Com era la Font del Llor de Sant Llorenç Savall ara fa 100 i 30 anys en rere?

Com cada divendres us presento dos articles

La Font del Llor està situada a uns 700 metres de masia del Marquet de les Roques, de Sant Llorens Savall.

És una de les fonts més conegudes del massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac.

Foto de la Font de LLor fa 95 anys

L’aigua surt de dos punts, el mes abundant cau a una pica de pedra arran del terra per on desguassa al torrent.

Foto de la Font de LLor fa 95 anys

La Font del Llor te un generós cabal d’aigua durant tot l’any.

Font del LLor fa 30 anys en rere

Curiosament, cal dir que a principis del segle XX es va crear un empresa dedicada a l’embotellament de l’aigua de la Font Llor.

Foto de la  segona Font de LLor fa 30 anys

Un lloc per fer una bona excursió amb uns voltants en plena naturalesa.

Foto de la Font de LLor fa 30 anys

 

Text  i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Històric Rasola

Parc de Can Barra de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articlesEl Parc de can Barra esta situat en el passeig de Can Barra s/n.

i a tocar de les lleres del Torrent de la Betzuca de Sant Quirze del Vallès.

El parc forestal de Can Barra és un parc típic de riera situat al nucli urbà amb una extensió de 47.000 m2.

Tant la seva ubicació com la seva morfologia el fan un espai ideal de passeig,

amb una rica flora i fauna autòctona.

Està equipat amb àrees de pícnic, zones  d’esbarjo, fonts d’aigua potable i jocs infantils,

que el converteixen en un espai d’oci en l’entorn natural molt recomanable.

A sota i en la part de darrera de la casa de can Barra, hi ha la Font natural de can Barra.

Els arbres predominants són propis de ribera,

però cal destacar els grans i allargat plataners.

i per les rodalies algun pi i alzina jove.

També es punt de partida per anar a la Serra de Galliners i fer ruta cap a Terrassa pel Torrent de la Betzuca.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Setembre

El setembre anuncia

la tardor que s’apropa

cada dia.

Sota un cel d’un blau tendre,

la natura ens ensenya

a comprendre

que l’estiu que s’acaba

ha deixat tots els arbres

plens de saba per passar

la hivernada

sense cap por del vent

ni la gelada.

Com si fos un emblema,

pel setembre comença

la verema

i el pàmpol d’or convida

a renovar la força

de la vida.

Tornarem a l’escola

que ja deu estar trista

tota sola

i amb els amics de sempre

celebrarem amb joia

el setembre.

 

Autor :  Miquel Martí i Pol

 

Si voleu conèixer informació de Miquel Martí i Pol, podeu consultar a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0040688.xml

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Oriol –Ramon Solé i Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font d’en Rafel de Llanars

Per anar a la Font d’en Rafel, us cal que aneu al petit poble de Llanars, us dirigiu al carrer de La Font d’en Rafel, i arribats al costat de la casa del numero 31, allí hi ha una explanada amb taula i seients de fusta, un cartell us indica que esteu a la Font.

Però, on esta la Font…?, no la veureu de moment…

Us caldrà des de l’esquerra del cartell, baixar per un corriol  al costat del mur de la mencionada casa, que us portarà a baix a la riba esquerre de Feitús.

Una vegada allí, veureu a uns deu metres i en el mateix mur que surten tres forats amb abundant aigua,  esteu a de la Font d’en Rafel, l’aigua es perd directa a la ribera de Feitús.

Ens preguntem, com deuria ser la Font abans de construir-se la casa ?…

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

La Foradada amb imatges des de fa 100 anys fins els nostres dies

La Foradada es un paratge natural situat a l’oest del poble de Cantonigròs,

on les aigües de la riera de la Rotllada cauen fent un  salt i formant  un gorg amb les seves aigües.

A l’esquerra  del Salt, destacant les parets de roca on està el gran forat, que li dona el nom de “La Foradada”.

Aquest conjunt natural des de fa mes de 100 anys en rere, ha sigut l’objectiu de la gent que l’ha visitat,

des de a les hores fins els nostres dies la gent s’ha fet seva La Foradada,  prenent fotografies d’aquest lloc natural,

ara gracies a internet, es pot compartir amb tothom que vulgui veure´l.

Qualsevol perspectiva fotogràfica ens fa ser creatius en les imatges de La Foradada.

Gaudim d’imatges amb molta, poca o minsa aigua  que cau pel salt, però, sempre ens pot fer il·lusió estar en un lloc tant bonic i amb molta vegetació en tota la contrada.

 

Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Que és l’osmosi en l’Aigua ?

Que es l’osmosi ?

En un sistema format per dues dissolucions de concentracions diferents, però amb el mateix dissolvent, separades per una membrana dita semipermeable, tendència a passar dissolvent de la dissolució menys concentrada a la que ho és més.

Una membrana semipermeable, d’origen natural o artificial, és la que deixa passar uns tipus de molècules (les del dissolvent) i uns altres no (les del solut).

Fotografia de l’Ajuntament de Sant Lluis

I en el cas de l’osmosi  en l’Aigua ?

L’osmosi inversa és una tecnologia de purificació de l’aigua que utilitza una membrana semipermeable per eliminar ions, molècules i partícules més grans, deixant que només passi l’aigua potable. Dins d’un entorn amb membrana semipermeable, si s’augmenta la pressió del costat de major concentració, pot aconseguir-se que l’aigua passi des del costat d’alta concentració al de baixa concentració. D’aquesta manera s’està produint el fenomen contrari a l’osmosi, per això es diu osmosi inversa. És a dir, l’aigua de la zona d’alta concentració passa a la de baixa concentració, aconseguint travessar la membrana en sentit contrari.

Un exemple el tenim a Xilxes, municipi de la província de Castelló, situat en la Comarca de la Plana Baixa. Compta amb aproximadament 2752 habitants (INE 2015). FACSA gestiona la xarxa municipal de aigua potable i clavegueram municipal des de 2009. Des del Consorci de la Plana i  dues captacions, s’abasteix a les fonts públiques, a la zona del nucli urbà i a la zona de la platja de Xilxes. S’emmagatzema i tracta l’aigua en un dipòsit del municipi i, a més, per a subministrar l’aigua a les fonts públiques, es fa passar per una estació de tractament d’aigua per osmosi inversa.

Font pública de Sant Lluis, ubicada al Pla de Cas Rector (darrera de l’església), es tracta de la primera font pública de Menorca i de Balears que funciona amb aquest sistema d’osmitització.

Fotografia : Ajuntament de Sant Lluís

Presentació a Maó, de la primera Font Pública tractada amb el sistema d’osmosi :

https://ib3.org/mao-posa-en-marxa-la-primera-font-publica-dosmosi-per-omplir-les-garrafes

També, us passo una informació que es considera pitjor  l’aigua procedent d’osmosi :

https://www.betera.com/2019/06/28/el-nou-govern-elimina-el-sistema-dosmosi-de-les-fonts-publiques-en-assegurar-que-la-qualitat-de-laigua-es-pitjor-que-la-de-laixeta-de-casa/

Per a mes amplia informació podeu accedir a Viquipèdia i que us adjunto l’enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Osmosi_(directa)

Des del Blog sols donem Informació, no entrem en polèmiques …!

Recull de dades : Enciclopèdia Catalana, i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé  – Fotografies : Anna Maria Molinero

Avui destaquem : La Font de can de Prat de Santa Coloma de Farnes

Com cada Diumenge us presento dos articles

Per anar a La Font de can de Prat cal sortir de Santa Coloma en direcció al Castanyet, cal travessar el pont sobre la riera, veureu unes escales de pedra que baixen i portant a la font.

L’obra de la Font es de pedra lligada, tot fent un mur adossat a la paret de la muntanya, disposa d’un seient en cada costat i un mes, a fora de l’espai de la font.

L’aigua surt per un broc d’acer inoxidable i cau directa a un enreixat per on desguassa a la riera; a sobre hi ha gravada la data 1899.

Hi ha dos cartells, una que diu que l’aigua no es apta pel consum i el segon delimita a poder recollir 16 litres per persona, amb prioritat d’aquí vulgui beure.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Sant Salvador de Santa Coloma de Farnes

Com a cada diumenge us presento dos articles

La Font de Sant Salvador és situada en l’extrem esquer del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farnes; des de la població cal seguir  el passeig Sant Salvador, un pont ens passa per sobre de la riera, ja en l’altre costat entrem al parc.

En menys de cent metres som davant de la font de Sant Salvador, la qual és ben visible i dos xiprers ens hi situant.

Aquesta Font de Sant Salvador ja era renombrada al segle XVIII, el parc va començar a ser d’ús públic a partir de 1895.

Fins l’any 1975 no era la font com la coneixem avui dia, tenia a sobre unes rajoles del sant i una estructura prou diferent.

Actualment es tracta d’una gran roca amb tres brocs d’acer inoxidable adossats a ell, l’aigua cau a un enreixat.

Aquesta font, es constant la gent que hi va a recollir aigua amb moltes garrafes,

per axó, un cartell ens indica la quantitat d’aigua que es pot recollir per persona i dia.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

L’historia de les Fonts de Mas Miquel de Valls

Com a cada dissabte us passo tres articles

Mas Miquel és una antiga masia del municipi de Valls, situada al costat de la carretera N- 240 A, a tocar del Torrent de Catllar.

Fotografia : B M.E. Gimenez – 1983 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • El 1740, el Mas Miquel era propietat de la família Mora, que el va vendre a Rafel Miracle, curtidor de Valls, el 1741.
  • El 3 de setembre 1743 va ser cedit a Francesc Vives, i des d’aleshores ha passat en heretat.
  • Sembla que el nom li ve del primer resident, a qui deien “Miquelet del Tupiner”, però no hi ha la total certesa.
  • El fet cert és que en 1741 ja era conegut per aquest nom i també pel de “Hort de les Fonts”.
  • Tant propietaris com llogaters es dedicaren al conreu de la terra.

  • La fama li ve de finals del segle XIX i principis del segle XX, quan passà a ser un lloc d’esbarjo familiar on els vallencs anaven a berenar, es feien concerts, entre d’altres.
  • Fou un lloc molt concorregut fins a la Guerra Civil Espanyola, però també després del conflicte conegué un període de gran popularitat: s’hi instal•là un bar, s’hi feien balls els diumenges,
  • El 1967 encara era un lloc de reunió i fins i tot es parlà de convertir el Mas Miquel en un parc públic.

L’espai està constituït per una àmplia zona de vegetació al voltant d’un edifici, el Mas Miquel.

Fins no fa gaires anys, el conjunt comptava amb una sèrie de fonts, fins a 26 canelles, que en completaven el caràcter d’indret d’esbarjo popular.

L’edifici del mas és d’estructura simple.

Disposava d’un notable safareig, on les dones del mas rentaven la roba.

Té coberta a dues vessants i obertures rectangulars, distribuïdes asimètricament.

Us passo un article de Tarragona.digital, de com estava aquesta zona del Parc de Mas Miquel :

https://tarragonadigital.com/alt-camp/mas-miquel-valls

I us passo la recuperació d’aquest espai i les fonts, es un article de infocamp.cat :

https://infocamp.cat/arxiu-seccio-medi-ambient/item/31434-valls-comenca-a-obrir-els-torrents-a-la-ciutat

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i imatges : Ramon Solé

Arbres – Conjunt de Plataners de Sant Vicenç de Torelló

Avui us passo tres Articles

Si aneu per la carretera BV-5228, que es una de les entrades que us porta al centre del poble de Sant Vicenç de Torelló, hi ha a l’esquerra un petit fondal, conegut el lloc com el Toll, és abans de la gasolinera.

En el seu dia i aprofitant els plataners que hi ha, l’ajuntament hi va fer un espai d’estada,

amb fogons, taula, seients i una font d’aigua de xarxa pública.

Les persones grans, mares amb nens i gent que passeja el gos, son el mes assidus d’aquest parc, on podent gaudir de l’ombra a l’estiu i la calor del sol a l’hivern.

Text i Fotografies : Ramon Solé