Cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres
Aquest Pi que avui us presento, esta situat a una certa alçada sobre el carrer Miramar de Tossa de Mar.
Es com si mires de munt de la tapia del Cementeri de Tossa de Mar.
És un exemplar digne de veure’l, llàstima que des de fa uns anys ha perdut molt el seu esplendor per manca de les seves fulles, i que pot ser que estigui malalt…
Dema, us presento dos articles : un Parc Forestal i una Fonts Natural !
Text i Fotografies : Ramon Solé
Cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres
El Pi de can Manent, esta situat en un costat d’un camí dels terrenys de la Masia de can Manent, aquesta finca és ara com ara, l’única granja situada en el casc urbà de Cardedeu.
Per anar-hi es molt senzill, car seguir el carrer Dr. Klein, i cap el numero 201, passa a ser un camí rural de terra amb el nom de camí Antic d’Alfou, en aquest punt l’únic Pi que trobareu és el que avui ens ocupa.
Es un Pi pinyer, allargat, esvelt, amb troc gruixut i relativament jove.
Els terrenys propers, alguns cultivats avui en dia, formaven part de l’Aeròdrom de la guerra civil a Cardedeu.
Ara per les rodalies del Pi, si fa bon temps, estant les vaques de la Masia de can Manent.
Dema, us presento dos articles : un Parc Forestal i una Fonts Natural !
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Parc Norbert Fusté, esta situat en un turó al costat del carrer de Cervantes i Carrer Dr. Bergós de Ripollet.
En un dels angles del Parc, hi ha l’Antic dipòsit d’aigua, que reparteix l’aigua a les cases d’una part del municipi de Ripollet.
Es una estructura tota de formigó de l’època, es una obra senzilla, el dipòsit és rodo i tapat en la part de dalt i s’aguanta per quatre grans columnes.
Disposa de l’escala exterior per pujar a dalt del dipòsit, i entre la columna i el dipòsit hi ha una plataforma de descans de seguretat.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Recopila 400 espais de Camós, Crespià, Sant Miquel i Vilademuls
Rigau Editors, amb la col·laboració de la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Banyoles, ha publicat el segon volum del llibre ‘Les fonts del Pla de l’Estany’ escrit per Joan Pontacq i Ramón Casadevall.
Es tracta de la continuació del primer volum que es va publicar l’any 2014. Aquell va anar a càrrec d’Enric i Gabriel Estragués, i s’hi recullen més de 400 fonts dels municipis de Banyoles, Porqueres, Cornellà del Terri, Fontcoberta, Serinyà, Palol de Revardit i Esponellà. Un exhaustiu treball de recerca i documentació per localitzar, fotografiar i mesurar el cabal i la temperatura de cadascuna de les fonts.
Tot plegat arrenca d’un treball iniciat l’any 1998 per Joan Pontaq per conèixer i catalogar tots els punts d’aigua de la comarca. En una entrevista a aquesta emissora, Ramon Casadevall ha detallat que els darrers dos anys s’ha complementat la recerca i catalogació de les fonts de Camós, Crespià, Sant Miquel i Vilademuls que es recullen en el llibre.
En només quatre municipis, amb molta extensió de bosc, s’hi concentren més de 400 fonts, moltes en zones gairebé inaccessibles o terrenys privats. Totes estan localitzades per GPS, i amb descripcions detallades. Molta informació ha nascut d’entrevistes a veïns i veïnes dels municipis de la comarca, la majoria gent gran, que coneixia l’existència d’aquestes fonts. Casadevall ha destacat la riquesa natural de la comarca, tot i que ha lamentat que ara mateix gairebé totes estan sense aigua per la sequera dels últims mesos.
Recull de dades : Ramon Solé
El Molí d’en Santo és un molí paperer del municipi de Barberà del Vallès. Es troba molt a prop del riu Ripoll. Es te d’anar pel carrer Montoriol i passar pel costat del tanatori i baixar fins el fons on estant els horts municipals i allí, seguir el curs del riu i passar a l’altra llera pel pont
i girar a l’esquerra on trobareu un pou rodo,
a poca distancia estareu en el Molí d’en Santo.
Us passo la seva historia :
Consta d’una nau longitudinal i una de transversal, ambdós cobertes a doble vessant, conformant una forma d’ela.
Té dues plantes, la superior amb més obertures que la inferior. Les obertures són petites.
La planta superior tenia la funció de ventilació del cartró i del paper que allà s’hi posava a assecar.
Construït amb pedra o còdols i totxo tot recobert amb un arrebossat. Al llarg del temps s’hi ha afegit altres cossos. Segurament és el molí paperer més antic del municipi.
El Molí d’en Santo, està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barbera del Vallès i Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
El Parc de Gassó – Vargas està situat entre la Rambla da Sant Esteve i carrer Cervantes, front Pavelló Municipal d’Esports Joan Creus de Ripollet, l’arbrat principal està format per pins.
En la part que dona a la Rambla da Sant Esteve hi ha una glorieta allargada i una pista dura per jocs i activitats, sobre d’aquesta trobareu, La Font de “ Los Caños”.
Tal com diu en una placa, és una reproducció de “Los Caños”, un dels símbols de la població germana de Caniles. Va ser inaugurada el dia 12 d’Octubre de 2006.
Aquesta Font, hi ha tres brocs per cada costat i de munt seu, els escuts de les dues poblacions.
Actualment, les piques i una petita bassa, estan plenes de flors.
A primers d’any de 2007, va ser visitada la Font pel President de la Diputació de Granada, us passo l’enllaç :
http://ripollet.cat/asp/content.asp?ID=7961
I l’enllaç on s’explica la ubicació i l’historia de la Font a Caniles :
https://www.mancomunidaddebaza.org/municipios/caniles/encantos-turisticos/fuente-de-los-canos/
Fotografia de turgranada.es – Fuente de los Caños de Caniles
Recull de dades : Ajuntament de Ripollet
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
El Parc de Sant Jordi, són els antics jardins i terrenys de l’antiga masia Freixa.
Aquest Parc està situat en el barri de Ca n’Aurell de Terrassa, dins de la delimitació dels carrers del Pare Llaurador, Dr Ullés i les places de Zamenoff, Sant Oleguer i de Josep Freixa i Argemí.
El Parc de Sant Jordi, en l’actualitat disposa d’una superfície de 22000 metres quadrats.
Va ser inaugurat i obert al públic, l’any 1959 durant la Festa Major de Terrassa, desprès de ser adquirit per l’Ajuntament de Terrassa.
Els terrenys del parc eren propietat de la família Freixa, en la darrera dècada del segle XIX varen construir una fàbrica tèxtil, de filatura, que l’any 1907 varen convertir en residència.
L’edifici modernista, va ser residència del mateix industrial terrassenc, Josep Freixa i Argemí.
Els jardins de la Masia Freixa respecten l’estructura dels jardins de l’inici del segle XX, d’inspiració anglesa, dissenyats per Rafael Benet i Vancells.
En el Jardí destaca :
La glorieta situada davant de la Casa Freixa.
La bassa on antigament havien cignes i ànecs.
Una estàtua de Sant Jordi, ubicada a darrere de la masia, aquesta estàtua és una reproducció del Sant Jordi de Donatello, que va fer-se a Itàlia a l’inici del segle XX, per encàrrec de Josep Argemí.
La Font del parc que inicialment havia estat a sobre l’estàtua de Sant Jordi.
L’avinguda dels Xiprers.
Uns troncs secs s’han adaptat i disposant de llibres per llegir.
Per últim, un cartell i una soca, ens recorda el fort vendaval que va patir Terrassa i Comarca el 9 de desembre de 2014, on el Parc de Sant Jordi, van ser abatuts 87 arbres.
Cal dir, que disposa de servei de cafè-restaurant , 2 espais de jocs per infants, nombrós bancs i fonts d’aigua potable de xarxa, pin nic…
En aquests Jardins, és porten a terme, concerts i diverses activitats al llarg de l’any.
En l’edifici de la Masia Freixa, hi ha actualment la seu de l’Oficina de Turisme de Terrassa.
Recull de dades : Ajuntament de Terrassa
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada diumenge us presento dos articles
Per visitar La Font de can Gili, és molt fàcil d’accedir-hi. Cal que us situeu en el carrer Monturiol, que a l’arribar a l’altura del Tanatori de Barbera del Vallès, canvia de nom i passa a ser carrer Verneda.
El carrer fa un parell de revols amb una certa baixada, veureu el Pi que us vaig presentar en un dels dos articles d’ahir.
Seguiu baixant fins arribar als horts dels municipi de Barbera del Vallès, i agafeu el camí de la dreta que voreja la tanca dels citats horts.
El camí es fa mes estret i us portarà directament on esta ubicada La Font de can Gili.
Fa pocs anys va ser arranjada i el seu entorn d’esbardissat. Va ser feta tota de rocs de la zona i l’aigua surt d’un broc i de dins d’una cavitat en forma de capella i cau a la pica. Front seu hi ha un banc i mur, fet també de pedres.
A darrera de la font , trobareu el pou que segurament alimenta d’aigua a la Font de can Gili.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Cada diumenge us presento dos articles
En l’any 2017, us vaig fer un article sobre el Itinerari de Montcada a Sta. Coloma de G. per la vora del Besos, era en aquell cas per la llera esquerra del riu Besos.
Avui, us presento un petit recorregut, però a la llera dreta del riu besos al pas per Montcada.
És pot fer aquest recorregut per l’acera que dona al riu
o per un camí que va paral·lel al mateix riu Besos a un nivell inferior,
en aquest cas, pocs punts hi ha per baixar-hi, un d’ells es front la Casa de l’Aigua, on trobareu unes escales que hi portant.
Per seguretat , com hi ha possibilitat en cas de pluges formes d’inundacions dels vorals del riu, l’accés està limitat o prohibit.
En aquest recorregut, es mes didàctic, l’ajuntament en el seu dia va posar cartells informatius per conèixer l’entorn del riu Besos, la vegetació de ribera i la fauna que viu vora del riu.
Us passo una mostra d’aquesta informació :
Especial importància te la depuradora de Montcada .
També, molts dies al matí ens podem trobar amb algun remat de ovelles …fent el seu passeig diari.
A traves d’un ampli pont, restringit a vehicles donat que és per a peatons i bicicletes, on podeu passar a l’altra llera del riu,
I decidir tornar a Montcada per aquesta llera o seguir fins a Santa Coloma de Gramenet,
en aquest últim cas, el camí ja us el vaig descriure l’any 2017, i passareu entre la zona industrial i el riu.
Es un recorregut fàcil i planer, apte per tothom que es pot fer en menys de dues hores caminant.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres
Per conèixer aquest destacat Roure, us cal que sortiu des del barri de La Creu de Cardedeu, tot seguin pel passeig Marital, anireu paral·lels a les vies del tren.
Deixareu la zona industrial, a la dreta, i cal seguir un camí de terra fins trobar el bosc conegut com la Serra de Can Sabater.
En el primer trencall que és barrat el seu pas per vehicles per medi d’uns trons secs, teniu de seguir aquest camí que voreja el bosc,
des de lluny i a un metre mes elevat del camí esta aquest destacat Roure.
És gran i amb un gruixut tronc, així cal destacar les branques nombroses.
Algunes amb el pas del temps han caigut, i te alguna branca malmesa,
que axó por afavorir que en un curt termini d’anys, algun paràsit perjudiqui aquest gran Roure.
Ara com ara, encara podem admirar la seva bellesa i corpulència
que destaca sobre la resta d’arbres d’aquest bosc,
que per cert, fa pocs temps es va netejar i talar arbres.
Les fotografies estan fetes a principis de la primavera, aquest Roure amb fulles es pot veure amb tot el seu esplendor…
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 