Pràcticament la vegetació referent als arbres que configuren el Parc de Desinfecció són de Pins.
Formen un conjunt arbori molt destacat i una illa verda necessària pel barri Roc Blanc de Terrassa, situat en la carretera d’Olesa, carrer de Calderón de la Barca i carrer d’Atenes.
Qui passeja per aquest parc, sobre tot en primavera i l’estiu, pot gaudir de molta ombra sota uns magnífics pins.
La gran majoria presenta un bon aspecte, cuidats amb fulles allargades.
Axo si, alguns presentant pel vent una certa inclinació.
Disposa d’altres tipus d’arbres, destacant algun xiprers.
Es un espai obert cada dia i es pot veure l’antic edifici de desinfecció al centre del parc.
La Casa de les Aigües està situada en l’ Av. de la Ribera de Montcada i Reixac.
Us passo la seva historia:
Al llarg del segle XIX, les prolongades sequeres que feien minvar el cabal d’abastament d’aigua a Barcelona, provocaven grans perjudicis a la població. Per tal de solucionar aquests problemes, l’Ajuntament de Barcelona va projectar construir, prop del riu Besòs, una planta per a la captació i tractament de cabals subterranis.
Es varen fer uns pous i s’instal•laren ginys elevadors i, el dia 21 de juny de 1878 s’inaugurà la instal•lació amb un acte solemne al qual assistiren les primeres autoritats de la província i dels municipis de Montcada i Barcelona.
El resultat fou un conjunt d’edificis i instal•lacions (els pous de Montcada), edificats el 1878 segons el projecte de l’arquitecte municipal de Barcelona Antoni Rovira i Trias.
Conjunt de tres edificis aïllats, una xemeneia i altres construccions annexes, voltats de jardí i delimitats per una tanca. El recinte és allargat, té dos accessos pels extrems, i ocupa una superfície de 4.320 m2.
L’edifici principal, situat al mig del solar, conté els pous, les bombes, calderes i la màquina de vapor.
La planta fa forma de té i consta de planta baixa i coberta composta de teula plana d’encaix i carener de cavallets. Els murs són de maó vist i la coberta és d’encavallades metàl·liques d’uns 5 m de llum i jàsseres de gelosia.
Les façanes laterals presenten nombroses finestres d’arc escarser emmarcades per pilastres coronades a la teulada per boles de pedra.
La part baixa del parament està formada per un sòcol de pedra a l’exterior i un arrambador de trencadís a l’interior. En l’eix de simetria s’intersecciona amb un cos perpendicular que s’expressa en la façana amb un frontó esglaonat.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Els tres pous que s’obren a l’interior estan protegits per baranes de ferro forjat. A la part central hi ha una gran inscripció commemorativa de l’obertura de les instal·lacions, amb dos àngels i l’escut de Barcelona en relleu.
Al darrere del cos central hi ha tres calderes i dues màquines de vapor verticals. Destaca la presència d’unes columnes estriades de ferro colat i capitell daurat.
Per sota terra comunica amb la xemeneia de base quadrada, de fust tronco-piramidal hexagonal.
Capella
L’edifici del sobreeixidor és de planta irregular, consta de semisoterrani i baixos. La coberta és a dues aigües. Les façanes segueixen el mateix esquema que l’edifici principal, però en dimensions més petites. La coberta està formada per una jàssera de gelosia que descansa en un pilar central de ferro colat, que en arribar al terra es converteix en un seient semicircular cobert de ceràmica en forma de trencadís.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Un altre edifici és l’habitatge del maquinista i guarda de les instal·lacions i una gran sala de reunions que sembla una torre d’estiueig.
Té planta de creu grega, dues plantes i golfa amb coberta de fibrociment i torratxa de quatre plantes, també amb coberta composta amb escames i cresteria.
Tania Galán – Museu municipal de Montcada
L’estructura és de murs de càrrega i sostres de bigues metàl·liques laminades i revoltó de rajola; la coberta és d’encavallades, jàsseres i bigues de fusta.
El portal és d’arc de mig punt amb una terrassa tancada amb fusta i un balcó sota coberta. A cada banda del cos central hi ha dues finestres d’arc escarser. El revestiment és d’estuc de calç i imita carreus, sòcols i cornises.
Per últim queda el dipòsit d’aigua elevat de planta rodona, maó vist i coberta cònica.
La Casa de les Aigües és una obra modernista de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Torre repartidor d’Aigua situada en el carrer de Joaquim de Paz en el número 27, a prop de la cantonada del carrer de Passeig.
Construïda per Joan Baptista Feu, porta els símbols que el representen:
L’estella i la finestra d’estil Mossàrab
El dia 16 de setembre de l’any 1846, la Mina Pública d’Aigües de Terrassa presentà una instància a l’Ajuntament de Terrassa, presidit per l’alcalde Agustí Galí i Galí per instal·lar un repartidor d’aigua en aquest carrer.
Sota la finestra apareix “Ramal Segundo”.
Una antiga porta de ferro dona accés a dins de la Torre.
L’Agència Catalana de l’Aigua té assumides les funcions de planificació hidrològica i un dels objectius és vetllar per la conservació i manteniment de la xarxa fluvial catalana i pels ecosistemes vinculats al medi hídric.
Malgrat això, segons una llei del Pla Hidrològic Nacional, les actuacions en lleres públiques situades en zones urbanes corresponen als mateixos municipis.
Per tant és important i necessari el manteniment de la vegetació i neteja dels marges dels principals cursos fluvials que transcorren per sòl urbà.
A les rieres on s’acumulen canyes, tot tipus de vegetació i a vegades fins i tot, escombraries les fan perilloses per les pluges de tardor i hivern, que podent formar taps en el desguassos i provocar inundacions i desbordaments que afectin a sol urbà amb danys materials…
Us passo un article de Alfredo Vega, aparegut el 22/10/2019 en elmón.Terrassa :
Per tant, es indispensable dur a terme tasques de neteja en els municipis en rieres, torrents propers, cuidant que les rescloses i saltants de rius i rieres estiguin netes de vegetació i objectes que entorpeixin la lliure circulació de l’aigua,
és important fer-ho els mesos previs a les grans pluges de la temporada.
Recull de dades : Varis
Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé
Les imatges són a la Riera de Palau al seu pas pel Barri de can Boada de Terrassa
Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat 6 imatges que veritablement són curioses :
Per arribar-nos a l’Aqüeducte de Can Valls de Sant Celoni, ens cal que a la rotonda de la C-35, on hi ha el Centre Comercial “Altrium”, ens dirigim tal com ens indica un cartell direcció a la Vall d’Olzinelles, on comença la carretera BV- 5112, la prenem, i un cop hem passat el riu La Tordera, girem a la dreta on quedent unes naus industrials. Al poc girem a l’esquerra i passarem per sota de l’Autopista.
Seguim uns quatre quilometres per la citada carretera, heu d’arribar fins el trencall de la pista de terra, que porta a la gran Masia de can Valls, no seguiu per aquest camí, sinó que heu d’agafar el que passa per sota de la finca, just al seu costat.
En poc més de 200 metres arribareu a un camí a mà dreta flanquejat per una avinguda de 26 plàtans de dimensions formidables, allí trobareu el conjunt de la Font, bassa, el petit l’aqüeducte que ve des del Soc de l’Aranyant.
Cal retrocedir i seguir pel camí que rodeja la finca de can Valls. Just desprès d’un entrada de darrera per de darrera
hi ha un camí a l’esquerra, a poca distancià veurem que el creua per damunt l’Aqüeducte de Can Valls,
que porta l’aigua d’una mina que va a parar a una gran bassa front mateix dels jardins de la masia.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és l’únic parc nacional de Catalunya.
El paisatge és d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació.
L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n’és la protagonista.
Cims que superen els tres mil metres d’alçada, rius, barrancs, cascades i molleres que ens fan sentir, veritablement, al país de l’aigua.
Una gran diversitat d’espècies animals i vegetals, que lluiten per sobreviure en un medi físic rigorós, donen vida a aquest espai natural protegit únic del sud d’Europa.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així ha estat reconegut, garantitzant a més a més la seva protecció i la integració de les infraestructures i les activitats turístiques a la vall.
A peu: Amb cotxe particular es pot arribar fins a l’aparcament del Prat de Pierró. A partir d’aquí podeu accedir a peu fins a l’Estany de Sant Maurici 1 h 15’ (3 km aprox.)
En bicicleta: Es pot arribar fins al punt d’informació de Sant Maurici, on hi ha un aparca bicis. Recordeu que cal circular sempre seguint la ruta 12 senyalitzada del Centre BTT Valls d’Àneu.
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Casa del Parc
C/ de Sant Maurici, 5
25597 Espot
Tel. 973 62 40 36
Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Valls d’Aneu. Altres
Adaptació del text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Rubielos de Mora és un municipi de l’Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Gúdar-Javalambre. Compta amb un recinte urbà prou ben conservat, amb dues de les set portes que hi donaven accès.
L’ajuntament és d’estil renaixentista i també compta amb diverses cases nobiliàries, com la del comte de Florida o la del comte de Creixell, així com moltes altres cases amb llindes que representen antics oficis. També té importància arqueològica gràcies als fòssils i les restes d’ambre que hi ha a la zona. Durant l’estiu i les festes és costum els espectacles taurins propis de la zona com el bou embolat i bou ensogat.
A continuació us presento les fonts mes properes al nucli urbà :
Els Jardins de casa Alegre de Sagrera de Terrassa, estan situats a la part posterior de la finca,una gran reixa de ferro forjat que casi sempre està tancada, separa la casa dels jardins, l’accés els jardins és pel carrer Cardaire.Els Jardins havien estat dins els terrenys anomenats “les hortes de Sant Fruitós”, pertanyents a la família Sagrera.L’any 1911 va canviar la seva fesomia, resultat d’una reforma duta a terme per l’arquitecte municipal Melcior Viñals, durant els anys 1911 i 1912, en temps dels successors del propietari originari, Francesc Alegre i Roig i Mercè de Sagrera,va ser quan les hortes van donar pas a aquests jardins tal i com els trobem en l’actualitat.El jardí correspon a un d’estil romàntic francès, presenta un estany central,una gruta adossada al mur nord sempre verd,una font artística d’època,l’estàtua d’un nen amb una ocai bancs per seure.També ens crida l’atenció, un antic corral d’animals de granja.En quan a la vegetació es molt variada, de fet hi ha de tot tipus d’arbres i plantes.Amb diferents caminois que circules per la major part del jardí apte per cadires de rodes.L’Ajuntament de Terrassa va comprar la casa i jardins l’any 1973.El Jardins estan oberts de dimecres a divendres de 10 a 12hores, dissabtes de 10 a 20hores i diumenges d’11 a 14 hores. La resta de dies i festius esta tancat.Fa bo d’entrar a fer un passeig, esta al centre de Terrassa i el silenci ambiental , és casi total, prendre el sol o llegir un llibre, hi ha molts ocells que fan vida en el Jardí.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 