada i adossada a una paret d’una casa, amb una aixeta de polsador i en la part  de dalt de la aixeta està el registre, l’aigua cau a un enreixat a ran del terra de la mateixa acera.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font del Cap de Lleó de Santa Coloma de Farners

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us passo dos articles

La Font del Cap de Lleó és situada en un extrem del Parc de Sant Salvador a Santa Coloma de Farnes, des de la població cal seguir  el passeig Sant Salvador, un pont ens passa per sobre de la riera, ja en l’altre costat entrem al parc.

La font queda al tocar de muntanya i a poca distancia de la famosa Font de Sant Salvador.

Com es pot veure no disposa del broc que tenia una figura amb el cap d’un lleó, per axó el nom;

des de fa molts anys es seca i sols queda el gran roc com a testimoni de la seva existència.

 

Text :  Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador