Arxiu de l'autor: Rasola

El descens de Barrancs, aquí va destinat ?

Publicat el per
Respon

En varies ocasions, hem destinat algun article sobre el Barranquisme, hi ha gent que m’ha preguntant “aquí va destinat “?El descens de Barrancs és l’oportunitat per viure una aventura plena d’adrenalina, emoció i diversió.

En un entorn 100% natural, ens trobem la possibilitat de practicar un dels esports més divertits i emocionants que la natura ens pot regalar.Durant el descens es pot gaudir de: salts, tobogans, ràpels, sifons… acompanyats dels guies que us donant els coneixements i la seguretat per aconseguir d’aquesta activitat la millor experiència possible.

El descens de Barrancs, d’aquí està a l’abast ?

Hi ha barrancs per a tots els nivells, tant iniciació com avançat, i per a totes les edats!Hi ha empreses que és dedicant a aquesta activitat, i que aportant els seus coneixements i el material necessari.També, és pot gaudir d’altres activitats d’alta muntanya, com :

  • Descens de barrancs secs
  • Raquetes de neu
  • Ascensió a cims
  • Travessies
  • Viatges i expedicions (Nacional i Internacional)Us passo una empresa que he seleccionat que te aquestes característiques :

https://www.urianguies.com/

Ànims, sigueu aventurers !

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé (urian guies)

Avui destaquem : La Font del Sant de Sadernes

Publicat el per
Respon

Mireu, aquesta es una de les fonts que si us equivoqueu de camí, es fa difícil de trobar, cal seguir les indicacions que anireu trobant a la llarg del camí.Deixeu el vostre vehicle a Sadernes,  agafeu el camí de l’ermita de Sant Aniol, passareu a tocar del Gomarell  on hi ha la presa, mes tard per el collet del molí de sant Aniol, podeu visitar l’ermita de Sant Aniol, o ve anar directament pel camí de mes a la dreta, que passa per el Ballador,  i que el camí principal finalment us portarà a La Font del Sant.L’aigua d’aquesta font es pura i cristal·lina, surt de dins d’una petita cavitat i que surt a l’exterior, per medi d’una gran llosa de pedra sempre verda gracies a la humitat permanent.Aquesta aigua cau directament a una gran i allargada pica, que podria be ser un antic abeurador.Com podeu veure en les imatges, és una font emmarcada en un rocam molt singular, val molt la pena la caminada que fareu.La Font del Sant,  està situada en un magnífic espai natural de la Garrotxa, us aconsello que visiteu també els salts i gorgs que hi ha en aquesta zona,i que us vaig fer esment en un article l’any 2016.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

 

 

← Back

S'ha enviat el missatge

 

 

 

Arbres : Un Roure destacable de Lliça de Vall

Publicat el per
Respon

El Roure, esta situat al mig d’un aparcament, qual cosa fa que sigui en cara mes visible.Podria haver sigut talat al fer l’aparcament, per ho, es va decidir que no fora així a nivell Municipal.Per anar hi és molt fàcil, us cal agafar el passeig de l’Església, a l’arribar al carrer de La Garrotxa, us cal anar a la dreta, on hi ha l’aparcament i aquesta destacat Roure.Esta protegit per un ballat de fusta per resguardar-lo.Arbres així, seran els nous Arbres Monumentals del futur … ?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Riera de Caldes al pas per Palau de Plegamans i Solita, hi haurà un nou aiguamolls ?

Publicat el per
Respon

Fa unes setmanes al visitar Palau de Plegamans i Solita, vaig passar pel pont que creua la riera de Caldes a l’altura del camí que porta a l’antiga Masia “Granja de Sant Roc”,vaig observar que en aquest paratge de la citada riera i amb direcció a can Pujol, s‘està creant uns aiguamolls o zona humida.Es un lloc com dic, molt humit, que fa una certa retenció l’aigua i amb una vegetació pròpia dels aiguamolls, on ara com ara, hi ha un habitat d’ocells molt variats i propis de la nostra terra i que fan vida en aquest paratge i altres petits animals.Son aigües relativament netes, a 1,500 metres aigües a munt, hi trobareu la depuradora.Vaig poder fotografiar algun d’ells, estan molt tranquils en aquest lloc.Hi ha gent que passeja, circula amb bicicleta i algun amb cotxe,  pel camí ampla que va paral·lel a la riera, on hi ha xalets a la banda dreta de la riera, cosa que no fa marxar als ocells, jo diria, que estant acostumats a la presencia humana.Durant els mesos de l’estiu, molts anys la riera de Caldes s’arriba a sacar, qual cosa significa que aquesta zona humida no te aigua retinguda i es fa mes difícil la supervivència dels petits animals i ocells que hi viuen.En el transcurs del temps podrem veure la seva evolució…

Text : Ramon Solé / Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

 

Llibre recomanat : Manual del Observador de Meteorología

Publicat el per
Respon

Autor : José María Jansá Guardiola

Edición facsímil de la 2ª edición (1968)

Instituto Nacional de Meteorología

Ministerio de Transporte, Turismo y Telecomunicaciones

Año 1985

432 pp.

ISBN: 978-84-505-1996-9

Comentari sobre la Guia :

Este completo tratado es un libro de consulta obligada para cualquier persona interesada en la observación meteorológica, particularmente para todos aquellos que se dedican a ello profesionalmente, como observadores de Meteorología en AEMET. El libro fue publicado originalmente en 1956 (nº 12 de la serie B [textos] de las publicaciones del Servicio Meteorológico Nacional [SMN], adscrito a la Subsecretaría de Aviación Civil del antiguo Ministerio del Aire).

Esta primera edición constaba de 400 páginas más un índice detallado de 6 páginas adicionales y un prólogo del militar Luis de Azcárraga, quien ostentó la Jefatura del SMN durante 30 años (entre 1940 y 1970).

El autor del libro –el destacado meteorólogo José María Jansá Guardiola– recopila en el libro toda la normativa internacional de OMM concerniente a la observación meteorológica, tanto sobre la manera de proceder con las distintas observaciones, como las especificaciones técnicas de los distintos instrumentos utilizados para tal fin. En 1968 salió publicada una 2ª edición que incluye los mismos contenidos, si bien en ella aparecen las definiciones revisadas, ajustadas al reglamento técnico de la OMM del año 1959 y a la edición del Atlas Internacional de Nubes de 1956. Existen ejemplares reeditados de esta 2ª edición, en los que aparece el epígrafe: “INSTITUTO NACIONAL DE METEOROLOGÍA, 1968”, algo paradójico, ya que el citado INM no se constituyó como tal hasta el año 1983. El libro está dividido en 8 capítulos, que pasamos a enumerar: I. La observación meteorológica en general – II. La observación sin aparatos – III. La observación ordinaria con aparatos – IV. Observaciones especiales – V. Observaciones aerológicas elementales – VI. Nociones de meteorología sinóptica y previsión del tiempo – VII. Rudimentos de estadística climatológica y de climatología – VIII. Organización.

 

Recull de la informació : Ramon Solé

La muntanya ens ofereix : Colors, olors, silenci, sorolls i molt mes …!

Publicat el per
Respon

En la Muntanya, tenim una varietat de Colors, sigui per la temporada en que ens trobem, sigui pel lloc.Segons l’època de l’any en el bosc podem apreciar les tonalitats de verdor.Sent mes o menys intens el seu colorit, es mes verd intens quan plou a dojo, i també, mes sec amb pols un marro mes fosc, en llocs que faci temps que no plou o en escassa vegetació.El color de sol naixent o sol que és pon, és fantàstic.El blanc de la neu intens de recent caiguda, que ens poden encegar-nos de tant mirar.Les Olors, ens omplen els nostres sentits, com notem una vegada que ha plogut,  a terra mullada, frescor, a netedat ambiental…L’esplendor de les flors de tot tipus i colors que sobre tot en la primavera ens envaeixen els camps i boscos.Durant al bon temps, fer una carn a la braça ( en lloc autoritzat), és una sensació d’olor esplèndida.Silenci, en el bosc, en el camp, en la muntanya, …es ple de silenci, un silenci que a vegades el sentim, el notem.El mirall d’aigües clares i manses…La mort, present també dins la natura, és trist trobar-nos un animal mort, un arbre,  per ho, forma part del cicle de la vida.El Soroll del arbres gracies a les refregues del vent,Els diversos cants d’ocells petits i grans.El escoltar una font, que ens fa mirar com surt de la terra amb un bon doll d’aigua cantarella.El transcurs de l’aigua d’un riu o riera, un soroll constant .Un soroll diferent, al de les zones industrials dins, o a prop de camps i/o el bosc…El soroll d’un ser viu per dins del bosc, entre mig de les herbes.Mireu d’anar a descobrir el que ens ofereix avui la Muntanya, el bosc, el camp…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador, Fidel Rodríguez , Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé

 

Les Curiositats de l’entorn – 16 #

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 5 objectius Curiosos :

  • Una vaca sobre una casa?De fet es de cartó, situada a un carrer de Molins de Rei.
  • Una gran finestra… veritat o mentida ?També, a Molins de Rei al barri vell.
  • Un seient que fa temps que no si assenta ningú… Corro de baix .
  • Un poliesportiu a la riera ?Si, unes cistelles situades a la Riera de Llinars del Vallès i quan plou… aigua a vall…!
  • Una font guarnida !A la ciutat de Girona plantes i embuts, una combinació singular !

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Parc de la Font del Racó de Barcelona

Publicat el per
1

El parc de la Font del Racó es troba entre l’avinguda del Tibidabo, i la Plaça del Dr. Andreu,  al Districte de Sarrià – Sant Gervasi de Barcelona.L’espai ocupat pel parc de la Font del Racó és fruit de l’adquisició, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de deu solars durant la primera dècada del segle XX. En un d’aquests solars hi havia una de les fonts on els barcelonins anaven a esbargir-se a l’estiu, La Font del Racó.Quan Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar el parc va fer dues coses decisives en el seu traçat:

  • conservar el caire rústec i la vegetació del lloc
  • convertir la font en el seu centre neuràlgic.

Aquest parc va ser el capdavanter d’un cinturó de parcs a les hores considerats suburbans al voltant de Barcelona, que Rubió va projectar per dotar d’espais verds el futur teixit urbà de la ciutat en expansió.Es tracta un parc forestal, situat a la falda del Tibidabo. En la seva part superior es troba el funicular d’ascens al Parc d’Atraccions Tibidabo. El terreny es troba en una forta pendent, que forma una ombrívola fondalada en la seva part inferior.La zona es recorre a través d’uns sinuosos camins que salven el desnivell, en ocasions amb l’ajuda d’escales i baranes de fusta, en un estil rústic que s’adapta a la naturalesa circumdant.El bosc és a certes zones bastant tancat, amb arbres frondosos entre els quals destaquen els roures, els pins i els lledoners.En la part inferior hi ha una font, que és la que dóna nom al parc, i a prop se situa una placa en record a l’artista Apel·els Mestres, obra de Francesc Socías i March, col·locada el 1938.Entre les espècies presents al parc es troben:

El lledoner , el pi pinyer i pi blanc, el garrofer ,l’alzina, l’acàcia borda el fals pebrer, el xiprer de Lambert , la palmera, l’olivera, l’eucaliptus blau i la bellaombra .El parc de la Font del Racó és va remodelar durant l’any 1993.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Vista Alegre de Ribes de Freser

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font de Vista Alegre, teniu que fer el mateix camí per anar a la Font de la Teula, tal com us vaig indicar el diumenge passat i us recomano que ho feu tot caminant.Al costat de la Font de la Teula, hi ha un senderó que remunta pel mig del bosc, al poc hi ha la Font de Vista Alegre, al costat esquerd del mateix caminoi.Fa una certa esplanada amb una taula molt rústica de pedra, no gaire gran.A banda i banda de la Font, un seient de pedra a peu de paret.L’aigua cau no massa abundant, a la pica trencada. És un lloc tranquil per sentir la natura…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : La Surera de can Terrers de La Garriga

Publicat el per
Respon

En cavat el Passeig de La Garriga ( al sud de la vila), arribem al Bosc jove d’Alzines de can Terrers.Allí, front les casses, hi ha petit parc natural, conegut com Plaça Narcisa Freixa, on trobarem la impressionant Alzina Surera.Tal com indica el cartell de l’Ajuntament, és una Surera de capçada de més de 20 metres de diàmetre.A l’ombra i per les rodalies de l’Alzina Surera hi ha un petit parc amb atraccions pel mes petits.En un extrem veurem un petit altar dedicat a la Mare de Deu del Camí, fet pel veïnat.És un lloc sempre tranquil, que podem gaudir tant grans com a petits, i molt ombrívol.Hi ha taules per fer un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé